El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: març 2009

Que el tema per defecte d’Ubuntu és molt lleig és tan veritat com el conyaç que vos estic donant jo amb l’Ubuntu els darrers dies (més del normal). Doncs ara, sembla que per fi s’estan pensant solucionar aquest aspecte i han afegit nous temes, que no seran activats per defecte.

Supose que molts recordareu el tema Dark-Room, que va ser un fracàs estrepitòs i que molts usuaris (gairebé tots) es van mostrar contraris a que aquest fora el tema per defecte. En canvi, però, durant els darrers mesos un tema anomenat “Dust” ha estat guanyant popularitat. Aquest és un dels temes que s’afegiran per defecte al llistat de temes possibles.

Ací teniu els tres nous temes afegits:

En en els ordinadors, els ous de pasqua són missatges, gràfics, efectes de so, o canvis inusuals en el comportament dels programes, que es produïxen després d’introduir certes comandes no documentades, clics amb el ratolí, o combinacions de tecles. Es va utilitzar inicialment el terme ou de pasqua per a descriure els missatges ocults en el codi objecte d’un programa per diversió, i que només podien trobar aquells navegaven pel codi.

En el cas de Gnome, hi ha dos ous de pasqua molt fàcils d’executar. El primer que us porposem és Un peix anomenat Wanda. Veieu que el nostre amic torna a aparèixer al blog, però aquesta vegada no és per donar consells sinó per nedar tranquil·lament per la pantalla. Primer anirem a executar una aplicació (alt + F2), després escriurem sense cometes “free the fish” i finalment clicarem a Executa.

El segon ou de pasqua protagonista de l’apunt és l’anomenat Killer Gegls from outer space. Seguirem aproximadament el mateix procediment que abans. Anirem a executar una aplicació (alt + F2), escriurem també sense cometes “gegls from outer space” i apretarem el botó Executa. Automàticament, apareixerà un joc a l’estil Space Invaders on la nau, per sorpresa de tots plegats, és Wanda el Peix! Quin peix més polivalent! I dispara contra unes ovelles provinents de galàxies molt llunyanes.

D’ous de pasqua n’hi ha molts, sobretot en el món del programari lliure. I sempre resulta molt divertit trobar-los. Així que si algú en troba algun altre dins del Gnome, que ho comuniqui ràpidament i en farem ressò. Els ous de pasqua d’altres programes d’Ubuntu ja els anirem escrivint de mica en mica.

Una abraçada a tots! Que us ho passeu bé!

Aquesta vesprada he pogut llegir al bloc Tombuntu que s’han publicat uns repositoris launchpad per a ubuntu amb la versió pre-alfa de Google Chrome nadiu per a GNU/Linux.

Només heu d’afegir el següent repositori anant a Sistema > Administració > Fonts de programari, després a la pestanya de “Programari de tercers” i allà li doneu a “Afegeix” i copieu i enganxeu la següent línia:

deb http://ppa.launchpad.net/chromium-daily/ppa/ubuntu intrepid main

En acceptar i tancar us demanarà si voleu actualitzar els repositoris, accepteu. Per instal·lar el navegador, aneu a Sistema > Adminstració > Gestor de paquets synaptic i allà cerqueu el paquet chromium-browser, i l’instal·leu.

Els paquets d’aquesta versió pre-alfa estan en una versió molt verda, a més que no han estat testejats. Proveu-lo, per curiositat, però no és una versió per treballar amb ella amb normalitat. La primera cosa que he pogut comprovar és que les pestanyes no funcionen…

captura-google-chrome-chromium

El programa que ve de manera predeterminada amb Ubuntu per a fer captures de pantalla està bé, però sempre he trobat que li manquen opcions per a fer més àgil la captura. Gràcies a aquesta anotació d’Ubuntips he descobert el Shutter (abans anomenat GScrot, i entenc per què li van canviar el nom 🙂 ), que ofereix moltes opcions avançades (i fàcils d’utilitzar). Per a instal·lar el programa, hem d’afegir al nostre sistema el seu repositori de Launchpad. És a dir, editem el fitxer sources.list:

sudo vi /etc/apt/sources.list

I afegim al final la següent línia:

deb http://ppa.launchpad.net/shutter/ppa/ubuntu intrepid main

Després, hem d’afegir la seva clau:

wget -q http://shutter-project.org/shutter-ppa.key -O- | sudo apt-key add -

Per últim, fem una actualització dels paquets i instal·lem el Shutter:

sudo apt-get update

sudo apt-get install shutter

Fins que no assignem al Shutter les dreceres del teclat l’haurem d’obrir des de “Aplicacions > Accessoris > Shutter”. La pantalla principal del programa és la següent:

Pantalla principal del Shutter

Pantalla principal del Shutter

A la barra d’eines, veiem els principals tipus de caputura que es pot fer:

  • Selecció: Es pot fer una selecció rectangular de la pantalla per a fer la captura.
  • Full screen: Captura tota la pantalla.
  • Finestra: Permet la captura amb un sol clic d’una de les finestres que tinguem obertes. Molt útil.
  • Secció: Captura amb un sol clic una secció d’una finestra. Per exemple, permet capturar la barra d’eines d’un programa, o la barra d’estat, o un formulari, etc.
  • Web: Se li indica una pàgina i un retard, i el programa et fa una captura d’aquesta pàgina al cap dels segons que se li ha indicat (sense que s’arribi a veure la pàgina en cap navegador).

