El teu blog de Linux en català

Search Results

111 results found matching the keyword "gimp".

Fa uns dies coneixíem la publicació de la primera alfa d’Ubuntu 8.04. Avui el torn és de la propera versió d’openSUSE: la 11.0.

Segons els desenvolupadors, el canvi des de la versió 10.3 serà important. Un dels punts més interessants és que aquesta versió ja inclourà per defecte KDE4. Si mirem enrere, openSUSE en un principi feia servir per defecte KDE. Amb el temps (i probablement per la influència que Ubuntu va tindre), GNOME passà a ser l’escriptori per defecte… què passarà quan isca KDE4?

Entre els canvis més importants en aquesta versió, cal destacar que s’inclourà el kernel 2.6.24, X.org 7.3, la versió final de El Gimp 2.4 i altres canvis com:

  • gcc 4.3.0
  • kernel 2.6.24-rc4
  • X.org 7.3
  • KDE 3.5.8
  • KDE 4.0 RC1
  • CUPS 1.3.4
  • gdb 6.7.1
  • Alsa 1.0.15
  • Gimp 2.4
  • Yast2 2.16

Evidentment, ja que parlem d’una primera versió alfa, ni de lluny s’ha de provar: primerament perquè el canvi respecte a la 10.3 no es notarà gaire (almenys quant a aspecte) i per altra part perquè els errors de funcionament brillaran amb molta força.

Tot i així, sembla interessant veure quin serà el desenvolupament d’aquesta nova versió i les millores que comportarà. Si algú s’arrisca a descarregar-la, deixem a continuació els enllaços.

Poc després del llançament de la primera RC de KDE4, l’equip de desenvolupament de KDE va anunciar la publicació de la cinquena alfa del KOffice 2.0. Tot i que encara no és recomana fer-la servir (perquè com ells mateixos diuen, estan provant tecnologies), hi ha noves funcions interessants i característiques que poc a poc li van donant forma.

A aquesta versió s’ha millorat la integració i compartició de recursos de la suite, de forma que tots els elements que la composen fan servir les mateixes directrius quant a compartició de recursos. Això redueix els errors i a més aconsegueix una integració també visual que l’usuari pot apreciar.

Altres novetats interessants són per una part el processador de textos simplificat completament compatible amb la versió normal que bàsicament està fet per a xiquets on s’han simplificat la interfície i les eines de gestió del document. Per altra part, Krita, l’editor d’imatges que s’assembla prou al Photoshop, està sent millorat amb la finalitat de ser el millor editor lliure d’imatges (és a dir, volem llevar-li el liderat a El Gimp). Aquesta nova versió conté els pinzells xinesos i s’han afegit tots els filtres que ja duia la versió 1.6 a més d’una primera impressió sobre la implementació de la previsualització dels filtres de llenç.

Després de provar la 4 alfa al LiveCD de KDE4 RC1, el desenvolupament promet ser molt interessant a nivell competitiu: entre l’escriptori KDE4, el KOffice2 i Krita2 tindrem una batalla oberta amb GNOME, OpenOffice i El Gimp. A nivell d’escriptoris, KDE4 té difícil llevar-li el liderat al GNOME, però com que els usuaris no acaben d’estar convençuts amb l’OpenOffice, potser això li donarà punts al KDE per a aquells que es decidisquen a fer servir el KOffice. No sabrem si hi haurà batalla real entre El Gimp i Krita, caldrà veure-ho…

Podeu trobar més informació a l’article en anglès i també podeu veure més notes de la publicació.

