El teu blog de Linux en català

Distribucions

Ahir es va alliberar oficialment la versió 12 de Linux Mint, una distribució GNU/Linux basada en Ubuntu (la versió principal) i que aquesta vegada ve amb més ganes que mai de convertir-se en la distribució més popular, sobretot després que a distrowatch apareguera com la més baixada durant uns dies, per davant de l’Ubuntu.

Linux Mint 12 ve amb:

  • GNOME3, una versió que inclou unes quantes extensions per no perdre algunes característiques de GNOME2.
  • MATE, un fork de GNOME2 compatible amb GNOME3 que permet gaudir de les característiques del GNOME2 però sense renunciar a les novetats de GNOME3.
  • Un aspecte visual nou i millorat (més…)

Tots hem sentit a parlar sobre Unity i Gnome 3; i la sensació era que Ubuntu l’havia espifiada escollint Unity, i que Gnome 3 semblava (segons l’enquesta de GNULinux.cat també) ser la millor opció.

Inclús hi havia qui demanava (en to irònic) que a Unity, se l’hi hauria d’anomenar Exodus, en referencia a la gent que s’estava passant des d’Ubuntu fins a altres distribucions com Fedora per tal de poder fer servir Gnome 3 (entorn que per cert, es pot fer servir amb suposada normalitat a la versió 11.10).

Va ser així com davant de la mandra de canviar de distribució i reeducar-me en una distribució diferent, em vaig decidir a actualitzar un portàtil de 13’3″ i un de 15″ a l’última versió de l’Ubuntu. Amb una mica d’escepticisme i pensant: “Si no hem convenç, mantindré el Gnome 2”. Vaig engegar l’ordinador (tot com de costum en les últimes versions, sense massa problema).

La primera impressió va ser el que m’havien dit: no es pot personalitzar pràcticament gens, i es molt senzill, tant senzill que fa cara de ser poc potent. O sigui que vaig tornar a fer servir el Gnome clàssic:

Però un parell de dies més tard vaig pensar: “Donem-li una altra oportunitat”. Vaig engegar amb Unity, i em vaig posar a treballar. Després de les primeres friccions que provoca tot canvi, vaig començar a notar que tenia molt més espai per a fer les meves coses. Això es degut a uns canvis que potser a primera vista no apreciem:

  1. La barra superior on pots accedir a les aplicacions desapareix.
  2. La barra inferior on hi havia les aplicacions obertes, també desapareix (tècnicament es converteix en un dock que s’amaga sol a la barra lateral)
  3. La barra de títol de cada finestra es situa a dalt de tot.
  4. La barra de menú de cada aplicació, substitueix la barra de títol cada cop que hi passem el ratolí.

Així doncs, de les 4 barres que tenia Gnome 2 sempre obertes per a qualsevol aplicació com a mínim, Unity en fa servir només 1.

Gedit amb el Gnome clàssic

Gedit amb el Gnome clàssic: fa servir 5 barres d'espai a dalt, i dues a baix

Gedit amb Unity

Gedit amb Unity: fa servir 3 barres a dalt i una a baix

En un portàtil de 13’3″, però també en un de 15″, això es un canvi molt important. Tant important que dubto que canvii a Gnome 3 ni a cap altre sistema, que no em deixi exprèmer aquestes 13’3″ o 15 polzades al màxim com fa Unity.

Recordeu la diferencia que es notava quan tots els navegadors tenien 6 barres de navegació horitzontal (títol, menú, barra de navegació, accessos directes i barra d’estat) i el Chromimium ho va revolucionar fent-ne servir només 3? Doncs la sensació es similar quan fem servir Unity.

Unity es un gran avanç respecte el Gnome clàssic, no només per a netbooks, sinó per a tot tipus de portàtils. L’espai extra i la manera com aprofita l’espai fa que valgui la pena. I sobre Ubuntu, podem esperar a la propera versió on podrem utilitzar Gnome 3 amb la mateixa facilitat que fem servir Gnome Clàssic. O provar una nova distribució, ningú ens ho prohibeix.

Nota posterior: Vaig escriure aquesta entrada abans d’haver provat Gnome 3. Mesos després, inclús tenint instal·lat Gnome 3 en un portàtil de 15″, segueixo tenint Unity en el portàtil. Només trobo a faltar l’efecte Escale integrat a Unity, per a la selecció de totes les finestres.

En poques setmanes, 3 de les distribucions més conegudes han presentat les seues darreres versions estables. L’última en fer-ho ha estat OpenSUSE, que ha presentat la versió 12.1 després de 8 mesos de desenvolupament.

