El teu blog de Linux en català

En l’última anotació vam veure com passar música al nostre dispositiu mp3 amb Rhythmbox, el reproductor predeterminat de l’escriptori Gnome. Avui explicaré com fer el mateix, però des del reproductor propi de l’escriptori KDE, l’Amarok.

Logo d'AmarokAmarok és un reproductor boníssim (permeteu-me aquesta opinió personal). Veurem com la còpia de fitxers al nostre dispositiu mp3 és tan senzill com amb el Rhythmbox. Si no el teniu instal·lat, ho podeu fer anant al Synaptic (a través del menú “Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic”). Des d’aquest programa, feu una cerca del nom de paquet “amarok”, i l’instal·leu.

Per obrir l’Amarok, heu d’anar al menú “Aplicacions>So i vídeo>Amarok”. Per tal de treballar amb dispositius mp3 (tant MTP com iPod), amb Amarok no cal instal·lar-hi cap connector ni res (amb Rhythmbox sí que calia instal·lar-hi uns connectors). L’Amarok ens detectarà directament el dispositiu que connectem a l’ordinador, i ens el mostrarà per a poder reproduir directament la música que hi hagi.

Dispositiu mp3 detectat per l'Amarok

Dispositiu mp3 detectat per l'Amarok

Amb Amarok, la còpia de música cap a l’aparell no es pot fer amb el mètode de seleccionar i arrossegar (com fèiem amb el Rhythmbox), sinó que cal seleccionar la cançó (o l’artista, o l’àlbum) que volem copiar, fer-hi clic amb el botó dret i seleccionar l’opció “Copia a la col·lecció>Nom del nostre dispositiu”.

Còpia d'un àlbum al dispositiu mp3

Còpia d'un àlbum al dispositiu mp3

Cal dir que aquestes instruccions són per a la versió 2.2 d’Amarok (la que es pot instal·lar a Ubuntu Karmic, per exemple). Des de l’Amarok 1.4, cada nova versió té un nou mètode de còpia de fitxers a dispositius mp3. Jo trobo que el mètode actual és molt bo i senzill, i només hi afegiria la possibilitat de poder seleccionar i arrossegar cap al dispositiu les cançons que vulguem copiar.

Un dels primers dubtes que ens sorgeix quan instal·lem un sistema GNU/Linux per primer cop és: “Com passo fitxers al meu dispositiu mp3?” En aquesta anotació explicarem com fer-ho amb el programa Rhythmbox, el reproductor de música que ve instal·lat de forma predeterminada en l’escriptori Gnome.

Logo del RhythmboxEl primer que cal fer és obrir el Rhythmbox, i anar al menú “Edita>Connectors”. Els que ens interessen són aquells que comencen per “Reproductors portables”. En veurem dos: un específic per a iPod i un altre per als reproductors MTP (la resta). Activem aquell que necessitem (si no ho tenim clar, els activem tots dos).

Connectors del Rhythmbox

Connectors del Rhythmbox

Un cop activat, ja podem connectar l’aparell a l’ordinador per mitjà del corresponent cable USB. Veurem que el Rhythmbox detecta automàticament el dispositiu, i ens el mostra a la barra lateral de la finestra principal. Si el seleccionem, podrem reproduir des de l’ordinador els fitxers emmagatzemats al dispositiu.

Dispositiu detectat pel Rhythmbox

Dispositiu detectat pel Rhythmbox

La còpia de cançons al dispositiu (sigui del tipus que sigui) és tan senzilla com seleccionar-les de la nostra biblioteca local (ho podem fer tant cançó a cançó, com seleccionar un àlbum o artista complet) i arrossegar-les al dispositiu. Amb aquest mètode, també podem copiar fitxers del dispositiu al nostre ordinador.

Per últim, abans de desconnectar el dispositiu és aconsellable expulsar-lo des del propi Rhythmbox, fent-hi clic amb el botó dret i escollint l’opció “Expulsa”.