La nova versió de l’escriptori més utilitzat en el món de Linux està a punt de treure una nova versió. Gnome, al igual que Ubuntu, treu una nova versió cada 6 mesos i després que al Març tragués la 2.18 ara arriba la 2.20 el 19 de setembre, d’aquí a 3 dies.

rnintroduction-screenshot.png

Aquesta nova versió no incorpora moltes millores en el nivell gràfic, en canvi incorpora petits detalls, algunes de les millores que ofereix són:

  • Millores d’escriptura de dreta a esquerra (àrab…)
  • Millora del gestor de correu Evolution.
  • Icones de notificació per l’Evolution.
  • Poder obrir una imatge amb gimp (o qualsevol programa d’imatges) amb un “obrir amb…” en el visualitzador d’imatges.
  • Cerca en la llista de calendari.
  • El gestor de temes: gtk, metacity, icones, GDM, splash.. s’unirà en una sola aplicació que mostrarà previsualitzacions de cada tema.
  • Avis de gestió de una bateria defectuosa.
  • Utilitzarà la versió 2.12 de la API GTK+ amb noves característiques.
  • Nautilus mostrarà més informació a “Propietats” dels dispositiu, incloent un diagrama circular.

S’espera que a Ubuntu 7.10 es pugui incloure aquesta versió de gnome, si no s’utilitzaria la 2.18.

rnusers-evolution-notification.png

rnusers-control-panel-appearance.png

Avui baixant el joc de jRisk, em sorprenc de fins a quin punt ja hi ha traducció en català de molts programes lliures.

La catalanitat en el programari lliure gaudeix de molt bona salut, i tot això gracies a voluntaris com els de www.Softcatala.cat o particulars que han vist la possibilitat de traduir-lo en català. Crec que dels molts programes que m’he baixat via synaptic o de la xarxa, molts pocs no tenen traducció al català. Per això jo li poso un 90% de traduïts entre tots els programes que hi ha de programari lliure, però podria ser més.

No es pot dir el mateix del programari privat. La majoria no et deixa traduir el programa, i alguns es dediquen a fer pedaços que no tradueixen completament el sistema. És el cas de Microsoft, que amb el nou Vista, ha creat un pegat per traduir el vista. Un pegat incomplet que només és capaç de traduir l’ entorn gràfic, i poca cosa més. I no parlem de MacOS, que segons han dit, la pròxima versió Leopard, ja no incorporarà el català. Com sempre per les empreses privades, sempre serem clients a satisfer. Un cop clients seus m’ oblido del tema.

Per sort hi ha alternatives, que van creixen de una forma bestial. Com és el cas de GNU/Linux, un sistema operatiu orientat a servidors i xarxes, que ha millorat tant que ara ja presenta alternatives d’ escriptori. Com és el cas de Ubuntu o Fedora , a part de brindar-nos un bon sistema operatiu, ens dona la possibilitat de tenir el 90% de tot el sistema en català. Això implica el sistema d’ escriptori, les opcions d’ administració, i tot el programari lliure que em parlat abans, compilat especialment per aquestes distros. En el cas privat no arribaria a 25% si o mesurem també amb escriptori,administració, i programari privat.

Un exemple:

GNU/Linux+ firefox (Navegador) + gimp (edició de imatges) + amsn (client de missatgeria) + amarok (reproductor d’àudio) + openoffice (editor de text) + Quantaplus (programador de pàgines web) + VLC (reproductor de vídeos ) + k3b (gravador de CDs i DVDs) = 100% en català i lliure. Sense llicències ni serials a posar.
Windows + Explorer (Navegador) + Photoshop (edició d’imatges) + msn Messenger (client de missatgeria) + Windows Media Player (reproductor d’àudio) + office 2007 (editor de text) + Dreamweaver (programador de pàgines web) + Windows Media Player (reproductor de vídeos) + Nero (gravador de CDs i DVDs) = 25% en català i Privat. A pagar llicències o serials per poder-los utilitzar.

I recordeu, que gràcies a la llicències lliures, en podrem gaudir tota la vida, sense cap por que algun dia no ens deixin posar la traducció. Si arribes aquest cas, que seria molt estrany. Sols hauríem de copiar el codi, tal i com ens dóna dret la llicència lliure, posar la traducció, i crear el nostre propi paquet o executable.

Així doncs dono les gracies a la gent altruista que està darrere les traduccions, que fan una gran feina, i gràcies a ells en podem gaudir. I sobretot donar les gràcies a tots aquells programadors altruistes que ajuden en tots els projectes de programari lliure, i també ens donen l’oportunitat de poder-ne gaudir.