A més, a través del menú “Edita > Preferències” podem modificar el comportament general del programa. Hi ha moltes opcions, i recomano que us les mireu, però segurament les més interessants són a la pestanya “Comportament”, on podem assignar alguns dels tipus de captura a la drecera del teclat que més ens interessi.

La navegació web és pot fer a través de molts navegadors, però tots tenen el desaventatge que és el navegador qui interpreta el codi i el javascript, amb el que si el teu navegador s’equivoca, que passa? Doncs que veiem malmament la pàgina web.

Navegant el web amb el telnet

Navegant el web amb el telnet

Per evitar aquest molest problema podem usar com a navegador el programa telnet, que a més a més te l’avantage que es troba inclòs a totes les distribucions gnu/linux. Amb el telnet tenim rapidesa, i a més a més veiem com és la pàgina web de debó, sense les variables interpretacions que fan els diferents navegadors que es troben al mercat. Això fa que nosaltres vegem la pàgina diferent de com l’autor, amb el seu bell codi, pretenia que és veiés.

Ara anem a veure com ens ho fem per navegar amb aquest navegador “minimalista”

Primer de tot necessitem obrir una terminal, i hi escriurem el nom de la pàgina que volem veure. Per a proposits didaces escollirem una pàgina web molt senzilla,  guillemgilabert.com. Si volem veure la pàgina web, especificarem el port en que el servidor la serveix. Normalment sol ser el port 80. Així esciurem en la terminal

telnet guillemgilabert.com 80

Ara ens hem d’esperar a que és produeixi la triple encaixada de mans (informació en castellà), i s’estableixi la conexió. Llavors esciurem les següents ordres, seguit de dos retorns de carro. Això voldrà dir apretar dos cops la tecla intro. Cal notar que s’especifica el host ja que el servidor on es troba hostatjada aquesta web serveix més d’un domini alhora.

GET / HTTP/1.1
Host: guillemgilabert.com

Tambè podem demanar un fitxer concret

GET /index.php HTTP/1.1
Host: guillemgilabert.com

Com podeu veure el resultat és molt bonic i clar. Val la pena usar telnet com a navegador!

Tambè és possible veure només les capçaleres

HEAD /index.php HTTP/1.1
Host: guillemgilabert.com

Navegant amb el netcat!

Navegant amb el netcat!

El mateix procediment és aplicable usant el netcat en lloc d’usar telnet

nc guillemgilabert.com 80

Ja per acabar, i per la gent que sigui bromista i li agradi fer conya, es pot usar un petit script tal per enganyar les pàgines web que visitem sobre el navegador o el sistema operatiu que fem serivr. Així, executeu la comanda

nano engany

Hi afegiu les següents ordres, canviant si ens ve de gust la informació User-Agent per la parida que ens vingui més de gust. Per exemple podriem canviar

echo "User-Agent: Mozilla/5.0 (X11; U; Linux i686; ca; rv:1.9.0.7) Gecko/2009030422 Ubuntu/8.10 (intrepid) Firefox/3.0.7"

Per

echo "User-Agent: Mozilla/5.0 (X11; U; Linux i686; ca; rv:1.9.0.7) Gecko/2009030422 Ubuntu/8.10 (intrepid) ViscaAlliberats/5.0"

#! /bin/bash
#
#bash engany alliberats.org 80 alliberats.org /| telnet
#
echo "open $1 $2"
sleep 3
echo "GET $4 HTTP/1.0"
echo "User-Agent: Mozilla/5.0 (X11; U; Linux i686; ca; rv:1.9.0.7) Gecko/2009030422 Ubuntu/8.10 (intrepid) Firefox/3.0.7"
echo "Host: $3"
echo
echo
sleep 3

Ho guardeu amb clt+o i sortiu amb ctl+x

Ara escrivim

bash engany alliberats.org 80 alliberats.org /| telnet

I amb tot aquest procés, a l’apache li constarà que en lloc de navegar usant el firefox 3.0.7 estarem navegant usant el navegador “fictici” ViscaAlliberats 5.0. Així quan algun administrador web visiti les estadístiques del lloc web que administra es quedarà flipant amb la tonteria que haureu escrit. Ja veieu que la útilitat és sorpenent!

Està clar doncs, si ets d’aquells que t’agrada veure les coses tal com són, segur que a partir d’ara només utilitzaràs el telnet per navegar. I no ets l’únic que pensa així! Sembla ser que fins i tot hi ha una campanya a internet anomenada “Best Viewed with telnet” per aconseguir que la gent usi el telnet com el seu navegador web per defecte. Personalment ara mateix m’hi adhereixo. Només us deixo amb una pregunta i és serà capaç el telnet d’interpretar la javascipt?

Font

Cedega és un programa comercial basat en wine que permet executar jocs fets per Windows a GNU/Linux com per exemple World of Warcraft, Bioshock, F.E.A.R. 2, Sins of a Solar Empire, Elder Scrolls IV: Oblivion, Battlefield 2142, Madden 2007, entre d’altres. Aquesta nova versió continua amb la millora de l’estabilitat i rendiment de forma que asseguren una bona experiència. Entre les noves característiques cal destacar:

  • Millora del rendiment amb els gràfics VBO
  • Aprofitament dels recursos amb sistemes multi-nucli
  • Es poden fer servir diferents resolucions
  • S’han reduït considerablement les fallades del sistema gràfic

La llista completa de canvis podeu veure-la ací. No tots els jocs estan suportats de forma completa: per això ho presenten en categories on es poden trobar els jocs completament suportats (40), i després jocs que funcionen de forma més o menys bé i jocs que encara no arriben a funcionar. Cedega és de pagament (a més, es de subscripció…), si el voleu provar, és possible baixar una versió demo d’un joc anomenat SPORE Creature Creator.

Fa un temps es va fer una comparativa de funcionament entre els mateixos jocs funcionant tant a Windows Vista, Windows XP i GNU/Linux on va cridar  l’atenció el fet que el rendiment a GNU/Linux era pràcticament el mateix que l’XP. Windows Vista és el que més mal parat eixia amb els rendiments més baixos.

Dijous passat vaig poder assistir a la ponència que va fer Richard Stallman sobre “El perill de les patents de programari”.  La xerrada estava emmarcada en les III Jornades de SIG lliure a Girona, de les quals ja us he parlat. Van ser gairebé dues hores, però no es van fer gens llargues.

Richard Stallman a les Jornades

Richard Stallman a les Jornades

La conferència va estar centrada en els perills que per a un desenvolupador tenen les patents de programari. En qualsevol moment, si hem fet un programa, pot venir l’advocat d’una gran empresa amb una denúncia perquè estem utilitzant una idea patentada. I és que, com va dir el mateix Richard, els advocats no tenen patents que els restringeixin com comunicar les denúncies.

Les patents de programari no només són aplicades als seus algoritmes, sinó sobretot a idees. I aquestes poden ser molt àmplies o molt concretes. Molts cops és difícil fer un programa que no infringeixi cap patent. Caldria revisar a fons totes les patents a tots els països, perquè els títols que tenen molts cops no és gens indicatiu del que restringeixen. És més, amb això no n’hi ha prou, perquè hi ha idees que es patenten, però indicant que no es publiqui la patent fins que passi un cert temps (un any, per exemple). Això implica que, mentre programem, podem estar infringint patents que encara no podem saber que ho són.

En un principi, les patents servien per a protegir el petit inventor/programador respecte de les grans corporacions. Però avui en dia això ja no és així. Imaginem que fem un programa que conté una idea genial i la patentem. Temps més tard, veiem que aquesta idea ha estat utilitzada per una gran empresa informàtica. Els denunciem per infringir la nostra patent i, al cap d’un temps, ens vindrà un dels seus advocats per dir-nos:

– Ens has enganxat. Estem utilitzant una idea patentada per tu. Però hem estat mirant el teu programa, i està utilitzant 15 patents de la nostra companyia. Si et sembla, firmem aquest pacte segons el qual tu pots utilitzar les nostres 15 patents i nosaltres podem utilitzar la teva.

I és que no tenim alternativa. Hem de firmar.

Fins ara, hem vist els perills que té un programador, però i l’usuari? Quins perills li provoquen? El fet que pugui ser denunciat pel fet d’utilitzar programari que infringeix patents és molt remot. Però com s’està veient amb tot el moviment que hi ha actualment amb els sistemes d’intercanvi P2P, no es pot descartar. Però el problema més gran per a l’usuari provocat per les patents és en el sentit que restringeixen els avanços del programari per la por que puguin tenir els desenvolupadors d’infringir patents.

Com veieu, la conferència va tenir molt suc. I això que em deixo d’explicar moltes coses. En una altra anotació intentaré explicar alguns casos curiosos que va explicar el Richard Stallman referent a patents de programari. Si voleu, podeu visitar la pàgina de la Foundation for a Free Information Infrastructure, on hi trobareu molta més informació sobre les patents de programari.

OpenArena és un videojoc en tres dimensions lliure, que pertany al gènere d’acció en primera persona. OpenArena va ser llençat al mercat degut a l’alliberació sota llicència GPL, per part de la companyia id Software, del codi font del motor gràfic de Quake III. Tant el motor de joc, com el codi i les dades són de contingut obert.

El joc combina habilitat i reflexos. El jugador és capaç de moure’s pels escenaris tridimensionals i saltar entre palataformes. L’acció està ambientada en un futur apocalíptic. Els escenaris, amb uns gràfics admirables, se situen en naus espacials, masmorres i fortaleses de la fi dels temps.

Les armes van des del fusell fins al llançador de plasma. Es pot actualitzar l’arma, aconseguir més munició o punts de vida recollint ítems pels diferents racons de la pantalla. També es pot carregar una armadura d’energia o adquirir d’altres poders que donaran aventatge al jugador. Quan un jugador resulta mort torna a reviure en un altre punt de l’escenari.

OpenArena

OpenArena, fins al moment (versió 0.8.1) posseeix 45 mapes i 12 modes de joc. Alguns dels modes de joc són el combat a mort, combat per equips, capturar la bandera o l’últim jugador que sobreviu.

Aquest joc és de gran qualitat i té un gran seguiment pels usuaris. Un exemple d’aquest fet és l’organització per part d’ OpenArena Argentina d’un gran torneig el pròxim dia 23 de maig de 2009, completament online. Per instal·lar-lo podem accedir al gestor de paquets Synaptic i no tindrem cap mena de problema.

Des del meu punt de vista, és el millor joc per a GNU/Linux que he conegut. Ocupa pràcticament 300 MB però realment val la pena instal·lar-lo perquè podreu disfrutar d’un joc espectacular. Només recordar que OpenArena, pel seu contingut agressiu i violent, no és recomenat per a persones menors de 17 anys.

És perillós problar-lo, ja que un cop es comença, ja no es pot parar. Que no prengueu mal!

Disculpeu la dabaixada d’articles d’aquesta setmana i de les que venen. Amb el nou pis i la seua posada a punt estic una mica afaenat i no tinc molt de temps (i quan el tinc, estic massa cansat)…

Dijous passat pel matí vaig poder assistir a algunes ponències de les III Jornades de SIG lliure. Tot i que el meu interès es centrava en la que havia de fer Richard Stallman (i de la qual parlaré en una altra anotació) vaig voler aprofitar per conèixer una mica què són els SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) i quin és l’estat del Programari Lliure en aquest sector. Vagi per avançat que la meva anàlisi és feta “des de fora”, perquè fins fa quatre dies només tenia vagues referències als SIG i, per tant, els meus coneixements en aquest àmbit són gairebé nuls.

La primera ponència a què vaig assistir presentava un sistema d’informació epidemiològica. A partir de les seves dades es pot arribar a trobar el focus d’on ha sorgit una certa epidèmia per a poder trobar-ne les causes d’arrel, per exemple.

Després vaig assistir a una demostració d’un sistema de routing força interessant que mostra com anar a un destí concret (semblant al servei de Google Maps), però que permetia introduïr un gran nombre de paràmetres, com per exemple, que el camí tingui el mínim de pendents.

En una altra feien una demostració de Mapfish, un framework per a facilitar el desenvolupament de nous programes que vulguin representar geogràficament qualsevol tipus de dades, agrupats per regions de diferents tipus.

A l’última ponència mostraven el programa que més em va cridar l’atenció: Capaware (amb Geviemer). Aquest programa mostra un mapa real en 3D, i en principi està dissenyat per a fer un seguiment en temps real dels focs forestals, però està preparat per a poder programar-hi complements per a ampliar les seves funcions. En aquest entorn 3D mostra l’evolució de l’expansió del foc, i permet simular cap on anirà, gràcies al simulador Farsite, que han integrat en el entorn 3D de Capaware. També permet tenir-hi posicionades les forces d’extinció d’incendis (bombers, helicopters, avionetes, etc.) i, gràcies al simulador, preveure cap on anirà el foc per ajudar a prendre decisions a priori. Podeu veure aquest vídeo de demostració.

En resum, vaig poder veure una part del gran nombre d’aplicacions a que es pot aplicar els SIG. El Programari Lliure, en aquest sentit, sembla que no s’està quedant enrere. En les Jornades es van mostrar més de 15 programes amb desenvolupament actiu. I he de dir que, els que jo vaig poder veure, em van semblar de gran qualitat.