El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: agost 2010

Seguin amb l’article sobre com personalitzar l’octave, voldria explicar-vos com podeu afegir directoris a l’octave per poder-hi executar els vostres fixters .m. Amb això aconseguim, per exemple, que des de l’octave puguem invocar com a funcions del propi programa tots els fitxers .m que hàgim fet i que tinguem guardats a la nostra carpeta d’usuari.

Primer de tot executem:

gedit .octaverc

I llavors afegim els directoris (camins, en anglès, paths). En el meu cas vull que l’octave em reconegui tots els fitxers que tingui a la meva carpeta d’usuari i a la carpeta bin. Heu de canviar el nom de guillem, pel vostre nom d’usuari, i si no teniu la carpeta bin no l’afegiu.

addpath("/home/guillem")
addpath("/home/guillem/bin")
more off

Com veieu també he afegit l’opció more off, ja que no m’agrada que l’octave pagini els programes que executo.

Aquells qui tingueu ja una edat «adulta» probablement vos recordareu de l’StarCraft, un dels millors jocs d’estratègia que han hagut mai (amb el permís del WarCraft o Age of Empires). Més de 10 anys més tards els desenvolupadors han presentat StarCraft II.

StarCraft II

Un fan d’aquest joc ha creat una mini-guia per instal·lar el joc a linux tot fent servir el wine. Bàsicament és necessari configurar el wine d’una forma concreta. Seguiu els següents passos:

wget http://winezeug.googlecode.com/svn/trunk/winetricks
chmod +x winetricks
./winetricks droid fontfix fontsmooth-rgb gdiplus gecko vcrun2008 vcrun2005 allfonts d3dx9 win7
winecfg

En executar l’última línia s’obrirà el configurador del wine. Haureu d’anar a la pestanya «Libraries» i introduir «mmdevapi» on posa «New override for library» i finalment fer clic sobre «Add» per tal d’afegir-la a la llista. Seguidament la marqueu i feu clic a «Edit» i la marqueu com a «Disabled». Per últim, aneu a la pestanya «Audio» i marqueu Alsa si no està marcat.

Amb això ja tindrem tots els paràmetres necessaris configurats. L’últim pas serà iniciar la instal·lació. Si el que teniu és el cd original, sembla que hi ha un problema a l’hora de muntar-lo. Per tant, per muntar-lo haureu d’executar:

sudo umount /media/SC2*
sudo mount -t udf -o ro,unhide,uid=$(id -u) /dev/cdrom /media/cdrom

Aïxí ja podreu entrar al cd i executar l’instal·lador amb wine (no puc dir-vos el fitxer perquè no tinc l’StarCraft II … ).

Petició per a tindre l’StarCraft II per a GNU/Linux natiu

Com comenten a VivaLinux, l’èxit d’aquest tutorial ha fet que l’autor original es plantege una pregunta: tenint en compte que 4500 usuaris han vist la guia, si aquests usuaris hagueren comprat el joc ni que fora per jugar amb wine des de linux, Blizzard s’haguera endut:

4.500 x U$S 60 = U$S 270.000

Llavors sembla adient demanar una versió per a GNU/Linux, ja que el nombre d’usuaris que ho comprarien seria probablement major. Així que animeu-vos i…

Signeu la petició

Hui he tingut un dubte a l’hora d’instal·lar una distribució GNU/Linux al meu ordinador a on tinc dos discos durs de diferents característiques. Podia instal·lar el linux a qualsevol dels dos, així que per tal de decidir-me on instal·lar-lo he investigat una miqueta i he trobat l’eina hdparm, que permet comprovar el rendiment dels discos.

Per comprovar el rendiment d’un disc, només cal executar:
hdparm -t /dev/sdX

Amb això podreu veure un resultat com aquest on queda prou clar que el rendiment del primer és millor que el del segon:

Resultats de l'hdparm

L’octave és un programa lliure per al càlcul numèric molt semblant i compatible amb el programa privatiu Matlab.

