El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: novembre 2010

Des d’OMGUbuntu es fan ressò d’una iniciativa per demanar a Adobe que migre la seua suite a les plataformes GNU/Linux. Supose que molts de vosaltres no veureu a això cap utilitat ja que, com jo, preferiu treballar amb programes lliures que fan molt bé la seua feina.

Malgrat això, però, probablement també existeix molta gent que no té altra opció que treballar amb Photoshop, Flash o altres programes. A l’empresa on treballe passa això: els dissenys de les pàgines web ens els passen en format psd i no tenim més opció que instal·lar Photoshop amb wine o bé fer-ho amb VirtualBox. Ambdues solucions són força insatisfactòries i realment molts cops desitjaria una versió nativa per GNU/Linux.

Doncs s’ha encetat una campanya a la pàgina d’Adobe a getsatisfaction per demanar la migració de la suite Creative a GNU/Linux. Crec que és una bona iniciativa, moltíssima gent a la qual li he recomanat la migració a linux sempre m’ha posat com a problemes que no podrien fer servir programes d’aquest tipus. No estaria malament que els pogueren fer servir.

Si vos agrada la idea, voteu!

En l’anterior anotació sobre Hurd, havíem explicat com instal·lar-lo en una màquina virtual amb VirtualBox. De moment, només ens funcionava el sistema des de terminal. En aquesta anotació, veurem com instal·lar-hi i arrancar-hi un entorn d’escriptori. També en aquest cas, moltes de les accions a executar me les va comentar el propi Epíleg.

Partirem de la màquina virtual amb entorn de terminal que tindreu si heu seguit les accions de l’anotació anterior. Com a alternativa, podeu baixar-vos la imatge de màquina virtual que us vam preparar en aquella anotació. La podeu trobar a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

Recordeu que, per utilitzar Debian Hurd, a la màquina virtual heu d’indicar que el disc dur és de tipus IDE (i no SATA), i que heu d’escollir «PCnet-PCI II» com a adaptador de xarxa. Quan ho tenim tot configurat, iniciem la màquina virtual. Cada cop que engeguem el nostre sistema amb Debian Hurd, ens acabarà mostrant el missatge següent:

login>

Nosaltres hi haurem d’escriure:

login root

Llavors, entrarem al sistema GNU Hurd, en mode terminal. Si us heu baixat la imatge de VirtualBox que us vam preparar nosaltres, el millor és que primer actualitzeu el sistema, per assegurar-vos que teniu el sistema el més actualitzat possible:

apt-get update
apt-get upgrade

En aquest punt, a més, jo m’he instal·lat el paquet «vim», perquè em sento més còmode editant els fitxers amb «vi» que amb «nano», que és l’editor que porta el Debian Hurd. Tot i això, a les instruccions que hi ha a continuació hi poso referència al «nano». Ara, ja podem instal·lar les X:

apt-get install xorg x-window-system-core

Ara arriba el moment d’escollir quin entorn d’escriptori instal·lem. (més…)

Dins del món del programari lliure i el copyleft podem trobar molts projectes, la majoria estan relacionats dins d’aquest món, ja que són els pioners en la compartició sota llicències lliures.  Però també es poden trobar coses curioses com Open Prosthetics Project.

Open Prosthetics Project és una iniciativa que va néixer amb la intenció de crear pròtesis artificials completament lliures. D’aquesta manera s’aprofiten totes les virtuts de compartir, modificar i copiar per dissenyar pròtesis cada cop més funcionals.

Segons la viquipèdia el projecte va ser iniciat per Jonathan Kuniholm, un «Marine» americà que va perdre part del seu braç dret a la IED a l’Iraq. En tornar a casa i rebre la mà mioelèctrica va decidir que hi havia d’haver una millor solució.

A la web podem trobar exemples varis, documentació i fitxers CAD. Tot el contingut està llicenciat sobre domini públic.

Vam presentar fa temps a Lightworks, un editor de vídeo professional, que des de Editshare havien decidit alliberar.

Doncs finalment hem rebut resposta dels desenvolupadors! El proper 29 de novembre, aquells qui es van registrar per seguir el desenvolupament d’aquest projecte prometedor, rebran un enllaç per a poder descarregar i fer proves amb la versió beta del programa (de fet ara mateix el seu web està tancat per canvis; suposem que estan preparant el llançament de la beta). De totes formes ja han anunciat que de moment només estarà disponible la versió per a Windows.

