El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: novembre 2014

sshpass és el tipus d’ordre que no s’hauria de fer servir en un terminal. El que fa bàsicament és permetre introduir la contrasenya directament a la mateixa línia quan fem una connexió ssh, evitant-nos així haver d’introduir-la després d’executar l’ordre ssh.

Per exemple, una connexió normal a un servidor per ssh i executar una ordre concreta:

ssh usuari@adreçaip mplayer '/media/data/musica.mp3'

I llavors (si no tenim la nostra clau pública al servidor), se’ns demanarà la contrasenya. Amb sshpass podem passar la contrasenya directament:

sshpass -pcontrasenya ssh -o StrictHostKeyChecking=no usuari@adreçaip mplayer '/media/data/musica.mp3'

Si feu servir l’Spotify per a GNU/Linux, possiblement alguna vegada haureu volgut baixar-vos la cançó que estàveu sentint. Evidentment, això no és possible fer-ho directament des de la interfície de l’spotify. Però sí que podeu fer el següent:

  1. Heu d’instal·lar els paquets ruby i rubygems. A l’Ubuntu hauríeu de fer:
    sudo apt-get install rubygems1.9 ruby1.9.1-dev echo 'PATH=$PATH:/var/lib/gems/1.9/bin' | sudo tee /etc/profile.d/rubygems1.9.sh >/dev/null
  2. I seguidament instal·lar el paquet spotify-to-mp3:
    sudo gem install spotify-to-mp3
  3. Ara heu de crear un fitxer .txt on a dins heu de ficar les urls de les cançons que voleu baixar. Per obtenir l’url d’una cançó a l’Spotify, només cal passar a sobre, fer clic amb el botó dret i allà trobareu Copy HTTP link
    spotify_link
  4. Quan ja tingueu el fitxer .txt complet (diguem-li cançons.txt), ja només cal obrir un terminal, anar allà on es troba el fitxer i executar:
    spotify-to-mp3 cançons.txt

spotify-to-mp3 també es simplement executar des del terminal amb:

spotify-to-mp3

I després arrossegar-hi les cançons a la finestra del terminal.

Com funciona spotify-to-mp3?

Este programa no baixa les cançons de l’Spotify, sinó que el que fa és cercar-les al Grooveshark amb la millor qualitat possible i baixar-les des d’allà.

Important: Efecitvament, la legalitat d’este tipus de programes és discutible.

L’article que vam escriure fa unes setmanes sobre com utilitzar alternatives lliures a Google va tindre bastant ressò. En aquell mateix articles la gent ens ha anat recomanant altres alternatives, així que aprofitem per crear una llista nova amb encara més opcions:

Alternatives per deixar de dependre de Google (II)
Servei de Google Alternativa Què ofereix
Google Maps OpenStreetMaps L'OpenStreetMap és un mapa del món, creat per persones com tu i d'ús lliure sota una llicència oberta
Google Street View Mapillary Mapillary és un servei per compartir fotos georeferenciades
Google Docs Etherpad El podeu instal·lar fàcilment al vostre ordinador o fer servir serveis en línia que ja vos permeten fer-lo servir directament
Google Hangouts Telegram Aplicació de missatgeria instantània gratuïta i feta amb programari lliure que permet enviar i rebre missatges a través d'Internet (sembla que tot i estar traduïda al català, encara no l'han afegit…)
Google Plus Diaspora Una xarxa social lliure i distribuïda
Google Analytics Piwik Evidentment Google Analytics és més complet, però Piwik és una gran solució que satisfarà el 90% de les nostres necessitats
Google Translate Apertium Apertium és un traductor lliure, extensible, complet i a més està desenvolupat a Alacant
Google Earth Marble Marble és un programa lliure similar al conegut Google Earth. Efectivament, Marble és també una aplicació que mostra mapes en un globus terraqüi amb diferent grau de detall. Marble té algunes característiques de més i altres de menys que Google Earth.
Runtastic, Runkeeper, Endomondo… My Tracks En este cas l'aplicació de Google és l'aplicació lliure, i molt bona, per cert

Mate és un entorn d’escriptori que simplement va prendre el relleu en el desenvolupament del GNOME2. És un projecte viu que és compatible gairebé amb totes les distribucions més conegudes i es pot instal·lar sense grans complicacions. Una volta instal·lat, obtenim un entorn clàssic del GNOME2 que ha evolucionat lleugerament.

