El teu blog de Linux en català

Programari

Des que es va alliberar la versió per a Windows de Google Chrome, no hem sabut molt (per no dir res) del desenvolupament de la versió nativa de Chrome per a GNU/Linux.

Mitjançant wine, vam poder instal·lar-lo als nostres escriptoris, però tots estem d’acord sobre el fet que un Google Chrome natiu seria el millor. A Vivalinux han parlat al respecte.

Resulta que un programador aficionat que està tractant de crear el seu propi fork del navegador a partir de les fonts que es van alliberar fa poc, explica amb què s’ha trobat fins ara.

Primer que res, la versió original de Chrome fou programada per a Windows amb Visual Studio i fins i tot es poden trobar evidències de C# al codi font. Segon, i tot i que el Webkit en el qual està basat Chrome és multiplataforma, un Chrome natiu per a GNU/Linux encara és lluny perquè queden massa coses per implementar com fonts, connectors i ginys.

El seu pronòstic més optimista per a una versió Beta de Chrome per a GNU/Linux podria estar preparada per a l’any que ve, poc probable que siga abans de cap d’any.

Per altra banda, comenta que la versió nativa per a Mac OSX podria veure la llum abans que la de GNU/Linux ja que aquesta versió podria fer servir el codi Webkit que ja fa servir OSX per al seu propi navegador, Safari.

En definitiva, Firefox continua sent la millor solució, i molt ha de millorar Chrome per superar-lo.

SomGNU ha publicat una guia per a instal·lar ubuntu Intrepid Ibex fàcilment.
Està dirigida especialment a usuaris que s’inicien en el món de GNU/Linux i no saben ven bé com funciona això.

Descarrega la Guia d’instal·lació d’ubuntu Intrepid Ibex 8.10 (requereix registre)

Guia d'instal·lació d'ubuntu

Recorda que si necessites informació pots recórrer als nostres fòrums.
(més…)

Avui ja podem descarregar la nova versió d’Ubuntu amb les novetats que hem anat anunciant al llarg del seu desenvolupament.

El podem descarregar des d’un dels servidors que ofereixen a Ubuntu. Marquem el servidor des d’on el volem descarregar, si volem 32 o 64 bits, fem clic a begin download i la descàrrega començarà.

Descarrega Ubuntu Intrepid Ibex

Com ja sabiem no inclou en la insta?lació el nou openoffice 3.0, però és molt fàcil posar-lo amb els senzills passos que ens donen a SomGNU

1. Aneu a Sistema > Administració > Fonts de programari. Allà aneu a la pestanya de Programari de tercers.

2. Feu clic a Afegeix i copieu i enganxeu el següent repositori:
deb http://ppa.launchpad.net/openoffice-pkgs/ubuntu intrepid main

3. Tanqueu i el sistema us donarà l’opció d’actualitzar (accepteu). El gestor d’actualitzacions us informarà que hi ha noves actualitzacions (apareixerà als pocs segons d’actualitzar els repositoris), entre elles les de l’OpenOffice.org. Actualitzeu i ja tindreu l’OpenOffice.org 3.0 al vostre Ubuntu Intrepid Ibex

(més…)

CrossOver Office és una aplicació que fa servir wine amb algunes modificacions de forma que permet instal·lar programes de Windows com el MS Office o d’altres que directament amb wine seria molt complicat instal·lar-les.

Desgraciadament, CrossOver Office no és gratuït, però s’ha anunciat que avui 28 d’octubre, tots aquells qui descarreguen la darrera versió obtindran un número de sèrie amb validesa per un any sencer. Sens dubte és una bona oferta (tot i així, ja es podia provar una versió de prova de 30 dies).

Així que ja podeu visitar la seua pàgina web i anar a le secció de descàrregues (suposadament allà obtindreu el número de sèrie, segons diuen ells, només visitant la pàgina ja l’obteniu). Amb la darrera versió de CrossOver Office ja és possible instal·lar MS Office 2007, Photoshop CS2, iTunes, etc., a més, també es poden instal·lar un bon grapat de jocs.

[Actualització] El servidor continua caigut. Han activat un servei alternatiu mitjançant el qual, a partir d’un formulari, podem demanar el serial i descarregar la darrera versió de CrossOver Office.

