Lenovo oPhone podria ser el primer telèfon mòbil amb el sistema operatiu de Google amb un disseny atractiu. He llegit la notícia a The Inquirer.es, sembla que encara no és segur que aquest siga efectivament un telèfon mòbil amb Android.
Tot i així, tant de bo ho siga, perquè per fi tindríem un mòbil amb plataforma oberta (bé, no totalment oberta) que no es fera esclaus de programes com l’iTunes o del mateix DRM.
Ho he vist a vivalinux, sembla prou curiós.
L’empresa coreana GPH, ha presentat la seva nova consola de videojocs portàtil Wiz. Està basada en una distribució de GNU/Linux, utilitza un processador Arm9 de 533 MHz, té 64 Mb de RAM i 1Gb de memòria flash NAND. A més, porta una entrada per a targetes SD i un connector USB 2.0.
A part dels jocs que té, pot fer córrer emuladors d’altres consoles tan clàssiques com Atari 2600, NES, Super NES, Sega Genesis, Nintendo64 i moltes més. Porta incorporat el seu propi reproductor de Flash 7.0, cosa que fa que pugui córrer encara més jocs. Incorpora programari per veure imatges, un lector de e-books, un planificador, un micròfon, un reproductor de vídeo MPEG, DivX i Xvid i un reproductor d’audio de formats com Ogg i Mp3.
Opemoko Inc. és l’empresa que ha tret al mercat el primer smartphone totalment lliure, el Neo FreeRunner.
Neo FreeRunner és tant lliure de Programari com de Maquinari. LLiure de Maquinari vol dir que:
La distribució de GNU/Linux que ve instal·lada per defecte és la Openmoko Linux, però es pot canviar de distribució sempre que aquesta sigui compatible. Amb Debian, per exemple, no hi hauria cap problema.
Trobareu més informació a openmoko-spain.org que és la pàgina web oficial de la comunitat Openmoko Espanyola.
(més…)
Un dels problemes futurs amb el quals us podreu trobar amb la nova versió d’Ubuntu, la Intrepid Ibex, serà la inclusió dels controladors lliures de maquinari al nucli 2.6.27. Per descomptat això és una bona notícia. Ara bé, en alguns casos pot suposar un mal de cap important.
Serà el cas de les targetes sense fils. Amb el nou nucli s’inclou suport per a gairebé totes les targetes sense fils. El problema es troba en què en alguns casos el mòdul té un rendiment prou inferior al mòdul privatiu (per exemple, no suportar un tràfic de baixada superior a 100Kbytes/s). Per això, caldrà que desactiveu el mòdul lliure i instal·leu el propietari.
A mode d’apunt (ja que sempre se m’oblida), deixe ací el fitxer que cal editar. Jo m’he trobat amb aquest problema a dos tipus de targetes sense fils: les que fan servir el xip bcm4xxx i les atheros. Per desactivar el mòdul lliure, caldrà editar el fitxer /etc/modprobe.d/blacklist i afegir línies del tipus:
blacklist ath5k
Aquest seria el cas per a les targetes atheros. En el cas de les bcm43xx, seria:
blacklist bcm43xx
I per a la resta de mòduls, el mateix. El problema sol trobar-se en trobar el nom exacte del mòdul (per això podeu sempre demanar ajuda al fòrum). Tot i així, és probable que a la versió final (o a futures versions), Ubuntu permeta triar entre el controlador lliure o el privatiu (cosa que fa ara parcialment). Igualment, és possible que el nucli millore aquests mòduls i ja no calga fer servir la solució privativa.
Hitachi ha dit que tindrà llests per al 2009 discos Blue-ray de fins a 100GB amb alta-definició i que podran reproduir-se en els reproductors de Blue-ray actuals.
Aquests nous discs treballaran en una tecnologia de 8 capes que possiblement després emmagatzemarien fins a 200GB. Pel que sembla que l’única cosa que s’està fent entre els CD´s, els DVD´s i els discs de més capacitat com els Blue-ray, solament és una tecnologia d’emmagatzemar la informació en més i més capes, el que possiblement ens fa pensar que d’aquí d’uns 5 anys, es podrien tenir discs de fins a 1TB simplement afegint més capes.
Hitachi no ha donat una data exacta més que la de l’any per a aquests discs que usaran una tecnologia de 4 capes per a emmagatzematge en la qual no es perdi la gran qualitat del que representa Blue-ray, doncs diuen que el problema no és l’emmagatzematge si no mantenir la qualitat. UHDV Super Hi-Vision, també conegut com Ultra Alta Definició, Video, UHDV, Ultra Televisió d’Alta Definició, UHDTV i UHD és un experimental format de vídeo digital, actualment proposat per la NHK de Japó, la BBC i la RAI. El nou format amb una resolució de 7680 × 4320 píxels és quatre vegades més d’ample i quatre vegades més alt (per a un total de 16 vegades el píxel de resolució) com la TV d’Alta Definició actuals, que té una resolució màxima de 1920 × 1080 píxels.
Segons el Yomiuri Shimbun, el Ministeri japonès d’Assumptes Interns i Comunicacions s’inicià una associació públic-privada per a desenvolupar la tecnologia per al UHDV amb l’esperança d’establir una norma internacional per a la Super Hi-Vision en addició a la radiodifusió amb ell a partir del 2015.
En el Dia de la Llibertat de Programari, vam trobar gent de tota mena, des dels qui veien programari lliure i fugien pensant que érem una espècie de secta, fins els que volien conèixer coses però els hi feia por la compatibilitat de Linux amb el seu Hardware.
El cas de les WebCams, potser sí que és cert que Linux està un pèl enderrerit, però com sempre dic… No és culpa de GNU/Linux, sinó dels fabricants de Hardware que no dónen cap mena de suport… Però Linux és un sistema que creix i de forma ràpida i s’espera un suport per a més de 100 WebCams en el Kernel 2.6.27.
La compatibilitat amb aquest tipus de Hardware és gràcies al USB Video Class Driver i pel que sembla, perquè els fabricants tinguin la certificació aquella de les quals els usuaris Windowsers es senten orgullosos ( Works with Windows Vista ), s’ha d’incluir l’estàndard UVC en el Hardware. Aquest fet no només afecte a les WebCams, sinó a tot tipus de Hardware a l’estil camcorders digitals, conversors de vídeo analògic, sintonitzadors de TV, etc.
Això significaria suport automàtic per a tots aquests dispositius.
Visa Clip és un portàtil a l’estil Asus EeePC, però amb molt més rendiment.
Porta un processador Intel Atom, 80 GB de disc dur ( sòlid ), 1 GB de RAM ( ampliable a 2 ), un lector de targetes 4 en 1 (SD, MMC. MS i MS Pro ), USB 2.0, altaveus, micròfon, càmera de 1.3 megapixels, connexió WI-FI i la opció d’integrar-li connexió Bluetooth.
Tot això amb una pantalla de 10 polzades, 26 cm de longitud, 18 cm d’amplada i un grossor de 19-31.5 mm. És a dir un ordinador molt petit i molt fi, dissenyat per treballar a qualsevol lloc amb una pantalla d’última tecnologia LED amb estalvi d’energia per oferir més claror i més colors. I cal destacar també el seu pes, 1Kg.
El sistema operatiu que porta de sèrie és SUSE i el preu oscil·la els 399€, però per aquells que els hi faci por el pingüí hi ha també la opció de Windows XP Home i/o XP Professional, però el preu puja una mica més…
Doncs per fi algú s’ha dignat a treure una oferta d’un PC al mercat amb GNU/Linux de sèrie, per ser més exactes, Xandros Linux.
És cert que hi ha molts fabricants d’ordinadors que tenen suport i PC’s amb GNU/Linux, però s’han de demanar, no hi ha ofertes directes al mercat… Asus ha fet un pas més i ha llençat al mercar el seu nou net
book, o el que tota la vida s’ha anomenat Ultra Mobile PC, amb GNU/Linux de sèrie.
Asus Eee PC 701, ronda els 280€, inclou Xandros Linux com a SO, un entorn gràfic basat en KDE, Firefox 2.0.0, Thunderbird 2.0.0, Acrobat Reader 7.0, OpenOffice.org 2.0, Skype, Pidgin, PIM Kontackt 1.1.2, Amarok 1.4.3, SMPlayer 0.5 i Gwenview 1.4.2.
És evident que està suportat per uns repositoris oficials d’Asus, on el PC es connecta automàticament per buscar actualitzacions del sistema operatiu i del programari instal·lat i on evidentment es troben nous programes per instal·lar en el sistema.
Consta d’un processador Intel Celeron Mobile de 900 Mhz, un monitor LCD de 7″, 512 Mb de RAM DDR2, 4 GB de disc dur, Targeta WIFI, Targeta de So, 3 ports USB, Lector de targetes SD, Altaveus Estéreo, Micròfon i Webcam. El seu pes és només d’uns 0,92 Kg.
També està disponible el Eee PC 901 amb 20GB de SSD encriptat més 5GB virtuals extra, aquest model és més car però dóna moltes més possibilitats.
També cal destacar la duració de les bateries, que duren 8 hores en estat òptim, això bàsicament és gràcies als seus processadors de baix consum i als discs durs sòlids que només gasten quan es fan servir.
En fi, una gran oferta visual amb un bon rendiment.
Algunes millores que s’han incorporat han estat per a diferents jocs que abans no funcionaven bé en alguns aspectes.
El que més destaco d’aquesta nova versió és l’interès que han posat per a Linux, amb suport oficial per a Ubuntu 8.04, SLED 10 SP2 i un suport preliminar de openSUSE 11.0.
Podeu baixar els controladors per als diferents sistemes operatius de Windows aquí.
Comentaris recents