Avui s’ha alliberat una nova versió de Fedora, una de les distribucions de GNU/Linux més famoses i utilitzades, caracteritzada per portar-nos les últimes versions de programari. El seu llençament s’ha posposat dues setmanes respecte de la previsió inicial. El nom clau d’aquesta nova versió prové de Robert Hutchings Goddard, pioner en el camp dels coets. Per a instal·lar aquesta nova versió, dirigiu-vos a la pàgina de descàrrega del projecte Fedora.
Fedora 13 Goddard
Les principals característiques que porta Fedora 13 (Goddard) són:
Instal·lació automàtica dels controladors de les impressores
Instal·lació automàtica dels paquets d’idioma
Integració del gestor de paquets PackageKit amb la majoria de programes
S’ha redissenyat l’eina per a gestionar usuaris
Acceleració 3D experimental amb el controlador lliure Nouveau per a targetes Nvidia
Nous programes predeterminats del sistema: el gestor fotogràfic Shotwell, l’eina de microblogging Pino, el programa de còpies de seguretat Déjà Dup, el gestor d’escaneig Simple Scan i els post-it del Gnote.
Nou gestor de color Gnome Color Manager
Rhythmbox afegeix el suport per a iPhone
Suport per a DVB
A més, us recomano que passeu per la pàgina de documentació de Fedora, on trobareu informació molt interessant, tant en format HTML com PDF. En aquesta pàgina podeu trobar el calendari que ha seguit Fedora 13 fins al seu alliberament.
Chrome està avançant molt ràpidament en les estadístiques d’ús. El 3 de febrer vam fer una estadística per comprovar quin havia estat l’avenç durant tot l’any passat: havia passat d’un 1% del seu començament a un 15% al febrer. Ara, les estadístiques de SomGNU de final de maig mostren que el Chrome ja ha avançat al 19%: més de 4 punts percentuals en qüestió de 3 mesos (un 25% a nivell propi).
Això no és un cas aïllat de SomGNU. A OMG!Ubuntu han fet un apunt tot remarcant el ràpid avenç del Chrome en les seues estadístiques que mostren números encara més impressionants respecte al Chrome i els usuaris de GNU/Linux. Les estadístiques mostren que en un principi, quan el Chrome encara no s’havia publicat, els usuaris de Firefox amb GNU/linux arribaven al 87%. Ara, després d’un any, el Firefox té el 56% i el Chrome ha pujat fins al 37%.
Aquestes són les dades facilitades per OMG!Ubuntu:
Juny 2009 – El mes que Google va publicar la primera versió del Chrome
Firefox: 86.90%
Chrome: 2.64%
Opera: 3.75%
Midori: 0.13%
Gener 2010
Firefox: 56.93%
Chrome: 31.49%
Opera: 3.12%
Midori: 0.87%
Abril 2010
Firefox: 55.52%
Chrome: 36.53%
Opera: 2.82%
Midori: 1.23%
Certament és impressionant com està arramblant el Chrome. Les estadístiques de SomGNU mostren una tendència semblant, tot i que el percentatge del Chrome es queda al 20% i el del Firefox al 75%. Caldrà veure com avança. Personalment, he estat provant el Chromium durant molt de temps i el tinc instal·lat, però el Firefox no el substituïsc: el bugzilla funciona molt millor al Firefox i m’he acostumat al web developer tools i no el puc canviar. Per altra part, la selecció de text del Chrome és una llàstima. També he de dir que el Chrome no inclou el diccionari de variant valenciana actualment, i això també és una mica pesat.
Ací vos deixe les estadístiques navegador/sistema operatiu de SomGNU:
Doncs, ja fa uns dies ens fèiem ressò de l’alliberament del codi d’un potent i senzill editor de vídeo professional, que en el seu currículum comptava, fins i tot, amb premis Òscar pels seus avenços tecnològics. Aquesta notícia va córrer ràpidament per diversos blocs de programari lliure, i molts teníem l’esperança que per fi, poguéssim trobar una eina per a editar vídeo de forma professional al nostre sistema operatiu, ja que fins ara, aquesta ha estat una de les grans mancances.
