El teu blog de Linux en català

Trucs i tutorials

A vegades ens pot interessar inserir un vídeo en format Flash en una web. Normalment, el procediment que s’utilitza per fer-ho consisteix en apujar el nostre vídeo al famós portal de vídeos youtube, per després inserir el codi HTML a la pàgina web on volem mostrar el vídeo.

Però aquest no és l’únic mètode que tenim per fer-ho. Si no volem passar per l’empresa youtube i confiar-li l’hostatjament i la propietat del nostre vídeo, tenim una altra solució, que consisteix en apujar el vídeo al nostre servidor web, i a través d’aquest codi, cridar-lo. Així ens estalviem haver de passar per la xarxa social de vídeos youtube, ara bé, pot ser que la seva reproducció no vagi tan fina com si ho féssim a través d’una pàgina web especialitzada en mostrar vídeos.

Aquí veiem el codi que hem d’inserir per visualitzar el vídeo prova.flv. Recordem que si hem penjat aquest vídeo a través del gestor de Mèdia del WordPress haurem de ficar que l’arxiu està en una ruta del tipus /gnlcontent/uploads/2009/11/prova.flv.

<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" width="425" height="344" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0">
<param name="src" value="/prova.flv" />
<embed type="application/x-shockwave-flash" width="425" height="344" src="/porva.flv"></embed></object>

Avui us porto una col·lecció d’icones pel panell pensades pel nou tema “Humanity” inclòs en Ubuntu 9.10.

(més…)

Una de les utilitats del VirtualBox és poder provar un Sistema Operatiu (per exemple, una distribució de GNU/Linus) sense haver-lo d’instal·lar en la nostra màquina real. Així, si ens agrada el seu funcionament en una màquina virtual, ens podem plantejar la seva instal·lació en el nostre equip. Per a instal·lar una distribució que volem provar en una màquina virtual, tenim dues opcions:

  • Anar a la pàgina web del Sistema Operatiu/distribució que volem provar, baixar-nos el seu CD/DVD d’instal·lació a través del fitxer “.iso” corresponent, i instal·lar-lo en una màquina virtual (nova o ja existent).
  • Baixar-nos una imatge de disc dur virtual reconegut pel VirtualBox, i que ja tingui instal·lat el Sistema Operatiu, i utilitzar-lo directament des d’una màquina virtual (nova o reaprofitant una que ja tinguem).

Aquesta segona és una opció molt bona, perquè gràcies a ella ens podem saltar el procés d’instal·lació del Sistema Operatiu en la màquina virtual, i passar directament a provar el seu funcionament, que és el que ens interessa. Per Internet, podem trobar moltes imatges de disc dur amb sistemes preinstal·lats. Per exemple, en trobareu moltes a la pàgina de VirtualBox Images. En aquesta pàgina no només hi ha imatges amb distribucions GNU/Linux, sinó també amb distribucions GNU/SunOS, BSD i alguna altra (per exemple, el mític Minix). Per fer aquesta explicació, per exemple, m’he baixat la imatge de FreeBSD 7.1 amb XFCE, una de les distribucions BSD més conegudes (juntament amb OpenBSD). La imatge descarregada ve comprimida amb el format 7z. Des del Nautilus podem descomprimir-la amb el botó de la dreta i fent clic a “Extreu aquí…”.

Extracció del fitxer .7z

Extracció del fitxer .7z

Un cop descomprimida, hem de registrar la imatge en el VirtualBox. Per a fer-ho obrim el VirtualBox des de “Aplicacions>Eines del sistema>VirtualBox” i, en aquest programa, anem a “Fitxer>Gestor de suports digitals”. Fem clic a “Afegeix”, i seleccionem el fitxer amb extensió “.vdi” que hagi resultat de l’extracció anterior.

Registre de la imatge de disc dur virtual

Gestor de suports virtuals

Un cop registrat, tornem a la pantalla principal del VirtualBox. Tenim dues opcions. O bé creem una nova màquina virtual que utilitzi aquesta imatge, o bé utilitzem aquesta imatge en una màquina virtual existent. En aquest cas, explicaré com reutilitzar una màquina virtual. Escollim la màquina virtual que ens interessi, i fem clic al botó “Paràmetres”. Anem a la secció “Discos durs” i com a “IDE primari mestre” escollim la imatge que acabem de registrar.

Selecció de la imatge

Selecció de la imatge

Acceptem els canvis, i iniciem la màquina virtual. Aquesta s’engegarà amb el sistema operatiu que hàgim escollit. Si ens demana usuari i paraula de pas, la podem obtenir de la mateixa pàgina on hem obtingut la imatge.

FreeBSD en màquina virtual

FreeBSD en màquina virtual

Com veieu, es tracta d’una forma senzilla de poder provar una distribució en una màquina virtual, sense haver de passar pel procés d’instal·lació.

Als que ens agrada utilitzar la terminal d’ordres, ens sol passar que arriba un punt on s’han de mirar el resultats que han anat sortint per la pantalla anteriorment. Així, ens passa que degut a la gran quantitat d’informació que reben com a resultat dels programes que hem executat anteriorment, ens costa veure on s’ha executat cada programa, ja que el nom d’usuari no es destaca gens de la resta del text que surt per la terminal d’ordres.

Això ho podem canviar en un moment i d’una manera molt senzilla, obtenint el resultat següent, on es pot apreciar com clarament es veu on comença i acaba cada programa executat.

Nom d'usuari destacat

Nom d'usuari destacat

El que farem per destacar el color del nom d’usuari que executa la terminal d’ordes, és executar

gedit ~/.bashrc

Llavors buscarem aquesta línia de codi

#force_color_prompt=yes

I la substituirem per aquesta altra

force_color_prompt=yes

Ara només ens cal tancar la terminal d’ordes, i tornar-la a obrir.

El que podia semblar un error en les notificacions de l’Ubuntu, es simplement un canvi, que a molts usuaris (jo inclòs) no els acaba de convèncer.

Aquí ensenyarem a tornar a l’estil de la Jaunty Jackalope.

Estil Karmic:

Estil Jaunty:

Si voleu passar de l’Estil Karmic a l’antic estil de Jaunty Jackalope només heu d’instal·lar-vos aquest paquet. (.deb)


notify-osd_0.9.24-0ubuntu2~gilir1_i386.deb – Ubuntu 32 bit
notify-osd_0.9.24-0ubuntu2~gilir1_amd64.deb – Ubuntu 64 bit

Font: http://mgsanchezs.wordpress.com/

Links és un navegador web lliure, que ens permet navegar per Internet mitjançant la terminal.
La seva utilització és molt senzilla, i ens pot servir tant si tenim un servidor on no hem instal·lat entorn gràfic, com si tenim problemes amb aquest des del nostre ordinador habitual.

(més…)

El Links és un navegador d’Internet lliure, que ens permet visualitzar les pàgines web directament des d’un terminal. La seva utilització és molt senzilla, i ens pot servir tant si tenim un servidor on no hem instal·lat entorn gràfic, com si tenim problemes amb aquest des del nostre ordinador habitual. La seva instal·lació és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions. Per a Ubuntu, us podeu instal·lar aquest programa per mitjà del paquet links2 a través de Synaptic o, si ho preferiu, des d’un terminal, executant la comanda següent:

sudo apt-get install links2

Per a executar aquest programa, només cal anar a un terminal i passar-li com a paràmetre l’URL que voleu visualitzar. Per exemple, per anar a alliberats.cat, executaríem el següent:

links2 alliberats.cat

Un cop dins el programa, podem navegar pels seus enllaços com en qualsevol navegador. Per sortir del programa, hem de prémer la lletra “q”. Si premem la tecla “Esc” ens apareixerà el típic menú dels navegadors, a través del qual podrem anar a altres URLs, gestionar les descàrregues o configurar la connexió.

alliberats.cat oberta amb el links2

alliberats.cat oberta amb el Links

Com es veu en la pantalla anterior, el Links no detecta automàticament l’idioma del nostre ordinador, i mostra el menú en anglès. Per a que es mostri en català, seleccionem l’opció de menú “Setup>Language>Catalan” i desem aquesta opció per mitjà del menú “Configurar>Desar opcions”.

