El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: octubre 2010

Ja fa temps vaig publicar en els fòrums de gnulinux.cat un post sobre Dropbox. Parlava de Dropbox com un gran programa per intercanviar documents amb els altres o fins i tot per sincronitzar una carpeta del nostre ordinador amb qualsevol altre ordinador que tinguem amb el Dropbox instal·lat. Realment, un post sobre un programari privatiu en un fòrum de programari lliure, sobrava una mica, però vaig parlar sobre Dropbox bàsicament perquè tenia una versió per GNU/Linux.

Dropbox

Una alternativa a Dropbox és el que encara està en fase BETA, UbuntuOne. És un servei igual que Dropbox que dóna Canonical, però que només permet sincronitzar carpetes entre distribucions d’Ubuntu i al igual que Dropbox també ens permet descarregar i carregar arxius via web.

Ubuntu One

Bé, després d’introduir-vos (si encara no els coneixieu) aquestes dues aplicacions, molts de vosaltres em podríeu fer una pregunta que m’ha fet moltíssima gent a qui he recomanat ambdós serveis: – I els meus arxius realment on són?

És obvi que els vostres arxius estan desats en un servidor. En el primer cas en un servidor de Dropbox i en el segon en un servidor de Canonical. Però encara ens podriem preguntar sobre la privacitat i/o la seguretat de les nostres dades. Doncs, com que ens ho podríem preguntar i la resposta està en els termes d’ús d’ambdos serveis, aquells textos tant llargs que ningú llegeix i tothom accepta. Aquí és on entra en joc Sparkleshare.

Sparkleshare

Sparkleshare és un projecte relativament nou encara en fase Beta que té l’intenció de crear un programa semblant al Dropbox però 100% programari lliure. De moment, Sparkleshare en fase Beta només ens permet utilitzar el servei amb servidors GitHub i Gitorious, però també ens permet crear el nostre propi servidor de dades amb el que podrem controlar la nostre privacitat i podrem saber realment on són les nostres dades. Com he dit, està en fase Beta i encara té algunes mancances, com per exemple una part de la documentació molt interessant, l’explicació de com muntar el nostre servidor Sparkleshare. Com que trobo que és una informació prou important, vaig contactar amb el desenvolupador d’Sparkleshare per saber com podia fer-ho, em va donar una petita solució per passar del pas, muntar el nostre propi servidor GIT.

Configuració Sparkleshare

De moment no tinc res muntat i per tant, no puc assegurar el funcionament del programa, però ja m’estic brallant amb un servidor GIT i espero poder tenir resultats en pocs dies.

notificació

Afegeixo també que de moment no hi ha pre-compilats per cap distribució de GNU/Linux, així que us tocarà compilar codi 🙂

Després de l’anotació que us vaig fer sobre el nucli Hurd, he estat intentant instal·lar-lo en una màquina virtual de VirtualBox, però no hi havia manera. No me’n sortia. Però ahir mateix l’Epíleg ens va escriure un comentari en aquella anotació dient que ho havia pogut fer, i explicant els passos per a fer-ho.

Logo del Hurd

Logo del Hurd

Seguint les instruccions de l’Epíleg, he creat una imatge de VirtualBox amb Debian Hurd instal·lat, per si el podeu provar. Us la podeu descarregar des d’aquest enllaç, o des de la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

A més, us reprodueixo aquí les instruccions que ens ha explicat l’Epíleg, per si ho voleu provar (us ho recomano). El primer que cal fer és descarregar-se la imatge del CD d’instal·lació de Debian Hurd. Dins d’aquesta imatge n’hi ha una altra que s’ha d’extreure, i que utilitzarem més endavant. Feu doble clic sobre el fitxer que us heu descarregat, i s’obrirà amb el gestor d’arxius. En aquest, anem dins el directori «install» i, d’aquí dins, seleccionem el fitxer «grub-94.iso» i fem clic a «Extreu» perquè ens el desi en la carpeta que ens interessi.

Ara, obrim el VirtualBox i creem una nova màquina virtual amb un disc de 3 GB. La mida és opcional. A la nova màquina virtual hem de canviar la controladora del disc dur, de SATA (per defecte) a IDE. Com a CD/DVD (IDE esclau) hem de muntar el fitxer imatge «debian-L1-hurd-i386-mini.iso» que ens hem descarregat. A més, hem de canvia el dispositiu de xarxa (apartat «Xarxa»), de «Intel PRO/1000 MT» a «PCnet-PCI II».

Instal·lador de Debian Hurd

Instal·lador de Debian Hurd

(més…)

Perquè no diguin que els usuaris de GNU/Linux som uns avorrits, o simplement que el S.O. és lleig comparat amb Windows o Mac OS, i aprofitant que els darrers dies ens han  fet alguna que altra crítica poc fonamentada i treta de context, proposo un concurs, val a dir que el premi no és altre que la satisfacció personal.

L’objectiu d’aquest concurs és que ens ensenyeu els vostres escriptoris personalitzats per mostrar la llibertat que ens ofereixen les distribucions GNU/Linux. Aquells que resultin visualment més atractius seran publicats en aquest mateix bloc. Com és el primer cop que es fa aquesta mena de concurs no puc determinar un nombre màxim de guanyadors, com més participació,  més escriptoris seran publicats. Per això us animo a tots a enviar les vostres captures de pantalla!

Podeu fer-ho de dos formes:

  1. Fent un comentari a aquesta mateixa publicació amb una enllaç vàlid a la captura de pantalla.
  2. Enviant un mail a la direcció gnulinux [arroba] gnulinux [punt] cat (tota precaució és poca) amb l’assumpte Concurs escriptori i la imatge adjunta, o bé amb un enllaç vàlid a ella.

A més cal que indiqueu en ambdós casos:

  1. El vostre nom tal i com voleu que aparegui a la publicació en cas de que guanyeu.
  2. Informació sobre els programes, temes i icones utilitzats, per exemple, en el meu cas:

Distribució: Arch Linux
Icones: Humanity
Tema Metacity + GTK: Aurora
Compiz i Emerald: No
Altres: Notificacions Notify-osd, mintmenu…

No cal que seguiu les indicacions anteriors a fil i randa, simplement doneu la informació que creieu necessària. Són vàlids els formats d’imatge genèrics (bmp, jpg, gif, png…) amb una resolució igual o superior a 800×600 píxels.

I bé, crec que això és tot, espero que us animeu i ens ho poseu difícil per decidir quin és el millor escriptori, teniu una setmana!

Ja és divendres, i tenim un cap de setmana per endavant. Juguem? Avui us presentem Blobby Volley, un vídeojoc molt senzill, però alhora molt addictiu. Aquest joc ja és una mica veterà. El primer cop que hi vaig jugar, encara utilitzava sistemes Windows.

Logo del Blobby Voley

La instal·lació del Blobby és molt senzilla. Es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions. Per exemple, si utilitzem Ubuntu, només cal que anem al Synaptic i instal·lem el paquet «blobby». Un cop instal·lat, trobareu el joc a «Aplicacions>Jocs>Blobby Volley 2».

A Blobby jugarem una partida de volleyball molt especial, en la qual nosaltres serem una gelatina que es mou i salta. Depenent de per on colpegem la pilota, aquesta anirà en una direcció o una altra, i fins i tot podem controlar la força amb la que surt. D’aquesta manera, podem arribar a fer esmaixades, bloquejos, etc.

Pantalla del Blobby

Pantalla del Blobby

El joc bàsicament té les mateixes normes que el volleyball normal. Quan ens arriba la pilota, podem fer fins a tres tocs per fer-la arribar al camp contrari. Cada partida es tracta d’arribar a 15 punts. Una diferència que hi he trobat respecte del volleyball normal és que quan saquem també podem tocar la pilota fins a tres cops, fet que podem aprofitar. 🙂

Al Blobby podem jugar contra l’ordinador (amb diferents nivells de dificultat), contra una altra persona (és un mode de joc molt divertit), i fins i tot en xarxa.

A GNULinux.cat ja hem parlat diversos cops de Jolicloud, una distribució en principi dissenyada específicament per a Netbooks. El proper mes de novembre està previst que s’alliberi la seva versió 1.1, de la qual ens parla Tariq Krim a la web de Jolicloud.

Logo de Jolicloud

Per a l’anterior versió (Jolicloud 1.0), els desenvolupadors de Jolicloud es van centrar sobretot en millorar l’interfície gràfica, creant un nou entorn en HTML5 (el Pau en va fer una excel·lent anàlisi). En canvi, a Jolicloud 1.1 veurem poques novetats en aquest sentit, i es centraran més aviat en millorar el sistema, el seu rendiment i l’experiència d’usuari. Més concretament, les principals millores de Jolicloud 1.1 seran aquestes:

  • Jolicloud deixarà de ser una distribució específica per a Netbooks, i es podrà executar també en ordinadors de sobretaula. Tot i que seguirà sent un sistema amb un disseny enfocat a Netbooks, es podrà executar sense problemes en altres ordinadors.
  • Es redissenyarà completament el procés d’arranc, de manera que el sistema triga entre 10 i 20 segons en arrancar en la majoria de sistemes provats. A més, durant l’arrancada no es mostraran missatges de terminal, sinó que es veurà una animació que (diuen) ens fascinarà. No només l’arranc “en fred” serà més ràpid, sinó que també s’ha millorat el temps de rearranc després de suspendre l’ordinador.
  • S’ha millorat la gestió de l’energia. Segons les seves dades, obtingudes amb un Netbook Clevo M1100 (amb un processador Intel Atom N450 amb una bateria de 3 cel·les), la durada de la bateria en la versió anterior de Jolicloud (1.0) era molt semblant a la que tenia amb Windows 7. Però amb Jolicloud 1.1, la bateria durarà un 15% més.
Durada de la bateria

Durada de la bateria

  • Jolicloud podrà reproduir vídeos en Full HD (a 1080p) i vídeos de YouTube HD (a 720p) en els nous Netbooks amb processador Intel N550.

En el seu mateix article, Tariq Krim comenta que aviat tindrem una versió beta a la nostra disposició per poder provar aquesta nova versió.

Font | MuyLinux

Si no teníem suficient amb l’escissió del projecte OpenOffice.org, ara resulta que Microsoft ha decidit atacar obertament el projecte ofimàtic lliure, i ho fa amb un vídeo que fa referència al canvi de les companyies per passar-se a solucions lliures i que després se centra en l’OOo:

Si el veieu, comprovareu que no són més que una sèrie de tòpics que s’han repetit i que es repeteixen contínuament quan algú es proposa passar-se al programari lliure. No és que allò que diuen al vídeo siga mentida, sinó que està ultra-exagerat.

És clar que et trobaràs problemes a l’hora de canviar a l’OOo i que certes coses que es fan fàcilment amb l’MS Office, amb l’OOo poden no ser tan ràpides i fàcils, però el nombre d’empreses que necessiten eixes característiques concretes són ínfimes. Per posar un exemple, a la meua feina tenim gent a redacció que per escriure tant se li’n fa fer-ho amb MS Word o amb el Gedit (bé, amb l’MS Word no poden perquè tenim gnulinux i no tenim l’MS Office instal·lat). He d’admetre, però, que la nostra gestora es queixa força de l’OpenOffice.org Calc. Aquesta queixa, però, és deguda al fet que ella ha estat sempre acostumada a fer servir l’Excel.

Comenta molta gent que aquest anunci demostra [no per primer cop] que l’OpenOffice.org està demostrant ser una amenaça clara per a Microsoft. Personalment crec que Microsoft està aprofitant que el projecte s’ha dividit per mirar de donar-li un altre cop que, evidentment, no serà de gràcia, però sí que pot fer perdre cert prestigi a l’OOo.

Vist a Genbeta

A falta de pocs dies per a la publicació de Fedora 14, prevista per al 2 de novembre, Red Hat ja ha començat el procés per escollir el nom clau de Fedora 15. Com a primer pas, Red Hat ens dóna l’oportunitat de proposar els noms clau que després es valoraran.

Per a fer-ho, hem de tenir un compte d’usuari de Fedora. El podeu obtenir aquí. Després, només cal anar a la pàgina de discussió del nom clau de Fedora 15, editar-la (és un Wiki) i afegir la nostra proposta.

Però el nom que proposem té certes restriccions. Ha de tenir certa relació amb el nom de la versió anterior. Per exemple, Fedora 13 tenia com a nom clau Goddard, i Fedora 14 serà Laughlin. Tant Goddard com Laughlin eren professors en física. Una altra restricció és que no es pot repetir una mateixa relació que ja s’hagi utilitzat abans. És a dir, com a nom clau per a Fedora 15 no podem proposar un altre professor en física. A més, es demana que les relacions no siguin massa senzilles (és a dir, que estigui una mica «currat»). Hi ha algunes altres restriccions, que podreu trobar a la pàgina de discussió del nom de Fedora 15.

Hi ha temps fins al dia 19 d’octubre per a proposar noms. A partir de llavors es valorarà si els noms compleixen els requisits, i es farà una votació entre la comunitat de Fedora. Finalment, el nom de Fedora 15 s’anunciarà el 2 de novembre (el mateix dia que es publicarà Fedora 14).

M’agrada molt la forma que té Fedora de trobar noms clau per a noves versions, perquè involucra molt la seva comunitat. A més, amb els requisits que hi ha, trobar un nou nom sembla com un joc. 🙂

Font | Phoronix

Steel Storm és un «shooter» de naus espacials desenvolupat per «Kot-in-Action Creative Artel» . Bàsicament es tracta d’anar disparant a les naus enemigues i sobreviure.

Disposa de diferents modes: campanya i «deathmatch», i es pot jugar en mode multi-jugador a travès d’Internet. A més, disposa d’un editor per poder crear diferents escenaris segons el nostre nivell.

Encara no he pogut provar el joc gaire a fons, però m’ha semblat bastant entretingut i  amb bons gràfics.

Pantalla del Steel Storm

Steel Storm està disponible per a GNU/Linux, Mac OS X i Windows, i no requereix cap instal·lació. Un cop descarregat només hem d’executar l’arxiu i ja podrem jugar.

«Steel Storm Episode I» és lliure i gratuït, però els desenvolupadors estan treballant actualment en l’«Episode II», que serà un joc comercial amb algunes millores i ja es pot reservar per 10$ (inclou també el codi font).

Descàrrega | Aquí
Web | Steel-storm
Font | Ubuntugamer

A Mozilla.cat parlaven fa uns dies de la publicació de Firefox 4 per a l’Android i Maemo. A part de destacar el canvi de nom de «Fennec» a «Firefox», aquesta versió està basada en la versió del Firefox per a ordinadors personals amb tota la compatibilitat amb CSS3, HTML, WebM i tots els nous formats que això suposa. També inclou Firefox Sync, l’eina de sincronització que ja s’ha implementat també a la versió d’escriptori.

No vull estendre’m més amb les característiques i vull parlar més de l’experiència que he tingut amb la versió per l’Android i posar algunes captures. Faré un breu resum:

Les bones impressions

  • Un cop obert el navegador, la primera impressió és molt bona, s’ha cuidat l’aspecte i la disposició dels elements, se’ns mostra un seguit de les pàgines visitades i alguns ginys que podem instal·lar.
  • Si tenim sincronitzat el Firefox Sync, també ens permetrà cercar entre les pàgines cercades en altres ordinadors on també el tinguem.
  • Navegar entre les pestanyes o fer operacions bàsiques d’arrere/avant o marcar pàgines per a les adreces d’interès és fàcil i intuïtiu (només cal tocar i desplaçar cap a la dreta o l’esquerra per una cosa o altra).
  • L’evolució des de la versió alfa és impressionant: la interfície és molt més ràpida i precisa

El que cal millorar

  • El temps d’inici de l’aplicació és lleugerament més llarg que amb altres navegadors com l’Opera Mini o el que ve per defecte amb l’Android.
  • Tot i que la interfície ara és més ràpida que amb Fennec, encara és lenta i pesada fins a un punt que pot suposar no ser còmode treballar amb ell (amb la versió alfa era impossible).
  • Després d’uns minuts d’ús la interfície i els menús s’han tornat molt lents en el meu cas, no tenia cap altre programa obert i tampoc no havia obert més de tres pestanyes.
  • Encara no està en català (hauré de preguntar al Toni Hermoso si hi estan treballant). La traducció catalana està en curs però encara no s’ha afegit.

Com veieu, només cal millorar el rendiment, perquè per la resta el Firefox 4 per a l’Android és molt millor que l’Opera o el navegador que ve per defecte. La forma d’accedir i navegar entre els elements i les opcions està molt ben pensada i és molt agradable a nivell gràfic. Estarem atents a l’evolució de les properes versions.

A continuació teniu algunes captures que he fet. Si esteu interessats en baixar el Firefox per al vostre mòbil Android o Maemo, podeu fer-ho des de la pàgina oficial (recordeu que a l’Android haureu d’eliminar la restricció per poder instal·lar programes de tercers, ja que el Firefox 4 no és al market).

Gràcies als comentaris de l’etnos i de l’Aitor a la pàgina de desenvolupament del programa tv3 per descarregar vídeos de 3alacarta i del club super 3, i gràcies a la magnífica feina de l’Oriol, hem descobert que TV3 ha decidit que alguns dels vídeos disponibles a la web 3alacarta.cat només es poden veure durant un període de temps determinat.

El cas és que aquests vídeos, que s’identifiquen per dur un missatge indicant el període de disponibilitat del vídeo, tal i com es pot veure la imatge o, per exemple, en aquest vídeo, tenen un format nou, per la qual cosa el programa tv3 no podia detectar-ne el format. Però per sort, tenim l’Oriol que ha descobert el nou format i ha penjat una nova versió del programa tv3, la 0.40, que permet descarregar aquest nou tipus de vídeos.

És per això que recomanem a tothom que utilitza el programa tv3 que se’n descarregui la nova versió i el torni a instal·lar, seguin els passos indicats en aquest enllaç.

Vídeo de tv3 (3alacarta) indicant que el vídeo només es podrà veure durant un temps limitat