Trucs i tutorials

Accents a l'amsn en ubuntu!

Fa un any ja que vaig amb ubuntu i utilitzo l’amsn (per manca d’alternatives que em convencin) i sempre m’havia trobat amb el mateix problema irresoluble: no podia escriure accents! De fet podia, però m’apareixien així:

`a enloc de à

Molest, oi?

Doncs gràcies al nostre amic blocaire KuBe, d’epkis.com, he trobat la solució!

Si la voleu veure, cliqueu a aquest apunt del seu bloc.

Només una petita puntualització: ell diu que s’ha d’accedir a Sistema > Preferències > Suport d’idioma per arreglar-ho, però jo he accedit a:

Sistema > Administració > Suport d'idioma

És important desmarcar la casella de caràcters complexos!

A mi m’ha funcionat de meravella, espero que us funcioni. I si teniu alguna aportació agraïu-li a ell, ep!

Gràcies KuBe i salut a tots!

Plantilles, com utlitzar-les?

Si per exemple volem crear un full de càlcul utilitzant el botó dret del ratolí i seleccionant l’opció “Crea un document”, ens trobarem només amb l’opció de “Fitxer buit”. Com ho podem fer per poder disposar de l’opció de crear un full de càlcul amb el botó dret del ratolí? És una pregunta que es fa sovint la gent quan es posa per primera vegada en mans de l’Ubuntu, i que tot seguit, en donarem la resposta.

En la distribució Ubuntu, instal·lada amb l’entorn d’escriptori Gnome, hi ha una carpeta que s’anomena Plantilles. Aquesta carpeta es troba dins la carpeta Usuari, i per tant, en el meu cas és la carpeta /home/roger/Plantilles. Explicarem com funciona aquesta carpeta mentre intentem sol·lucionar el problema que hem exposat abans.

Primer de tot, hem d’obrir el full de càlcul. Ho farem des de Aplicacions -> Oficina -> Full de càlcul de l’OpenOffice.org. Un cop obert el programa, sense omplir cap casella ni modificar-lo, el desarem a la carpeta Plantilles i li posarem el nom que vulguem. A mi m’agrada Calcular, així que guardaré el fitxer amb aquest nom. A partir d’ara, quan cliqui el botó dret del ratolí i esculleixi l’opció “Crea un document”, ja podré disposar de “Fitxer buit” i de “Calcular”. Ja haurem aconseguit el nostre objectiu.

D’aquesta mateixa manera, podeu guardar còpies buides dels diversos programes que utilitzeu a la carpeta Plantilles, i els podreu crear amb un parell de clics de ratolí. Aquí us ensenyo tots els fitxers que he col·locat a la carpeta Plantilles i com els puc crear amb el ratolí.

Fins i tot podeu guardar fitxers plens, de manera que quan els creareu, obtindreu una còpia exacta del fitxer ple. Per exemple, si sempre escriviu cartes que comencen de la mateixa manera, es pot crea un fitxer de text escrit a la carpeta Plantilles que es digui “Carta preferida”, i cada vegada que creeu el fitxer us apareixerà una còpia.

Suposo que molta gent ja sap com va aquesta carpeta, però segur que n’hi ha d’altres que encara no n’havien sentit a parlar. Espero que us serveixi d’alguna cosa aquest petit tutorial. Ànims i a seguir amb el programari lliure.

Surt l'Amarok 2.1 i torna a desaparèixer el 1.4

Em sap greu, però la nova versió de l’Amarok, la 2.1 (notícia a alliberats.cat) continua sense agradar-me! Ahir vaig actualitzar alguns paquets importants del meu ubuntu i en reiniciar vaig descobrir que l’Amarok 1.4 havia desaparegut altre cop. Vaig pensar “cap problema, faré com la darrera vegada!”, però, ai las, les fatídiques dependències trencades m’ho impedien!

Els següents paquets tenen dependències sense satisfer: amarok14: Depén: amarok14-common (>= 2:1.4.10-0ubuntu3~ppa3) però no serà instal·lat E: Paquets trencats

Això sembla més problemàtic que abans eh?

Per sort, si teniu el mateix problema de conservadurisme malaltís que tinc jo amb aquest programa, he trobat tot googlejant una solució improvisada, una mica bruta, però que potser us funciona. Consisteix en instal·lar manualment (no us espanteu, és fàcil!) els arxius .deb de l’antic Amarok 1.4

Us els podeu baixar d’aquí, i són el següents:

amarok14_2%3a1.4.10-0ubuntu3~ppa2_i386.deb amarok14-common_2%3a1.4.10-0ubuntu3~ppa2_all.deb amarok14-engine-xine_2%3a1.4.10-0ubuntu3~ppa2_i386.deb

(Es tracta dels arxius de la versió 32 bits, així que m’imagino que per versions 64 bits no deu funcionar, no ho he provat…)

Fent clic a l’enllaç superior et baixes un .tar que els inclou els tres comprimits. Per instal·lar-los, primer s’han de descomprimir manualment. A continuació obrim la terminal, ens dirigim a la carpeta on ens haguem baixat els arxius, i executem l’ordre d’instal·lació:

sudo dpkg -i amarok*

(noteu que els tres arxius comencen per la paraula “amarok”, de manera que si posem un “*” a la ordre, interpretarà que els ha d’instal·lar els tres a la vegada 😉 també funcionaria escrivint el nom complet de cada arxiu, però com podeu veure així és més còmode, oi?)

I ja està! L’Amarok 1.4 torna a estar disponible per al vostre ordinador. Esperem que no hi hagi cap ensurt més fins que el 2.x sigui tan bo com el seu predecessor 🙂

Salut!

Desactiva el molest Beep! del teu ordinador

Sovint ens trobem amb el problema que el nostre ordinador emet un so molt molest que ens perturba cada cop que ens equivoquem. Actualment molts portàtils ja no el porten, sí, sí, us estic parlant de l’estimat Beep!, tot un so legacy del món dels ordinadors.

Si ja n’esteu tips que l’ordinador us emprenyi amb aquest so cada cop que, per exemple, no podeu esborrar res des del terminal i el sistema us fa beep, ara veurem com fer-ho per desactivar-lo. Es tan fàcil com, des d’una terminal, esciure:

nano /etc/modprobe.d/blacklist

I afegir-hi les següents línies al final del fitxer

#molest beep dels altaveus blacklist pcspkr

Màquines virtuals. 6: Utilitzar-hi les nostres particions reals

4 de juny de 2009
By oriolsbd under Trucs i tutorials, Virtualització
Leave a reply
màquina virtual, virtualbox

Un cop explicat com utilitzar dispositius USB a les màquines virtuals, ja donava per finalitzada aquesta sèrie de tutorials sobre com utilitzar VirtualBox, però fa poc que he llegit un article on es parla d’una opció molt interessant en les nostres màquines virtuals. A l’article li donen una utilitat molt concreta, però jo ampliaré una mica les aplicacions que se li poden donar. Per començar, us explicaré què farem amb això, i després com ho aplicarem.

Bàsicament, el que farem és crear-nos un disc virtual per al VirtualBox, però que realment només sigui com un enllaç a les particions REALS del nostre equip. És a dir, els que pot veure la nostra màquina principal. Una dada important a tenir en compte (després en veurem el motiu) és que hi podrem afegir tant els discos (que seran dispositius del tipus /dev/sda, /dev/sdb, /dev/hda, etc.) com les particions concretes (/dev/sda1,/dev/hda2, /dev/sdb1, etc.).

El primer que hem de fer, és donar permisos al nostre usuari per a crear aquest enllaç. Hi ha dues maneres senzilles de fer-ho (bé, a l’article que us enllaço n’hi ha diferents a les que jo us proposo, però crec que el millor és alguna d’aquestes dues):

Podem donar permisos totals (per a tots els usuaris) al dispositiu. No ho aconsello, però si algú ho vol fer, cal executar el següent:

sudo chmod 777 /dev/xxxx

En aquest cas, “/dev/xxxx” serà el disc o la partició que vulguem veure des del VirtualBox.

Podem afegir el nostre usuari al grup “disk” (que és el grup propietari dels dispositius). Ho podem fer des d’un terminal, executant la comanda següent:

sudo adduser El_Nostre_Usuari disk

Amb aquesta segona opció no obrim els permisos al dispositiu del disc a tots els usuaris però, com a contrapartida, donem permisos al nostre usuari a TOTS els discos i particions.

