Des de fa temps que molts ja sabíem (o que ens arribaven rumors) que Apple estava traduint el seu Mac OSX al català. Realment no esperàvem gaire cosa després de la traducció «cool» de l’iPhone, una traducció que trenca l’estil general de les traduccions catalanes fent servir exactament les mateixes formes que es fan servir en castellà. (més…)
Cult of Mac va capturar algunes paraules d’en Linus Torvalds durant la LinuxConf Brazil. És interessant sentir aquestes declaracions d’en Linus, perquè no solen ser molt comunes. El que va dir, per començar, va ser:
Sóc optimista: el codi obert serà un èxit a llarg termini, el secure boot és una altra d’aquestes modes passatgeres.
Recordeu que secure boot és una característica promoguda per Microsoft per al Windows 8 que pretén evitar la instal·lació d’altres sistemes operatius en els ordinadors que vinguen amb Windows de fàbrica. Torvalds va comparar el secure boot amb el DRM d’Apple i va afegir que:
“Apple’s Lockdown Mentality Will Ultimately Lose”
Les tecnologies que bloquegen les coses acaben perdent… La gent vol llibertat i els mercats volen llibertat.
La posició d’en Linus sembla clara i es mostra convençut que els estàndards oberts acabaran guanyant la batalla. Cada vegada que Apple o Microsoft o altres companyies han provat de promoure estàndards tancats, al final han hagut de desistir.
- Font | alt1040
Rémi Denis-Courmont, un dels principals desenvolupadors del VLC, ha escrit una entrada per aclarir què és el que ha passat amb el VLC a l’Apple Store. Ho expliquen força bé a la versió en espanyol de The Inquirer.
Com ja sabeu, fa un parell de dies vos comentàvem que el reproductor VLC havia estat retirat de l’App Store d’Apple. Segons les informacions, havien estat els mateixos desenvolupadors qui havien retirat finalment l’aplicació a causa d’incompatibilitats entre la GPL (llicència del VLC i les restriccions de l’App Store).
Ara, Rémi aclara que:
El 7 de gener un advocat d’Apple em va dir que s’havia retirat de l’App Store el VLC. Així és com vaig assabentar-me de la notícia.
No li van donar cap explicació, aclareix. I la cosa puja de to, perquè Denis-Courmont assegura que a partir d’aquell moment es va arribar a la conclusió que el projecte VideoLAN i ell en particular són uns imbècils idealistes que es preocupen més dels detalls tècnics de la llicència que no pas dels usuaris.
Aclara que no se sap amb certesa per què Apple ha retirat el VLC i sospita que mai s’explicarà la raó real. És de suposar, però, que Apple es mostra completament incapaç d’acceptar llicències GPL a la seua botiga.
En definitiva, sembla que queda força clar que Apple no és amiga del programari lliure. Aquesta no és ni la primera ni serà l’última marranada d’Apple.
GPL i AppStore d’Apple són dos termes que no poden anar junts. Segons comenten a Barrapunto:
Apple ha eliminat el VLC, una de les millors aplicacions de reproducció multimèdia, de la botiga d’aplicacions Apple Store a causa d’un conflicte entre la llicència GNU/GPL amb la qual es publica i les condicions d’ús de l’App Store. Essencialment, el VLC és de codi obert i la protecció de l’App Store contradiu la filosofia de la llicència GNU/GPL. I és que la política d’Apple té aquestes coses, que aplicacions lliures que qualsevol pot baixar-se i gaudir d’elles, queden fora dels seus dispositius. De tota manera açò ja ha passat amb altres aplicacions GPL i es veia vindre també amb el VLC, ja que fa unes setmanes, Rémi-Denis Courmont, un dels desenvolupadors principals del VLC, va escriure a Apple per a queixar-se que el seu treball estava sent distribuït a través del seu App Store en termes que contradiuen les condicions de la llicència GNU/GPL.
Per sort, això sembla que només passarà a Apple ara per ara. Altres plataformes com Meego o Android no tenen aquests problemes (de fet, al Market Store de l’Android podem cercar per «GPL» i trobar unes quantes aplicacions interessants).
- Enllaç | Notícia a l’ipodtouchfans
La notícia s’ha publicat a Slashdot:
El projecte FreeType celebra la caducitat de les patents bytecode TrueType d’Apple. El motor de renderitzat obert ara podrà fer servir aquesta tecnologia i habilitar-la per defecte. Aquesta millora s’havia implementat fa un temps, però el projecte va haver de desactivar-la per problemes de patents. El període màxim de 20 anys de la validesa de les patents de programari és un període llarg, però alguns cops es pot aprofitar la font alliberada. La patent Unisys GIF n’és un exemple (exceptuant el codi que se li ha afegit).
