- Enllaç | Arxiu de la tira ecol en català
Monthly Archive: maig 2010
Sembla clar que amb humor és la millor manera de fer les coses. No fa molts dies Google va iniciar una campanya publicitària amb un vídeo que mostrava la rapidesa del Google Chrome. Ací el teniu:
Doncs bé, Opera ha decidit fer una paròdia:
Potser alguns de vosaltres vos recordeu d’un programa per a Windows que es deia «Everest» o alguna cosa semblant i que permetia obtindre tota la informació del maquinari del nostre ordinador. Això era molt útil sobretot a l’hora de baixar els controladors adients. Encara recorde els maldecaps que em suposava no tindre els cds/disquets de controladors quan instal·lava Windows a un ordinador.
A OMG!Ubuntu parlaven ahir d’un programa que m’ha recordat molt a l’Everest: Hardinfo. Hardinfo ens mostra no només tota la informació del maquinari del nostre sistema, entre ella, per exemple, la temperatura que els sensors indiquen, sinó que a més ens dóna informació del sistema operatiu, mòduls carregats, llengües, etc.
Finestra principal del hardinfo
Hardinfo fa encara més: ens permet executar test de rendiment del nostre sistema. A la part esquerra, a baix de tot, hi trobareu una secció que es diu Benchmarks. Jo he fet els tests i he obtingut els següents resultats:
- CPU Blowfish | 8.17 (menys és millor)
- CPU CryptoHasth | 163.95
- CPU Fibonnaci | 3.34 (menys és millor)
- CPU N-Queens | 10.20 (menys és millor)
- FPU FFT | 3.65 (menys és millor)
- FPU Raytracing | 6.46 (menys és millor)
Molt probablement trobareu el paquet hardinfo als repositoris de la vostra distribució (si no el trobeu, podeu passar-vos per la secció de baixades de la pàgina oficial).
- Enllaç | Pàgina oficial del projecte
Aquells qui us dediqueu al 3d i vulgueu emprar eines lliures, us agradarà saber que un desenvolupador anomenat DrPetter, ha desenvolupat un programa d’escultura digital a l’estil de Mudbox o Zbrush totalment lliure anomenat Sculptris.
Si heu vist el vídeo que encapçala l’article us haureu fet una idea de les possibilitats que ofereix, i si li doneu una oportunitat, el primer que us cridarà l’atenció és la seva interfície totalment minimalista. I es que Sculptris està pensat només per a esculpir models 3d, no es tracta d’un programa tipus Blender i no pretén ser-ho, de fet, el programa no està preparat per a fer textures complexes, o renderitzats realistes, així que més aviat és una eina que necessita d’altres per a acabar la presentació dels models. Així pot ser que algú es pregunti per què modelar en Sculptris, si Blender ja té una eina d’escultura i igualment l’hem de fer servir per acabar la presentació? Doncs la resposta és molt senzilla: ara mateix l’escultura amb Sculptris és molt més potent i versàtil, ja que té implementat un sistema de tessel·lació dinàmica, és a dir, que crea nova geometria allà on l’usuari la necessita, mentre que a Blender l’escultura només deforma una geometria prèviament construïda (tot i que aquesta és una de les funcionalitats que pensen implementar en breu).
Als Forums de Sculptris comenten que funciona prou bé a Linux sota Wine tret d’algunes dreceres de teclat, que suposo i espero, algú no trigarà a solucionar. Personalment us animo a provar-lo, ja que encara que no en tinguis ni idea de modelat 3D, al ser tan intuïtiu, en uns minuts pots estar fent alguna cosa interessant!
- Enllaç| Pàgina del Projecte
- Descarrega| Sculptris 1.0
Arran d’una pregunta feta pel nostre company Hermes al fòrum me n’he adonat que a l’Ubuntu no és possible comprimir en aquest format. És clar que no me n’havia adonat perquè mai ho faig servir -sobretot perquè no és lliure, però crec que possiblement a més d’un li serà útil saber què fer en cas de voler treballar amb aquests tipus de fitxers a Ubuntu. Senzill:
sudo apt-get install unrar rar
Ubuntu instal·la amb l’ubuntu-restricted-extras el programa «unrar», que permet descomprimir fitxers .rar. Però si volem comprimir en format .rar haurem d’instal·lar el programa «rar». Si no teniu instal·lat el programa rar, a l’hora de comprimir un fitxer amb l’ordre «Comprimeix» del menú dret que apareix al clicar sobre un fitxer, veureu que no podreu triar el format .rar. Un cop instal·leu el programa, ja vos apareixerà:
MeeGo és l’evolució de Moblin després que Intel i Nokia arribaren a un acord de col·laboració per tal de desenvolupar un sistema operatiu enfocat a dispositius mòbils i ultraportàtils. Aquest acord es va produir ja fa uns mesos i no havíem rebut cap notícia sobre el seu desenvolupament. Finalment ja el tenim ací i cal dir que no sembla molt diferent d’allò que ja era Moblin. Existeix una diferència gran, però, i és que MeeGo es pot instal·lar al Nokia N900. Això és un avantatge entre d’altres coses perquè la traducció és comunitària i per tant el català no trigarà molt a estar disponible (per desgràcia actualment no hi és).