Sabayon Linux és una distribució basada en Gentoo Linux, considerada de les més potents i estables de les que es poden trobar.

La diferència de Sabayon respecte a Gentoo, és que Gentoo requereix un procés d’instal·lació molt llarg i que demana molta experiència a l’usuari (ja que s’han de fer particions, passar d’un entorn a un altre, compilació del kernel, etc.). Sabayon té un instal·lador tan o més senzill que el d’Ubuntu i que resol el gran problema de Gentoo.

La cosa va més enllà, Sabayon és una distro de potència. És a dir, inclou les darreres versions de programes, llibreries i mòduls i a més està enfocada als jugons: per defecte instal·la jocs com Batalla per Wesnoth, Nexuiz, Second Life, Torcs, Warsow i d’altres. A més, du la darrera versió de Compiz-Fusion i la seua integració i tema per defecte és molt bona.

La darrera versió que s’ha alliberat és la 3.4a i es troba a la cinquena posició del rànking de Distrowatch. Aquesta versió inclou els drivers propietaris d’ATi i NVIDIA (que es configuren automàticament), els darrers drivers per a targetes sense fils (funcionen a la perfecció, a Ubuntu jo tinc normalment un 8% de cobertura i amb Sabayon estic prop del 100%), i altres característiques:

  • Kernel 2.6.22
  • Màquines virtuals Virtual Box, Xen i Qemu
  • Suport per a sistemes de fitxers ext4
  • GNOME 2.18 i KDE 3.5.7
  • Gimp 2.3

Està completament en català i també porta instal·lats programes com Elisa Media Center, manencode, manslide, dvd:rip, etc. Crec que potser és la millor distribució quant a programari inclòs. I, per ara, sembla tan estable com qualsevol altra distro.

L'Ajuntament de Barcelona ha publicat a la seua web un recull de fascicles de programari lliure que han estat redactats per diferents components de SoftCatalà.

La principal característica d'aquests fascicles és que tenen molt bona qualitat: a més d'estar ben redactats i explicats, el disseny és prou bo. I el que és més important de tot: estan publicats sota llicència Creative Commons. Per ara s'han publicat set fascicles:

Tot i que l'Ajuntament de Barcelona ha fet uns quants moviments en direcció contrària al foment del programari lliure, la publicació d'aquests articles (suposant que ha pagat algú per tal de que els redactara) és una bona forma d'ajudar: perquè hi ha molta documentació a la xarxa, però no hi ha molta en català i menys publicacions amb cert "rigor" que servisquen per ser impreses.

A la pàgina web de l'ajuntament podeu veure-ho tot més extensament (encara estan en construcció).

 

     

Ubuntu continua al front de les novetats al món GNU/Linux (estem ubuntejats). Ja es va parlar fa uns mesos del projecte que estava en desenvolupament amb la finalitat de crear una distribució multimèdia i amb eines gràfiques, de vídeo i so que fora base per a dissenyadors i demés treballadors de so i vídeo. Avui s’ha presentat UbuntuStudio 7.04, reuneix tot un seguit de programari dedicat al disseny que no és pas menyspreable:

Aplicacions de vídeo…

Aplicacions de so…

Aplicacions gràfiques…

  • Pitivi
  • Cinepaint
  • Kino
  • StopMotion
  • DVgrab
  • ffmpeg
  • Audacity
  • Ardour
  • Hydrogen
  • Jack
  • Denemo
  • Beast
  • Inkscape
  • Blender
  • Gimp
  • Scribus
  • Enblend
  • Yafray

Hi ha paquets com per exemple Cinelerra que s’han deixat fora dels repositoris (ells mateixos ho comenten, ja es veurà si els afegeixen o no). Tots aquests programes estan sota la base d’una Ubuntu 7.04, o siga, que realment s’està oferint una distro prou potent i amb la seguretat de que tindrà un desenvolupament i suport estables -amb Musix en aquest punt hi havia alguns problemes-.

Ja està disponible per descarregar en versió DVD de 860 MB i només per a plataformes x86. Ací baix us deixem alguns enllaços interessants.

Juntament amb el llançament de la sisena revisió de la Debian Sarge, s’ha fet l’anunci de l’alliberament de Debian GNU/Linux 4.0. L’anunci l’ha fet Alexander Schmehl i és el resultat de més de 18 mesos de desenvolupament en una versió final que inclou més de 18.200 paquets de programari i suporta oficialment 11 arquitectures diferents (incloent la PS3).

Aquesta nova versió inclou una nova interfície gràfica d’instal·lació prou avançada i permet la instal·lació tant des dels comuns cd’s i dvd’s com memòries usb o disquets. Debian GNU/Linux 4.0 ve amb suport per a particions encriptades preparades per ser utilitzades i ha sigut traduïda a 58 llengües.

Entre els paquets que composen aquesta versió, cal destacar el kernel Linux 2.6.18, KDE 3.5, GNOME 2.14, XFCE 4.4 i l’escriptori GNUstep 5.2; Xorg 7.1, l’OpenOffice.org 2.0.4, Iceweasel (la versió mod del firefox), Icedove (mod del Thunderbird) i l’Iceape (mod del Seamonkey), així com altre com el GIMP en la seua versió 2.2.13, Apache 2.2.3, i Python 2.4.4 i 2.5 (com ja hem comentat, més de 18.200 paquets en total).

Els nom de Debian actualment provenen de la pel·lícula de dibuixos animats “Toy Story” i el nom en codi Etch es correspon amb l’Etch a Sketch (la típica pissarra que sempre hem utilitzat de xiquets per jugar).

Ja està disponible per descarregar, també podeu veure la llista de canvis.

Krita és un programa d’edició i creació d’imatges a l’estil de The Gimp o Photoshop. Des de la versió 1.4 de KOffice, Krita va inclòs en el paquet i, poc a poc, es va presentant com un gran programa de disseny gràfic que cal tenir en compte.

A primera vista, Krita ofereix una interfície molt semblant a la de Photoshop i les eines de les quals disposa, encara que limitades, compleixen la seua tasca a la perfecció. Permet treballar amb diferents tipus de colors base (RGB, CMYK, L*a*b) i imatges OpenEXR HDR. Té una gran quantitat de filtres així com tota una sèrie d’opcions de dibuix que amb cada versió es veu ampliada. A més, compta amb la possibilitat d’afegir-hi mòduls per tal de treure’n més profit al programa.

Aquest projecte va néixer al 1999, però fins al 2005 no es va considerar realment apte per a l’usuari “normal”. Actualment, juntament amb el desenvolupament de KDE4 i la suite ofimàtica KOffice 2, es prepara la versió 2 de Krita de la qual encara no es sap gran cosa.

Podeu trobar uns quants vídeos i manuals sobre el programa que permeten aprendre de forma ràpida i senzilla el seu ús.

Musix és una distribució GNU/Linux enfocada a músics, tècnics de so, cineastes, DJ’s, dissenyadors gràfics i també per a usuaris normals en general. Podríem comparar-la amb l’Ubuntu Studio de la que ja vam parlar-vos.

Avui mateix s’ha presentat la versió 0.99. Des de la versió 0.79, Musix es va centrar en la creació de continguts multimèdia en general i musicals en particular, incloent edició de so, edició de vídeo, animació 3D, disseny gràfic, disseny web sense deixar enrere programes d’ús més general que es troben a les distribucions corrents d’escriptori.

En aquesta nova versió s’han actualitzat una bona quantitat de paquets, enfocant-se cap a la Debian Etch (cosa que li dóna la seua classe). A més, s’han afegit nous programes com per exemple un secuenciador audio/midi anomenat Muse o el sampler/secuenciador/sintetitzador SpiralSynthModular.

Dels programes que ja duia de versions anteriors, cal destacar Ardour 0.99.3 (secuenciador d’àudio), Rosegarden 1.4.0 (sencuenciador àudio/midi), Cinelerra (per edició de vídeo professional), Bluefish (per disseny web), Gimp i Inkscape i per descomptat, Blender 3D.