El teu blog de Linux en català

Programari

Fa un parell de dies es va alliberar la versió beta d’Skype 2.0 per a GNU/Linux. Entre totes les característiques que té aquesta nova versió, la principal i més important és el suport per a videoconferències que s’havia estat trobant a faltar durant molt de temps.

Altres característiques que també té aquesta nova versió és la contestació automàtica de les trucades entrants, suport per al mode en pantalla completa, s’han actualitzat les icones del programa i s’han corregit uns quants errors que contenia el programa (a més d’altres característiques i canvis). A més, amb la inclusió de la característica de vídeo, s’hi han afegit totes les opcions bàsiques de configuració de dispositius.

Cal dir que aquesta característica ja la podíem gaudir fent servir Ekiga, que és programari lliure i té exactament la mateixa funció. Aquesta nova versió d’Skype ja es pot descarregar (us deixem més avall els enllaços). Els mateixos desenvolupadors avisen que encara que és prou estable, s’ha d’anar amb compte.

El dia 7 de novembre Mozilla va posar als seus servidors la primera beta de la versió 3 de Firefox. Moltes webs ho van posar com a notícia, però sembla que després va ser una espècie de malentès. I és que aquesta beta no es trobava revisada i l’havien penjat “per error”.

Així que els de mozilla han fet una nota explicant el problema. Tot i així, en aquesta nota donen un enllaç per descarregar la candidata a beta. Ja veurem si es compleixen els terminis previstos que pretenen publicar una versió nova cada any (a final de 2007 la v3, a final de 2008 la v4… mireu el gràfic del final).

Amb aquesta pseudo-beta ja podem veure la llum al final del túnel. Un dels principals aspectes que s’han tractat de millorar amb aquesta nova versió és l’excessiu consum de memòria que encara es troba en vies de solucionar-se tractant d’aconseguir un aprofitament efectiu dels recursos.

A les proves amb les versions Alfa que s’han anat publicant al llarg dels mesos ja es notava que el navegador era més lleuger quant a consum de memòria, tot i que haurem d’esperar al resultat final per comprovar que, efectivament, ha suposat una millora substancial (cosa totalment necessària actualment).

Firefox 3.0 tindrà un nou gestor de descàrregues, millor claretat a les URLs, suport per al format animat de PNG, un administrador de contrasenyes millorat, possibilitat de desar pàgines web en format pdf, etc. A més, en aquesta nova versió es mostrarà un llistat dels plug-ins instal·lats per poder fer-ne una gestió senzilla i efectiva.

El motor que farà servir serà gecko 1.9. Aquesta versió de Firefox probablement anirà inclosa a les properes versions d’OpenSUSE, Ubuntu, Mandriva i d’altres (potser Fedora haurà d’esperar). El desenvolupament del firefox és curiós, a la imatge que us deixem més avall (feu clic per ampliar), podeu veure el seu desenvolupament i planificació.

EyeOS és un entorn d’escriptori de codi obert (i lliure) en format web. Realment es podria dir que és un Sistema Operatiu amb el qual es pot treballar des de qualsevol navegador web. És un projecte iniciat l’agost del 2005, per un grup de joves programadors d’Olesa de Montserrat.

Per una part, existeix la possibilitat de provar-lo i fer-lo servir des del mateix servidor del projecte oficial. Però el que té d’especial aquest projecte és que EyeOS es pot descarregar i instal·lar-lo al nostre propi espai web de forma que dins del nostre domini la gent puga obtindre un escriptori virtual. El sistema bàsic està proveït d’algunes aplicacions d’oficina i de GPI. Existeix, a més, una gran base de programes que es poden consultar i instal·lar des de eyeApps.org i al servidor públic.

Tothom pot col·laborar y ampliar-lo. Les possibilitats d’aquest tipus de sistemes web són molt grans: es pot tindre un ordinador virtual al qual es pot accedir des de qualsevol ordinador amb internet. Podem desar els nostres arxius (es desen al mateix servidor de l’eyeOS), recuperar-los en qualsevol moment i descarregar-los als nostres ordinadors. EyeOS és un concepte innovador -ja hi ha altres projectes semblants- i en continu desenvolupament.

Amb aquesta nova versió s’han afegit característiques noves com la compatibilitat amb documents del word, càrrega múltiple de fitxers, millores a la interfície, un nou centre de control, possibilitat de personalitzar el dock i pujar pel·lícules per veure-les al servidor (això no queda clar del tot, ja que suposem que hi haurà un límit de pujada)… i tot un seguit de noves característiques que podeu veure ací.

Cal dir que aquest projecte està desenvolupat per uns xics de Barcelona i que tenim versió en català.