A Proyecto Pingüino (no cal fer comentaris al respecte del títol d’aquest bloc) han fet una recopilació de docks per a GNU/Linux. En el passat ja havíem fet algun recull, però crec que és interessant renovar-nos de tant en tant (sobretot per un dock del qual va parlar en Toni Hermoso fa uns dies).

També caldrà veure quan actua Apple contra aquests docks ara que té la patent. És de suposar que l’estratègia és no actuar ara, sinó esperar a que GNU/Linux agafe més quota de mercat per tal d’enfonsar-lo mitjançant denúncies de violacions de patents.
En fi, quins docks tenim per a GNU/Linux?

1. Avant Window Navigator
https://launchpad.net/awn

Aquest ja el coneixeu: senzill d’utilitzar i de configurar, permet afegir llançadores de qualsevol aplicació, veure quines finestres hi ha obertes (evitant així haver d’utilitzar la “llista de finestres”), afegir ginys que estan molt xulos, així com personalitzar-lo en gran mesura.

2. Cairo Dock
www.cairo-dock.org

Semblant a l’Avant Window Navigator, tot i que amb més opcions de configuració i més complexe de fer servir. Permet igualment veure programes oberts, afegir llançadores i ginys, així com personalitzar-lo en gran mesura, el resultat visual sol ser més impactant que l’avant window navigator.

3. Kiba Dock
www.kiba-dock.org

Aquest es va fer famós fa un temps pels efectes inversemblants que tenia. El problema era que petava en excés i era una mica complexe d’utilitzar. Ara és més senzill i intuïtiu, però encara es troba lluny de la senzillesa dels altres.

4. SimDock
http://sourceforge.net/projects/simdock

El principal avantatge de SimDock és que no requereix Compiz per funcionar. Té un aspecte molt bonic i no consumeix recursos. Té menys possibilitats que els altres, però és una bona solució quan no es té (o no es pot) activar el compiz.

Per descomptat, hi ha d’altres docks com el kooldock, KsmoothdockEngage Dock… cadascun adreçat per a diferents tipus d’usuaris. Personalment, després de la meua experiència, l’Avant Window Navigator és el que més fàcil de configurar m’ha semblat. La resta són (al meu gust) massa complexes i alguns d’ells amb molts errors.

A CNETnews parlen d’una anècdota molt interessant. L’autor de l’article comenta que un amic seu li ha ensenyat un nou navegador que sembla ser sorprenentment ràpid. Quin és aquest navegador? Minefield. I qui és l’autor del codi? Mozilla.

Minefield és el futur de Firefox (concretament sembla que és la versió 3.1), i és actualment una pre-versió/alfa del que serà la propera versió de Firefox. El autor comenta que després d’estar una estona provant Minefield, el resultat ha estat que la navegació era extremadament ràpida.

Com de ràpida? Alguns diuen que és el motor de javascript més ràpid del món, cosa que l’autor corrobora i que Ars Technica posa un 10% més ràpid que el de Google Chrome.

Ja es poden descarregar paquets per a Windows, GNU/Linux i MacOSX, però aneu amb compte: és una versió alfa [això diuen els de Cnet, però com comenta Aljullu, Firefox 3.1 ja és una beta] amb tot allò que això comporta. Penseu que no totes les extensions del Firefox no són compatibles en aquest moment amb Minefield (tot i que sembla que aquest és un projecte que es mou molt ràpid i que aquesta situació no durarà molt).

Podeu provar-lo. A la pàgina comenten que s’instal·la a part, però a GNU/Linux sembla que sí que afecta a la carpeta /home/usuari/.mozilla. Per tant, els qui volgueu provar-lo a linux, canvieu el nom del directori (per exemple a .mozilla1 i després executeu el Minefield (s’executa fent doble clic sobre “firefox” a la carpeta descomprimida).

Jo l’he provat i sí que sembla que va més ràpid. El que passa és que jo no tinc la impressió que el meu firefox actual (3.0.2) siga lent. Tot i així, té la seua curiositat provar-lo…

Despús-ahir vaig defensar el projecte de final de carrera (Enginyeria Industrial). Aquest ha estat un projecte que he fet al 100% sota un sistema GNU/Linux (tot i que he hagut de fer servir el VirtualBox en alguns casos que a continuació explicaré).

