No li donarem voltes. La raó per la que no faig servir Ubuntu és l’Unity i tot allò que aquest canvi ha comportat. Mai vaig actualitzar el meu Ubuntu a la versió 11.04 i va ser llavors quan, en provar Gnome-Shell, vaig decidir canviar a una altra distribució que l’implementara correctament.
He passat per OpenSUSE, Fedora i finalment m’he quedat amb Arch. Tot i així, Fedora també era una opció fora vàlida (i millor per a aquells que no volen tindre molts maldecaps a l’hora d’instal·lar una distribució).
El canvi a Arch, amb la qual ja porte uns 2 mesos i mig i pense quedar-m’hi, m’ha suposat un altre canvi important: comprovar que la majoria de blocs parlen sempre de l’Ubuntu. Bé, això ja ho sabia, però la qüestió és que abans es parlava molt de les «novetats de l’ubuntu», i ara ja no tinc coses de les que parlar, ja que Arch s’actualitza de forma constant i sempre estic gairebé a la última.
En definitiva, no faig servir Ubuntu perquè no m’agrada el Unity. Sé que millorarà, però eixa no és la qüestió. La raó per la que no faig servir l’Unity és la mateixa per la qual no faig servir KDE: no m’hi sent còmode. Amb GNOME3-Gnome-Shell, estic encantat de la vida i animat pel seu futur.
En unes setmanes tornarem al debat amb entrevistes.
Comentaris recents