Sembla que la versió 2.0.0.8 ha tingut alguns problemes i només 15 dies després d’haver estat publicada, s’ha alliberat una nova revisió que corregeix problemes d’estabilitat que hi havia a la versió anterior.

El problema, bàsicament, és que al Windows el Firefox es tancava sobtadament només en provar d’iniciar-lo o quan es tractava de treballar amb Vista i Java. Els usuaris de MacOSX sembla que també han tingut problemes a l’hora de carregar algunes pàgines a més dels problemes trobats amb l’Adobe Flash que provocava un bloqueig total del navegador.

La llista completa d’errors que s’han corregit es pot trobar en aquest enllaç i els mateixos desenvolupadors recomanen actualitzar tan aviat com es puga. Els usuaris de distribucions GNU/Linux haurem d’esperar que aparega l’actualització del paquet als nostres repositoris (normalment triguen un dia o dos).

Cal dir que el fet que es troben errors de forma contínua al Firefox no és cap problema, sinó tot el contrari. Ara bé, cal dir que els problemes que s’han trobat aquesta vegada són prou greus ja que són errors de programes “beta” o “alfa” i no pas de programes que ja tenen un grau molt avançat de maduresa.

Des que es va anunciar que AMD alliberaria les especificacions de les targetes ATi, no hem parat de tindre novetats sempre positives al respecte. I és que AMD primer va publicar la versió 8.41 del seu controlador per a GNU/Linux que augmentava en gran mesura el rendiment de les targetes ATi al nostre sistema operatiu.

Amb el llançament d’aquesta versió també es va anunciar que la següent versió, la 8.42 ja tindria suport per a AIGLX. Mentrestant, els desenvolupadors dels controladors lliures anunciaven a abans de cap d’any tindríem una versió lliure amb suport 3D per a les nostres targetes ATi.

Doncs bé, avui tenim una de les millors notícies (a nivell pràctic qui tenim ATi) des que vam conèixer Compiz, Beryl i Compiz-Fusion: ja s’ha publicat el controlador 8.42 amb suport AIGLX i està disponible per a la descàrrega.

Al següent enllaç podeu veure les instruccions per instal·lar-lo al vostre ordinador i començar a gaudir -per fi- sense complicacions de Compiz Fusion (si us plau, si teniu problemes comenteu-ho al fòrum per millorar la guia en cas que hi haja cap error). Jo ja l’he provat i estic que no m’ho crec.

No fa molt parlàvem al fòrum sobre diferents formes de protegir una carpeta amb contrasenya o, simplement, restringir l’accés d’una forma senzilla però eficient. Cap solució proposada era realment fàcil i efectiva: es va proposar amagar la carpeta posant el típic “.” a l’inici del nom, o simplement restringir els permisos de forma directa.

Però està clar que eixos mètodes no són efectius, qualsevol amb una mica de coneixement sabria com arribar-hi. Amb Crypt Manager, per fi, tenim un sistema fàcil per protegir les nostres carpetes: podem xifrar-les i posar-les contrasenya.

Crypt manager és bàsicament una recopilació d’eines que permeten xifrar, obrir, tancar i desxifrar carpetes en un entorn d’escriptori. Està escrit en python i fa servir cryptsetup i LUKS com a rerefons. Concretament, es composa de quatre parts:

  • Un mòdul de python anomenat cryptsetup.py
  • Una eina de línia d’ordres anomanenada crypt-manager
  • Interfície GTK anomenada gcrypt-manager
  • Una extensió per al Nautilus

Al wiki us deixem una guia molt senzilla sobre com s’instal·la i es fa servir el programa. Hi ha paquets precompilats per a debian i Ubuntu (a la guia us expliquem com compilar-lo també).

Ara ja podreu amagar el porno sense por.

Des de fa un temps s’han desenvolupat una sèrie d’instal·ladors de linux des de windows que no han tingut molt de ressò, ja siga perquè no s’ha fet gaire publicitat, perquè la gent no ha vist el moment de fer-los servir o per qualsevol altra causa.

Avui volem parlar d’aquests instal·ladors i de l’avantatge que suposen per a qualsevol usuari. El seu funcionament és quasi sempre el mateix: ens hem de baixar un executable des de la pàgina web del programa. Aquest executable és un programa que s’instal·la i s’executa. Una vegada executat només ens demana quatre dades: mida que li volem donar a l’espai que serà per a GNU/Linux, nom d’usuari i contrasenya i llengua (poc més).

Amb això, el programa baixarà la imatge ISO i ho instal·larà tot sense demanar-nos res més. El que fa aquest programa és agafar part de la partició de windows (sense canviar-li la dimensió ni tampoc crear noves particions) i allà instal·la linux. Després, activa el carregador d’arrencada del windows (no el grub o lilo) i amb ell podrem entrar a un o a l’altre, sense cap mena de problema.