Com que a la carrera em van ensenyar Matlab, quan vaig decidir usar programari lliure vaig adoptar l’octave com el meu programa per defecte per fer tota mena de càlculs. Una de les coses que més em molesta de l’octave, és el missatge de benvinguda que et dona cada cop que l’obres.

L'octave en el seu «noisy» mode

Treure aquest missatges és ben senzill, només cal anar a una terminal i escriure:

gedit ~/.bashrc

I escriure al final del fitxer:

alias octave='octave --silent'

L'octave en el seu «silent» mode

Font | octave –help

Mirant de fer una foto per participar al concurs del domini .CAT he pensat en aplicar algun tipus d’efecte que aconseguisca un resultat més original que no pas una foto sense modificar (les bases del concurs permeten fer-ne modificacions a les fotos, però la base sempre ha d’ésser una imatge presa per nosaltres).

La meua parella m’ha comentat que un efecte que a ella li agrada molt és l’efecte Lomo que tenen algunes càmeres que venen actualment. Llavors m’he dit: «Segur que el Gimp tindrà alguna extensió que puga reproduir aquest efecte». He cercat una mica i de seguida he trobat que aquest efecte ja es troba per defecte actiu a la versió 2.6.10 i es pot trobar a Filtres » Llums i ombres » Lomo…

Si teniu l’Ubuntu i voleu instal·lar aquesta versió, podeu afegir el següent repositori i instal·lar el gimp (o bé actualitzar si ja el teniu instal·lat):

sudo add-apt-repository ppa:nilarimogard/webupd8 && sudo apt-get update
sudo apt-get install gimp

L’efecte el veureu a continuació (són fotos fetes per mi, tingueu en compte que no tinc gràcia per fer aquestes coses, però si vosaltres en teniu, podeu fer coses molt xules!).

Aquesta és una foto a El Campello (Alacant):

Foto 1 sense efecte lomo

Foto 1 amb efecte lomo

I aquesta me la va fer la Neus a Escòcia (no isc molt bé, però el contrast del fons moooola):

Foto 2 sense efecte lomo

Foto 2 amb efecte lomo

A OMG!Ubuntu han fet un recull de 5 consells per netejar el nostre Ubuntu d’antics paquets i paquets residuals, això inclou nuclis que ja no fem servir, paquets que es baixen en fer instal·lacions mitjançant synaptic/apt, etc.

Neteja de la memòria cau de paquets

La neteja de la memòria cau de paquets baixats per a les diferents instal·lacions que fem pot arribar a alliberar uns quants GB al disc dur. Tot i que existeixen formes per fer la neteja manualment, el millor que podem fer és activar l’opció que neteja la memòria cau de paquets un cop es baixen. Per fer-ho:

  1. Obriu el synaptic i aneu a Paràmetres > Preferències
  2. Trieu la pestanya «Fitxers»
  3. Feu clic a «Elimina els fitxers de paquets de la memòria cau»
  4. Marqueu la casella «Elimina els paquets descarregats després de la seua instal·lació»

Memòria cau de paquets

Elimineu nuclis antics fent servir Ubuntu Tweak

L’Ubuntu Tweak és una eina de configuració de tot el sistema que entre d’altres operacions ens permet netejar els paquets del sistema i nuclis antics que ja no es facen servir. Podeu instal·lar-lo des d’ací:

Llavors només heu d’obrir-lo i anar a:

  1. Netejador de paquets
  2. Feu clic sobre «Clean kernels» i després fer clic sobre «Unlock» i introduir la contrasenya de root
  3. Caldrà fer clic sobre «Selecciona tots» per eliminar tots els nuclis (el nucli actiu actualment no es mostra)
  4. Finalment caldrà fer «Cleanup» i així s’eliminaran els nuclis no necessaris

Neteja de nuclis amb l'Ubuntu Tweak

Elimineu els programes que mai no feu servir

Això és més un consell que cap altra cosa: tindre moltes aplicacions que no feu servir al vostre ordinador no és una cosa greu, però si no els feu servir no té sentit que estiguen allà ocupant espai.