MeeGo 1.0 està basada en el nucli 2.6.33 (l’últim publicat actualment), fa servir una interfície Qt (això li agradarà al Manu Tortosa), el sistema de fitxers que utilitza és Btrfs (la propera generació de sistemes de fitxers) i després conté tot un seguit d’eines per facilitar l’experiència de l’usuari al màxim.
Interfície de MeeGo
Com podeu comprovar a la captura, la interfície no és gaire diferent de la del Moblin: simplement sembla tenir més colors. Si vos fixeu, veureu també que el navegador per defecte és Chrome, una decisió lògica tenint en compte el tipus de dispositius als quals està enfocada aquesta distribució. MeeGo és una distribució «social», tot i que és possible instal·lar més programari (no he trobat informació sobre quina distribució base han fet servir, a Moblin era Fedora).
Instal·lació
MeeGo s’instal·la generalment fent servir un disc usb. Per tant, haureu de baixar la imatge. Després haureu de connectar el disc usb i desmuntar-lo (de forma que estiga connectat a l’ordinador però no muntat) i seguidament obrir un terminal i executeu:
sudo dd bs=4096 if=ruta_a_la_imatge_meego of=/dev/sdxx
Amb això ja tindreu MeeGo al vostre disc usb preparat per iniciar-lo des de qualsevol dispositiu mòbil per usb. En el cas del Nokia N900 serà diferent, per descomptat.
He provat MeeGo al meu ultraportàtil AAO i he d’admetre que ha millorat molt respecte a Moblin. Tot i que l’aspecte és molt semblant, el comportament és extraordinàriament millor. Sembla també que han polit la integració de les aplicacions amb la interfície del sistema. Estic gratament sorprès i em sembla que aquest cop MeeGo es quedarà com la distribució definitiva al meu AAO. Vos deixe unes quantes captures que he fet a continuació.
- Enllaç | Pàgina oficial del projecte
- Descàrrega | MeeGo 1.0
Adblock plus és un complement per a molts navegadors que elimina la publicitat, sobretot la publicitat flash, de les pàgines web. Adblock plus es basa en una sèrie de llistes que bloquegen només els continguts que són publicitat (en general encerta en el 95% dels casos). El resultat és més que visible. Per exemple, anem a una pàgina com MuyLinux:
Pàgina web MuyLinux.com amb i sense publicitat
Realment la diferència no és tanta, però el que passa és que la barra dreta es desplaça conforme ens desplacem per la pàgina; quan s’entra a la pàgina principal o a un article, apareix un gran bàner que no permet veure res i ens l’hem d’empassar. La cosa va més enllà, però, i és que tantes animacions flash ralentitzen la càrrega de la pàgina i, en alguns casos, l’aturen. MuyLinux és un cas de milers. Altre cas realment desesperant és TheInquirer.es. La publicitat és intrusiva, és desesperant i a més fa que la pàgina no es carregue bé.
Durant dos o tres anys vaig fer servir l’adblock plus: moltes pàgines viuen de la publicitat i fent servir l’adblock podem estar condemnant-les a desaparèixer. Tot i així, existeix publicitat i publicitat. Moltes pàgines utilitzen una publicitat de mala manera i fan que l’experiència de l’usuari siga realment dolenta. Moltes pàgines que visite sovint fan servir aquest tipus de publicitat. I per això he decidit fer servir adblock plus de nou. Ja m’havia oblidat de com de ràpid es carreguen les pàgines quan es bloquegen tots els anuncis.
L’Adblock plus permet triar quines pàgines es volen bloquejar i quines no. Per això mateix ara sóc jo qui decidirà si vull veure la publicitat o no: i el criteri serà la intrusió de la mateixa. Crec que és la millor opció. Una cosa és matar a una pàgina fent servir l’adblock i una altra és que la pàgina me mate a mi a base d’anuncis. Això no, gràcies.
Possibles solucions
- Fer servir html5 en lloc de flash
- Evitar els interstitial o publicitat que amague el contingut de la pàgina
- Evitar que la publicitat seguisca al visitant
En fi. Si esteu amb mi, ja sabeu: Adblock Plus. Però feu-lo servir amb el cap, sigueu selectius. No elimineu la publicitat perquè sí.
- Enllaç | Adblock Plus per al Firefox
- Enllaç | Adblock Plus per al Chrome
Després de gairebé un any des que es va presentar la primera versió de Google Chrome, per fi s’ha alliberat una versió considerada estable. Al bloc del Chromium així ho anuncien:
Després d’haver aconseguit millores contínues amb el suport de connectors, en funcionalitat dels complements i la integració amb l’escriptori, conjuntament amb noves característiques com les notificacions d’escriptori i la sincronització de les adreces d’interès, creiem que aquesta versió de Google Chrome per a linux és una versió sòlida, d’altes prestacions, completa en característiques i enfocada a qualsevol ús.