Els d’Editshare, en donar la noticia, no es van mullar un pèl i no van esmentar en cap moment per a quins sistemes operatius estaria disponible aquest programa un cop alliberat, però sembla que per fi han donat senyals de vida, i en un correu informatiu per als que ens vam registrar a la pàgina de Lightworks per seguir el procés d’alliberament, ens han aclarit l’estat de les coses i les seves intencions. Tal i com uns quants ens imaginàvem, alhora que alliberaren el codi, també mantindran una versió de pagament, amb dret a assistència tècnica i alguns «extres»; però el dubte més gran que era el del sistema operatiu, també ens ha estat respost:
Platform Support
We have received a lot of questions about OS support for Lightworks. Currently Lightworks runs on Windows 7 and Windows XP. One of the drivers for taking Lightworks Open Source is to encourage other developers to get involved and help us take Lightworks cross-platform. Our intention is to port it to Linux and OSX. We’ll be discussing more about this with developers in the upcoming weeks.
Així que comencem amb bones notícies. Tot i que fins ara el programa hagi estat exclusivament per al SO de Microsoft, la dura competència en aquest terreny, haurà portat als d’Editshare a voler exportar el seu producte a altres sistemes per augmentar el seu mercat, i alhora crear una mica de competència, tot i que pel que fa a Linux, tindran l’exclusivitat ja que és un camp encara «verge» pel que fa a aquest tipus de productes, però serà necessària l’aportació de la comunitat per a que aquesta adaptació, finalment sigui possible.
The Big Bang Theory és una de les sèries de moda. Segur que tots la coneixeu. En l’episodi que s’ha emès aquesta setmana, Sheldon parla d’Ubuntu. En concret, diu:
Oh Ubuntu, you are my favorite Linux based operating system
És a dir: “Oh Ubuntu, ets el meu sistema operatiu basat en Linux preferit”. Us deixo el vídeo on ho diu:
?
De tota manera, jo crec que a ell li enganxa més una distribució com Slackware. 🙂
I vosaltres, quina distribució creieu que hauria d’utilitzar?
Avui s’ha alliberat una nova versió de Linux Mint, una distribució basada en Ubuntu, de gran facilitat d’ús, i que porta instal·lats de forma predeterminada alguns paquets que no venen directament amb Ubuntu, com ara alguns códecs de vídeo i de so. Per aquest motiu, hi ha molta gent que prefereix aquesta distribució en comptes d’Ubuntu. Linux Mint 9, amb nom clau Isadora, està basat en Ubuntu 10.04.
Pantalla de Linux Mint 9 (Isadora)
Linux Mint porta una sèrie d’eines de configuració i administració destinades a simplificar aquestes tasques per a usuaris no avançats. Podeu veure la llista de novetats que porta aquesta versió a la pàgina de noves característiques. Apart de les novetats que porta pel fet de basar-se en Ubuntu 10.04, també cal destacar aquestes:
Porta un gestor de programari completament nou. Una característica molt interessant d’aquest gestor és que, per a cada programa, podem llegir les impressions d’altra gent que ja el té instal·lat.
Nova eina de còpies de seguretat, que permet desar tant fitxers com seleccions de Software. Aquesta darrera característica també té molt bona pinta. Aquesta eina permet tant Backups incrementals com amb compressió.
Millores en el menú, on els elements són editables directament amb el botó dret, pot gestionar transparències, i algunes altres millores.
S’ha refet l’eina que permet gestionar l’escriptori, i a més ara té noves opcions.
Altres millores del sistema, algunes importades d’Ubuntu, com “mint4win”, un instal·lador de Linux Mint des de Windows molt semblant al Wubi, i l’Usb-creator.
Per a instal·lar aquesta distribució, l’equip de Linux Mint ens permet descarregar-nos dues versions diferents:
Live CD (antigament anomenada Main edition). Es tracta del LiveCD d’instal·lació principal de la distribució.
Live DVD (antigament, Universal edition). És un DVD que conté tots els paquets de llengua (encara que al Live CD no vinguin directament, posteriorment es poden instal·lar).
Aquesta setmana s’han produït dues notícies importants al voltant de Fedora, una distribució que, tot i no tenir actualment el ressò que té Ubuntu, té el doble d’usuaris que aquesta.
Logo de Fedora
La primera notícia és que s’ha endarrerit una setmana més el llençament de la versió definitiva de Fedora 13 (Goddard). Inicialment, la data prevista era el 11 de Maig, però ja fa temps que es barallava la data del 17 de Maig. Fa una setmana, aquesta data es va canviar pel 24 de Maig, que sembla que serà la data definitiva. Podeu veure-ho reflectit en el calendari de llançament de Fedora 13. Tot i que el comunicat on explicaven aquest retard no era gaire explícit, en principi han cregut que si no s’endarreria aquesta setmana el llençament la versió que sortiria no tindria prou qualitat.
Crec que es tracta d’una decisió encertada. Molts cops, en el llençament de noves versions de programari, es volen acomplir dates “com sigui”, i en alguns casos, això implica una poca qualitat d’aquesta versió. En una setmana es pot avançar molt en estabilitat, i aquest és un factor crític a l’hora de treure noves versions. Fedora sempre ha tingut molt en compte aquest factor (no és el primer cop que endarrereixen el llençament d’una nova versió). En el banner lateral que tenim a alliberats.cat ja s’hi veu reflectit aquest endarreriment.
La traducció al català de l’VLC porta ja uns quants mesos abandonada i actualment es troba a prop més d’un 55%. Les persones que l’han traduït fins ara sembla que ja no tenen temps suficient i caldria trobar un relleu. Per això vull aprofitar per veure si algú de vosaltres s’animaria amb la traducció d’aquest genial programa: la millor opció per reproduir vídeos (i molt més) a Windows i Mac, i una de les millors a GNU/Linux.
Algú de vosaltres s’animaria? La traducció es fa directament des del servidor Pootle amb una interfície molt senzilla on apareix la cadena a traduir a l’esquerra i un quadre de traducció a la dreta. Cada cop que es traduint una cadena només cal prémer un botó i continuar amb la següent. És un procés ràpid i senzill: no cal res més que tindre la base suficient d’anglès (un nivell proper al First és suficient) i moltes ganes!
Bé, en realitat també cal respectar uns estils i un glossari de termes sempre que siga possible:
Si vos animeu, només cal que aneu a la pàgina de l’Vlc al Pootle i vos registreu. Des d’allà haureu de seleccionar el fitxer vlc.po per entrar-hi i començar a traduir les cadenes que falten. En cas de fer-ho, comuniqueu-m’ho, per tal d’indicar-vos quatre coses.
He llegit avui a De l’Holocè estant (que, al seu torn, ho ha llegit a BitsCatalans) que Google Translate, el servei de Google que tradueix textos, ja té l’opció de llegir-te els textos en català. Des de l’any 2009, ja hi havia aquesta opció per a textos en anglès, i fa uns mesos s’hi van afegir algunes llengües més.
Per a llegir els textos, el Google Translate utilitza el motor eSpeak, un programa lliure que (potser no ho sabeu) també ens ve instal·lat de forma predeterminada amb Ubuntu. Per cert, si el voleu utilitzar amb fitxers de text del vostre ordinador us recomano l’aplicació gràfica Gespeaker, que ja ens van mostrar a SomGNU.
Per tal que Google Translate ens llegeixi els textos en català, només cal anar a la seva pàgina, traduir un text d’un altre idioma al català i prémer el botó que ens apareixerà per a escoltar el text. La veritat és que, de moment, el text llegit no sona molt “humà”. Suposo que la veu que han agafat no és de molta qualitat, per tal que ocupi poc espai.
Reproducció de veu en català al Google Translate
Fa temps vaig provar el Festival, un altre programa lliure per reproduir textos disponible des dels repositoris de la majoria de distribucions i, agafant una veu de qualitat (que ocupava un munt d’espai) s’aconseguia que la veu resultés molt “humana”. Encara recordo com rèiem amb els companys amb la una frase que vaig fer reproduir al meu ordinador, i que ja és mítica entre nosaltres: “Roger, m’agrada el teu tupé” 🙂
Ahir mateix, Mark Shuttleworth ha anunciat dues novetats de cara al futur en el seu bloc. D’una banda, la creació de versions molt lleugeres d’Ubuntu (basades en la seva versió Desktop i en la Ubuntu Netbook Edition). L’altra novetat és que, a partir del Maverick Meerkat, la Ubuntu Netbook Edition tindrà un entorn nou, anomenat Unity. Veiem com instal·lar i quines característiques té aquest entorn.
Per tal de poder provar aquest nou entorn, Canonical posa a la nostra disposició un repositori PPA de Launchpad. És important tenir en compte que Unity encara es troba en fase de desenvolupament i, tot i que jo l’he trobat força estable, això pot canviar d’un dia per un altre, i a més encara li manquen moltes característiques. Si, tot i això, voleu provar-lo, primer cal configurar aquest repositori PPA. Aneu a “Sistema>Administració>Fonts de programari”. A la pestanya programari, afegiu aquest repositori: ppa:canonical-dx-team/une.
Un cop fet, tanqueu les Fonts de programari i aneu a “Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic”. Primer, refresqueu la llista de paquets. Si en el vostre ordinador havíeu provat el Gnome Shell, haureu de prémer el botó “Marca totes les actualitzacions”, perquè Unity utilitza les llibreries Mutter, base del Gnome Shell, i en el seu repositori ens porta actualitzacions per a aquestes llibreries. Per últim, cerqueu el paquet “unity” i instal·leu-lo.
Si us agrada més treballar des de terminal, podeu configurar els repositoris executant les següents instruccions:
Un cop instal·lat, per utilitzar l’Unity cal iniciar una sessió amb aquest entorn d’escriptori. És a dir, primer tanquem la nostra sessió per mitjà del botó “Surt…” que hi ha en el menú d’usuari, tal i com es mostra a la imatge següent:
Sortir de la sessió actual
Arribarem a la pantalla on escollim l’usuari per entrar. Seleccionem el nostre usuari i, abans d’acceptar l’entrada, anem al panell inferior i, a mà dreta, trobarem el camp “Session:”. En aquest camp, escollim “Ubuntu Unity Netbook Edition”, i entrarem a la sessió del Unity.
Què ha canviat a Unity? D’una banda, al panell superior ja no s’hi encasta la barra superior de les finestres. Suposo que és per tenir lloc per als Indicadors de finestra. A més, en aquest panell superior s’ha afegit un camp de text, que ens permetrà cercar el que ens interessi directament al Google (tot i que es pot canviar el motor de cerca).
Ubuntu Netbook Edition amb Unity
Però encara crida més l’atenció el panell que hi ha a mà esquerra. Bàsicament, es tracta d’un dock, on tenim enllaços per a executar les nostres aplicacions preferides. També ens indica quines aplicacions tenim en execució i quina és la que estem utilitzant actualment en primer pla. En aquest dock, de moment podem canviar de posició els enllaços i poca cosa més.
Apart d’això, el propi Mark presenta un esbós de com ha de quedar la pantalla de selecció d’aplicacions (el Dash), el que ara mateix veiem com a fons al Ubuntu Netbook Remix.
Esbós del nou panell d'aplicacions
Amb el que he vist fins ara, tot i que visualment està bé, funcionalment no li he trobat el què al Unity, tot i que cal tenir en compte que, en trobar-se en fase de desenvolupament, encara ha d’evolucionar molt més. El major problema que li trobo és el fet que ocupa molta pantalla. Cal tenir en compte que es tracta d’un disseny destinat a Netbooks. D’una banda, com que la barra superior de l’escriptori ja no porta integrada la barra superior de la finestra (com passa actualment), perdem unes quantes línies de píxels horitzontals. Però, a més, el propi dock d’Unity també ens fa perdre una zona bastant gran al lateral de la pantalla. Crec que, en un Netbook, on l’espai és molt just, no podem anar “llençant” píxels així com així.
Per últim, us deixo un vídeo que han preparat a WebUpd8, perquè pugueu comprovar el funcionament del nou Unity.
Aprofitant el post que va publicar en Pau, volia esmentar que el passat dijous 6, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (per aquells qui no ho coneguin, és el departament d’informàtica i telecomunicacions de la Generalitat) amb la col·laboració de la Fundació Politècnica de Catalunya i UPCNet, van començar a impartir per als seus treballadors de perfil tecnològic, el pla de formació «L’aposta del programari lliure».
Aquest pla consisteix en una sèrie de cursos que miraran de cobrir les necessitats dels més de 200 treballadors d’aquest departament. Els títols dels cursos són:
A1. Solucions tecnològiques en programari lliure
A2. Desenvolupament en programari lliure
A3. Lideratge de projectes de programari lliure
B1. Especialista en legislació i programari lliure
El que resulta més interessant és que un cop finalitzats els cursos el material d’aquests serà alliberat amb llicència Creative Commons, i suposo que es podran descarregar lliurement. Personalment trobo que és un bon principi, fer que els especialistes en informàtica coneguin eines lliures, ja que aquests són els que acaben definint l’estructura informàtica per a la resta d’usuaris.
Per tal de reforçar la implantació, des del CTTI volen enllestir la Linkat 4.0 per tal que sigui el sistema operatiu de les estacions de treball, i també engegar el «Centre de Suport de programari lliure», per tal de coordinar la introducció del programari lliure dins l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Generalitat.
Sincerament, espero que tot plegat no acabi en un munt de bones intencions, i que prenem exemple d’altres països que es prenen seriosament el programari lliure, ja que cada vegada són més els qui ho fan.
Comentaris recents