El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: gener 2011

Crear un bàner de forma senzilla amb «The Gimp» és una tasca molt senzilla que explicarem a continuació pas a pas.

Primer pas

El que farem serà crear un bàner senzill tipus web. Comencem obrint el Gimp, anem a Fitxer » Nou… i al desplegable on posa «Plantilla» seleccionem «Web banner common 468×60» i el creem directament sense tocar res més.

Imatge nova «Web banner common»

Ara hem de crear una capa transparent nova. Anem a Capes » Nova capa i s’obrirà un diàleg que ja tindrà marcat els valors per defecte com ens interessen. Posem el nom com a «Capa 1» i premem «D’acord». Veureu que al diàleg de capes ja apareix la nova capa.

Inserció d'una capa nova

Ara haurem de seleccionar tota la imatge amb Selecciona » Selecciona-ho tot i l’omplirem de negre prement la combinació de tecles «Ctrl + ,» i encongirem la imatge 1px Selecciona » Encongeix (per defecte ja apareix 1px) i premem «D’acord». Finalment esborrem la selecció amb la combinació «Ctrl + x».

Ara podem posar, per exemple, el nostre logo a l’esquerra del bàner. Simplement cal cercar una imatge, millor si és transparent, i enganxar-la. Quan ho hàgiu fet i esteu contents amb com ha quedat la base, aneu a Imatge » Aplana la imatge.

Bàner amb el logo de fons

Segon pas

Ara que ja tenim la base, podem continuar amb allò que serà realment crear l’animació. Bàsicament crearem un bàner que tindrà tres línies de text animat. Cada marc estarà format pel fons que hem creat i una de les frases. Llavors, ara el que farem serà duplicar la capa dos cops més anant a Capes » Duplica la capa dues vegades.

Ara haurem de posar el text que portarà cada una de les capes. Farem servir l’eina estàndard de text (la icona «T» de la barra d’eines) i farem clic allà on volem posar el text. Tingueu en compte que és important posar el text de les tres capes a la mateixa posició per tal que la transició no siga estranya (bé, això també depèn de cada u). Per tant, ara, ens anem movent per les capes posant el text que anirà en cada una d’elles. Cada cop que afegim el text, haurem de fusionar-lo amb la capa a la qual estem. Finalment haurem de tindre tres capes que consistiran en el fons inicial més el text creat per cada una d’elles.

Capes de text

Tercer pas

Ara cal establir el temps que es mostrarà cada una de les capes a l’animació. Ara provarem a crear una animació d’uns 12 segons. El temps de durada de cada animació s’estableix posant un comentari amb el temps de durada en milisegons).

Per tant, al diàleg de capes, fem doble clic sobre qualsevol capa i s’obrirà una finestra amb el nom de la capa (o ens permetrà editar el nom allà directament). Simplement hem d’afegir el temps de durada de la transició en milisegons entre parèntesi. Per exemple: (2000ms):

Temps de visualització de les capes

Per comprovar que tot funciona correctament, podem anar a Filtres » Animació » Reprodueix i s’obrirà una finestreta des d’on podrem veure l’animació. En aquest punt ja tindríem l’animació més senzilla possible: una transició entre capes.

Últim pas

Finalment indexem la imatge anant a Imatge » Mode » Indexat… S’obrirà un nou diàleg, acceptem directament.

Ara ja podeu previsualitzar l’animació com ho hem fet abans o bé desar la imatge en format GIF. En fer-ho, s’obrirà un diàleg que ens demanarà si volem fusionar les capes o bé crear l’animació, marcarem la casella de Anomena i desa com a animació… i al següent diàleg no caldrà tocar res més (recordeu deixat marcat el bucle infinit). Ara ja tindrem l’animació feta. La podreu obrir amb el vostre navegador.

Atès que el català és una llengua de tercera o de quarta, normalment hem de ser nosaltres mateixos qui hem de traduir els programes o les webs que ens agraden. Existeix un problema, però: la traducció de programari no és una cosa que qualsevol puga fer a la babalà. A més de saber una mica d’anglès, és necessari ser acurat amb la traducció.

Per posar un exemple, com traduiríeu les següents cadenes?

The file has been saved.

Your signature is not displayed, but is added to the message window when the message is sent.