Ja hem parlat diversos cops sobre el Sopcast Player, un programa per a visualitzar partits de diversos esports, i molts altres canals. Primer, vam explicar com instal·lar-lo i després, com arreglar-lo per a Ubuntu Jaunty. El problema que tenia fins ara aquest programa és que la seva instal·lació era a partir de fitxers .deb, de manera que si tenia alguna errada (i alguna en tenia), no obteníem les actualitzacions necessàries per a arreglar-la.Logo de SopCast

En els últims mesos, el programador d’aquest programa està arreglant els errors que té (l’última actualització del programa és de fa quatre dies) i, el que encara és més interessant, ha creat un repositori PPA al Launchpad de forma que, si l’instal·lem a través d’aquest, tindrem actualitzacions automàtiques del programa.

El primer que hem de fer és instal·lar-nos el programa sp-auth, sobre el qual treballa el Sopcast Player. Aquest sí que només el tenim com a fitxer .deb. A més, si teniu Karmic Koala, necessitareu instal·lar la llibreria antiga libstdc++5 (que sí hi era a Jaunty). La podeu descarregar aqui (o aquí en cas de 64 bits). El sp-auth, el podem descarregar des d’aquest enllaç (o des d’aquest altre si el vostre ordinador és de 64 bits). Un cop descarregat, us el podeu instal·lar des d’un terminal, per mitjà de la comanda següent:

sudo dpkg -i libstdc++5*.deb sp-auth*.deb

Un cop instal·lat el sp-auth, configurem el repositori PPA del que parlava. Gràcies a una fantàstica millora a Ubuntu Karmic, aquest pas es pot realitzar amb aquesta comanda:

sudo add-apt-repository ppa:jason-scheunemann

Per últim, només cal instal·lar el Sopcast Player. Després de refrescar la informació dels repositoris, ho podem fer des del Synaptic, o des d’un terminal:

sudo apt-get install sopcast-player

I ja tindrem el Sopcast Player preparat, i amb l’última actualització.

Pantalla principal del Sopcast Player

Pantalla principal del Sopcast Player

Molts cops, en comprar-nos una pel·lícula en DVD, voldrem passar-la a Divx (o qualsevol altre format que comprimeixi les dades) per tal de tenir-ne una còpia de seguretat que ocupi poc i que, per exemple, puguem reproduir en el nostre disc dur multimèdia. Una eina molt senzilla d’utilitzar que ens permet fer-ho és OGMRip. És més, també ens permet convertir el nostre DVD als formats lliures Vorbis i Theora.

La instal·lació d’OGMRip és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions de GNU/Linux. En el cas d’Ubuntu, per exemple, només cal instal·lar el paquet “ogmrip” des del Synaptic, o executar l’ordre següent des d’un terminal:

sudo apt-get install ogmrip

Un cop instal·lat, podem executar l’OGMRip des del menú “Aplicacions>So i Vídeo>Codificador de DVD OGMRip”. A partir de la pantalla principal del programa ja podem copsar la seva simplicitat.

Pantalla principal de l'OGMRip

Pantalla principal de l'OGMRip

El primer que cal fer és obrir, mitjançant el botó “Carrega”, el DVD original amb l’OGMRip. L’OGMRip llegirà el DVD i detectarà les pistes de vídeo, de so i els subtítols disponibles. De totes les pistes de vídeo disponibles, ens seleccionarà la que, amb major probabilitat, serà la pista principal (jo no m’he trobat mai que hagi seleccionat una pista incorrecta). La resta de pistes són menús, subpantalles, extres, etc. Normalment, és fàcil saber quina és la pista principal, perquè la seva duració és la de la pel·lícula. La resta de pistes són, com a molt, d’uns minuts. La pista principal conté múltiples capítols. Convé mantenir-los tots seleccionats si volem tenir tota la pel·lícula.

Posteriorment, des de la mateixa pantalla, hem de seleccionar la pista d’àudio que ens interessa. En el cas concret de la pel·lícula que estic convertint, he agafat el català. Podem gravar més d’una pista de so si premem el botó “+”. Un cop seleccionat el so, també podem afegir subtítols. En el meu cas, no en selecciono cap perquè no m’interessa.

