El teu blog de Linux en català

Nucli

El telèfon de Google és el primer que no odie afirma Linus Torvalds al seu bloc. Sembla que té un menyspreu total quan es parla de telèfons mòbils, sobretot per una raó amb la qual molts estarem d’acord: per molt potents que siguen, al final la gent els fa servir per jugar a l’arkanoid i el solitari.

Pel que diu, cap dels mòbils tàctils similars al Nexus One havien convençut en Linus, ni tan sols aquells que ja portaven el sistema operatiu de google. Sembla que la tecnologia multi-tàctil és una de les coses que més l’ha convençut (cosa curiosa, ja que als EUA el Nexus One no pot implementar aquesta característica per problemes de patents), a més del GPS integrat.

Sembla que li hagen pagat per dir-ho. Sobretot quan fa uns dies vam conèixer la notícia sobre que el nucli 2.6.33 deixaria fora el codi d’Android pel fet que Google no ha facilitat gens ni mica la tasca per aprofitar els canvis que estan fent. És a dir, que Google està actuant amb el nucli Linux com ja ho va fer Apple amb KHTML.

Tot i així (com ens comenta en Toni), als mateixos comentaris de l’article, Linus diu que realment no li preocupa que el codi d’Android ja no estiga en la branca principal del nucli: és una cosa que ja ha passat abans i que amb el temps s’acaba solucionant.

A Phoronix han fet un anàlisi tot comparant tres versions diferents de l’Ubuntu en un sistema amb 4 GB de RAM. Com molts de vosaltres sabreu, un Ubuntu de 32 bits per defecte no pot fer servir els 4GB de RAM, sinó que com a màxim pot fer-ne servir 3 (el mateix passa amb els Windows de 32 bits). Una forma de solucionar això és fer servir el nucli per servidors (PAE) que, tot i que també és de 32 bits, pot reconèixer i fer servir els 4GB de memòria RAM.

Per altra part, com molts sabreu i haureu pogut comprovar, el rendiment de les versions de 64 bits mai ha destacat molt respecte a la versio de 32 bits. Sembla, però, que això ja està canviant i les darreres proves fetes des de Phoronix mostren un augment important del rendiment amb les versions de 32 bits. En canvi, el fet que el nucli per a servidors (PAE) puga reconèixer tota la memòria RAM, no es reflecteix en una millora important del rendiment (és clar que la RAM no ho és tot).

Ací teniu els resultats d’algunes de les proves fetes:

Apache Benchmark (comandes per segon)

Bullet Physics Engine - 3000 Fall (segons, com menys millor)

C-Ray (segons, com menys  millor)

C-Ray (segons, com menys millor)

John The Ripper (comandes per segon)

OpenSSL (senyals per segon)

PostMark (transaccions per segon)

Al les 14 proves que s’han fet, en cap d’elles el nucli de 64 bits s’ha quedat enrere. Ací em mostrat les 6 proves a les quals el rendiment del nucli de 64 bits superava de forma significativa el dels nuclis de 32 bits. Això vol dir que ja és hora de migrar als 64 perquè es notarà significativament. Ja no existeixen raons reals per endarrerir més el canvi i començar a aprofitar el potencial dels nous processadors amb GNU/Linux.

tux-linuxLinus Torvalds va enviar ahir a la nit un correu a la llista del nucli Linux anunciant la versió final del nucli 2.6.31. Darrere han passat 6 mesos de desenvolupament (període natural de publicació de cada nou nucli) i un debat que ha estat centrat sobretot en el temps d’arrencada del sistema.Tot i així, però, el nucli 2.6.31 aporta moltes més coses.

Per veure un llistat detallat de les característiques d’aquest nou nucli, podeu visitar la pàgina de kernelnewbies, ací destacarem el suport nadiu per a targetes ATI fins a R500 (això vol dir que si teniu targetes amb aquest xip, aconseguireu un bon rendiment amb mòduls totalment lliures), el suport per a R600 i R700 es deixarà per a la versió 2.6.32 del nucli.

També cal destacar el suport per a l’estàndard USB 3.0 (algú se’n recorda que amb Linux vam poder gaudir d’USB 2.0 abans que amb Windows XP?), es continua treballant en la millora d’EXT4 i Btrfs (els dos sistemes de fitxers que competeixen ara mateix), compatibilitat amb el sistema XFI de Creative i moltes altres millores, a més d’haver-se afegit suport per al maquinari més recent.

Distribucions com Ubuntu, Fedora o OpenSUSE inclouran aquest nucli per defecte. Cal comentar que AMD encara no ha publicat els mòduls d’ATI per a aquest nucli, cosa que vol dir que aquells qui tinguen una ATI hauran de conformar-se amb el mòdul lliure. Curiosament, Ubuntu té una versió no-oficial als seus repositoris d’aquest mòdul privatiu per al nucli 2.6.31.

Aprofitem per a recomanar-vos als més valents una aplicació per a Ubuntu anomenada KernelCheck, que instal·la el darrer nucli al nostre sistema. Aneu amb compte, heu de saber el que feu, simplement perquè és possible que el nou nucli no funcione del tot bé (tot i així, tampoc hi ha riscos de carregar-se res, ja que sempre podreu arrencar des del nucli original).

AMD ha trigat molt aquesta vegada en alliberar uns mòduls necessaris per a GNU/Linux per a les targetes gràfiques ATI. Ha estat un problema seriós: usuaris de Fedora 11 o d’altres distribucions que han fet servir nuclis superiors a la versió 2.6.28, s’han hagut de conformar amb els controladors lliures.

Normalment els controladors lliures funcionen bé, però amb les targetes de nova generació (xips R500, R600 i R700), el suport 3D és limitat o nul, cosa que porta a molts mal de caps per als usuaris. Aquesta nova versió dels mòduls d’ATI per fi té suport per als nuclis més nous.

La resta de canvis d’aquest mòdul són bàsicament correccions d’errors. És una llàstima que encara no hi haja suport per a XvBA. Encara no s’ha publicat l’anunci oficial, però ja es pot baixar l’instal·lador des de la secció de baixades d’AMD.

Un cop baixat l’instal·lador, és possible crear els paquets precompilats per a les vostres distribucions amb l’ordre:
./ati-driver-installer-9-8-x86.x86_64.run --buildpkg distro/versió

Heu de substituir “distro” per la vostra distro i la versió per la versió que tingueu. Per exemple, per a Ubuntu Jaunty seria:
./ati-driver-installer-9-8-x86.x86_64.run --buildpkg Ubuntu/jaunty

Microsoft ha anunciat l’alliberament de 20.000 línies de codi (les tenia retingudes a una presó propera a Alcatraç) corresponents a tres mòduls de dispositius que permetrien una millora substancial en el rendiment de la virtualització de Windows Server 2008 Hyper-V o Windows Server 2008 R2 Hyper-V.

Fins i tot els promotors de l’alliberament expliquen les raons a un vídeo. Més enllà de les raons comentades, és clar que Microsoft ha d’haver rebut pressions per part de companyies que treballen amb Windows virtualitzats sota màquines que fan servir GNU/Linux.

Tingueu en compte que són mòduls (controladors) per tal que tot funcione millor, però no és una aportació que augmente el rendiment general del nucli. No obstant, qualsevol alliberament és bo; i si és Microsoft qui ho ha de fer, encara més.

Molts estareu d’acord amb mi amb què la interfície d’Android, el sistema operatiu per a telèfons mòbils que ha desenvolupat Google amb un nucli Linux, no és realment molt “bonica”. Sembla que els de HTC han decidit modificar la interfície del sistema i el resultat és magnífic i molt atractiu:

tux-linuxAhir ho va anunciar Linus Torvalds: s’ha publicat el nucli 2.6.30 i porta un bon grapat de millores i novetats. En Linus admet que aquest nucli encara té pendent algunes millores, però comenta que necessitaven treure-ho a la llum per tal que els usuaris pogueren reportar problemes i altres aspectes del funcionament.

Una de les principals millores d’aquest nucli és la compatibilitat amb el nou maquinari, a partir d’ara serà complicat trobar un ordinador que tinga components no compatibles. També s’ha millorat el procés d’arrencada: ara es podran llegir discos de manera simultània, cosa que reduirà substancialment el temps d’arrencada.

Quant a sistemes de fitxers, Ext4 s’ha estabilitzat prou i s’ha millorat el rendiment d’Ext3. A més, s’han afegit nous sistemes de fitxers: POHMELFS, EXOFS i FS-Cache. També s’ha implementat el suport per a RDS (Reliable Datagram Sockets) i per a les versions preliminars de IEEE 802.11w y NFS 4.1.

Al bloc d’oh! (en castellà) trobareu una explicació detallada de les noves característiques d’aquest nucli. En aquest moment cap distribució, exceptuant la versió en desenvolupament d’OpenSUSE 11.2 o Gentoo, no porta aquest nucli. Caldrà esperar a després de l’estiu per a que Fedora, Ubuntu o Mandriva el facen servir.

Ara que l’any és a punt d’acabar, està bé fer un xicotet resum d’allò que ens espera al 2009 (ho han fet a /home/liquidat). L’any 2008 ha estat prou excitant, sobretot gràcies a KDE4, Amarok 2 i la versió 2.6.27 del nucli que va “alliberar” els nostres ordinadors de molts mòduls propietaris. Serà 2009 igual d’excitant?

Btrfs

El sistema de fitxers ext4 arribarà en molt poc de temps a una versió final completament estable (ja s’ha afegit al nucli 2.6.28), però són molts els que pensen que no ofereix res realment nou respecte a sistemes de fitxers ja existents. El sistema ZFS (fet servir per OpenSolaris) sí que ofereix moltes característiques interessants, però la seua llicència no és del tot lliure. Ací és on Btrfs entra en joc: encara està en desenvolupament, però ja són alguns desenvolupadors del nucli qui han demanat a en Linus afegir-lo a properes versions. L’any 2009 serà l’any clau per a aquest sistema de fitxers.

oVirt

oVirt és un sistema d’administració de màquines virtuals que s’enfocarà en l’ús empresarial (tot i que també per a usuaris individuals). Aquest sistema permetrà la gestió d’un gran nombre de màquines virtuals alhora. Sembla que al 2009 podrem gaudir de la primera beta.

OpenGL 3.0

El llançament d’OpenGL 3.0 aquest any 2008 va arribar amb un any de retard. En un principi es va pensar que el projecte estava pràcticament acabat degut al poc coneixement que es tenia d’ell, però després que NVIDIA publicara un controlador capaç d’implementar OpenGL 3.0 i amb l’expectativa que AMD i l’equip que desenvolupa Mesa, sembla que OpenGL està lluny de la desaparició. Això vol dir que al 2009, OpenGL 3.0 arribarà a les masses, tant a controladors propietaris com lliures. Una nova generació de targetes gràfiques totalment compatibles amb GNU/Linux (qui ho haguera dit fa 3-4 anys?).

Gallium 3D

També relacionat amb l’apartat gràfic, Gallium 3D és un intent d’aconseguir el desenvolupament de controladors de targetes gràfiques molt més fàcil. Gràcies a una abstracció d’una de les capes de desenvolupament el resultat final podria ser un controlador que funcionara eficientment amb diferents dispositius gràfics. Sembla que al 2009 veurem la primera versió alfa.

GEM i KMS

Amb la publicació del nucli 2.6.28 s’ha inclòs el nou gestor de memòria de gràfics (GEM). El principal avantatge que notarem és que gràcies a GEM les targetes gràfiques no necessitaran “tornar-se a iniciar” cada vegada que es canvie d’aplicació (canvi de sessions, jocs, etc.). Amb això també se solucionaran problemes relacionats amb l’anomenat “compositing” que permet que tinguem els efectes del compiz al nostre escriptori.

Per altra part, l’anomenat Kernel Mode Setting (KMS) que bàsicament permetrà un canvi molt més fluïd i senzill des d’una sessió X a una terminal tty. Sembla que KMS permetrà a Linux tindre la seua pròpia pantalla blava!. Al 2009 veurem què vol dir això.

KDE 4.3 i Kontact

Els esforços a KDE 4.3 sembla que se centraran en la situació actual de Kontact, una de les millors suites d’informació personal i groupware que s’hi poden trobar actualment, tot i que és considerat molt complicat de fer servir. Però sembla que mai va pretendre ser això, i per aquesta raó Akonadi va ser creat per tal d’estendre i facilitar el seu ús a usuaris i programadors. A KDE 4.2 es podrà veure una primera introducció d’Akonadi, però no serà fins KDE 4.3 que funcionarà a ple rendiment.

El desenvolupament de GNOME 3

A l’estiu passat, els desenvolupadors de GNOME van començar a planejar les dates de la publicació de la propera gran versió de GNOME, la 3.0. No hi ha molta informació al respecte en aquest moment, però ja van avisar que GNOME 3.0 no serà cap revolució i que, de fet, simplement s’ha decidit passar el que serà GNOME 2.30 a GNOME 3.0. Les tasques a fer ja estan plantejades.

Al 2009 potser veurem una primera versió alfa que ens mostrarà en quina direcció apuntarà GNOME 3. Un dels avantatges que tenen els desenvolupadors de GNOME és que tenen les experiències de l’equip KDE, que va presentar KDE4 en un estat molt verd que, per sort, millora a passos agigantats.

Conclusions

Així com el 2007 va ser un any molt bo per al desenvolupament dels controladors gràfics a GNU/Linux, sembla que 2009 també ho serà. Sempre és important tindre en compte com ha millorat GNU/Linux en aquest aspecte, quan en el passat era gairebé un malson configurar l’acceleració 3D.

Per altra part, mentre el nucli millora la compatibilitat, redueix el rendiment. Caldria esperar que en Linus Torvalds es plantejara, una vegada aconseguit un grau de maduresa important, enfocar el desenvolupament cap a l’augment del rendiment, ja que s’ha vist clarament que el nucli Linux ha estat “pecant” del mateix que ho ha fet el Windows: de necessitar més recursos per aconseguir els mateixos resultats.

Caldria també preguntar-se si tindrem realment algun dia un nou sistema de fitxers. Des de l’any 2003 ja es parlava del canvi d’ext3 i reiserfs. Reiser4 estava en un punt més o menys avançat de desenvolupament, però el seu impulsor va ser empresonat per l’assassinat de la seua dona.

Per acabar, estaria bé parlar del català i dels equips de traducció. Per ara, sembla que gaudim de bona salut, amb molta gent jove amb ganes d’ajudar i gent amb experiència que treballa sense parar. No podem queixar-nos!.

Així que felicitats a tots, ens veurem novament l’any que ve!

tux-linuxUn regalet per Nadal: una nova versió del nucli Linux (que ningú de nosaltres no podrà provar a no ser que ens apetisca compilar-lo).

De totes les millores i canvis d’aquest nucli, sembla que tothom està d’acord en què la estabilització del sistema de fitxers EXT4 i la introducció del Graphics Execution Manager (GEM) són les millores més rellevants (i visibles).

Quant a EXT4, és una evolució de EXT3 però sembla que molt més gran que no ho va ser el pas de EXT2 a EXT3 (“simplement” afegiren el journaling). Com diuen al bloc d’Oh, Ext4 modifica certes estructures crítiques del sistema de fitxers, com aquelles destinades a l’emmagatzemament de les dades dels fitxers. El resultat és un sistema de fitxers amb un disseny millorat, un rendiment major i fiable.

Per altra part, el GEM és un nou sistema d’administració de memòria que promet augmentar el rendiment i aprofitament dels recursos dels xips gràfics de les targetes de vídeo.


Després de 3 mesos de desenvolupament, finalment s’ha publicat la versió/revisió 2.6.23 del Kernel Linux. Ací teniu l’anunci fet per Linus Torvalds a la seua llista de distribució.

Aquesta versió té una bona quantitat de canvis interessants entre els quals destaquen:

  • Nou gestor de processos CFS: consisteix en el redisseny dels algoritmes que s’encarreguen de decidir quin procés s’executarà a cada instant. Sembla que aquest nou gestor ofereix respostes molt bones que faran que el nostre escriptori funcione molt millor.
  • Redisseny del read-ahead. Millora els casos de readahead thrashing en un 300% i a més permetrà afegir millores fàcilment a les properes versions.
  • Virtualitzacio. lguest és un hypervisor basat en paravirt_ops que permet arrancar kernels linux virtualitzats. És a dir, que no necessita virtualització per maquinari. També una part de Xen s’han inclòs al kernel (per fi).
  • Càrrega automàtica de mòduls acpi: fins ara els mòduls acpi no han estat integrats amb la resta de la infraestructura udev&sysfs; al kernel 2.6.23 es carregaran automàticament per udev. Això és important ja que a certes màquines aquest aspecte feia que el sistema s’encallara i deixara de funcionar.
  • Millores en XFS i Ext4: XFS té un nou sistema per evitar la fragmentació quan diversos processos estan escrivint una gran quantitat de dades, a més d’algunes millores d’escalabilitat. A Ext4, que encara és inestable, s’ha superat el límit de 65.000 i s’ha millorat el suport d’extents.

Aquestes són les millores més notables. A aquest article de Diego Calleja (en castellà) podeu llegir tot això ampliat i amb unes quantes línies més. Podeu veure la resta de canvis a la pàgina de kernel news.