A tots ens ha passat que vam llegir a somgnu o alliberats o epkis o a programarilliure un article sobre un programa híper-mega-fantàstic que vam instal·lar, el vam provar i mai no el vam tornar a fer servir.

Feu servir Bleachbit per fer una neteja global

El Bleachbit és un programa equivalent al CCleaner del Windows (a mi això em sona a anys llum). És un programa que es troba als repositoris i que permetrà eliminar tot tipus de contingut temporal i altre contingut del nostre ordinador.

Neteja general amb Bleachbit

Mantingueu el sistema actualitzat

Doncs això mateix. Això és un consell general per qüestions de seguretat i estabilitat més que per qüestions d’espai. Les actualitzacions també netegen l’Ubuntu de programari antic o d’altres elements.

Avui ha sortit la nova versió 4.5 de KDE (amb nom clau “Canny”), un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux. Aquesta versió és la que vindrà de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions que utilitzen KDE com a entorn predeterminat (Kubuntu, OpenSUSE, SimpleMepis, Chakra, etc.) i de forma opcional en la resta de distribucions.

KDE 4.5

L’aspecte gràfic d’aquesta nova versió està molt treballat, com ja és habitual en KDE. Segurament és un dels millors entorns en l’aspecte gràfic per a qualsevol sistema operatiu, sobretot gràcies al Plasma.

El sistema KDE també inclou tota una sèrie de programes, que també han estat actualitzats, com ara el paquet ofimàtic Koffice, els KDE games, l’explorador de fitxers Dolphin, l’excel·lent reproductor de so Amarok, el gravador de medis K3B i molts més.

Algunes de les novetats més interessants de KDE 4.5 SC són:

  • S’ha reescrit l’àrea de notificació, i ara utilitza un nou protocol basat en D-Bus.
  • S’han afegit noves utilitats i efectes d’escriptori al KWin.
  • El Plasma Netbook, la interfície gràfica especial per a netbooks, ha tingut moltes millores.
  • S’ha reestructurat el panell de configuració de KDE.
  • Ara es pot escollir Webkit com a motor del navegador Konqueror.
  • S’ha treballat molt per millorar encara més l’estabilitat de l’escriptori, tot i que des de fa unes quantes versions aquesta ja era prou bona.

Podeu trobar una llista completa de les millores d’aquesta nova versió a l’anunci de llençament de KDE 4.5 SC.

Aplicacions de KDE 4.5 SC

Aplicacions de KDE 4.5 SC

Faig ressó de l’article sobre el nostre col·lectiu publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 11 (agost del 2010)

Després de diversos anys informant i ajudant gent, les principals webs catalanes líders en programari lliure han decidit ajuntar-se per formar el portal GNULinux.cat.

La unió s’ha dut a terme per tal d’unir esforços per a la consecució d’un objectiu comú: consolidar la posició de lideratge en aquest camp i poder oferir ajuda, recursos i una assistència tècnica de primera a les persones que vulguin usar el programari lliure.

El portal està pensat per a tot tipus de públics, des de principats fins a gent avançada en la matèria. Així, només entrar a la web, hi trobareu una guia per a tots aquells que vulguin aprendre com desfer-se del problemàtic Windows per instal·lar-se l’Ubuntu, el sistema operatiu lliure per excel·lència. A més a més, podreu estar al dia de tot el que passa al món del programari lliure a través de les notícies que, diàriament, GNULinux.cat va publicant a la web juntament amb un calendari on es mostren els propers esdeveniments que tindran lloc en aquest món i al nostre país.

El programari lliure, com l’Ubuntu, no és només un sistema operatiu gratuït en català, on resulta impossible agafar virus informàtics o ser espiat, és molt més que això, ja que tothom pot veure com està fet, modificar-ne el codi per adaptar-lo a les seves necessitats, compartir-lo amb els seus veïns, estar sempre actualitzat a la última versió i descarregar-lo d’Internet sense restriccions.

A més a més, l’Ubuntu és extremadament senzill d’instal·lar i de fer servir. Fins i tot us el podeu baixar de la web www.ubuntu.com, gravar-lo en un CD i provar-lo sense ni tan sols haver-lo d’instal·lar. I si encara teniu algun dubte, el podeu resoldre preguntant-lo al fòrum de GNULinux.cat, entrant a la web www.gnulinux.cat/forum.

Fa un parell de dies es va alliberar la versió final 1.0 de Jolicloud, una distribució GNU/Linux basada en l’Ubuntu que proposa un canvi de concepte d’escriptori molt innovador (en el cas dels ordinadors).

Jolicloud instal·la un sistema linux amb l’escriptori GNOME. Tot i així, el que fa és crear una capa per sobre del GNOME des d’on s’executa el nou escriptori. Aquesta capa està programada amb HTML5 i altres noves tecnologies web i fa servir el Google Chrome en un mode especial de pantalla completa que fa la impressió d’ésser un escriptori diferent, a l’estil de l’EyeOS, però funciona molt més fluid i està una miqueta millor dissenyat (el propòsit és diferent, però).

La primera cosa que el Jolicloud demana en entrar a l’escriptori és la creació d’un usuari que s’associarà al sistema. Aquest usuari el podrem fer servir sobretot per sincronitzar dades a diferents ordinadors. És possible crear usuaris directament a Jolicloud o bé fer servir el nostre compte de Facebook.

La interfície es podria dir que és a l’estil de l’iPhone o l’Android: tenim tot un seguit d’aplicacions a les quals accedir. Podem instal·lar-ne de noves des del centre de programari, configurar els aspectes bàsics de l’escriptori, etc.

Però la cosa és millor encara: les aplicacions de Jolicloud no són només aplicacions típiques de distribucions GNU/Linux, sinó que a més inclou aplicacions web: en instal·lar-les i obrir-les simplement s’obri una finestra nova que es pot posar a pantalla completa i que pot ser una simple aplicació web. Amb això, navegar amb Google Maps, Facebook, Twitter i d’altres és realment un gust.

Escriptori principal de Jolicloud

Instal·lar noves aplicacions és també un gust: ens presenten un llistat realment bonic amb moltíssimes aplicacions (web i clàssiques) i instal·lar-les requereix un sol clic ràpid que ni tan sols ens demana contrasenya. Podem anar afegint vàries i Jolicloud les va afegint a la cua i les va instal·lant. Realment és el mètode més fàcil i ràpid que he vist mai per instal·lar aplicacions a una distribució GNU/Linux.

Instal·lació de programari a Jolicloud

Tot funciona de manera fluïda, la interfície és intuïtiva i atractiva, el nombre de programes que s’ofereixen és molt gran i s’inclou Pandora, Skype, Boxee, The Cloud Player (un reproductor web que s’executa com si fora una aplicació), aplicacions de Google Map, GMail, Facebook, Youtube, Dropbox i bàsicament qualsevol servei web i aplicació clàssica de GNU/Linux que vulguem.

Les aplicacions web disponibles són moltes, però encara podrien ser més. És molt possible que a la llarga siga possible afegir les nostres pròpies aplicacions (un diari, la caixa, etc.) per fer-les servir de la mateixa manera que les fem servir amb l’iPhone o l’Android.

La interfície de Jolicloud té una espècie de navegador de fitxers, però més bé és un llistat, ja que en fer clic sobre qualsevol dispositiu s’acabarà obrint el Nautilus amb un tema adaptat al Jolicloud però que en realitat no s’integra bé. Cal pensar que en un futur milloraran el navegador de fitxers propis en el seu aspecte més bàsic.

Navegadors de fitxers del Jolicloud

L’últim punt del qual caldria parlar és de les opcions de configuració de l’escriptori Jolicloud: molt limitades per no dir nul·les. La secció de configuració permet només modificar aspectes bàsics del nostre perfil, però no permet canviar gairebé cap paràmetres de l’escriptori. Aquest també és un punt que segurament millorarà en properes versions.