Paràmetres d'extracció

Paràmetres d'extracció

Un cop tenim seleccionat el que volem convertir, premem el botó “Extreu”. Ens obrirà una pantalla amb els perfils de gravació que tenim disponible. El perfil seleccionat de forma predeterminada (“DivX for Standalone Player”) és ideal si volem gravar la pel·lícula en un CD, perquè comprimirà les dades de manera que ocupi 700MB. De tota manera, si volem tenir la pel·lícula en un disc dur multimèdia, podem augmentar una mica la mida per tal de millorar la qualitat de vídeo. Per a fer-ho, premem el botó habilitat per a editar aquest perfil.

Pantalla d'extracció

Pantalla d'extracció

Arribarem a una pantalla on veurem tots els perfils, i podrem fer una còpia del perfil mencionat anteriorment. Editem el nou perfil copiat, i ampliem la mida de la codificació (jo ho he deixat a 1100MB). En aquest punt, també podem modificar el format de codificació tant de l’àudio com del vídeo per seleccionar, per exemple, els formats lliures Theora o Vorbis. Jo no ho he fet perquè no tinc clar que el meu disc dur multimèdia els pugui reproduir, però si la nostra intenció és reproduir la pel·lícula des d’un ordinador, són dos formats a tenir en compte. Quan hàgim modificat els paràmetres que ens interessen, canviem el nom del perfil, i ja el podrem seleccionar per a codificar la nostra pel·lícula. A partir d’ara sempre que convertim una pel·lícula tindrem disponible aquest perfil sense haver de tornar-lo a crear.

Perfils de l'OGMRip

Perfils de l'OGMRip

Quan tornem a la pantalla d’extracció, seleccionem el nou perfil creat, premem el botó “Extreu”, i començarà la conversió de la pel·lícula. Aquest procés que pot durar una bona estona depenent de la potència del vostre ordinador. En el meu, que no és gran cosa, el procés dura més de tres hores. De forma predeterminada, ens desarà el fitxer resultant al directori /home/el_nostre_usuari, tot i que podem canviar aquest directori des de les preferències d’OGMRip.

Quan gravem vídeo amb la nostra webcam, molts cops necessitarem que aquesta gravació sigui contínua, però d’altres ens resultarà més interessant que només es gravi quan hi hagi algun moviment en l’enquadrament. Per exemple, si estem gravant una carrera podem deixar la webcam preparada i, quan detecti moviment, que automàticament comenci a gravar. O, en sistemes de seguretat, podem deixar la càmera tot el dia preparada enfocant el punt que ens interessi, però que només gravi quan detecti que hi ha moviment, per tal d’estalviar espai al disc dur (un vídeo continu de 24 hores pot ocupar moltíssim espai).Logo de wxCam

wxCam ens permet precisament això: afegir la funcionalitat de detecció de moviment a les nostres gravacions amb la webcam. És més, podem indicar en quina part de la imatge volem que detecti el moviment. Apart, ens afegeix altres utilitats com la detecció de contorns, la possibilitat de coprimir o no el vídeo resultant, gravar amb o sense so, etc.

wxCam no es troba en els repositoris d’Ubuntu, però a través de GetDeb ens podem baixar el fitxer .deb per a poder instal·lar-lo. Un cop baixat, amb un doble clic en el fitxer descarregat executarem la instal·lació del wxCam. Podrem arrancar el programa des del menú “Aplicacions>So i vídeo>Webcam application”.

Pantalla principal del wxCam

Pantalla principal del wxCam

En la pantalla principal del programa, molt senzilla, hi ha dos botons, un per fer fotografies i un altres per gravar vídeo. Podem configurar els paràmetres bàsics de la webcam (contrast, lluminositat, gamma i saturació) a través del menú “Settings>Image balance” i la resolució a que volem que treballi la webcam mitjançant el menú “Settings>Frame size”. Des del menú “Settings>Configure” podrem decidir en quin fitxer i amb quin format desem les fotografies i els vídeos, la compressió que utilitzem per a aquests darrers, i algun altre paràmetre.