L’Ubuntu Mate és simplement una distribució basada en Ubuntu que fa servir el Mate com a entorn d’escriptori per defecte. Pareix que s’està provant d’arribar a ser una variant oficial de l’Ubuntu, però això no serà fàcil ja que fan servir uns quants repositoris no oficials (requisit essencial).

escriptori mate

L’entorn d’escriptori Mate

Un dels punts importants a remarcar respecte a l’entorn d’escriptori Mate és que no fa servir programari no mantingut. De fet, el que s’ha volgut fer és continuar amb l’escriptori clàssic del GNOME i avançar sense trencar amb el passat. De fet, el proper pas serà implementar la compatibilitat amb GTK3, cosa que ens assegura que l’escriptori podrà fer servir aplicacions més noves que facen servir les versions més noves de GTK.

Amb l’Ubuntu Mate ens trobem amb:

  • Les darreres versions de Firefox, LibreOffice i altre programari (és a dir, estarem al dia)
  • Un escriptori amb totes les aplicacions que el GNOME2 tenia:
    • Nautilus ara es diu ‘Caja’ (el canvi de nom és possiblement perquè s’han fet moltes millores al nautilus original i per tant ja no tenia sentit anomenar-lo igual)
    • L’Evince es diu ‘Atril’ (mateix raó que el Caja)
    • Trobem l’aplicació de vídeos de tota la vida
    • I molt més

Ací teniu algunes captures:

On obtenir MATE

Si simplement voleu provar el Mate sense haver d’instal·lar l’Ubuntu Mate, hi ha paquets disponibles per a totes les distribucions:

Ubuntu

A la versió 14.10 el Mate ja forma part dels repositoris oficials i podeu instal·lar-lo amb:

sudo apt-get install ubuntu-mate-core ubuntu-mate-desktop

Per a l’Ubuntu 14.04, heu d’afegir un repositori específic:

sudo apt-add-repository ppa:ubuntu-mate-dev/ppa sudo apt-add-repository ppa:ubuntu-mate-dev/trusty-mate sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade sudo apt-get install mate-desktop-environment-core sudo apt-get install mate-desktop-environment sudo apt-get install mate-desktop-environment-extras

Fedora

Mate està inclòs als repositoris oficials:

yum groupinstall mate-desktop

Altres distribucions

Visiteu esta pàgina.

Si no sabeu què fer i voleu provar un dels jocs més famosos de la història al vostre terminal, des de qualsevol distribució basada en Debian executeu:

sudo apt-get install pacman4console

pacamanconsole

Si feu servir Arch, llavors esteu de sort, perquè la versió per a Arch mola més:

yaourt -s myman

myman-0.7.0

És 100% oficial: Mozilla canvia d’estratègia amb el cercador per defecte del Firefox. Esta estratègia comporta la utilització d’un cercador per defecte diferent segons el país.

Motor de cerca per defecte del Firefox segons el país
País Motor de cerca per defecte Altres motors instal·lats
Estats Units Yahoo! Google, Bing, DuckDuckGo, eBay, Amazon, Twitter i Wikipedia
Rússia Yandex Google, DuckDuckGo, OZON.ru, Price.ru, Mail.ru i Wikipedia
China Baidu Google, Bing, Youdao, Taobao i altres cercadors locals
Resta del món Google DuckDuckGo,Yahoo!…

Interessant estratègia. Ja feia molt de temps que a can Mozilla cercaven una manera de deixar de dependre de Google i possiblement esta sortida és un pas endavant. Com a mínim es deixarà de dependre només d’una font d’ingressos (bé, a Mozilla podien rebre diners de molts llocs, però era clarament Google qui donava diners suficients per fer la fundació viable).

 

La fundació FreeBSD acaba d’escriure un article al seu blog explicant que Jan Koum, co-fundador del Whatsapp, ha fet una donació d’1 milió de dòlars a esta fundació.

Esta és la donació més gran que la fundació ha rebut en tota la seua història, des de la seua fundació fa 15 anys. En Jan Koum ho explica al seu perfil del Facebook:

La setmana passada vaig fer una donació d’1 milió de dòlars a la fudació FreeBSD, que dóna suport al sistema operatiu de codi obert que ha ajudat a milions de programadors a perseguir les seues passions i portar les seues idees a la vida.

De fet, jo sóc una d’eixes persones. Vaig començar a fer servir el FreeBSD a finals dels anys 90, quan no tenia molts diners i estava vivint en una casa del govern. D’alguna manera, FreeBSD em va ajudar a eixir de la pobresa – una de les raons per les quals vaig aconseguir la feina a Yahoo! va ser perquè ells utilitzaven FreeBSD, i este era el sistema operatiu que jo havia triat. Anys més tard, quan en Brian i jo vam decidir crear el Whatsapp, vam fer servir FreeBSD als nostres servidors. I encara ho fem.

Anuncie públicament esta donació per donar visibilitat a la bona faena feta per la fundació FreeBSD, amb l’esperança que altres també ajuden a fer avançar este projecte. Tots en guanyarem si FreeBSD pot continuar donant a la gent la mateixa oportunitat que em va donar a mi – si pot traure més xiquets immigrants de la pobresa i ajudar a més startups a tindre èxit o fins i transformador [transgressor, revolucionari].