OpenSUSE 12.1 porta de sèrie GNOME 3.2 i blah blah blah. El que cal destacar són tres novetats realment interessants que no ens poden deixar indiferents: (més…)

Avui ha estat alliberada Fedora 16 «Verne», la nova versió de la popular distribució, caracteritzada per posar a la nostra disposició les darreres versions de programari. El seu alliberament s’ha posposat dues setmanes respecte de la previsió inicial (en principi, estava previst per al 25 d’octubre). Ja és habitual que Fedora endarrereix la data de llançament de les seves versions definitives, i crec que ho fan amb bon criteri, si els seus responsables creien que en la data prevista la qualitat del resultat no hagués estat prou bona.

Fedora 16 ens porta de forma predeterminada la versió 3.2 de Gnome. Realment, és una de les distribucions on funciona millor aquest escriptori. Amb Fedora 16 també tindrem el nucli de Linux 3, i les darreres versions de la majoria de programes, com ara Firefox 7, Rhythmbox, Déjà Dup, entre molts altres. (més…)

Ja tenim aquí la primera Release Candidate (RC1) d’openSUSE, una de les distribucions GNU/Linux més conegudes. La versió principal d’openSUSE porta KDE com a entorn d’escriptori predeterminat i destaca habitualment pel seu aspecte visual (encara que per a aquesta versió concreta no m’acabi d’agradar el fons de pantalla que han escollit).

openSUSE 12.1 RC1 porta KDE 4.7.2, el nucli Linux 3.0, Systemd i Pulseaudio de forma predeterminada, entre moltes altres novetats. Si voleu provar openSUSE 12.1 RC1, us la podeu descarregar des de la pàgina de baixades d’aquesta Release Candidate. (més…)

Alguns ja sabreu que no sóc cap fan del Unity. No sé si és el global menu o el dash, però no m’acostume. En canvi, al GNOME-Shell m’he acostumat molt ràpid i amb molt de gust.

Així com l’Ubuntu Natty no incloïa una versió completa del gnome-shell, encara que es podia instal·lar, l’Ubunu Oneiric ja permet activar-lo i fer-lo servir com escriptori per defecte, amb una experiència d’usuari molt bona. No només això, sinó que també podeu fer servir l’escriptori clàssic del GNOME que porta millores visuals importants. En aquest article ens centrarem en com posar i adaptar el GNOME-Shell al nostre Ubuntu. (més…)

Quan dijous passat es va alliberar Ubuntu 11.10 (Oneiric Ocelot), es van publicar també tots els «colors» oficials d’aquesta distribució. Dissabte vam posar a la vostra disposició una imatge de màquina virtual amb Ubuntu 11.10 per tal que el poguéssiu provar fàcilment, i avui us presentem tres nous discos durs per a VirtualBox, amb tres dels «colors» més coneguts d’Ubuntu.

Kubuntu

Kubuntu és el «color» oficial d’Ubuntu que porta KDE com a entorn d’escriptori. KDE és un dels entorns d’escriptori més utilitzats, i caracteritzat pel seu agradable disseny.

Descarrega la Màquina Virtual amb Kubuntu 11.10 (més…)

Aquest dijous es va publicar Ubuntu 11.10. Tant si no sou usuaris habituals d’Ubuntu però voleu provar la nova versió, com si l’utilitzeu habitualment però voleu veure les novetats que porta abans d’actualitzar-vos, us hem preparat una imatge de VirtualBox amb Ubuntu Oneiric Ocelot preinstaŀlat.

Descarrega la Màquina Virtual amb Ubuntu 11.10

(més…)

Fa unes setmanes que es va obrir el procés per escollir el nom clau de Fedora 17 (que s’ha de publicar a mitjans del 2012). Avui mateix s’ha anunciat que el nom clau de Fedora 17 serà Beefy Miracle.

Com a dada curiosa, Beefy Miracle ja es va presentar com a nom clau per a Fedora 16, i va quedar segon en aquelles votacions. És més, aquest nom tenia tants seguidors que fins i tot li van dedicar una pàgina web, BeefyMiracle.org. Enrere han quedat noms com Barona o Llullaillaco. BeefyMiracle es va imposar amb 1182 vots, per davant dels 1035 de Liege i dels 881 vots de Never (tercer classificat).

(més…)

Ja tenim aquí la versió Beta de Fedora 16, una de les distribucions més conegudes i utilitzades, caracteritzada per proporcionar les últimes versions del programari GNU/Linux. El nom clau d’aquesta nova versió és Verne. A GNULinux.cat ja vam parlar del procés per escollir aquest nom, que és prou curiós.

En aquesta Beta ens hi trobarem Gnome 3.2, Grub 2, millor integració amb Systemd i moltes millores en l’àmbit de la virtualizació. (més…)