Per a fer que la càmera funcioni a partir de la detecció de moviment, hem d’activar l’opció “Capture>Movement detection”. Un cop seleccionat, si comencem a gravar veurem com la gravació queda en mode “Paused” si no hi ha moviment a la imatge captada per la webcam, i es reprèn la gravació quan detecta moviment.

Zona de detecció de moviment

Zona de detecció de moviment

Per últim, podem indicar al wxCam que només detecti moviment en certes àrees de captura. Podem configurar més d’una àrea de captura, amb diferents sensibilitats per a cada àrea. Per últim, us deixo un vídeo on utilitzo una àrea de detecció de moviment. En aquest vídeo es veu com, mentre no hi ha moviment en aquesta àrea, la gravació roman pausada. Quan hi ha moviment en aquesta àrea, es reprèn la gravació (es pot veure clarament en el rellotge que ens mostra el propi wxCam).

Gràcies a Cheese, ja sabem fer-nos fotografies i gravar-nos vídeos amb la nostra webcam. En l’anotació d’avui explicaré com fer videoconferències. Tot i que hi ha diversos programes amb els que podem fer-ho, explicaré el que jo utilitzo habitualment: l’Skype. Per mitjà de l’Skype podem escriure’ns amb els nostres coneguts per xat, parlar amb ells o, el que més ens interessa en aquesta anotació, fer-hi una videoconferència.Logo de l'Skype

L’Skype no està disponible en els repositoris oficials d’Ubuntu, però sí està en els repositoris Medibuntu, molt útils perquè contenen un nombre considerable de códecs multimèdia i programes privatius (gratuïts). Possiblement ja els hàgiu afegit com a repositoris de tercers. Si és aquest el cas, podeu tenir l’Skype instal·lant des de Synaptic els paquets “skype-common” i “skype-static”. Per si no els teniu, explicaré com afegir els repositoris de Medibuntu. Primer cal afegir el repositori a les nostres fonts de programari, anant al menú “Sistema>Administració>Fonts de programari”. Anem a la pestanya “Programari de tercers” i fem clic al botó “Afegeix…”. En el camp “Línia APT:” introduïm el següent:

deb http://packages.medibuntu.org/ jaunty free non-free

Amb això hem afegit tant el repositori “free” (lliure) i el “non-free” (privatiu) de Medibuntu. Ara ens falta obtenir la seva clau d’encriptació. Medibuntu ens ofereix la seva clau d’una manera una mica diferent de la majoria de repositoris. En el propi repositori, hi ha un paquet (medibuntu-keyring) que conté aquesta clau. Només cal instal·lar-lo i ja la tindrem. Per a fer-ho, obrim el Synaptic (“Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic”) i refresquem la informació per tal de recollir els nous paquets de Medibuntu prement el botó “Refresca”. Actualitzarà la informació dels paquets, i se’ns queixarà que no tenim la clau d’encriptació de Medibuntu (de moment, això és correcte). Des del mateix Synaptic, instal·lem el paquet “medibuntu-keyring” i ja tindrem la clau de Medibuntu. Si tornem a refrescar els paquets, ja no se’ns queixarà de la clau de Medibuntu. Per tenir l’Skype només hem d’instal·lar els paquets que ja he comentat abans (“skype-common” i “skype-static”).

Anem a utilitzar Skpye. El podem obrir des del menú “Aplicacions>Internet>Skype”. El primer cop que l’obrim ens preguntarà si ja tenim un compte de Skype, o si en volem donar un d’alta. Fem el que correspongui per al nostre cas i arribarem a la pantalla principal de l’Skype, que és molt semblant a la de qualsevol altre programa de missatgeria:

Pantalla principal de l'Skype

Pantalla principal de l'Skype

Per a cada contacte, tenim la possibilitat d’iniciar un xat o una conversa de veu. Veiem també que tenim un contacte anomenat “Echo/Sound Test Service” que ens serveix per a comprovar que ens funcioni correctament el micròfon i els altaveus. Si fem una trucada de veu, tindrem l’oportunitat de realitzar una videoconferència amb el contacte escollit. En la pantalla que se’ns obrirà hi veurem un botó per a enviar el que vagi gravant la nostra webcam i, si el nostre contacte fa el mateix, tots dos veurem com l’altre ens parla.