Probablement, molt de vosaltres ho traduiríeu per:

El fitxer ha estat desat

La vostra signatura no és visualitzada, però és afegida a la finestra del missatge quan és enviat.

Doncs bé, aquestes construccions no són correctes. Són traduccions literals. Els castellans tenen tendència a fer traduccions de mala qualitat i no preocupar-se per això, però nosaltres tenim més cura, oi? Traduccions més correctes serien:

S’ha desat el fitxer

La vostra signatura no es visualitza, però s’afegeix a la finestra del missatge quan s’envia.

Un dels errors més comuns que comet la gent que comença a traduir (i fins i tot gent que ja porta temps traduint sense preocupar-se de tindre cura) és l’abús de les formes passives.

S’ha de vigilar amb les oracions passives angleses, ja que el català no en fa un ús tan habitual com l’anglès. Per tant, sempre intentarem convertir les frases a la forma activa. A més, heu de tindre present que habitualment cal modificar l’ordre dels components de la frase respecte de la llengua de partida de la traducció.

Per desgràcia, existeixen moltíssimes traduccions dolentes pul·lulant per la xarxa. Per una part, molts traductors amateurs no es preocupen en saber si hi ha establerts uns criteris generals per a la traducció anglès – català, i el que fan molts cops és copiar les formes que ja han après del castellà. En algun casos és pitjor, i tradueixen directament des del castellà.

Un parell d’exemples que ara em venen al cap: la xarxa social lliure Diaspora (a més que la traducció és de molt baixa qualitat, s’han deixat cadenes en castellà) i també la primera traducció de l’Android que va aparèixer fa un temps on l’usuari va admetre que traduïa a partir dels fitxers en castellà.

S’ha d’agrair que la gent vulga ajudar a ampliar el nombre de programes i pàgines web en català, però també és important fer notar a aquesta gent que la traducció no consisteix en agafar un fitxer i traduir-lo com millor ens sone, encara que tinguem un bon nivell d’anglès: hem de mantindre una homogeneïtat a llarg de la traducció i també amb la resta de traduccions catalanes.

No podem traduir sense cap criteri o sense fer cap consulta. Per a això, ja podem fer servir el Google Translate, que segur que ho fa millor.

Això, però, no ens ha de fer enrere si volem traduir algun programa. Simplement hem de dedicar mitja hora o una hora abans, i amb això i consultes posteriors de no més de 5 minuts ja podrem traduir sent una mica més acurats. Ho veieu complicat?

Des de Softcatalà s’ha treballat de valent durant molt de temps per tal que aquells que vulguen traduir al català tinguen les eines necessàries per fer-ho. Les eines bàsiques són:

Per acabar, cal remarcar que moltes traduccions pagades per a pàgines institucionals o de l’àmbit català no són gaire rigoroses i les fan calcades del castellà, amb tots els errors que això suposa.

GNULinux.cat no és només un portal sobre el programari lliure en català a Internet. La nostra tasca divulgativa va més enllà d’aquest mitjà, i és per aquest motiu que ja des dels inicis del nostre projecte comú, vam apostar també per tenir presència a la premsa escrita.

D’aquesta manera, ja des del febrer del 2009, vam començar a escriure articles de divulgació generals per novells al periòdic bimensual La Bicicleta.

Així, i fruit dels contactes establerts amb el periòdic tarragoní La Bicicleta, aquest octubre el setmanari La Directa ens va realitzar una entrevista. D’aquest primer contacte, va sorgir el compromís d’escriure un article cada quatre números. La secció la vam inaugurar aquest novembre passat, i per elecció nostra, la vam anomenar “Codi rebel”.

Portada de La Directa

Portada de La Directa

La Directa és una publicació que al meu parer està molt bé. És un diari que ofereix un anàlisi de la realitat quotidiana des d’una perspectiva crítica i intel·ligent, i que sobretot, dista molt de la resta de notícies que et sols trobar a la resta de mitjans. La gent hi escriu i hi col·labora voluntàriament, i els continguts són escollits entre tothom que hi col·labora. Actualment compta amb uns 1.400 subscriptors que permeten sustentar el projecte. El seu preu també està molt bé, val 1.70€ i, o bé t’hi pots subscriure i te l’envien a casa, o bé el pots comprar en qualsevol d’aquests punts de venda. Personalment, hi estic subscrit i trobo molt recomanable la seva lectura. Us deixo un exemplar perquè li feu un cop d’ull.