Platform Support
We are still receiving questions regarding OS support for Lightworks. Currently, Lightworks runs on Windows 7 32-bit and 64-bit, and Windows XP 32-bit. We are looking to port it to Linux and OSX, but this won’t happen until late 2011.

Tot i que van compartir la seva intenció de portar Lightworks a Linux i Mac, s’havia especulat força si els mateixos desenvolupadors se’n farien càrrec o si hauria de ser la comunitat qui fes tota la feina, i sembla que de moment, prometen col·laborar per tirar endavant les versions natives per als altres Sistemes Operatius. Tot i la llarga espera, és una gran noticia per a l’aplicació professional de Linux.

Ja fa un temps vam parlar d’un projecte de maquinari obert anomenat Apertus, que intenta crear una càmera de cinema de codi obert. Doncs l’equip d’Apertus, està creant les parts necessàries per a la càmera, i mentre buscaven el visor adequat, és a dir, un Tablet PC per a fer aquesta funció, s’han preguntat per què no fabricar-se’l ells mateixos i també fer-lo maquinari obert.

Així és com va néixer la idea inicial de Aspectus, i un cop plantejada, els seus creadors es van adonar de les possibilitats que representava crear un aparell com aquest, ja que no tan sols pot ser emprat per a la càmera de cinema, sinó per a moltes altres aplicacions, gràcies a la seva pantalla tàctil de 10 polzades d’alta resolució. Les especificacions tècniques amb que treballen són:

• processador Cortex A8
• 512MB de ram
• Fins a 32GB d’emmagatzematge
• pantalla de 10.1″ tàctil d’alta resolució
• SO linux altament configurable
• configuració amb maquinari obert
• 2GB d’emmagatzematge en línia
• Possible internet 3G/ GSM interna

De moment ja estan fent algunes proves, però la falta de finançament, esta alentint el procés. Per això han iniciat un Kickstart (una espècie de «o tot, o res»), pel qual intenten aconseguir 2.700 $ abans del 2 de desembre. De moment n’han aconseguit 1.150 i segueixen sumant. Si penseu fer una donació, mireu-vos els diferents detalls que donen als col·laboradors, ja que els que participin amb més de 500$ rebran de franc el seu Aspectus, un cop estigui enllestit!

Kinect és un nou dispositiu que Microsoft ha tret per la Xbox. Aquest dispositiu (segurament heu vist algun anunci per la televisió) és una càmera que detecta el moviment que fem davant d’ella i, per exemple, pot fer moure totes les parts del cos d’un personatge de vídeojoc segons el que nosaltres fem. Lògicament (pel fet de ser de Microsoft), els mòduls de Kinect no són lliures.

Kinect per a Xbox

Kinect per a Xbox

Fa una setmana, Adafruit Industries va oferir 1.000$ a qui desenvolupi un mòdul per a Kinect, i que el pugi sota una llicència lliure a GitHub. És necessari pujar el codi, exemples i documentació. Posteriorment, Microsoft va anunciar la seva insatisfacció per aquest anunci. La resposta d’Adafruit Industries va ser doblar el premi, de manera que actualment ofereixen 2.000$ a qui programi aquest mòdul lliure.

En aquest cas, Microsoft ha mostrat el seu enuig per mitjà d’un portaveu, qui ha comentat: «Microsoft no condona la modificació dels seus productes.»

El fet és que l’oferta segueix en peu i, tot i que segurament una remuneració de 2.000$ és petita si es té en compte la feinada que suposa programar aquest mòdul, probablement a més d’un li pot interessar. De moment, ja hi ha diversos desenvolupadors que hi estan treballant.

Font | MuyLinux

Ja fa temps que volia escriure parlant-vos del meu programa de fulls de càlcul preferit, el Gnumeric. El Gnumeric és un programa per manipular dades numèriques i alfanumèriques disposades en taules. Potser el programa de fulls de càlculs més conegut és el Microsoft Excel.

Interfície clara i bonica del Gnumeric

Tanmateix, el Gnumeric no és només una alternativa lliure al Microsoft Excel, per a mi, és un programa superior a aquest.