Sens dubte, una gran història i una altra gran persona que té consciència de la importància del programari lliure.

Els que feu servir el Twitter, al telèfon utilitzeu un client específic (que no té per què ser l’aplicació oficial del Twitter), potser a la tauleta en feu servir una altra aplicació… però possiblement la gran majoria de vosaltres a l’ordinador no feu servir més que el navegador. I per què fer servir el navegador quan existeixen clients d’escriptori molt complets?

Corebird

El Corebird és una aplicació d’escriptori per utilitzar Twitter que inclou totes les funcionalitats bàsiques (i suficients) per fer-lo servir en lloc de fer servir el client web:

  • Permet utilitzar diversos comptes alhora i canviar entre ells ràpidament
  • Permet treballar amb llistes, filtres i preferits
  • També permet executar cerques
  • I evidentment accedir a les llistes de preferits, missatges directes, etc.
  • La interfície està basada en GTK 3.12 (o superior)
  • No està traduït al català… (ja m’estic ocupant d’això)

Captura de pantalla de 2014-11-17 07:34:29

Instal·lació

Per poder fer servir el Corebird, heu de tindre GTK+ >=3.12. Això vol dir que heu d’estar fent servir el GNOME 3.12 o superior. A l’Ubuntu (i derivades), si teniu la versió 14.04, heu d’afegir els repositoris staging del GNOME:

Nota important: Si afegiu estos repositoris del GNOME, rebreu una actualització important del sistema. En pocs casos ha de trencar-vos res, però existeix el risc (a mi no m’ha passat mai). Si això passara, heu de fer un purge del repositori. Per fer això, passeu-vos per este article.

sudo add-apt-repository ppa:gnome3-team/gnome3 sudo add-apt-repository ppa:gnome3-team/gnome3-staging sudo apt-get update && sudo apt-get dist-upgrade

Una volta fet això, instal·leu el Corebird utilitzant el repositori següent:

sudo add-apt-repository ppa:ubuntuhandbook1/corebird sudo apt-get update && sudo apt-get install corebird

Per a Fedora, teniu el repositori següent:

sudo curl -o /etc/yum.repos.d/fedora-corebird.repo http://repos.fedorapeople.org/repos/ryanlerch/corebird/fedora-corebird.repo sudo yum update sudo yum install corebird

Per a altres distribucions podeu compilar el paquet o cercar-lo…

Primer ús

El Corebird utilitza els PINs del Twitter per poder afegir comptes. Simplement hem de fer clic a «Request PIN» i això obrirà una finestra del navegador on ens hem d’identificar i així obtindrem el PIN. La resta ja veureu que més fàcil no pot ser. Ací teniu algunes captures més.

Des que el GNOME Shell va veure la llum, la manera en què es mostren les notificacions del sistema ha sigut horrible. Amb el pas del temps han fet canvis diversos, però sempre mantenint les notificacions a la part baixa de la pantalla i on només es podia accedir amb la combinació de tecles Súper+M. A més d’això, la manera en què se’ns mostraven les notificacions ens donava (ens dóna) gairebé res d’informació sobre què es tracta. Per a que ho veieu:

gnomeshell_notificacions

Com es pot veure, tenim un espai on apareixen simplement icones sense cap més informació. Simplement la icona del programa en qüestió que està notificant alguna cosa.

Notificacions al GNOME 3.16

Cal recordar que el nou sistema de notificacions estava previst per a la versió 3.14, però no es va arribar. Ara ja s’ha avançat i tenim els primers dissenys que vos deixem ací. Definitivament esta forma de mostrar les notificacions és infinitament millor que qualsevol de les anteriors, més completa, clara, fàcil d’accedir…

Per desgràcia, no sembla haver-hi gaire més referències de la faena que s’està fent al darrere. Un altre punt que els del GNOME haurien de millorar: la difusió del que fan.

Continuem amb els articles sobre editors de codi. Després d’haver vist Atom, Sublime Text, Lightable, Brackets i Gedit, hui continuem amb un altre que està en el limit entre editor de codi i IDE. Parlem del Komodo Edit:

  • Té dues versions: Komodo Edit (lliure) i Komodo IDE (comercial)
  • L’entorn fa servir el backend  de Mozilla (res de Java!)
  • Té visualització de mapa del fitxer (com el Sublime Text), la possibilitat de dividir la pantalla
  • Intel·ligència de codi per la gran majoria de llenguatges de programació (per no dir-ne tots)
  • Amb extensions es pot tenir: navegador de BD mysql, control de versions i molt més
  • Versions per Windows, Linux i Mac
  • Interfície altament personalitzable: menús, colors, icones…

Ací teniu algunes captures: