El teu blog de Linux en català

Yearly Archive: 2010

Configura la teva Wacom a Ubuntu

Aquells qui utilitzem una Wacom per a treballar amb el nostre ordinador, fa unes quantes versions de nucli que podem estar contents: la majoria de les tauletes són detectades automàticament, i funcionen un cop endollades. La veritat és que no es troba gens a faltar la llista de modificacions que s’havia de fer al fitxer xorg.conf, ni afegir fitxers a dev/input ni les diverses prova-error que esdevenien un dia perdut en la configuració del que ha de ser un perifèric per a simplificar-nos la feina.

De totes maneres, l’únic que funciona de forma automàtica és el stylus (també conegut com a llàpis). Els diferents botons que té la tauleta acostumen a no funcionar i tampoc és possible reconfigurar-los sense editar fitxers…

I és aquí on el Wacom Control Panel es converteix en una gran ajuda. Aquesta petita aplicació detecta de forma automàtica quina tauleta estem fent servir, i encara que el nucli no la suporti ens la configurarà automàticament (fins i tot les noves touch and pen) i recordarà les nostres modificacions per a les següents sessions.

El programa ens permet configurar totes les funcions de la tauleta: corba de pressió del stylus i del esborrador (hi ha una petita part on podem anar provant si estem contents amb els resultats de la pressió), també podem configurar si volem treballar de forma absoluta (l’àrea de treball de la tauleta representa la pantalla sencera) o si preferim que funcioni com un ratolí normal, i fins i tot, podem configurar de forma molt senzilla les diferents funcions dels botons de la tauleta.

Per a instalar-ho, podem descarregar un paquet .deb de la seva pàgina a gtk-apps, de moment només hi ha instal·ladors per a Ubuntu i els desenvolupadors demanen un cop de mà per a poder portar-lo a Fedora.

Si  un cop configurada la tauleta, voleu provar-la amb el Gimp, haureu d’entrar a:

Edita > Preferències > dispositius d’entrada > configura dispositius d’entrada estesos

I cal configurar el stylus, l’esborrador i el cursor en mode «pantalla». Si no feu servir Gimp, us recomano que proveu Mypaint, un programa de pintura digital molt senzill, intuitiu i potent que funciona automàticament amb la tauleta.

La pega, obviament, és que l’aplicació no és oficial i per tant els controladors i configuracions les fan els voluntaris del projecte i de moment no han aconseguit fer funcionar les tauletes bluetooth ni les que es conecten al port sèrie; es troba a faltar que els de Wacom fagin controladors oberts per a linux, així no es perdria cap funció de la tauleta i sempre estarien al dia, però per sort, el treball de la comunitat sempre ho compensa.

Fòrum de GNULinux.cat

Fa uns dies vam detectar, gràcies a vosaltres, un  problema amb els Captcha del Fòrum que no permetia donar-hi d’alta usuaris nous. El problema venia provocat per una incompatibilitat del Captcha amb el tema que teníem activat. Durant aquests dies, hem tingut activat un tema molt senzill, però que permetia l’alta correcta d’usuaris nous.

Fa un parell de dies, ja hem tornat a activar un tema propi, amb el qual el Captcha funciona correctament. Recordeu que teniu a la vostra disposició aquest fòrum per si voleu fer consultes sobre els sistemes GNU/Linux o el programari lliure en general, i també per ajudar a resoldre els dubtes dels nostres companys. Així, entre tots, anem creixent en coneixement.

Spotify publica un client nadiu per a GNU/Linux

Spotify és una aplicació que sota una interfície semblant a la del Songbird (o iTunes) permet escoltar qualsevol cançó que vulguem només cercant-la (incloent-hi cançons comercials, per descomptat). Fins ara, Spotify només funcionava a GNU/Linux si s’executava amb wine o bé amb Spokify a KDE (només amb comptes de pagament).

Ara sembla que per fi, després que els usuaris hagen demanat a la pàgina de propostes la creació d’una versió nativa per a GNU/Linux, els desenvolupadors s’han animat i l’han fet: però només per als comptes de pagament. Això és degut al fet que encara no s’ha pogut implementar el tema dels anuncis, que és el mitjà pel qual l’Spotify ens pot oferir la música debades. Aquesta versió nativa fa servir les biblioteques Qt.

Els d’Spotify han habilitat un repositori per a Debian/Ubuntu sense suport. Si teniu un compte Spotify Premium i voleu instal·lar-lo, només cal que executeu les següents ordres. Primer afegiu aquesta línia al vostre /etc/apt/sources.list:
deb http://repository.spotify.com stable non-free

Després haureu de baixar i activar la clau del repositori:
gpg --keyserver wwwkeys.de.pgp.net --recv-keys 4E9CFF4E
gpg --export 4E9CFF4E |sudo apt-key add -

I finalment actualitzeu i instal·leu els paquets necessaris:
sudo apt-get update
sudo apt-get install spotify-client-qt spotify-client-gnome-support

Amb això ja el tindreu instal·lat i només caldrà executar «spotify» a un terminal, no he vist que es cree cap accés directe a cap dels menús del GNOME (potser a KDE sí que es crea).

MacOSX a l'Ubuntu amb VirtualBox

Fa uns dos mesos vam publicar una «gran novetat»: el VirtualBox incloïa per primera vegada la possibilitat de virtualitzar el Mac OSX. El punt negre era bàsicament que això només podia fer-se des d’un sistema Mac OSX, amb la qual cosa la nova característica del VirtualBox perdia en certa manera el seu atractiu.

Sempre hi ha qui va més enllà, però. Des de lifehacker han aconseguit virtualitzar el Mac OSX a Windows i també es pot fer a GNU/Linux. A continuació vos expliquem com fer-ho. (més…)

Scilab, un programa matemàtic lliure

L’Scilab és un programa matemàtic basat en càlcul numèric, compatible amb el conegut programa privatiu Matlab. Scilab és molt complet, i permet obtenir gràfiques en 2D i en 3D.

Logo de l'ScilabL’Scilab es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions, o sigui que el podreu instal·lar directament des del vostre gestor de paquets habitual. Per exemple, si utilitzeu Ubuntu el podeu instal·lar des del Synaptic. Si us sentiu més còmodes treballant des d’un terminal, també el podeu instal·lar mitjançant l’ordre següent:

sudo apt-get install scilab

Quan el tingueu instal·lat, el podeu executar des del menú «Aplicacions>Ciència>Scilab».

Gràfic obtingut amb Scilab

Gràfic obtingut amb Scilab

Per a començar a utilitzar-lo, us aconsello que passeu per la seva pàgina de documentació. A més, si esteu acostumats a utilitzar el Matlab, podeu trobar les equivalències entre les respectives funcions a aquesta pàgina.

Esborrat complet de fitxers

Quan esborrem un fitxer, ja sigui des de l’explorador de fitxers que utilitzem habitualment o des d’un terminal (mitjançant l’ordre «rm»), realment l’únic que fa el sistema és «marcar-lo com a esborrat», deixant l’espai que ocupava el fitxer disponible per a possibles escriptures posteriors. Però la informació que hi havia en el fitxer segueix estant en el disc, i es pot recuperar. Com que el sistema l’únic que fa (bàsicament) és posar una marca, es triga el mateix en esborrar un fitxer de 1 KB que un de 500 MB.

En alguns casos, ens pot interessar esborrar definitivament un fitxer, no només el fitxer en sí, sinó també la seva informació del disc. Per exemple, un fitxer que contingui contrasenyes importants, un document amb alts secrets nuclears o una foto nostra amb la Belén Esteban.

L’únic que necessitem és instal·lar des del gestor de paquets de la nostra distribució (el Synaptic si utilitzem Ubuntu) el paquet «secure-delete». També podem instal·lar-lo des d’un terminal:

sudo apt-get install secure-delete

Aquest paquet conté el programa «srm», que esborra definitivament (ara sí) un fitxer del nostre disc. Aquest programa té una sintaxi semblant al «rm», i per esborrar definitivament un fitxer només cal executar l’ordre següent:

srm nom_fitxer

Aquest programa fa una sèrie d’escriptures en els sectors del disc dur on hi havia el fitxer que fa impossible la seva recuperació. Amb aquest programa veureu com l’esborrat de fitxers grans triga molt més que el de fitxers petits, perquè realment esborra el contingut. Per exemple, l’esborrat d’un fitxer de 500 MB pot trigar més de 15 minuts.

Sobretot, utilitzeu-lo només en casos necessaris perquè, apart que triga molt en esborrar fitxers, recordeu que no podreu recuperar la informació esborrada amb srm. D’això es tracta, oi? 🙂

Edito: El paquet que s’ha d’instal·lar és el «secure-delete», i no el «secure-digital». Ho he modificat a l’anotació. Marc, gràcies per avisar.

jTomtom: Actualització del TomTom a GNU/Linux

TomTom és una de les marques de navegadors GPS més utilitzats a Catalunya. Per actualitzar les dades d’aquests GPS, cal utilitzar el programa TomTom Home, que només té versió per a Windows i per a Mac OS. A més, la versió per a Windows no es pot utilitzar amb Wine perquè, tot i que el programa en sí hi funciona perfectament, no pot connectar amb el dispositiu i, per tant, és com si no funcionés.

Fa uns mesos, em vaig posar en contacte amb TomTom per veure si podien fer una versió del TomTom Home per a Linux, i oferint-me a fer de beta-tester en cas que ho fessin. La seva resposta va ser rotunda: No tenien intenció de fer-ne una versió per a Linux. Com a curiositat, es veu que els dispositius TomTom funcionen amb un nucli Linux, i fins i tot ha estat demandada per Microsoft en relació a aquest nucli. Total, que per poder actualitzar les dades del meu TomTom fins ara havia d’utilitzar una màquina virtual amb Windows instal·lat.

Però la setmana passada vaig veure la llum. En aquesta anotació de Linux und Ich, vaig veure que hi ha un nou programa, encara en versió Beta, que permet actualitzar des de Linux el nostre dispositiu TomTom. Es tracta de jTomtom, un programa multiplataforma fet en Java.

Per poder-lo utilitzar, hem de tenir instal·lat el Java. Ens pot servir tant el de Sun (a Ubuntu és el paquet «sun-java6-jre») com la implementació Java de codi obert OpenJDK (paquet «openjdk-6-jre»). Quan ja tinguem instal·lat el Java, ens hem de descarregar la darrera versió del jTomtom des de la seva pàgina de descàrrega. Així descarregarem el fitxer anomenat «jTomtom.jar», que podem desar a qualsevol directori. En el meu cas, l’he desat a «/home/el_meu_usuari/bin/jTomtom.jar». En aquest cas, per obrir el programa s’ha d’executar l’ordre següent des d’un terminal:

java -jar /home/el_meu_usuari/bin/jTomtom.jar

També podem afegir el programa al nostre menú d’aplicacions si anem a «Sistema>Preferències>Menú Principal». A la pantalla que s’obri, seleccionem «Accessoris» (perquè afegeixi el programa en aquest menú) i fem clic al botó «Element nou». Poseu «jTomtom» com a nom, i en el camp «Ordre» escriviu «java -jar /home/el_meu_usuari/bin/jTomtom.jar». Un cop fet això, connecteu el dispositiu TomTom a l’ordinador i podreu executar el programa des del menú «Aplicacions>Accessoris>jTomtom».

Pantalla principal del jTomtom

Pantalla principal del jTomtom

Des d’aquest programa, podem fer una còpia de seguretat de la informació del nostre dispositiu, actualitzar les dades dels satèl·lits (pestanya «QuickFix») o actualitzar els radars de trànsit (actualment, hi ha disponibles els de França i el desenvolupador de jTomtom està treballant per tenir aviat els d’Espanya).

Per cert, vaig aprofitar que estava provant el funcionament del programa per traduir-lo, o sigui que el podreu utilitzar en català. 🙂

Mandriva 2010 Spring “Farman” publicada

Avui s’ha alliberat la versió 2010 Spring de Mandriva, que té “Farman” com a nom clau. Darrerament, havien sortit rumors indicant que l’empresa Mandriva podria estar a la venda degut a problemes econòmics. Finalment, el 7 de juliol (gràcies Xavifumi per aquesta informació), Mandriva va confirmar que està passant per una mala situació financera, que els fa replantejar l’estratègia de la companyia per tal d’enfocar-la més de cara a empreses. O sigui que, tot i que Mandriva no desapareixerà, aquesta pot ser la seva darrera versió gratuïta.

Logo de MandrivaCom ja és habitual en aquesta distribució, des de la seva pàgina de descàrrega ens podem baixar tres edicions diferents de Mandriva 2010 Spring:

  • Mandriva PowerPack. Versió de pagament.
  • Mandriva One. Versió gratuïta.
  • Mandriva Free. Versió gratuïta que conté únicament programari lliure.

Aquesta versió de Mandriva porta moltes novetats, entre les que podem destacar les següents:

  • Versió 2.6.33.5 del nucli.
  • Utilitza els escriptoris Gnome 2.30.1 i KDE 4.4.3, depenent del que escollim en la seva instal·lació.
  • Inclou el Gnome Activity Journal, que permet navegar pels fitxers que s’han modificat darrerament.
  • S’ha millorat la seguretat envers l’usuari “guest”.
  • S’ha introduït una nova eina, anomenada KA, que permet instal·lar Mandriva en un nou equip a partir d’una instal·lació ja feta en un altre ordinador (amb característiques similars).
  • Les particions encriptades podran ser de qualsevol tipus, i no només ext3/ext4 com fins ara (sobretot, el directori /boot no pot estar en una partició encriptada).
  • Es pot utilitzar una contrasenya encriptada en el Grub.
  • Gutenprint afegeix el suport per a moltes impressores noves Epson.
  • S’han afegit molts programes als repositoris de Mandriva: Openshot, Chromium, Opera, Clementine, XBMC, Sagemath, Jmol, etc.

Podeu trobar la llista completa de novetats a les notes de la versió.

Escriptori de Mandriva 2010 Spring

Escriptori de Mandriva 2010 Spring

Previsió meteorològica

Screenlets és un programa que ens proporciona una sèrie de ginys que podem afegir al nostre escriptori. A GNULinux.cat ja n’hem parlat algun altre cop. Un dels més interessants és el giny que ens mostra la previsió meteorològica per a la ciutat que li indiquem.

El primer que cal fer és instal·lar el paquet «screenlets» des del Synaptic («Administració>Sistema>Gestor de paquets Synaptic»). També podem fer-ho des d’un terminal, mitjançant l’ordre següent:

sudo apt-get install screenlets

Un cop instal·lat, engeguem el gestor d’Screenlets des del menú «Aplicacions>Accessoris>Screenlets» i fem doble clic sobre el giny anomenat «ClearWeather». A més, en la barra lateral esquerra, hem d’indicar-li que aquest Screenlet s’engegui en arrancar l’ordinador, activant la casella «Auto start on login».

Configuració dels Screenlets
Configuració dels Screenlets

Quan fem això, ens apareixerà al fons de pantalla un giny gris fosc, que de moment ens dirà que no té dades meteorològiques. Cal indicar-li per a quina ciutat volem obtenir les previsions. Veiem com fer-ho.

Aquest Screenlet obté les prevision a partir de la web Weather.com, que no treballa a nivell de ciutat, sinó mitjançant uns codis. Anem a obtenir el codi per a la nostra ciutat. Per a fer-ho, hem d’anar a la pàgina principal de Weather.com i buscar la ciutat (no hi són totes, però n’hi ha moltes). Per exemple, si busquem «Manresa, Spain» ens envia a aquesta adreça:

http://www.weather.com/weather/today/Manresa+Spain+SPXX0242?lswe=manresa

De tot l’enllaç, ens hem de quedar amb el codi que hi indica (en aquest cas, «SPXX0242»). Ara, fem clic amb el botó dret sobre el giny que ens ha aparegut abans sobre la pantalla, i seleccionem «Zip Code…». Hi posem el codi obtingut i, un cop acceptats els canvis, ens mostrarà les previsions del temps per a aquesta ciutat.

Screenlet amb la previsió meteorològica
Screenlet amb la previsió meteorològica

Fòrum de GNULinux.cat

Gràcies a un missatge que ens heu enviat, hem vist que no es podien donar d’alta nous usuaris al nostre fòrum, perquè no es visualitzava el Captcha. Hem detectat que el problema és degut a una incompatibilitat amb el tema que hi teníem aplicat.

De moment hem canviat el tema, i n’hem activat un de molt senzill, però que permet el registre d’usuaris nous i la utilització normal del fòrum. Tan aviat com tinguem solucionat el problema, tornarem a activar un tema més complet.

Disculpeu les molèsties.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.