Curiosament avui han presentat a OMG!Ubuntu unes proves de rendiment de diferents navegadors. El Chrome està en molt bona posició, conjuntament amb l’Opera i el Midori. Sembla, però, que a nivell global el Chrome és el navegador més complet. Ja podeu baixar-vos aquesta versió.
- Descàrrega | Google Chrome 5 per a GNU/Linux (paquets precompilats deb i rpm)
Gràfic de rendiment del javascript amb diferents navegadors (menys = millor)
Hui s’ha publicat Fedora 13, carregada de novetats i amb tot un seguit de característiques que la fan una mica més amigable per a l’usuari. Algunes de les característiques que inclou aquesta versió ja les podíem trobar des de fa temps a distribucions com a Ubuntu com són la instal·lació automàtica de paquets d’idioma així com la instal·lació dels mòduls d’impressió. Aquestes característiques són bàsiques i és un pas endavant fet per l’equip de Fedora haver-les inclòs (per fi):
- Instal·lació automàtica dels mòduls d’impressió
- Instal·lació automàtica dels paquets d’idioma
- Disseny nou per a l’eina de gestió d’usuaris
- Suport 3D experimental per a targetes NVIDIA
Una altra característica molt interessant és la inclusió de Btrfs, un sistema de fitxers del qual hem parlat més d’un cop i que com a principal avantatge permet fer «captures» del disc en moments concrets de forma que si volem tornar a un estat anterior, la cosa serà molt fàcil. Això va molt bé després d’actualitzacions fallides o altres casos en què no hauríem d’haver fet alguna cosa que ha espatllat l’ordinador.
La instal·lació ha canviat: el principal canvi és referent a la partició dels discos. Ara s’ha de seleccionar el disc sobre el qual es vol instal·lar Fedora i un cop fet això, se’ns mostrarà un senzill diàleg on se’ns demana com ho volem fer: un diàleg molt semblant al diàleg que mostra el Mozilla Weave a l’hora de sincronitzar les dades del nostre navegador.
Diàleg de particionament de Fedora 13
Un cop instal·lada, el primer canvi que es veu a Fedora és el punter: quan l’ordinador està «pensant», l’animació mostrada al punter ha canviat i ara és una mica més atractiva. També han canviat el fons de pantalla i entre les aplicacions per defecte cal destacar la inclusió de Shotwell com a gestor de fotografies, gnote com a gestor de notes, l’eina de còpies de seguretat Déja Dup, s’ha eliminat The Gimp (bé, no tinc clar si The Gimp ja venia instal·lat en versions anteriors), com a client social s’inclou Pino i el Rhythmbox ja té suport per a l’iPod i l’iPhone.
En definitiva, Fedora 13 inclou moltes novetats i ara caldrà veure fins a quin punt és amigable i estable. Per ara, no he pogut instal·lar-la a una màquina virtual (probablement perquè és massa nova), però per la resta sembla funcionar bé. Més endavant provaré l’eina de suport d’idioma així com la instal·lació de còdecs propietaris i comprovaré el sistema de detecció d’impressores.
- Més informació | Notes del llançament
- Enllaç | Un punt de vista complementari
- Descàrrega | Fedora 13
Avui s’ha alliberat una nova versió de Fedora, una de les distribucions de GNU/Linux més famoses i utilitzades, caracteritzada per portar-nos les últimes versions de programari. El seu llençament s’ha posposat dues setmanes respecte de la previsió inicial. El nom clau d’aquesta nova versió prové de Robert Hutchings Goddard, pioner en el camp dels coets. Per a instal·lar aquesta nova versió, dirigiu-vos a la pàgina de descàrrega del projecte Fedora.
Fedora 13 Goddard
Les principals característiques que porta Fedora 13 (Goddard) són:
- Instal·lació automàtica dels controladors de les impressores
- Instal·lació automàtica dels paquets d’idioma
- Integració del gestor de paquets PackageKit amb la majoria de programes
- S’ha redissenyat l’eina per a gestionar usuaris
- Acceleració 3D experimental amb el controlador lliure Nouveau per a targetes Nvidia
- Nous programes predeterminats del sistema: el gestor fotogràfic Shotwell, l’eina de microblogging Pino, el programa de còpies de seguretat Déjà Dup, el gestor d’escaneig Simple Scan i els post-it del Gnote.
- Nou gestor de color Gnome Color Manager
- Rhythmbox afegeix el suport per a iPhone
- Suport per a DVB
A més, us recomano que passeu per la pàgina de documentació de Fedora, on trobareu informació molt interessant, tant en format HTML com PDF. En aquesta pàgina podeu trobar el calendari que ha seguit Fedora 13 fins al seu alliberament.
Comentaris recents