Preferències del Jolicloud

Conclusions

He d’admetre que estic molt sorprès amb el Jolicloud. En un principi pensava que seria una distribució més, sobretot pensant que el Meego ja complia el paper que vol complir el Jolicloud. Però Jolicloud és realment diferent, copiant la forma de funcionar dels telèfons mòbils amb Android i iPhone, amb tots els seus avantatges i amb un linux per sota que fa que les possibilitats siguen infinites (totes les que un sistema linux permeta).

Tot i així encara queden alguns aspectes per millorar com la integració amb el GNOME: s’ha de dir que és lleig veure el nautilus amb el tema que li han posat després d’haver estat treballant amb la interfície del Jolicloud. Altre aspecte a millorar és la personalització de la interfície i altres opcions de configuració: actualment és molt limitat el que podem personalitzar.

Jolicloud pot acabar convertint-se en una distribució ideal per la gent que només vol l’ordinador per a un ús bàsic i no tan bàsic. A més, podria considerar-se una distribució ideal per als nouvinguts. Caldrà estar atents al seu desenvolupament.

Descàrrega

Podeu baixar la versió 1.0 de Jolicloud des de la secció de baixades del seu web. La instal·lació és exactament igual que amb una Ubuntu i podeu fer-ne proves abans d’instal·lar-la. Permet dos tipus d’instal·lació, un amb wubi o bé amb una iso normal.

L’altre dia, el nostre company Aljullu ens demanava com havíem fet per fer l’efecte que veieu amb els enllaços a GNULinux.cat. He d’avisar-vos que aquest efecte és molt més bonic si el mireu amb el Google Chrome o amb la beta del Firefox4 (amb la 3.X només veureu part de l’efecte).

Això és un enllaç exemple

L’efecte només requereix CSS3, res de javascript o qualsevol altra cosa. És molt senzill: el que es fa és jugar amb els paràmetres que permeten girar el text i temporitzar l’efecte, de forma que s’aconsegueix un resultat molt maco (per descomptat això és a gust personal de cadascú). Només heu de jugar amb els paràmetres a i a:hover tot afegint l’opció transition, que és la vos permetrà jugar fàcilment amb això. A més, afegim un fons i arrodonim les vores, res de l’altre món. Ací teniu el codi exemple amb el qual heu de jugar, és el que fem servir a GNULinux.cat tal qual:

a    {
 display: inline-block;
 padding: 2px;
 outline: 0;
 color: #3a599d;
 -webkit-transition-duration: 0.25s;
 -moz-transition-duration: 0.25s;
 -o-transition-duration: 0.25s;
 transition-duration: 0.25s;
 -webkit-transition-property: -webkit-transform;
 -moz-transition-property: -moz-transform;
 -o-transition-property: -o-transform;
 transition-property: transform;
 -webkit-transform: scale(1) rotate(0);
 -moz-transform: scale(1) rotate(0);
 -o-transform: scale(1) rotate(0);
 transform: scale(1) rotate(0);
}
a:hover {
 background: #F58324;
 text-decoration: none;
 color: #fff;
 -webkit-border-radius: 4px;
 -moz-border-radius: 4px;
 -o-border-radius: 4px;
 border-radius: 4px;
 -webkit-transform: scale(1.05) rotate(-1deg);
 -moz-transform: scale(1.05) rotate(-1deg);
 -o-transform: scale(1.05) rotate(-1deg);
 transform: scale(1.05) rotate(-1deg);
}

Tingueu en compte que els paràmetres -moz/-webkit/-o són paràmetres específics per als diferents navegadors que encara no han implementat la característica «transform» a nivell global (això és perquè alguns navegadors ho implementaren abans i altres més tard). Ara mateix hem de posar-ho per fer que la compatibilitat siga màxima (tot i que realment només es veurà bé amb els navegadors més moderns).

Això ho vam vore al bloc de David Walsh.