Si volem eliminar el linux, només hem d’anar a “Instal·lar/desinstal·ar programes” i desinstal·lar el programa. Això deixarà tot com estava en un principi. Res més senzill, no?.

Doncs a continuació us posem alguns d’aquests instal·ladors. N’hi ha que instal·len només una distro (per exemple, el wubi permet instal·lar només Ubuntu, això sí, en qualsevol de les seues variants) o vàries distros (com l’instlux o unetbootin).

  • Instlux | Permet instal·lar Ubuntu, OpenSUSE i Linkat
  • Wubi | Permet instal·lar Ubuntu, Edubuntu, XUbuntu, KUbuntu i Ubuntu Studio
  • UNetBootin | Permet instal·lar Ubuntu, Fedora, Mandriva, OpenSuse, Arch Linux i Debian

Aquest últim, l’UNetBootin, també permet fer la instal·lació des de linux: és a dir, si tenim Ubuntu, podem també instal·lar des d’Ubuntu una Debina, OpenSuSE o qualsevol altra.

Una de les distribucions més importants del mercat ja té una nova versió final: Mandriva 2008 ja està disponible, i inclou les últimes millores tant interna com externament.

Encara que no siga tan popular com altres distribucions, Mandriva és una distribució que s’ha recuperat d’un període de temps en el qual els seus desenvolupadors no acabaven de donar amb la fórmula correcta pels seus usuaris. Però ha tornat al camí, i ho ha fet de forma notable en les dos últimes versions.

Al kernel 2.6.22 l’acompanya el sistema de finestres X.Org 7.2, el compilador gcc 4.2 i la suite ofimàtica OpenOffice.org 2.2.1, encara que els seus usuaris notaran els els canvis en el entorn d’escriptori.

Mandriva ha ficat en joc tot l’arsenal disponible en Linux actualment, inclou GNOME 2.20, KDE 3.5.7, una versió prèvia del KDE 4.0, i a més a més XFCE 4.4.1.

Compiz Fusion és altra de les novetats que han integrat els desenvolupadors, que permet als usuaris gaudir dels efectes visuals que fan que el nostre escriptori es convertisca en una meravella.

S’ha publicat una nova versió d’Skype per a GNU/Linux, en aquest cas la 1.4. Cal destacar que ha deixat de ser una beta (hi havia una famosa beta que estava sempre present els darrers mesos). Aquesta nova versió ha rebut el nom de Panacea.

Entre totes les noves funcionalitats que s’han afegir a aquesta versió es pot destacar:

  • Nova barra de xat, que permet afegir persones, enviar fitxers al xat, veure l’historial i un botó per eixir
  • Menú de transferències de fitxers i netejar les transferències ja fetes
  • Millora a la gestió dels usuaris entre les finestres de l’aplicació mitjançant drag&drop
  • Opció de poder activar o desactivar l’ajustament automàtic de l’àudio
  • Recordatori d’aniversaris

Hi ha una millora molt interessant i és que ara ja es tindrà la possibilitat de remetre trucades a un telèfon o a un mòbil real. Per altra part, també s’han solucionat una bona quantitat d’errors entre els quals destaca l’actualització a les llibreries Qt 4.3.0 i la utilització de glibc2.3 (així s’aconsegueix una mica més d’estabilitat i la possibilitat de fer funcionar l’skype a ordinadors més antics).

Es poden trobar binaris per a totes les distribucions. Podeu veure altres característiques de la versió a la pàgina de descàrrega.

Adobe acaba de publicar un Release Candidate del seu Flash Player 9.0 que aviat apareixerà en la seva versió definitiva i que entre altres coses promet corregir alguns defectes de funcionament d’aquest reproductor en la seva versió per a Linux. L’actualització ha estat cridada “MovieStar” i encara que en el blog dedicat als desenvolupaments d’Adobe per a Linux no dóna moltes pistes sobre les novetats, els comentaris dels primers usuaris semblen revelar que alguns errors molt molests desapareixen amb aquest RC.

L’actualització ha estat cridada “MovieStar” i està destinada a corregir alguns dels problemes que existien en les versions anteriors. Les capacitats d’aquest reproductor ja han segut comentades en molts fòrums, però està clar que entre totes elles destaca la possibilitat de reproduir cadenes de vídeo amb compressió H.264 i àudio amb format HE-AAC.

El blog dedicat als desenvolupaments d’Adobe per a Linux no dóna moltes pistes sobre les novetats, però els comentaris dels primers usuaris semblen revelar que alguns errors molt molests desapareixen amb aquest Update.