Botó per a vídeo quan parlem pel Skype

Botó per a vídeo quan parlem pel Skype

Com veieu, és molt senzill fer vídeo conferència amb Skype. En els sistemes GNU/Linux, també ho podem fer amb altres programes. Per exemple, en els últims dies Pidgin ha anunciat el seu suport per a webcams (de moment, només per xmpp, el protocol de Jabber i Google Talk). També Emesene ha anunciat darrerament que suporta webcam amb el protocol de MSN.

Videoconferència per Skype

Videoconferència per Skype

Cheese és un programa que forma part del projecte Gnome, molt fàcil d’utilitzar i que ens permet fer fotografies i gravar vídeos des de la nostra webcam. I no només el seu ús, sinó que també la seva instal·lació és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials d’Ubuntu, de manera que es pot instal·lar directament des de Synaptic. Si ho preferim, també el podem instal·lar des d’un terminal mitjançant l’ordre següent:

sudo apt-get install cheese

Un cop instal·lat, trobarem el programa a través del menú “Aplicacions>Gràfics>Cabina de fotografia del Cheese”. La seva pantalla principal ja ens mostra aquesta simplicitat d’ús de què parlo.

Pantalla principal del Cheese

Pantalla principal del Cheese

Per fer una fotografia, hem de seleccionar “Foto” i prémer el botó “Fes una foto”. Per gravar un vídeo, en canvi, cal seleccionar “Vídeo” i prémer el botó “Comença l’enregistrament”.

Efectes disponibles al Cheese

Efectes disponibles al Cheese

Per últim, si seleccionem el botó “Efectes” veurem que podem afegir tota una sèrie de filtres i animacions a les nostres fotografies i als nostres vídeos, des de fer-los en blanc i negre o amb un filtre verd, fins a diversos tipus de distorsió.

Efecte vertígen

Efecte vertígen

Com veieu, el Cheese ens permet exactament el que he promès: una manera senzilla d’obtenir fotografies i vídeos, i fins i tot aplicar alguns efectes senzills. En els propers dies escriuré algunes anotacions per presentar altres programes que ens permetran treure-li tot el suc a la nostra webcam.

A vegades, per explicar com funciona un programa, va molt bé crear un vídeo-tutorial de la seva utilització. Hi ha altres casos en els quals també us pot interessar gravar en un vídeo el que feu al vostre escriptori. Això ho aconseguirem gràcies al programa RecordMyDesktop. A més, per a fer més senzilla la seva utilització, ens instal·larem el “gtk-recordmydesktop”, que és un entorn gràfic a través del qual podem executar de forma més fàcil el programa.

La seva instal·lació és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris de la majoria de distribucions. En Ubuntu, per exemple, es pot fer directament des del Synaptic, o des d’un terminal, executant l’ordre següent:

sudo apt-get install gtk-recordmydesktop

Un cop instal·lat, podrem executar el programa des de “Aplicacions>So i vídeo>gtk-recordMyDesktop”. Per a començar a gravar, ens trobarem a la part esquerra de la barra superior del nostre escriptori un botó rodó vermell (el típic per a gravar). Per aturar la gravació, haurem de tornar a prémer el mateix botó, que durant la gravació serà quadrat.

Quant a la seva configuració (qualitat amb que ha de gravar la imatge i altres opcions) he pensat que el millor era mostrar-vos-ho amb un vídeo-tutorial gravat amb el mateix RecordMyDesktop. Les opcions que jo marco són les que fan que amb el meu ordinador (que no és massa nou) es gravi bé el vídeo. Segurament amb un ordinador més potent es podrà augmentar una mica més el mostreig.

“Si vols aquesta melodia pel teu mòbil, envia melodia al 5037”. Amb aquesta frase tan senzilla ens volen enganxar per pagar uns quants euros per obtenir un petits talls d’una cançó per posar-la com a melodia del mòbil. És més, molts cops no és un retall de la cançó original, sinó només una versió de la seva melodia. I a sobre, de baixa qualitat.