Un cop executada alguna d’aquestes dues comandes, ja tenim permisos per a crear l’enllaç de VirtualBox al nostre disc o partició escollits. Per a crear aquest enllaç, hem d’executar la comanda següent:

VBoxManage internalcommands createrawvmdk -filename $HOME/.VirtualBox/Nom_Fitxer.vmdk -rawdisk /dev/xxxx -relative -register

En aquesta comanda, només hem d’escollir el nom del fitxer que volem crear, i el nom del dispositiu (el /dev/xxxx). Amb l’enllaç creat, podem fer dues coses:

Utilitzar l’enllaç en una màquina virtual existent

Amb això podrem veure des de dins la màquina virtual la informació que hi ha en els nostres discos reals. Per a fer-ho, obrim el VirtualBox (“Aplicacions>Eines del Sistema>Sun xVM VirtualBox”), seleccionem la màquina virtual que ens interessa, i premem el botó de “Paràmetres”. Anem a la secció de “Discos durs”, i n’afegim un de nou. Escollirem el fitxer que acabem de crear (que es dirà Nom_Fitxer.vmdk).

Si hem fet l’enllaç d’una partició, des de la nostra màquina virtual es veurà aquesta partició. Si hem fet l’enllaç d’un disc, des de la màquina virtual veurem totes les particions del disc.

Aquest mètode és una alternativa al que vam explicar el seu dia per a compartir dades entre la nostra màquina principal i la virtual. La diferència és que amb el mètode nou les veurem com a particions normals de la màquina virtual, i amb el que ja sabíem fins ara les veiem com si compartíssim un recurs de xarxa.

Utilitzar l’enllaç per a tenir una màquina virtual que executi un sistema real

Potser cal explicar una mica què vol dir això. Aquesta opció té sentit si en el nostre ordinador “real” hi tenim instal·lats dos sistemes operatius en dues particions diferents, que escollim per mitjà del Grub quan arranquem l’ordinador. És molt típic, per exemple, tenir un ordinador amb una partició amb Ubuntu i una altra amb Windows. Doncs bé, ara el que farem és, un cop hem entrat en Ubuntu, poder executar en una màquina virtual el Windows que tenim instal·lat a la partició real. Si voleu utilitzar aquesta opció, llegiu l’anotació fins al final, perquè té el seu perill.

En aquest cas, hem de tenir en compte que l’enllaç que hem creat per mitjà de la comanda VBoxManage ha de ser a un disc que tingui el Grub instal·lat. És a dir, en principi no ens funcionarà a partir d’un enllaç a una partició (per exemple, /dev/sda1), perquè en no tenir-hi Grub, no sabrà com arrancar. Funcionarà si l’enllaç és al disc sencer (per exemple, /dev/sda), perquè el Grub s’instal·la per defecte al Master Boot Record (MBR) del disc.

Un cop tenim l’enllaç al disc creat, hem de crear una nova màquina virtual tal i com ja vam explicar. L’única diferència és que, en el punt on ens demana el disc dur que volem assignar-li, en comptes de dir-li que en volem crear un de nou, li hem de dir que en volem utilitzar un disc existent. A la llista desplegable hi haurà el Nom_Fitxer.vmdk que hem creat per mitjà de la comanda VBoxManage. Si no hi trobem el disc, haurem de buscar-lo per l’arbre de directoris (recordem que l’hem desat a $HOME/.VirtualBox/Nom_Fitxer.vmdk).

Quan hàgim acabat de crear la màquina virtual, no caldrà instal·lar-hi cap sistema operatiu, només cal arrancar la màquina virtual. 🙂

ULL: Si utilitzem aquesta segona opció, cal anar amb compte amb un detall. Com que a la màquina virtual li hem assignat el disc sencer, utilitzarà el Grub de la nostra màquina principal, i no només tindrà assignades les particions del sistema que volem arrancar, sinó TOTES les particions del disc. Això vol dir que, si tenim el Grub configurat perquè ens entri de forma predeterminada en el sistema real que estem treballant, també ens l’intentarà arrancar com a màquina virtual. No sé les implicacions que pot tenir això, però no crec que sigui massa bo tenir dos sistemes (un real i un altre virtual) escrivint alhora sobre els mateixos fitxers, sobre la mateixa partició de Swap (si arriben a utilitzar-la), etc. Es podria arribar a produir un bucle a l’espai-temps que podria arribar a destruir tot l’univers!!! Bé, això últim és altament improbable (ho sento, m’ha sortit la vena Doc Brown a Regreso al Futuro 🙂 ), però vigileu que a la màquina virtual no arranqueu el mateix sistema que a la màquina “real”.

Retoc fotogràfic amb el Gimp. 8-Enfocar una fotografia

3 de juny de 2009
By oriolsbd under Disseny gràfic, Novell, Trucs i tutorials
Leave a reply
gimp, retoc fotogràfic

En aquesta anotació tornarem a veure un efecte que és molt senzill d’aplicar, i que millorarà moltíssim les nostres fotografies. En aquest cas, veurem com enfocar millor una fotografia que està desenfocada. Realment, la millora que s’aconsegueix amb aquest truc tan senzill és espectacular.

Per a comprovar-ho, partirem de la mateixa fotografia que vam utilitzar a la primera anotació sobre el Gimp un cop li hem millorat el color. He ampliat la Geisha per tal de veure millor l’efecte final:

Fotografia original

A primer cop de vista, la fotografia es veu prou bé, però de tota manera, hi aplicarem l’efecte. Per enfocar millor la imatge, anirem a l’opció del menú “Filtres>Millora>Difuminat amb màscara…”. Ens apareixerà el quadre de difuminat amb màscara:

Panell "Difuminat amb màscara"

En general, els paràmetres que hi ha de forma predeterminada ja són correctes. De tota manera, depenent de la resolució de la imatge ens anirà millor ampliar o reduïr el valor del camp “Quantitat”. El valor predeterminat és de 0,50, però per a imatges amb resolució baixa, haurem de reduïr el valor. Per a fotografies de molt alta resolució, segurament l’haurem d’augmentar una mica per tal que es vegi l’efecte. En aquest cas, com que la imatge original era de baixa resolució (menys d’1 megapíxel) he posat un valor de 0,30 i he acceptat el canvi. El resultat final és el següent:

Fotografia definitiva

Si posem una fotografia al costat de l’altra, veurem com la millora és significativa. Com que amb aquest retoc estem millorant l’enfocament, la millora es veu en els detalls, com per exemple a la cara de la Geisha (els ulls i els llavis), als dibuixos del kimono, les vares del paraigua o la definició de la gespa:

Fotografies original i definitiva juntes

Còpies de seguretat de jocs de PSP

31 de maig de 2009
By oriolsbd under Jocs, Trucs i tutorials
1 comment
psp

Per a aquells que tingueu una PSP, segurament sabreu que podeu tenir còpies de seguretats dels vostres jocs amb format “iso”. Aquest format és una còpia directa del disc UMD, i ocupa força espai. També existeix el format “cso”, en el qual les dades tenen un cert nivell de compressió, i per tant ocupen molt menys. Per a convertir les còpies de seguretat dels nostres jocs de format “iso” a format “cso”, podem utilitzar el programa Ciso.

El Ciso està disponible en les distribucions més importants de GNU/Linux. Per exemple, per a instal·lar-lo a Ubuntu, ho podem fer directament des del Synaptic, o des de terminal, executant la comanda següent:

sudo apt-get install ciso

Un cop instal·lat, el programa no té entorn gràfic, i l’hem d’executar des de terminal. Primer, des del terminal anem al directori on tinguem el fitxer “iso”, i s’ha d’executar amb el següent format:

ciso <nivell_compressió> <fitxer_iso> <fitxer_cso>

Com a nivell de compressió, li podem posar qualsevol número entre 1 i 9. Com més elevat, més compressió obtindrem, però també trigarà més a executar-se. Jo normalment utilitzo un nivell de compressió de 7 (tot i que no hi he vist diferències respecte del nivell 9).

El mateix programa Ciso també ens permet fer la conversió a la inversa. És a dir, passar d’un fitxer “cso” a un “iso”. Per a fer-ho, només heu d’indicar un nivell de compressió 0.

Afegeix nous correctors ortogràfics!

30 de maig de 2009
By Guillem under Llengua catalana, Trucs i tutorials
Leave a reply
català, corrector ortogràfic, debian, gedit, gnu/linux, linux, openoffice.org, ubuntu

Sovint ens trobem amb el problema que hem de corretgir un text que hem escrit en una llengua extrangera, i llavors ens preguntem com s’instal·la un nou diccionari. La metodologia és molt fàcil.

Només cal anar a una terminal i escriure, en el cas del diccionari corrector ortogràfic castellà.

sudo apt-get install aspell-es

Si el diccionari que ens interessès instal·ar fos l’angès, substituiriem l’es per l’en,

sudo apt-get install aspell-en

Ara només ens queda especificar l’idioma en el nostre editor de textos preferit. Per exemple, si utlitzem el gedit, només ens caldrà anar al menú “Eines > Especifica l’idioma > Spanish; Castilian”, i seguidament habilitarem la correcció automàtica del document al menú “Eines > Comprova l’ortografia automàticament”.

Per l’openoffice, el procés és el mateix. Només heu de trobar on especificar l’idioma amb el que escriviu.

Tutorials d'animació 3D amb Blender

27 de maig de 2009
By oriolsbd under Disseny gràfic, Trucs i tutorials
3 comments
animació 3d, blender

El Blender és un programa per a modelar i realitzar animacions en 3D. És un altre d’aquells programes que tots sabem que estan allà i que són molt potents, però que quan l’obrim no sabem per on començar. En aquest cas, no us faré una sèrie d’articles per explicar com funciona el Blender, perquè jo no en sé gens… 🙂

Però, per a facilitar-nos aquesta primera presa de contacte amb aquest programa, a LinuxHaxor van recopilar 25 tutorials per a iniciar-se amb el Blender.

Els tutorials són en anglès, però estan força bé. Alguns són força senzills, i aptes per a principiants (com el que mostra com dibuixar un cor), però també n’hi ha algun de força complicat. Fins i tot el primer enllaç és un llibre electrònic on comença des del més bàsic i acaba amb efectes força avançats. Els tutorials que ens proposaven a LinuxHaxor són aquests:

Per últim, per a aquells que els vulgueu provar-lo, el Blender es troba als repositoris de la majoria de distribucions GNU/Linux. Per exemple, si utilitzeu Ubuntu, podeu instal·lar-lo per mitjà del paquet “blender” directament des del Synaptic, o des d’un terminal, executant:

sudo apt-get install blender

Un cop instal·lat, trobareu el programa a “Aplicacions>Gràfics>Blender (windowed)” i a “Aplicacions>Gràfics>Blender (fullscreen)”, depenent de com vulgueu treballar. Si executem la versió “amb finestra” se’ns obrirà la pantalla principal del programa:

Pantalla principal del Blender

Amb això, i els tutorials que us he passat, ja hauríem de poder començar a fer les nostres primeres animacions. 🙂

Retoc fotogràfic amb el Gimp. 7-Imatge en perspectiva

26 de maig de 2009
By oriolsbd under Disseny gràfic, Novell, Trucs i tutorials
Leave a reply
gimp, retoc fotogràfic

El que aprendrem a fer avui amb el Gimp no és realment un retoc, sinó un muntatge per a mostrar una imatge en perspectiva. El podem utilitzar, per exemple, per a crear cartells promocionals, o per a captures que vulguem posar en el nostre blog. A més, ens servirà per veure com instal·lar un dels molts plugins que hi ha per a Gimp. En podeu trobar molts més al registre de plugins per al Gimp.

L’script en concret que comentaré avui l’he descobert gràcies al blog de Zefanjas. En el nostre cas, el primer que hem de fer és descarregar-nos l’script 3D Screenshot. Ho podem fer des d’aquest enllaç, o des del terminal, executant l’ordre següent:

wget http://registry.gimp.org/files/3DScreenshot.scm

El fitxer que hem descarregat, l’hem de desar en el directori /home/el_nostre_usuari/.gimp-2.6/scripts:

mv 3DScreenshot.scm /home/el_nostre_usuari/.gimp-2.6/scripts

Ja podem obrir el Gimp. De moment, no reconeix el nou script que ens hem descarregat. Per a que el reconegui, hem d’anar al menú “Filtres>Script-Fu>Actualitza les funcions”. A partir d’ara, ja tindrem per sempre disponible aquest script en el menú “Filtres>Script-FU>3D Screenshot”.

Ara ja podem obrir la fotografia a la qual volem aplicar aquest efecte. En el nostre cas, partirem de la imatge següent:

Fotografia original

Executem, doncs, el menú “Filtres>Script-Fu>3D Screenshot”. Veurem el següent panell d’opcions:

Panell del 3D Screenshot

En aquest panell podem modificar diversos paràmetres, com la mida de la imatge definitiva, el color de fons, l’efecte de llum i altres. Un cop tinguem escollits els valors, premem el botó “D’acord”. Veurem que tarda una mica a aplicar aquest efecte, perquè realment executa una seqüència predefinida d’instruccions del Gimp. Quan acabi, veurem que arribem al següent resultat:

Fotografia definitiva

Com a curiositat, si anem al panell de capes (Ctrl+L) veurem que tenim una imatge amb 5 capes. Ara sí, desem la imatge obtinguda amb el format que més ens agradi, i ja ho tenim. En general, la majoria d’scripts que tenim a la pàgina de registre de plugins de Gimp, un cop instal·lats, són força senzills d’aplicar (com aquest), i serveixen per, fent un sol clic, executar automàticament una sèrie de modificacions predefinides a la nostra imatge.

GNULinux||||CAT