Esperem, doncs, que a partir d’ara pugueu gaudir dels nostres articles en format paper de la mateixa manera que nosaltres ho fem en escriure’ls, i no dubteu en proposar temes que us agradaria que hi escrivíssim. Pròximament anirem publicant els articles que han anat sortint al setmanari La Directa. Podreu trobar-los tots en aquest enllaç.

Després de la notícia d’ahir, la veritat és que la cosa pinta bé per al futur de GNU/Linux. Sembla la primera volta que realment es tracta d’unificar el sistema d’instal·lació de paquets al nostre sistema operatiu. Per cert, vosaltres creieu que algú d’aquests tindrà xicota?

Fa pocs dies s’ha celebrat a Alemanya una reunió amb representació de casi totes les principals distribucions Linux, on es plantejaven com afrontar un dels problemes que tenen els desenvolupadors per a fer aplicacions per aquest sistema operatiu: la diversificació.

El món de les distribucions Linux és molt ric, i cadascú pot trobar-ne una més adequada a les seves necessitats i als seus coneixements/habilitat amb la informàtica. Però aquesta riquesa es converteix en un problema quan cadascuna segueix un funcionament diferent. (més…)

Avui mateix s’ha publicat KDE 4.6 SC, la nova versió d’un dels entorns d’escriptori més utilitzats en els sistemes GNU/Linux, juntament amb GNOME. KDE 4.6 SC ja vindrà de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions que utilitzen KDE com a entorn predeterminat (Kubuntu, OpenSUSE, SimpleMepis, Chakra, etc.) i de forma opcional en la resta de distribucions.

Com sempre, l’aspecte gràfic d’aquesta nova versió de KDE és espectacular, sobretot gràcies al Plasma. Però KDE no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el programa ofimàtic Koffice, tots els anomenats KDE games, l’explorador de fitxers Dolphin, l’excel·lent reproductor de so Amarok (que també es va actualitzar la setmana passada), el gravador de medis K3B i molts més.

KDE 4.6 SC

KDE 4.6 SC

En KDE 4.6 SC, els canvis s’han dividit en tres àmbits: l’entorn de treball Plasma de KDE, les aplicacions KDE i la plataforma KDE. (més…)

Fa poc, a partir d’una anotació al bloc del Vinsent Vega, vam presentar-vos la distribució ultralleugera TinyCore (recordeu que el seu LiveCD ocupa 10,5 MB). En una de les consultes l’abdo ens preguntava, entre altres coses, si es podia posar en català. Com que el procediment per posar TinyCore en català és una mica llarg, he preferit dedicar-hi una anotació. Ja de pas, aprofitaré per explicar una mica més àmpliament com es fan algunes tasques a TinyCore, com per exemple instal·lar-hi programes.

Abans de començar, he de dir que l’entorn d’escriptori que ve amb TinyCore (FLWM) no està traduït al català. O sigui, que podrem tenir en català la majoria de programes que hi vulguem instal·lar, però no l’entorn d’escriptori en sí. Sí que ho tindrem si ens hi instal·lem un altre entorn d’escriptori que estigui traduït al català, com Gnome o KDE, però llavors els recursos consumits pel nostre sistema augmentarien força, i deixaria de poder-se executar en un 486 (per exemple).

El primer problema referent a la llengua amb què ens trobem amb TinyCore és que utilitza la disposició de teclat americana de manera que, per exemple, si premem «-», per pantalla se’ns mostrarà «/». O sigui que, abans de posar el català com a idioma predeterminat, ens interessa posar la disposició de teclat espanyola. Per a fer-ho, obrim el gestor de programari de TinyCore. És la icona que porta per títol «Apps» de la barra inferior del sistema (el dock que ve amb TinyCore).