Amb Audacity podrem realitzar edicions senzilles d’arxius de so. Entre altres coses, podrem obtenir un retall de la part que més ens agrada d’una cançó per a passar-nos-lo al mòbil i posar-lo com a melodia de les trucades entrants. La instal·lació d’Audacity és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris de la majoria de distribucions. Per exemple, a Ubuntu es pot instal·lar directament des del Synaptic, o executant la comanda següent en un terminal:

sudo apt-get install audacity

Per obrir el programa, hem d’anar al menú “Aplicacions>So i vídeo>Audacity”. Primer, hem d’obrir (“Fitxer>Obre…”) la cançó de la qual volem obtenir el retall per al nostre mòbil. A la pantalla de l’Audacity hi veurem la seva forma d’ona. Si el fitxer era estèreo, veurem una forma d’ona per a cada sortida d’altaveu (dreta i esquerra).

Audacity

Audacity

Amb el ratolí podrem seleccionar fàcilment la part del fitxer que ens interessi retallar. Per a fer més senzilla la identificació del punt inicial i final del nostre retall, l’Audacity ens pot reproduir només aquesta part. Tot i que podeu retallar la mida que més us interessi, normalment com a melodia pel mòbil el millor és obtenir un tall d’entre 15 i 25 segons. Un cop seleccionat el tall, el passem a un fitxer nou per mitjà de l’opció del menú “Fitxer>Anomena i exporta la selecció…”. Aquesta opció primer ens mostrarà una pantalla on podrem editar les metadades del fitxer nou.

Metadades del fitxer

Metadades del fitxer

Quan acceptem, haurem d’indicar com volem desar el fitxer i en quin format concret (ogg, wav, mp3, etc.). En aquesta pantalla tenim el botó “Opcions” per si volem modificar la qualitat del fitxer resultant. Per exemple, en el format ogg podrem indicar un valor entre 1 i 10, i en mp3 podrem escollir el mode de resolució i el mostratge.

Opcions dels fitxers mp3

Opcions dels fitxers mp3

Per últim, només haurem de passar el fitxer resultant al mòbil pel mètode que utilitzem habitualment: Bluetooth, infrarojos, cable USB, etc.

Aquesta mateixa setmana he pogut llegir a Gabuntu que ja està disponible la versió 2.1 d’Amarok (“Let there be light”). L’Amarok és un dels reproductors de música més populars. La versió 2.0 va suposar una remodelació completa del programa, i per aquest motiu no es van poder aplicar totes les funcionalitats que tenia la versió anterior (l’excel·lent Amarok 1.4). Amb aquesta nova versió, tornarem a tenir disponibles algunes d’aquestes funcionalitats “perdudes”, i en tindrem moltes de noves. Podeu llegir la llista completa de novetats a la notícia oficial de l’alliberament d’Amarok 2.1.

Si volem tenir disponible aquesta nova versió en el nostre Ubuntu Jaunty Jackalope, s’ha habilitat uns repositoris especials. Per a tenir-los, hem d’obrir el gestor de Fonts de Programari (“Sistema>Administració>Fonts de programari”). A la pestanya “Programari de tercers”, hem de prémer el botó “Afegeix…”. En el camp “Línia APT:”, hem d’escriure el següent:

deb http://ppa.launchpad.net/kubuntu-ppa/backports/ubuntu jaunty main

Després, haurem d’importar la clau d’encriptació d’aquest repositori. En aquest cas, hem d’executar des d’un terminal les comandes següents:

gpg --keyserver subkeys.pgp.net --recv 2836CB0A8AC93F7A

gpg --export --armor 2836CB0A8AC93F7A | sudo apt-key add -

Un cop fet això, si ja teníeu instal·lat l’Amarok només cal fer una actualització dels paquets. Ho podeu fer des del gestor d’actualitzacions (“Sistema>Administració>Gestor d’actualitzacions”).

Si no teníeu instal·lat l’Amarok, ho podeu fer directament des del Synaptic, o des d’un terminal, executant la comanda següent:

sudo apt-get install amarok