Si us heu fixat, tot i que en tot moment estic parlant del Links, realment hem instal·lat el paquet “links2”, que és el mateix programa Links, però compilat de manera que visualitzar també les imatges de les webs per mitjà del paràmetre “-g”. És a dir, podríem obrir la nostra web d’aquesta manera:

links2 -g alliberats.cat

alliberats.cat amb imatges amb links2

alliberats.cat amb imatges amb Links

Per últim, hi ha un programa derivat del Links prou interessant. Es diu Elinks (també disponible a través de repositoris) i, tot i que no permet la visualització d’imatges com el links2, té altres característiques prou interessants com permetre tenir obertes diverses pestanyes alhora i la navegació privada. El “problema” que li trobo és que se li ha de posar el “http://” a l’URL que es vol visitar (no així amb el Links).

Com molts sabeu, sempre podeu tenir algun tipus de problema a l’Ubuntu. La majoria de vegades no fa falta reiniciar l’ordinador i es suficient reiniciant el servidor X.

En versions anteriors d’Ubuntu es pot reiniciar el servidor X amb la combinació de tecles “Ctrl + Alt + Retrocés” , però en les versions més noves, aquesta combinació de tecles ja no està predeterminada i ha estat “substituïda” per “Alt Gr + Impr Pant + K”.

(més…)

Reiniciar l’entorn gràfic equival, la majoria de les vegades, a reiniciar l’ordinador, amb la diferència, de que és més ràpid i no fas treballar tan l’ordinador. Per tant, és una opció molt recomanada per si teniu qualsevol tipus d’incidència.

Una de les formes que teníem per fer-ho els que portem més temps a l’Ubuntu, és mitjançant la combinació de tecles Control + Alt + Esborrar per reiniciar l’entorn gràfic si tenim algun problema amb l’Ubuntu perquè se’ns penja o no ens respon com esperem. Tanmateix, en les darreres versions de l’Ubuntu, aquesta combinació de tecles s’ha perdut.

Anem a veure com les podem habilitar un altre cop. Per fer-ho anirem al menú

Sistema > Preferències > Teclat

I sel·leccionarem la pestanya Disposicions, tal i com es mostra a la imatge

teclat

Llavors anirem a Opcions de la disposició del teclat, i seleccionem l’opció Seqüències de tecles per matar el servidor X, i marquem l’opció Control + Alt + Retrocés, tal i com es mostra a la imatge següent

teclat-2

Potser us passa com a mi, i trobeu que la lletra del sistema que se us mostra quan acabeu d’instal·lar l’Ubuntu 9.10 Karmik Koala és com a gruixuda i difuminada, i costa de llegir.

Per tant, el que segurament com jo haureu fet, és anar a:

Sistema > Preferències > Aparença > Tipus de lletra > Detalls > Contorn > Complet

Fins aquí tot bé. Aconseguim una lletra més fina i més fàcil de llegir. Això ens va molt bé perquè al firefox se’ns pot fer pesada la navegació amb aquesta visualització de la lletra.

Però la sorpresa ens arriba quan observem que la lletra al Firefox es continua mostrant gruixuda i difuminada. Això sembla ser que passa perquè el Firefox que ens ve amb el Karmik, està compilat sense que utilitzi la visualització general del sistema pel tipus de lletra que utilitza el motor Cairo.

Per arreglar-ho és tan fàcil com executar aquestes comandes.

cd /etc/fonts/
sudo mv conf.d/10-hinting-slight.conf .
sudo ln -s conf.avail/10-hinting-slight.conf conf.d/
sudo mv conf.d/10-hinting.conf .
sudo ln -s conf.avail/10-hinting.conf conf.d/
sudo dpkg-reconfigure fontconfig

Font: http://ubuntuforums.org/showthread.php?p=7094387