Gestor de programari de TinyCore

Gestor de programari de TinyCore

Quan obrim el gestor de programari, no ens mostrarà res. Hem de fer clic a «Connect» perquè ens mostri tota la llista de paquets que ens podem instal·lar. Seleccionem el paquet «kmaps.tgz» i fem clic al botó «Go» perquè es baixi el paquet i l’instal·li. Un cop fet, tindrem en el nostre sistema totes les configuracions de teclat, i només cal dir-li que utilitzi l’espanyola. Des de la barra inferior del TinyCad obrim el terminal (icona amb text «Aterm»). En el terminal, canviem l’usuari a «root» i afegim una línia al fitxer «/opt/bootlocal.sh» per mitjà de les ordres següents:

sudo su
echo "loadkmap < /usr/share/kmap/qwerty/es.kmap" >> /opt/bootlocal.sh
exit

Com que encara tenim el teclat americà, hem de tenir en compte que, per escriure les cometes «”» hem de prémer «”» (dièresi), i per escriure «/» hem de prémer «-». Si reiniciem l’ordinador, ja tindrem activat el teclat espanyol, i podrem començar la configuració del català com a idioma predeterminat del sistema. Per a fer-ho, obrim de nou el gestor de programari i el connectem. Des d’aquí, hem d’instal·lar els paquets «glibc_apps», «glibc_gconv», «glibc_i18n_locale» i «glib2-locale».

Un cop fet, inicieu un terminal i executeu les ordres següents, que afegiran dues línies més al fitxer «bootlocal.sh» per generar el locale català:

sudo su
echo "mkdir -p /usr/lib/locale" >> /opt/bootlocal.sh
echo "localedef -i ca_ES -f ISO-8859-1 ca_ES" >> /opt/bootlocal.sh
exit

Ara, de nou des del terminal executeu el següent per editar el vostre fitxer de perfil:

vi ~/.profile

Just abans de la darrera línia (la que posa «startx»), afegiu-hi aquesta:

export LANG=ca_ES

Deseu el fitxer, i ja podeu reiniciar el sistema. Ara tindrà el català com a idioma predeterminat. De moment, no hi veureu cap canvi, perquè com he comentat abans, l’entorn d’escriptori FLWM no està traduït al català. Ara bé, a partir d’ara, quan instal·leu un programa mireu si també hi ha disponible el mateix paquet amb el sufix «-locale». Això instal·la les traduccions d’aquell programa. Així, quan l’engegueu el veureu en català.

Per exemple, si us instal·leu el navegador lleuger Midori (paquet «midori.tgz») veureu que també teniu disponible el paquet «midori-locale.tgz». Instal·leu-lo també i tindreu el Midori en català. Bé, en realitat n’hi ha prou a instal·lar el «midori-locale.tgz» perquè per dependències el sistema ja sap que també ha d’instal·lar el «midori.tgz». 🙂

Midori en català a TinyCore

Midori en català a TinyCore

  • Edito: Gràcies al comentari de l’Alex, he arreglat una errada a l’hora de definir el teclat espanyol.

Avui s’ha publicat LibreOffce 3.3, que serà la primera versió oficial d’aquest projecte. Recordem que, després de la compra de Sun per part d’Oracle, la comunitat d’OpenOffice va témer per la continuïtat d’aquest projecte i, veient-hi poca implicació que hi mostrava Oracle, van decidir crear-ne un fork, LibreOffice. Després d’uns mesos amb molt moviment, avui veiem els fruits en LibreOffice 3.3.

Logo de LibreOffice

Les principals novetats de LibreOffice 3.3 són:

  • S’ha millorat els filtres d’importació de documents provinents de Lotus Word Pro, MSWorks i Wordperfect.
  • Les fulles del Calc poden tenir fins a un milió de files.
  • Draw pot importar imatges vectorials en format SVG i editar-les.
  • S’ha afegit un mode experimental, per poder provar noves característiques encara no oficialment suportades.
  • S’ha implementat la importació de canal alpha en imatges RGBA .tiff.
  • Es poden carregar i desar fitxers ODF en format XML pla, per facilitar-ne un possible tractament extern.
  • Millor interoperabilitat de Calc amb Excel.
  • Importació més ràpida de fitxers XLS i DBF.
  • Possibilitat d’utilitzar les fórmules en anglès en instal·lacions fetes en altres idiomes.
  • Noves opcions per a la importació de fitxers CSV.
  • Importació de fitxers PPTX.
  • Nova ordre “nospace” per a l’editor de fórmules.

Si voleu instal·lar-vos LibreOffice 3.3, a la seva pàgina de descàrregues hi trobareu paquets precompilats “deb” (per a Debian, Ubuntu, Linux Mint, etc.) i “rpm” (per a Fedora, OpenSUSE, Mandriva, etc.) tant per a sistemes de 32 com de 64 bits.

Per a Ubuntu, també us el podeu instal·lar a través del seu repositori PPA. De moment, encara indica que és la Release Candidate 4, però el propi equip de LibreOffice ha confirmat que no hi ha cap diferència entre aquesta i la versió definitiva, o sigui aquest PPA ja és correcte. Per instal·lar LibreOffice a partir d’aquesta PPA, només cal que executeu el següent:

sudo add-apt-repository ppa:libreoffice/ppa
sudo apt-get update
sudo apt-get install libreoffice libreoffice-l10n-ca

A més, hi ha un paquet que millora la integració amb el nostre escriptori. Si utilitzeu Gnome, executeu el següent:

sudo apt-get install libreoffice-gnome

En canvi, si utilitzau KDE, executeu aquesta ordre:

sudo apt-get install libreoffice-kde

Edito: Gràcies a l’aportació del Joan, a la instal·lació del LibreOffice he afegit el paquet «libreoffice-l10n-ca» per tenir-lo en català.

Al GNOME3 li queden menys de 3 mesos per eixir a la llum. El desenvolupament en els darrers mesos ha estat trepidant, cosa que va portar fa poques setmanes a canviar totalment el plantejament de l’espai d’activitats (que ara es pareix més al del Unity).

Cerca del GNOME Shell

A WebUpd8 han enregistrat un vídeo amb la versió més recent del GNOME Shell. Com podreu comprovar, el control de finestres, el canvi entre els espais de treball i la rapidesa en el canvi entre tasques són els principals punts forts. He d’admetre que GNOME Shell sembla com si fora un Unity madurat, ja que s’assembla molt i a més inclou moltes més funcionalitats.

Què vos sembla? Vos agrada?

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Bn-iROFqNho

Aquesta setmana, el Vinsent Vega ha fet una anotació molt interessant (com és habitual en el seu bloc) on feia un recull de 13 distibucions lleugeres. En llegir-lo, m’ha cridat l’atenció TinyCore. El seu CD d’instal·lació ocupa només 10 MB, i el propi Vinsent comenta que és de les millors. Així que m’he decidit a provar-la, i realment m’ha impressionat.

El LiveCD, efectivament, ocupa només 10,5 MB. Els requeriments mínims per executar-lo són un 486DX amb 48MB de memòria, tot i que TinyCore té una versió anomenada MicroCore que pot executar-se amb 36 MB de memòria. De tota manera, si voleu instal·lar-hi i executar alguns programes addicionals segurament necessitareu una mica més de memòria.

Logo de TinyCore

El sistema s’engega molt ràpid, i em va sorprendre que l’entorn d’escriptori FLWM ja vingués amb un dock instal·lat (molt senzill, clar). TinyCore porta instal·lats de forma predeterminada molt pocs programes: un explorador de fitxers, un editor de fitxers de text, el gestor de configuració i poca cosa més. Però a través del seu gestor de programari podem instal·lar-nos gairebé de tot.

Per exemple, jo he considerat convenient instal·lar-hi un navegador d’internet. Com que es tracta d’un sistema lleuger, no tenia sentit instal·lar un navegador com Firefox o Chromium, que consumeixen molts recursos. Estava dubtant entre Midori o Arora, però finalment m’he decidit per aquest darrer. Simplement, obrim el gestor de programari (la icona «Apps» del dock de TinyCore) he cercat «arora» i l’he instal·lat.

TinyCore amb Arora

TinyCore amb Arora

El gestor de programari funciona a partir de paquets «tgz» i la llista de programes que es poden instal·lar és realment impressionant.

Si us voleu instal·lar aquesta distribució, només cal que inicieu el sistema amb el seu LiveCD i que seguiu les instruccions que els propis desenvolupadors de TinyCore ens proporcionen.

Si voleu provar com funciona el sistema, podeu utilitzar la imatge de VirtualBox que us hem preparat amb TinyCore instal·lat. En aquesta imatge, apart del sistema inicial, hi ha afegit l’Arora, com us he explicat anteriorment. Recordeu que teniu molts més sistemes disponibles a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.