D’entre les seves característiques, m’agradaria destacar-ne:

  • Interfície senzilla i neta, on només hi ha el que és necessari, amb uns menús molt clars i tot molt ben estructurat, sense mancar-hi cap funcionalitat
  • Estils personalitzables per les gràfiques
  • Rectes de regressió polinòmiques de grau n (l’Excel només permet polinomis de grau 4 (o era 6?))
  • Fulls de càlcul de fins a 8 milions de files per 8.192 columnes (l’Excel només permet65536 x 256)
  • 100% de compatibilitat amb el format estandarditzat i obert .ods
    i altres formats antics
  • Compatibilitat amb els fitxers Microsoft Excel
  • Exporta els gràfics al format vectorial SVG
  • Permet exportar les taules a LaTeX
  • Excel·lent importador/exportador de text pla
  • Sistema avançat d’extensions
  • El programa s’actualitza mensualment, amb noves característiques que els usuaris proposen i amb correccions d’errors
  • Permet treballar amb estadística gràcies a la col·laboració amb el Projecte R, obtenint una precisió molt superior al Microsoft Excel

Però òbviament, no tot són flors i violes. També té les seves mancances, que intentaré descriure-les a continuació:

  • Manca compatibilitat amb visual basic (VBA)
  • No té un sistema d’enregistrament de macros senzill que permeti prescindir de la necessitat de saber programació
  • No incorpora les taules pivot

Tanmateix, aquestes mancances estan planejades per a ser implementades en un futur tan bon punt algú s’hi vulgui ficar. T’hi animes?

Si el vols provar, és tan fàcil com, des d’Ubuntu, obrir un terminal i escriure:
sudo apt-get install gnumeric

Gairebé totes les distribucions tenen gnumeric als seus repositoris.

I res més, us animo a que el proveu i si creieu que m’he deixat alguna cosa feu-m’ho saber. Per cert, un cop l’hàgiu provat, us encantarà el Gnumeric!

Queden molts pocs mesos perquè el GNOME3, amb GNOME Shell com a interfície per defecte, aparega a les nostres vides. Després de molts retards, a principis de l’any que ve (abans de l’abril) podrem veure la versió final.

A diferència del que personalment em va passar amb KDE4, he d’admetre que el GNOME3 no m’està emocionant gaire. Tot i que les captures i vídeos i allò que jo he pogut provar mostren un escriptori robust i bonic, no veig que realment em facilite la meua feina diària.

Darrera versió del GNOME Shell (font: webupd8)

El GNOME Shell és un concepte força nou d’escriptori: separen per una part el que són finestres de treball i per l’altra tenim una interfície de control de tot el que hi tenim en execució (es pot fer servir el concepte d’«Activitat» que també fa servir el KDE):

El conjunt és molt estable, cuidat i bonic. Però:

  • No és fàcil canviar entre diferents finestres o espais si no saps controlar bé les combinacions de tecles per fer-ho, i fer-ho amb el ratolí és massa lent.
  • Es troba a faltar una safata que ens informe de les diferents finestres que tenim obertes.
  • Fer-se amb el nou escriptori no és ni fàcil ni intuïtiu per a una persona que ve dels escriptoris clàssics de tota la vida que ni MacOSX, ni Windows, ni KDE s’han atrevit a canviar.
  • La forma d’accedir a les aplicacions també requereix massa clics.

Realment sembla curiós que el GNOME Shell presente mancances d’aquest tipus: l’escriptori GNOME sempre s’ha mostrat inclinat per oferir un escriptori molt senzill de fer servir als usuaris. També s’ha de dir, però, que l’escriptori és fàcil de fer servir, però alguns conceptes sembla que no s’han implementat bé.

Menú d'aplicacions al GNOME Shell

Serà GNOME Shell un altre KDE4?

Tots coneixem la història de KDE4: el seu llarg procés de desenvolupament i la seua publicació abans d’hora, conjuntament amb el fet que la distribució més utilitzada, l’Ubuntu, fera servir GNOME per defecte (i la versió de KDE no funcionara gaire bé), va fer que la quota d’ús de KDE es reduïra a nivells mai vistos (segons les enquestes que hem fet a GNULinux.cat el percentatge d’ús de KDE es troba vora el 30% d’usuaris quan allà pel 2002 era l’escriptori majoritari i la gent es plantejava perquè totes les distros (excepte Debian) triaven KDE sobre GNOME; i hauríeu d’haver-ne vist quanta gent va alçar la mà ahir a la festa de l’Ubuntu Maverick quan van preguntar qui feia servir KDE).

Ara ens trobem amb el fet que una de les principals raons per les quals el KDE va perdre quota d’usuaris, l’Ubuntu, ha decidit fer servir l’entorn Unity per defecte. Continuaran fent servir les biblioteques de GNOME, però es deixaran el més important: la interfície d’escriptori. I ací no val dir que GNOME és més que un escriptori, que de fet ho és, però els desenvolupadors del GNOME estan fent un conjunt i això és el que els motiva, i no que facen servir les seues eines per desenvolupar una altra cosa diferent. La qüestió és, al cap i a la fi, que Mark Shuttleworth (o algun altre a dins de Canonical) ha d’haver vist alguna cosa al GNOME Shell que no el convenç i per això s’ha fet una gran aposta per Unity.

Mark Shuttleworth (o algun altre a dins de Canonical) ha d’haver vist alguna cosa al GNOME Shell que no el convenç i per això s’ha fet una gran aposta per Unity

Tenint en compte que l’Ubuntu per sí soleta agafa una quota molt gran d’usuaris que representa el 68% del total d’usuaris que visiteu GNULinux.cat i que si extrapolem i tirem a la baixa podria ser del 55% a nivell mundial, llavors les decisions que afecten a l’Ubuntu, afecten al GNOME directament. La cosa va més enllà, però, i és que és complicat imaginar-se que Canonical puga tornar al GNOME Shell algun dia havent fet ja el canvi a Unity.

Més d’algú es preguntarà si el GNOME Shell naixerà mort…

Problemes de rendiment

Un dels problemes més greus que jo mateix he pogut experimentar i que molta gent està informant al Bugzilla del GNOME Shell és l’extrema lentitud gràfica amb la que funciona el nou escriptori amb algun maquinari. Es requereix tindre accel·leració opengl i, tot i que la gent té instal·lats els mòduls fglrx o nvidia, l’escriptori no va bé: no s’hi pot treballar ja que sembla com si tot el sistema es bloqueja. En altres casos s’ha pogut experimentar un efecte semblant al que passa al KDE: un funcionament molt pesat i poc fluid.

Escriptori general del GNOME Shell

Aquest error del KDE i del nou GNOME és realment molt greu. Molts usuaris no podem/podrem aprofitar les noves característiques que els desenvolupadors estan implementant.

Caldria començar a pensar en crear ordinadors específics per a GNULinux i evitar així aquests problemes? No crec que siga una idea dolenta que fabricants com DELL vengueren ordinadors que pogueren executar totes les característiques del programari GNU/Linux més nou. I als usuaris ens estalviarien molts maldecaps. I si no, penseu en MacOSX, un sistema dissenyat per treballar només en uns ordinadors concrets.

Caldria començar a pensar en crear ordinadors específics per a GNULinux i evitar així aquests problemes?

GNOME Shell, l’oportunitat per a altres distribucions

No tot és negre, però. La decisió de Canonical pot suposar també una bona notícia per a la resta de distribucions GNU/Linux. La introducció de Unity als diferents escriptoris que podem triar a GNU/Linux farà que no ens semble tan igual fer servir un Debian, una Fedora o una Ubuntu. Ara per ara, una instal·lació de qualsevol d’aquestes i altres moltes distribucions ens ofereixen un resultat final pràcticament igual, amb la qual cosa els usuaris ens decidim per l’opció més fàcil en general (l’Ubuntu).

La decisió de Canonical pot suposar també una bona notícia per a la resta de distribucions GNU/Linux

Però la competència entre GNOME Shell, KDE i Unity augmenta el nombre d’alternatives i la possibilitat per a distribucions que fins ara no aixecaven el cap implementar el GNOME Shell i fer-lo més atractiu que el Unity. Clar està, però, que acabarem tenint una Ubuntu amb GNOME Shell a l’igual que ara tenim una amb KDE, XFCE, etc.

Personalment crec que Debian pot acabar sent una de les distribucions més beneficiades d’aquest canvi. Si els de GNOME fan bé la feina amb el GNOME Shell i Debian ho implementa, el resultat pot ser bastant interessant. Estic segur que Fedora, Arch, Gentoo o l’OpenSUSE també sabran aprofitar aquest canvi.

Espais de treball del GNOME Shell

Vull provar el GNOME Shell

Segons el calendari a la pàgina de GNOME, la versió definitiva de GNOME3 es publicarà el dia 7 d’abril de 2011. Fins aleshores podem provar la versió en desenvolupament de diferents maneres. Ací vos deixe alguns manuals per fer-ho. En realitat no cal res més que instal·lar el paquet gnome-shell i després executar-ho. La qüestió és que no totes les distribucions tenen el codi totalment actualitzat.

Jo he provat la instal·lació a l’Ubuntu i m’he trobat amb el problema de rendiment que comentava més a dalt fins a un punt que no podia fer servir l’escriptori. No sé si és problema de l’Ubuntu o del mòdul gràfic. Miraré de provar-ho un altre dia amb Arch.

Data de publicació de GNOME Shell

Aquest divendres us parlarem de «Savage 2 – A Tortured Soul» un MMORPG de S2 Games, els responsables de Heroes of Newerth. En aquest joc, hi ha dues faccions (humans i monstres) que lluiten pel domini del territori. Savage 2 té una versió per a sistemes GNU/Linux.

Savage 2 - A Tortured Soul

A aquest joc es pot jugar gratuïtament al joc sencer simplement donant-nos d’alta a la seva pàgina principal. A més, opcionalment podem donar-nos d’alta un usuari Prime, a un preu de 9,99 $. Amb aquest usuari Prime tindrem una sèrie d’avantatges, com més espai per a dur objectes, la possibilitat de jugar il·limitadament amb les forces de l’infern, l’accés a estadístiques de joc i la possibilitat de repetir alguna partida anterior.

Sigui com sigui, un cop donat d’alta un usuari (ja sigui gratuït o premium), ens podem descarregar el joc des de la seva pàgina de descàrregues. Veureu que us podeu baixar una versió de 32 bits i una altra de 64 bits. Escolliu la que correspongui a l’arquitectura del vostre ordinador (si no sabeu la que teniu, probablement sigui la de 32 bits).

Un cop descarregat el fitxer, obriu un terminal i aneu al directori on us l’heu descarregat. Des d’aquí, doneu permisos d’execució al fitxer, i executeu-lo. Ho podeu fer per mitjà de les comandes següents:

chmod +x Savage2Install-*.bin
./Savage2Install-*.bin

Això obrirà un instal·lador, al qual bàsicament hem d’anar prement el botó «Next», excepte si voleu canviar el directori on s’instal·li el programa.

Instal·lador de Savage 2

Instal·lador de Savage 2

Un cop acabat, trobareu el joc Savage 2 al menú «Aplicacions>Jocs>Savage 2». Des del menú principal podeu accedir a un petit tutorial per a la qual no cal haver donat d’alta un usuari. Si hi jugueu, us fareu amb els controls del joc ràpidament.

Tutorial de Savage 2

Tutorial de Savage 2

Si voleu jugar al joc sencer, al menú principal seleccioneu «Login» i introduïu les dades del vostre compte. Arribareu a una pantalla amb diverses partides on us podeu apuntar, i començar a jugar!  🙂

Pantalla de Savage 2

Pantalla de Savage 2

https://i2.wp.com/www.ubuntu.cat/sites/default/files/ubuntu-drupal_logo.png?w=848

A tots els ubuntaires i no ubuntaires vos recordem que demà dissabte 6 de novembre tindrà lloc la «Festa Maverick Meerkat» per celebrar la nova versió de l’Ubuntu. Durant la jornada es faran diverses xarrades i activitats així com una Install Party.

Allà hi serem uns quants membres de GNULinux.cat i, per descomptat, gran part dels membres de la comunitat catalana de l’Ubuntu, Drupal i algun col·lectiu més.

És una ocasió molt interessant per conèixer-nos i compartir experiències i impressions, així que vos recomane que vingueu ja que és una experiència molt bona.

Tot i que no és obligatori, és interessant que vos apunteu: