El teu blog de Linux en català

Llengua catalana

Recentment hem vist en molts webs com podem instal·lar el nou Firefox 3.5. Una opció es fer-ho des dels repositoris, ja sigui la versió de continuu desnvolupament o amb un repositori exclusiu per a la versió 3.5. També tenim l’opció de descarregar-nos el paquet executable, tal i com s’explica des de somgnu.

Afegint el repositori de desenvolupament, tenim l’avantatge que sempre disponem de l’última versió però amb el desavantatge que aquest mateix fet ens suposa, que moltes extensions no seran compatibles amb la versió més nova, i que al tractar-se d’una versió de desenvolupament pot contenir errors. Descarregant-nos l’executable tenim l’avantatge que no haurem d’esperar que el mantenidor del repositori l’actualitzi cada cop que surt una versió nova de la branca 3.5, ja que serà el mateix programa el que s’encarregarà d’actualitzar-se per si mateix.

Bé doncs, ens centraren en aquesta darrera opció, que és la que trobem més interessant. Però no ens descarregarem l’executable de la web, sinó que crearem l’executable nosaltres mateixos a partir del codi font, i només amb les opcions que més ens interessin. D’aquest procés se’n diu “compilar un programa”. Perquè ho fem així? Perquè si compilem el programa a partir del codi font, obtindrem un firefox que s’engega molt més ràpid al estar optimitzat per a la nostra màquina. Particularment, i comprada la versió del firefox compilada amb la que et pots baixar ja compliada des de la web de mozzila, he aconseguit que el firefox se m’engegui quasi instantaniament, i mira que utilitzo extencions!

Anem a veure com ho fem per compilar el firefox 3.5. Ja veureu com és un procés molt senzill que l’únic que necessiteu és una mica de temps perquè el procés de compliació pot durar una bona mitja horeta, així que anar a fer un café mentres l’ordinador treballa pot ser una bona opció.

Primer de tot instal·lem les llibreries necessaries per compilar el programa.

sudo apt-get build-dep firefox
sudo apt-get install libcairo2 libcairo2-dev libasound2-dev libcurl4-openssl-dev libnotify-dev libxt-dev libasound2-dev

Ara ens descarregarem el codi font del firefox

wget ftp://ftp.mozilla.org/pub/mozilla.org/firefox/releases/3.5/source/firefox-3.5-source.tar.bz2

El descomprimim tenint present que la descompressió tardarà una miqueta

tar -xvf firefox-3.5-source.tar.bz2

Entrem al directori on hi tenim el codi preparat per a ser compilat

cd mozilla-1.9.1/

Ara hem d’aplicar un pedaç al codi font per tal que pugui ser compilat usant el motor gràfic “cairo”, que ens permetrà gaudir d’unes tipografies ben boniques

wget -O - http://hg.mozilla.org/mozilla-central/raw-file/9eca240fc4b8/gfx/thebes/src/gfxASurface.cpp > gfx/thebes/src/gfxASurface.cpp

Ara que ja tenim preparat el codi, prepararem les opcions de compilació que volem

gedit mozconfig

Hi hi escrivim aquestes opcions de compilació. Guardarem el document i el tanquem. Aquestes opcions són per compilar el firefox sense que reporti errors en cas de fallida, sense opcions pel desenvolupament, optimitzat, sense fer tests durant la compilació, amb el que estalviareu molt de temps, amb suport criptogràfic i usant el cairo com a motor gràfic. Podeu trobar més opcions de compilació al final d’aquesta web.

mk_add_options MOZ_CO_PROJECT=browser
mk_add_options MOZ_OBJDIR=@TOPSRCDIR@/ff-opt
ac_add_options --enable-application=browser
ac_add_options --disable-tests
ac_add_options --enable-optimize --disable-debug
ac_add_options --enable-default-toolkit=cairo-gtk2 --enable-system-cairo
ac_add_options --disable-crashreporter
ac_add_options --enable-crypto

Ara li diem on està el fitxer de configuració al sistema. Val la pena comentar que el símbol “~” en gnu/linux equival a escriure la ruta cap a la teva carpeta d’usuari, en el meu cas equivaldria a escriure “/home/guillem”

export MOZCONFIG=~/mozilla-1.9.1/mozconfig

I bé, ara ja només cal compilar-lo. Agafeu una tassa de te i mireu un capítol de lost. Tingueu present que necessitareu força memòria RAM per fer la compilació i una memòria lliure de 500 Mb al disc dur.

make -f client.mk build

Si teniu dos processadors, per exemple, podeu utilitzar-ne la potència compilant amb aquesta comanda. Noteu que per a dos processadors l’opció és “-j (N+1)”

make -j 3 -f client.mk build

Ara ja teniu el programa compilat, felicitats! El podeu provar anant al directori

cd ff-opt/dist/bin

I executant el firefox. Quan feu això assegureu-vos que no tingueu cap firefox obert, sinó només us obirarà una finestra més de la versio que estigueu fent servir.

./firefox

Ara només ens queda fer-ne l’executable independent de la resta de llibreries que hi ha a la carpeta mozzila-1.9.1, que ja deveu haver vist que ocupa quasi 500 Mb. Això ho farem amb l’orde següent.

cd mozilla-1.9.1/ff-opt/
make package

Ara haurem obtingut el programa executable en aquesta carpeta, llest per ser passat als vostres amics.

~/mozilla-1.9.1/ff-opt/dist/firefox-3.5.en-US.linux-i686.tar.bz2

Us el podeu instal·lar, per exemple, creant una carpeta per al vostre usuari que es digui “bin”, o a on més us agradi. A tall d’exemple

mkdir ~/bin
cp ~/mozilla-1.9.1/ff-opt/dist/firefox-3.5.en-US.linux-i686.tar.bz2 ~
tar -xvf ~/firefox-3.5.en-US.linux-i686.tar.bz2
mv ~/firefox ~/bin/firefox

Perquè quan crideu el firefox se us obri sempre el firefox 3.5 que acabeu de compilar i que l’heu ficat a la carpeta ~/bin

unlink /usr/bin/firefox
ln -s ~/bin/firefox/firefox /usr/bin/firefox

Ara que ja us funciona el Firefox 3.5, només és ens queda catalantizar-lo. Això ho farem un cop obert, anirem a aquesta web i ens instal·larem el paquet de traducció pel català. Un cop fet, reiniciarem el Firefox.

http://releases.mozilla.org/pub/mozilla.org/firefox/releases/3.5/linux-i686/xpi/ca.xpi

Ara si volem, podem optimitzar el firefox perquè navegui més ràpid, tal i com s’explica en aquest article.

Nota de l’autor pels més Geeks

Altres opcions que he pensat que també podrien estar bé són aquestes, encara que jo no ho he provat. Us recomano que les afegiu si heu aconseguit ja compilar-lo un cop, llavors us podeu dedicar a optimitzar-lo més al vostre gust. Aquestes opcions són per deshabilitar l’accessibilitat que suposo que no necessito, per deshabilitar el lector de feeds del firefox que tampoc utilitzo, el viso d’ajuda, qui l’utilitza?, els constrols parentals??, i els perfils que tampoc crec que utilitzi massa gent, i un nivell d’optimització superior, podeu provar també amb -O2.

--disable-accessibility
--disable-feeds
--disable-help-viewer
--disable-parental-controls
--disable-profile-modules
--disable-profilelocking
--disable-profilesharing
--enable-optimize=-O3

I segur que em deixo moltes coses, així que si en sabeu d’altres o en descobriu de noves, no dubteu en deixar-ho escrit als comentaris. 😉

Referències per compilar el firefox: Font 1, Font 2

firefoxlogo

Sovint ens trobem amb el problema que hem de corretgir un text que hem escrit en una llengua extrangera, i llavors ens preguntem com s’instal·la un nou diccionari. La metodologia és molt fàcil.

Només cal anar a una terminal i escriure, en el cas del diccionari corrector ortogràfic castellà.

sudo apt-get install aspell-es

Si el diccionari que ens interessès instal·ar fos l’angès, substituiriem l’es per l’en,

sudo apt-get install aspell-en

Ara només ens queda especificar l’idioma en el nostre editor de textos preferit. Per exemple, si utlitzem el gedit, només ens caldrà anar al menú “Eines > Especifica l’idioma > Spanish; Castilian”, i seguidament habilitarem la correcció automàtica del document al menú “Eines > Comprova l’ortografia automàticament”.

Per l’openoffice, el procés és el mateix. Només heu de trobar on especificar l’idioma amb el que escriviu.

Per als que no sapigueu que és el DIEC, és el diccionari normatiu i de referència de la llengua catalana, i per tant és un diccionari que sempre ens vindrà molt bé tenir-lo a mà.

El que feiem fins ara per consultar aquest diccionari, era a través de la seva pàgina web http://dlc.iec.cat. Aquest mètode però, te l’inconvenient de que per fer qualsevol consulta al diccionari ens cal cerca o escriure la direcció al nostre navegador, per saber el significat de la paraula que búsquem. Aquesta manera de procedir és lent i tediòs, pel que aquí proposem un mètode molt més ràpid, tot fent ús dels motors de cerca que incorpotra el firefox.

Primer de tot, què és un motor de cerca? És el que ens permet fer una cerca a través d’un cercador des del nostre navegador firefox. Així per exemple, en lloc d’entrar a la pàgina web del DIEC per fer cerques de mots que en desconeixem el significat, ho podem fer directament des del recuadre del motor de cerca que té el firefox a la part superior dreta. Fixeu-vos en la següent imatge per entredre-ho millor.

Ús d'el motor de cerca del DIEC en el Firefox

Ús d'el motor de cerca del DIEC en el Firefox

Ara anem a veure com instal·lem el motor de cerca del DIEC, ja que en la distribució Ubuntu, a diferencia del Debian, aquest motor de cerca no ens ve per defecte. El que farem és anar a la pàgina web de softcatalà on es troben molts motors de cerca traduïts a la llengua catalana, buscarem el diccionari DIEC, hi farem un clic i se’ns instal·larà.

Ara ja només ens cal sel·leccionar-lo de la llista de motors de cerca per poder-lo usar. Tanmateix ara ve el més interessant. Ja que és tediòs haver de canviar entre motors de cerca, establirem una sèrie de dreceres de teclar per fer-ho ràpidament i de forma quasi automàtica.

Primerament anirem a l’opció “Gestiona els motors de cerca…” que està al recuadre on tenim tots els motors de cerca disponibles, i sel·leccionarem el DIEC, anirem a
“Edita la paraula clau”, i hi esciurem “ca”, per exemple. Ara, sempre que escrivim a la barra on introduim les adreces d’internet “ca jou”, automàticament ens buscarà la paraula jou al diccionari DIEC sense haver hagut de sel·leccionar-lo manualment de la llista de motors de cerca. Però la rapidesa no s’acaba aquí, ja que apretant la combinació de tecles “ctrl+t” obrirem una nova pestanya, i amb la combinació “alt+d”, el focus d’on escrivim se’ns situarà automàticament a la caixa on escrivim les direccions d’internet.

Avui m’han passat aquest missatge al facebook i penso que s’ha de difondre (feu-ho vosaltres també).

Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic
col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la importància de tenir el
navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de Softcatalà, el passat divendres 3 d’octubre al Museu d’Història de
Catalunya.

Ens va explicar que l’any passat a Google van engegar una iniciativa per
oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a
internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan
servir per a Google per saber quin és l’idioma preferit dels usuaris és
l’idioma configurat al navegador.

Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet, una de les
coses que podem fer i que són 5 minuts és assegurar que l’idioma
predeterminat del navegador és el català. Compte, es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador! Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del navegador cal fer:

– si feu servir l’Internet Explorer:
eines > opcions d’Internet > idiomes > afegir > català Un cop fet això cal
posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.

– si feu servir el Firefox versió 3.0.X: edita > preferències > continguts >
llengües > afegir > català

-si teniu la versió 2.X del Firefox: eines > opcions > avançat > llengües >
afegir > català [ca] també cal fer-la pujarfins que sigui a dalt de tot.

-Si teniu el nou Chrome de Google:
“Personalitza i controla” > opcions > Intermedi > Canvia la configuració de tipus de lletra i idioma > Idioma > Afegeix (seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu més d’un idioma configurat)

Si algú encara ha hagut de fer servir la opció de firefox 2.x no puc deixar de fotre-li bronca recordant que aquesta branca ja no té suport, i bé, em sembla que de IE no cal parlar-ne

(més…)

Si fa un temps parlàvem de DACCO, un diccionari lliure català ?? anglès, avui li toca el torn a MMF Targetes, o GPL Deutsch-Katalanisches Wörterbuch, que és una iniciativa similar però en aquest cas per a les llengües catalana i alemanya.

El Diccionari Alemany Català GPL es presenta en tres formats: en format web, com a programa per a l’ordinador de sobretaula i com a aplicació per a ordinadors de butxaca. Fer una consulta al diccionari en el primer format és tan senzill com entrar a l’adreça http://www.diccionari.info. La interfície és ben simple i això va en favor de la seva facilitat d’ús: només hi ha una caixa de text, una llista per triar el parell de llengües (català ? alemany o bé alemany ? català) i algunes opcions bàsiques que en tot cas estan explicades en els enllaços informatius que hi ha a peu de pàgina.

Pel que fa als programes, ambdós es poden distribuir segons els termes que s’estableix la llicència GPL però, malauradament, només es poden executar en Windows o Windows Mobile (en el cas d’ordinadors de sobretaula o de butxaca, respectivament), almenys ara per ara.

Sergi Esteve i Martí Minoves, estudiants d’enginyeria i catalanoparlants residents actualment a alemanya, han estat els promotors d’aquesta útil iniciativa.

(Gràcies, mminbcn.)

En català es poden trobar molts blocs de tecnologia que diàriament fan servir tot tipus de vocabulari tècnic i que, a l’igual que els castellans, francesos i d’altres, utilitzen constantment termes en anglès sense saber que existeix traducció.

Però això no passa només als blocs o als grans diaris en català que hi ha a la xarxa: podem trobar exemples dia a dia de tot tipus d’anuncis i esdeveniments on es prefereix fer servir la forma anglesa (ja siga per desconeixement o per rebuig de les traduccions proposades).

Ningú no es lliura de fer servir els termes anglesos (nosaltres també ho fem, tot i que tractem d’evitar-ho). I no és només que fem servir els termes anglesos en lloc de les traduccions que el TermCAT proposa, sinó que a més traduïm incorrectament molts termes: un dels més sonats l’anglès File, o també Library. La traducció de File no és pas “Arxiu”. Allò que els castellans anomenen “Archivo” i que no el diferencien en cap cas de “Fichero”, és una errada. En el cas de Library la cosa és diferent, és simplement que molta gent (jo inclòs) ho traduïm per “Llibreria” quan una “Library” en anglès és una Biblioteca (llibreria en anglès és bookshop).

Per tant, no s’ha de dir: gestor d’arxius, descàrrega d’arxius, enviament d’arxius, càrrega d’arxius, arxius de configuració, etc. S’ha de dir: gestor de fitxers, descàrrega de fitxers, enviament de fitxers, càrrega de fitxers, fitxers de configuració, etc.

Altres exemples i errors generals que es poden llegir sovint:

  • Plugin, Add-on –> Connector, Extensions
  • Widget, gadget (i semblants) –> Giny
  • Kernel –> Nucli
  • Cache, Cache memory –> Memòria cau
  • Cookie –> Galeta
  • Copy, Paste –> Copia, Enganxa (i no “Pega”…)
  • Save –> Desa
  • Font –> Tipus de lletra (i no “font”)
  • Propietary Software –> Programari de propietat
  • Non-free Software –> Programari privatiu (no “Programari privat”)
  • Blog –> Blog o Bloc (encara hi ha discussió)
  • Download, Upload –> Descarrega/Baixada, Carrega/Penja (i no “Puja”)
  • Software –> Programari
  • Hardware –> Maquinari
  • Línea de comandos, comando (en castellà) –> Línia d’ordres, ordre (i no “Línia de comandes” o “comanda”)
  • Mail account –> Compte de correu, Compte bancari, etc. (i no “Compta”, “conta” o el que siga)

Hi ha un munt de paraules i altres tipus d’errors que, per culpa de les traduccions castellanes, han afectat i afecten de forma continuada a la forma de parlar i escriure i a les traduccions que es fan en català.

En aquest punt cal comentar la gran tasca que els de SoftCatalà han fet durant molt de temps (mínim des de 1997) arreplegant termes de caràcter tècnic que després s’han fet servir a les traduccions. Però la cosa va més enllà: ¿per què no fem servir aquest vocabulari per a la nostra vida diària i deixem a banda, quan siga possible i coherent, els termes en anglès?.

A nivell personal he d’acceptar que la creació dels termes Programari i Maquinari són dels millors que he pogut trobar. Són les traduccions respectives de Software i Hardware i que ací fem servir sovint. Aquesta és, des del meu punt de vista, una traducció coherent i de qualitat: trobar traducció per a Software i Hardware és molt complicat i són poques les llengües que s’han atrevit a traduir-ho (de fet, no conec cap altra a més del català).

Com que gran part del vocabulari tècnic encara no es troba acceptat a cap dels diccionaris generals que l’IEC o l’AVL presenten i actualitzen cada cert temps, no podem dir que no fer servir aquestes traduccions siga incorrecte. Però el que es vol és mantindre certa coherència i fer servir termes propis -quan els tenim- en lloc de termes aliens.

Per descomptat, cadascú pot fer el que vol, però mai està de més saber que disposeu de tot un seguit de documents i llocs web de referència per fer encara millors les vostres traduccions o els vostres articles en català. Aquest article no pretén ser més que donar-vos una mica d’informació (nosaltres no som experts en la matèria).