El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: març 2009

El divendres passat vam canviar els servidors de lloc físic. Això ho vam fer entre d’altrs motius, perquè vam canviar de proveidor de serveis (ISP). A causa d’això, ens era necessari canviar la configuració del serivodr de DNS, i reemplaçar en els fitxers de configuració la IP vella per la IP el nou proveidor de serveis. El problema ens va venir al haver de reemplaçar per cada domini hostatjat als servidors la IP vella per la nova.

Per facilitar-nos aquesta feina tan feixuga, ens podem ajudar el programa sed. Sed significa “stream editor”, i és un editor de text que ens ajuda a processar text i ens el mostra per pantalla. Un clàssic exemple de la seva utilitat serveix per reemplaçar text, per exemple, una ip bella que tinguem per una de nova. El seu ús és tan senzill com

sed 's/ip-antiga/ip-nova/g' fitxer-on-s'ha-de-fer-el-reemplaç

El problema que tenim és que l’editor sed només ens mostrarà el canvi per pantalla. Perquè ens guardi el canvi efectuat tenim dues opcions.

La primera és guardar els canvis en un altre fitxer

sed 's/ip-antiga/ip-nova/g' fitxer-original > fitxer-nou

La segona opció ens permet guardar els canvis en el matix fitxer

sed 's/ip-antiga/ip-nova/g' fitxer-original > fitxer-nou && mv fitxer-nou fitxer-original

Ara que ja coneixem una de les moltes coses que pot fer el sed, ens centrarem a resoldre el problema inicial que teniem. Si com a servidor de DNS utilitzeu el bind, per a fer el reemplaç per a cada virtual host, podem ajudar-nos amb un petit script bash. Tansols hem d’anar en una terminal i escriure:

cd /etc/bind/zones/
for f in *
do
cd $f
sed 's/ip-antiga/ip-nova/g' ext-for > ext-for.new && mv ext-for.new ext-for
cd ..
done

I ja tenim tots els fitxers reemplaçats amb qüestió de segons.

A la propera versió d’Ubuntu (9.04, Jaunty Jackalope) que ha de sortir el 23 d’abril, hi haurà l’opció de tenir les nostres particions formatades amb el nou sistema de fitxers ext4. Aquest és una evolució de l’actual ext3, però amb moltes millores encaminades a obtenir un millor rendiment, com es pot veure en aquesta comparativa feta a Phoronix. A la majoria de paràmetres que es comparen, ext4 en surt molt ben parat respecte dels altres.

Segons aquesta anotació (ho sento, és en alemany, però els problemes estan descrits en anglès) si es produeix una caiguda del sistema, pot provocar la pèrdua de dades en certs fitxers (que acaben quedant amb una mida de 0 bytes). En aquest mateix article es comenta que no és un problema específic d’Ubuntu, perquè també s’ha produït amb altres distribucions importants, com Gentoo. També s’indica que el problema no és tan gran en servidors, que segurament tindran sistemes de replicació de dades, SAI, etc. Però sí que és més possible (encara que no massa) que passi en equips de sobretaula.

Segons s’extreu de l’enllaç extret de la mateixa anotació, ja s’està treballant per a solucionar aquest problema, però encara no estan implantades.

De moment, a Ubuntu 9.04, el sistema ext4 només serà opcional i podrem seguir utilitzant el sistema ext3, que no té el problema que hem comentat.

Fa realment falta una infraestructura com The Microsoft Network (MSN) per a fer un xat privat*? Cal dependre dels seus servidors i usar el seu protocol? La resposta és no. Podeu implementar un messenger primitiu amb el programa netcat, i alhora establir manualment un socket TCP. Netcat és una potent utilitat de xarxa que permet molt més: pretenc amb aquest apunt només introduïr-vos-hi.

sudo apt-get install netcat

Es tracta de fer escoltar un port TCP arbitrari en la vostra màquina i connectar-hi amb una altra instància del netcat. Si, encerteu: ho podeu fer en un sol ordinador. Obriu una consola i feu que el netcat escolti:

nc -l 192.168.1.2 -p 1234

En efecte, 192.168.1.2 exemplifica la vostra IP de rang privat, i mil dos-cents vint-i-quatre el port arbitrari al qual escolteu. Obriu una altra pestanya o terminal i establiu el ditxós socket:

nc 192.168.1.2 1234

Proveu de transmetre una cadena de caràcters des de qualsevol de les consoles. El netcat envia el text cru a través del socket, que apareix instantàniament a l’altra consola.

Aquesta xorrada és més divertida si ho feu des de màquines diferents. Aleshores haureu de saber la IP de la màquina remota, la màquina remota haurà de saber la vostra (per a haver-hi comunicació bidireccional), si hi ha tallafocs haureu d’excloure qualsevol restricció (penseu que heu d’usar dos ports diferents) i si hi ha algun enrutador que fa masquerading (NAT), doncs haureu de dirigir aquest port cap una la màquina local concreta dins la subxarxa de destí.

I no, no m’ho pregunteu. Netcat no pot fer el No Admitir 😉

Salut!

* Privat si, però gens segur…

Aquesta anotació és la continuació de la que vaig fer fa dos dies.

No tots els enllaços que hi ha a RojaDirecta es poden veure per http, sinó que alguns necessiten instal·lar algun programa (indicat al nom de l’enllaç). De tots els programes que hi ha, n’hi ha un que té versió Linux: el SopCast. Fins no fa massa, la seva utilització era una mica complicada, i basant-se molt en el terminal, però fa unes setmanes he vist que ha sortit un nou programa, el SopCast-Player, que utilitza el SopCast com a base, i en millora moltíssim les prestacions.

Per a instal·lar-lo, abans que res, heu de tenir instal·lat el reproductor de vídeo VLC (ja de pas, és una meravella i us el recomano). Per a instal·lar el VLC, ho podeu fer directament des del Synaptic o per mitjà de la següent ordre des del terminal:

sudo apt-get install vlc

Un cop tingueu el VLC, per a instal·lar el SopCast-Player aneu a la pàgina de descàrregues SopCast-Player i baixeu-vos els paquets sp_auth i sopcast-player adequats a la vostra distribució i a l’arquitectura del vostre ordinador. En el meu cas, utilitzo un ordinador de 32 bits (per tant, el nom de fitxer contindrà “i386”) i la meva distribució és Ubuntu (per tant, l’extensió del fitxer serà .deb). O sigui, que m’he baixat els fitxers “sp-auth_3.0.1_i386.deb” i “sopcast-player_0.2.1-1_i386.deb”. Si teniu Ubuntu, des d’un terminal aneu al directori on heu desat els dos fitxers i executeu:

sudo dpkg -i sp-auth_3.0.1_i386.deb sopcast-player_0.2.1-1_i386.deb

Un cop instal·lat, tindreu el programa a “Aplicacions>Internet>SopCast Player”. Si l’executeu, us trobareu amb aquesta pantalla:

Vista principal del SopCast-Player

Vista principal del SopCast-Player

Realment, el primer cop que us connecteu no veureu tots els canals que hi ha a mà dreta, però si premeu el botó que hi ha per a actualitzar-lo, us els mostrarà de seguida. Veureu hi ha moltíssims canals. Alguns són canals normals, però altres són enllaços especials de SopCast des dels quals podem veure els esdeveniments esportius que ens interessen. A més, no només hi ha enllaços d’esports, sinó sèries, pel·lícules, documentals, etc.

Si tot i això volem veure algun esdeveniment esportiu que no trobem a través dels canals, podem anar a RojaDirecta i cercar si hi ha l’esdeveniment que ens interessa. A l’anotació anterior vam veure com visualitzar-los si són de descàrrega directa. Però si no n’hi ha, i trobem l’enllaç del tipus “SopCast”, podem copiar l’enllaç (que serà alguna cosa semblant a “sop://sop.rojadirecta.com:3912/11028” però canviant els números del final) i, des del SopCast-Player, fem “Fitxer>Obre”, hi enganxem l’enllaç sop i l’esdeveniment es començarà a reproduïr.  Aquest normalment té un retard més gran que si es fa per enllaç directe (uns 30 segons).

Ho he vist a KDEblog, on al mateix temps ho han vist al bloc KDE Pinheiro, un dels blocs de KDE més famosos. Aquestes són les icones que representaran les aplicacions de KOffice 2, la suite ofimàtica de KDE4 que porta molt i molt de temps en desenvolupament. Si mireu una ullada a les dates de publicació, la primera alfa es va publicar a finals del 2007. El 5 de març es va publicar la beta 7 i sembla que aquesta serà, per fi, la darrera beta.

Per aquesta mateixa raó ja s’està preparant la publicació final i les icones bàsiques del programa han d’estar preparades. A mi, personalment, no m’acaben d’agradar perquè estan massa recarregades i no es diferencien molt bé entre elles: segueixen una mateixa estructura i els colors són molt semblants entre el KWord, el KSpread i el KPresenter. Ací les teniu:

koffice-icones

Ja que estem en una sèrie d’apunts dedicada a la música, avui us explicaré un petit truc per aquells que tingueu cds gravats amb antics sistemes privatius, i volgueu copiar-vos els arxius o música que contenen als nous sistemes lliures.

Per començar il·lustrem la problemàtica. Sovint, aquests cds gravats en aquests sitemes vells, ens hi apareixen els caràctres anomenats “llatins” de la següent manera

Bj?rk - Greatest Hits - 01 - All Is Full of Love.mp3 (codificació no vàlida)

Un exemple del que seria el directori sencer

nautilus-1

Per solucionar aquest problema, no cal anar canviant els noms un per un, per fer aquesta tasca ja se n’encarregarà el programa nautilus-filename-repairer. Per instal·lar-lo és tan senzill com des d’una terminal esciure la següen ordre

sudo apt-get install nautilus-filename-repairer

I ara només caldrà fer clic amb el botó secundari al fitxer al que se li ha de reparar el nom, i sel·leccionar de la llista el nom correcte

nautilus-2

Gmail encara està afectat per una suposada vulnerabilitat que va ser descoberta al 2007 per l’espanyol Vicente Aguilera, això és simplement perquè l’equip de google no li ha donat importància dient que era difícilment explotable.
Aguilera, al veure que no han fet res per solucionar-ho ha publicat una descripció més detallada.

M’he documentat una mica i he trobat un comentari a SoftwareZone, que feia referència a un altre de kriptòpolis (aquest últim anònim), on s’explica força bé el perquè no és preocupant i per tant google no en fa cas.

L’explico en català:

(més…)

Molts usuaris de l’altre bàndol, tenen por de passar-se a GNU/Linux pel tema de la simplicitat a l’hora d’utilitzar el sistema i per això se’ls recomana Ubuntu, ja que sembla ser que és tan amigable per a tothom. El que vull demostrar amb aquest article és que Slackware també és molt recomanable per a usuaris novells.

Slackware té molta fama per allò que molta gent odia que és compilar programes. Bé, la veritat és que un cop t’hi acostumes no és tan pesat com sembla, però entenc que això de fer click a sobre d’un programa i que s’instal·li el programa i les seves dependències és molt més còmode i senzill que compilar programa i dependències una a una. Slackware té un instal·lador de paquets pre-compilats d’extensió .tgz, les dues maneres d’utilitzar-lo són via KPackage o via Terminal utilitzant el pkgtool. Però aquest instal·lador no instal·la dependències, només instal·la el programa. El programa s’instal·la fàcilment però moltes vegades no funciona perquè li falten dependències o llibreries. Però com tot en aquest món de GNU/Linux, té una solució, el sistema “APT” per a Slackware. Hi ha més d’un programa amb aquesta funció, però ens centrarem amb Slapt-Get i Gslapt.

(més…)

Fa uns mesos, volia veure la fascinant final del campionat nacional de petanca del Kazakhstan, i no hi havia cap cadena nacional que l’emetés, o sigui que vaig haver de buscar-me la vida per a poder-la veure des de GNU/Linux. Al final, vaig trobar dues maneres de fer-ho. Aquesta és la primera de dues anotacions on les explicaré. Un dels problemes  que tenen és que la majoria d’enllaços són en idiomes no massa pròxims (xinès, hebreu, etc.) tot i que cada cop hi ha més enllaços en anglès i algun en castellà.

No sé exactament l’ample de banda mínim per a que vagin bé. L’únic que puc dir és que jo tinc contractades 3Mb i de totes dues maneres em va bé (encara que de tant en tant hi ha algun petit tall).

A l’anotació d’avui parlaré d’un sistema bastant senzill, però potser el que va més ràpid, senzill i amb menys decalatge de temps respecte de l’emissió real: la visualització directa per http. Quan he de visualitzar algun esdeveniment, per a mi és la primera opció.

A la pàgina d’inici de RojaDirecta, hi ha una agenda dels esdeveniments d’avui. Si feu clic sobre algun d’ells, veureu diferents enllaços a través del qual podeu veure’l. Tots aquells enllaços que hi posi “NO P2P” són els més interessants, perquè es veuen directament des del vostre navegador d’Internet, segurament el Firefox, sense haver d’instal·lar res, i tenen molt poc decalatge respecte de l’emissió real (uns 10 segons).

Simplement, feu clic a l’enllaç i us obrirà una finestra des del qual veureu l’esdeveniment escollit.

En la següent anotació parlaré de com visualitzar alguns dels que són P2P…