La nota final ha estat una Matrícula d’Honor (ho he de dir!! estic molt molt feliç!, sobretot perquè ha estat molt dur), i als agraïments vaig tractar de deixar clar que el meu projecte havia estat fet íntegrament sota GNU/Linux (per tal que qui ho veja, li quede clar).

He d’admetre que en alguns casos l’experiència ha estat dura ja que coses que a Windows es fan directament, a vegades havia de pegar una volta. Però ha pagat la pena. A aquest article vull fer un recull del programari que he fet servir, així com del format i tipus de lletra utilitzat o la presentació final que és la culpable de la nota obtinguda.

  • Programari

El projecte l’he fet completament amb OpenOffice.org. És un projecte d’unes 250 pàgines. Cal dir que quan vaig arribar a la pàgina 80, l’OpenOffice.org va començar a saturar-se. A partir d’eixe punt va ser una mica enfarragós continuar. El que vaig fer va ser obrir un bug a OpenOffice.org, em van demanar el document del projecte, ells mateixos ho van comprovar i ho resoldran a properes versions.

Els gràfics també estan fets amb el Calc (el full de càlcul de l’OpenOffice.org). Realment no són excessivament complicats, però la personalització dels gràfics permet obtindre un resultat molt bo).

La presentació final la vaig fer amb Impress, amb el qual ja havia treballat abans i que, personalment, el considere més que suficient per crear bones i professionals presentacions.

Els diagrames de flux els he fet amb yed. És un programa desenvolupat amb Java que fa uns diagrames molt xulos. Falla en alguns aspectes, però és complet i dóna aspecte seriós i molt personalitzable.

Per a treballar amb els fitxers pdf, retallar per una pàgina, enganxar diversos pdfs, etc., vaig fer servir el programa que us vaig comentar ara fa unes setmanes: pdftk.

Un dels problemes va ser el fet que havia d’utilizar l’AutoCAD. Doncs bé, en un principi vaig tractar d’instal·lar Windows al meu MacBookPro, però com que, per alguna raó estranya, no va haver-hi manera, vaig decidir fer-ho amb VirtualBox. I l’AutoCAD funciona de meravella amb els processadors Core2Duo. És a dir: a partir d’ara, si teniu necessitat de fer servir un programa per a Windows, si teniu un processador Core2Duo o superior, no dubteu en fer servir el VirtualBox. És clar que no vaig necessitar fer coses en 3D (per ara no hi ha suport per a 3D al VirtualBox).

  • Tipus de lletra, format

Un bon company de la carrera va comentar al seu bloc que el tipus de lletra Helvetica és de les més “professionals” que es poden trobar actualment. El problema és que no és un tipus de lletra lliure. Per això li vaig preguntar sobre quina era la millor alternativa lliure que poguera substituir a l’Helveltica:

Nimbus Sans

Fent servir aquest tipus de lletra a una mida 10, el resultat va ser molt bo. L’he fet servir a tot el projecte i tot el món que ho ha vist ha estat d’acord amb el fet que la lletra és molt llegible i bonica. Per descomptat, a un projecte (i pense que a qualsevol escrit), l’interlineat a 1,5 línies és sempre la millor opció.

Quant al format de les pàgines, he pogut aprendre molt sobre l’OpenOffice.org i descobrir que, en aquest punt, és molt millor que el MS Word ja que permet personalitzar i controlar tots els paràmetres d’una forma molt senzilla.

  • La presentació final

Amb una idea de disseny que la meua germana va fer amb Freehand, jo vaig tractar de portar-la a l’OpenOffice.org Impress. El resultat: una presentació moderna i molt xula que pose a la vostra disposició per a que feu tot allò que vulgueu (a la part de documents de més avall).

Entenc que no sempre és possible desenvolupar un projecte sota un sistema GNU/Linux, pel fet que algun tipus de programari ens ho impedisca. Però heu de pensar que si VirtualBox pot executar AutoCAD, gairebé pot executar qualsevol altre programa sense cap problema (exceptuant 3D, per ara).