Aquesta característica que ara es podrà implementar per defecte és bàsicament una millora en la visualització dels tipus de lletra freetype que fins ara no podia implementar-se a GNU/Linux. Podent aplicar-la ara per defecte, el resultat serà un benefici real per als nostres escriptoris, ací teniu l’exemple de com es veuen els tipus amb el bytecode sense implementar i implementat:
Tipus freetype sense i amb bytecode habilitat
A les properes versions de les grans distribucions (o abans simplement instal·lant els nous tipus de lletra amb la característica implementada) ja podrem gaudir d’aquesta millora.
- Enllaç | Nota al web de Freetype
Supose que molts de vosaltres vos haureu alegrat de la notícia que Apple traduirà (de fet ja ha traduït i es poden veure captures) alguns dels seus productes com l’iPhone, l’iPad i l’iPod Touch.
Jo també estava content, fins que he vist la traducció. I és que no sé per quina raó, els d’Apple han decidit que en lloc de fer servir la tendència general que s’ha fet servir durant els darrers 10 anys en les traduccions al català: fer servir l’imperatiu quan l’usuari s’adreça a l’ordinador, prefereixen fer servir el que fan els castellans i francesos: fer servir l’infinitiu.
Així, trobarem coses com: «Desbloquejar», «Respondre», «Cancel·lar», etc. Ací teniu algunes captures:
Potser a uns quants de vosaltres vos sembla bé aquesta traducció: més familiar, més pareguda al castellà. Però l’ús d’infinitius en les traduccions catalanes no s’ha fet servir mai des que el TERMCAT ho va indicar allà pel 1999 (o abans). La raó és senzilla: en anglès, cada cop que es diu «Close», «Save», «Open», això s’interpreta com a ordre. En concordança amb això, en català i en altres llengües com l’italià i el romanès, es fa servir l’imperatiu quan l’usuari dóna ordres a la màquina.
Personalment considere que la tendència en castellà i francès i altres llengües que també fan servir l’infinitiu és en certa manera errònia: és un diàleg d’indis. En català havíem pogut evitar fer servir aquest llenguatge i fer-ne servir un de més natural.
PER QUÈ ARA ARRIBA APPLE I HO CANVIA TOT?
Agraïsc moltíssim que Apple ens haja tingut en compte a l’hora de traduir els seus productes després de 1000 anys, de debò. Però com a traductor de programes al català, l’ús de l’infinitiu és realment una colp baix. Ni Microsoft, ni Google, ni Facebook, ni tampoc altres grans companyies que han traduït els seus productes al català han fet servir infinitius. Per què ara Apple sí que ho fa?
Per desgràcia, tinc sospites sobre quina és la raó.
- Més info | iPhone 4.0 en català
Linux s’està convertint en un competidor més fort que Apple per a Microsoft, comenta l’Steve Ballmer recolzant-se en algunes dades gràfiques a una trobada amb els inversors.
En aquest tipus de reunions es fan anàlisis dels plans futurs de l’empresa, la distribució del mercat i d’informació sobre la competència. Les presentacions es fan amb PowerPoint, per descomptat. Quan va arribar el moment de parlar sobre la distribució del mercat dels sistemes operatius i els seus problemes, es va presentar una transparència anomenada Economic effects on home and business PC’s (Efectes econòmics en ordinadors domèstics i d’empreses) a on va exposar quina era la distribució actual del mercat mostrant el percentatge de Windows, Linux i Apple.
El seu comentari en aquest punt va ser el següent:
El líder del mercat és Windows amb llicència legal, el segon lloc és per a Windows sense llicència o còpies il·legals… Per altra part, Linux i Apple han augmentat el seu percentatge d’una o altra manera.
Ballmer es va prendre la competitivitat amb Apple seriosament, però després va remarcar que Ens estem centrant tant en Apple com Linux com a competidors. Crec que la dinàmica amb Linux està canviant d’alguna manera. Després també es va mostrar una altra transparència relativa al mercat dels telèfons mòbils tot comparant Windows Mobile que és tercer després de Symbian i Rim/Blackberry.
En aquest punt va parlar de Google Android i del fet que en un futur es farà comú veure ordinadors amb Android/Linux, a més de als mòbils. Ara veiem més que mai a Google com a competidor de l’escriptori, va concloure.
- Font | LinuxMagazine
Parlant al fòrum sobre les marranades d’Apple, la poma podrida, n’Ilion ens ha donat un enllaç on segons comenten a Slashdot, Steve Jobs ha aconseguit la patent sobre el “Dock” de MacOSX (ja sabeu, la barra llançadora d’aplicacions a la part de baix de l’escriptori).
Això suposa un colp molt dur per a projectes lliures com l’avant-window-navigaro, el simdock, el gnome-cairo i qualsevol cosa que tracte d’imitar el comportament del Dock “original” de MacOSX. La notícia és del 8 d’octubre.
En principi la patent és per als EUA, per la qual cosa encara queda en l’aire si realment afectarà o no als projectes lliures que imiten el dock. Sens dubte, aquesta és una nova prova de les incoherències d’algunes patents que limiten l’avenç tecnològic.
- Enllaç | Notícia a Slashdot
Comentaris recents