El projecte tractava de l’estudi i millora d’una planta de producció de productes electrònics. La finalitat dissenyar una nova nau on es traslladaria l’activitat productiva i on caldria fer la distribució en planta i la distribució detallada dels diferents departaments de forma que se solucionaren (i si fora possible, innovar) els problemes anteriors.

A continuació us deixe un recull de documents i imatges del projecte, així com la plantilla de la presentació per tal que la feu servir com vulgueu, espere que us servisca la meua experiència. Si algú us pregunteu per què no allibere tot el projecte, només comentar-vos que la Universitat és la qui, a hores d’ara, es queda amb la propietat intel·lectual del projecte. Tot i així, si voleu “pàgines exemple”, només m’ho heu de demanar i us les passaré encantat.

Document Descripció
Projecte.tar.gz A dins d’aquest fitxer podreu trobar 8 exemples de diferents pàgines del projecte on hi ha gràfics fets amb Calc i diagrames fets amb yed.
Presentació.odp Aquesta és una plantilla que he fet a partir de la presentació. Podeu modificar-la al vostre gust, canviar colors, lletra, etc. Heu de tindre en compte que els “punts” i “lletres” de les numeracions són imatges que jo mateix he fet, no ixen de forma automàtica, per la qual cosa, el muntatge pot ser una mica més treballós, però el resultat paga la pena. Bàsicament això és de domini públic: és vostre.

OpenOffice LogoAixí ho ha dit Colin Watson (del equip de Ubuntu) en una entrevista de Tectonic. Inicialment la idea era fer-ho, però degut al petit retràs que va tenir OpenOffice i a dificultats trobades, s’estimen més esperar i que sigui el propi usuari que l’insta?li en una actualització que posar-lo per defecte en els discs de Ubuntu.
Hi ha gent que pensa que es podrien esperar uns dies i incloure-ho, però l’equip de Ubuntu diu que vol mantenir els 6 mesos entre versió i versió, i el dia 30 és just l’últim dia que es pot fer per a que es digui Ubuntu 8.10.

Personalment penso que han fet bé ja que Intrepid Ibex és molt esperat per les moltes altres coses que aporta, i no costa res actualitzar a 3.0 quan sigui el moment.

Aprofito l’article per dir que sembla ser que finalment el tema visual de la nova versió d’aquest sistema operatiu serà fosc. El tema es diu  DarkRoom, i és el NewHuman amb uns colors una mica diferents per a solucionar els problemes de contrast que tenia.

Ubuntu, logo de vidre

(més…)

pyRenamer és una aplicació desenvolupada amb PyGTK que permet canviar el nom de fitxers en grans volums.Té un bon grapat de característiques interessants i és possible que a més d’un us servisca d’ajuda (jo més d’una vegada m’he trobat amb la necessitat de canviar el nom de les fotos, ja que el “DCIM03502” no és que em diga moltes coses sobre la foto en sí mateixa).

Entre aquestes característiques cal destacar:

  • Es pot canviar el nom dels fitxers en base a patrons o expressions regulars (fent servir variables com numeracions, dades, números aleatores, etc.)
  • Reemplaçament de caracters
  • Inserció i supressió de caracters
  • Canvi del nom de fitxers d’àudio i imatges bassat en les seues metadades
  • Permet visualitzar el resultat final abans de fer el canvi

El paquet es troba generalment a totes les distribucions sota el nom pyrenamer. A més, existeix una alternativa anomenada JRenamer, programat en Java i amb les mateixes característiques, afegint que és multiplataforma.

Sembla que el programa encara no es troba traduït al català, tot i que sembla que sí s’ha iniciat el procés a Lauchpad.

http://www.infinicode.org/code/pyrenamer/img/screenshots_0.6.0/screenshot_03.png

Un cop més portem vídeos del que es pot fer amb linux, per a tots aquells que diuen que és lleig, o que windows vista és molt més maco. Sé que és una tonteria tenir tants efectes d’escriptori, però jo quan em poso a un windows estranyo l’aspecte visual.
En aquests vídeos es demostra que Linux no és lleig ni més xulo que ningú, sinó que linux és com a cadascú li agradi

(més…)