El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: març 2009

ubuntu-logoAquesta nit s’ha publicat la versió beta d’Ubuntu Jaunty. Ja som uns quants els que l’hem estat provant i tots hem coincidit en què aquesta versió és molt més ràpida que les anteriors. El temps d’arrencada s’ha reduït de forma dràstica i el funcionament general del sistema és molt més suau. Jo estic tenint problemes amb la meua targeta gràfica, una ATI 3650HD, però per la resta, a les mil meravelles. Podeu descarregar les imatges iso des dels següents enllaços:

Si voleu actualitzar JA des de la vostra Ubuntu Intrepid, heu d’obrir una terminal i escriure:

sudo update-manager -d

Llavors s’obrirà el gestor d’actualitzacions. Feu clic sobre Comprova i una vegada actualitzat us mostrarà una notificació indicant-vos que ja hi és disponible Ubuntu Jaunty. Jo he actualitzat i res no ha fallat. Tot i així, la instal·lació nova que tenia semblava funcionar millor que aquesta actualització des d’Ubuntu Intrepid (tot i que ha millorat).

Entre els problemes coneguts sembla que destaquen els problemes amb altres targetes gràfiques i els gestors d’entrada/eixida de les sessions, a més d’altres errors menors com el fet que les ciutats no estiguen en marcades en el seu lloc a l’hora de seleccionar en quin punt ens trobem.

A Softpedia han tornat a fer un repàs amb captures de la nova versió (sembla que hi ha un tio allà que no viu i que espera a que isca la darrera versió de les distribucions per fer-ne captures).

Ja ha sortit la versió Beta de l’Ubuntu 9.04 (àlias Jaunty Jackalope), que ha de treure la seva versió definitiva el dia de Sant Jordi d’enguany. Si voleu provar-la, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/releases/jaunty/beta/

Kubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/jaunty/beta/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/jaunty/beta/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/jaunty/beta/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Beta i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 9.04 Jaunty Jackalope.

Al fil del fòrum on últimament hem parlat sobre el flamant llançament de MusicaLliure 2.0 en PellRoja ens ha comentat que la cançó himne del programari lliure està versionada per un grup català anomenat /dev/random.

L’he estat escoltant i, tot i que a molts no els agradarà, he d’admetre que a mi sí que m’agrada molt el muntatge que han fet i l’estil en general de la cançó. Mai m’haguera imaginat que es podria fer la versió en català degut als problemes que hi ha a l’hora de traduir coses com aquestes (de l’anglès al català).

wmp-11-64 Himne del Programari Lliure en català per /dev/random

Un cop ja tenim totes les millores que ens proporcionen les Guest Additions, anem a configurar VirtualBox per tal de poder-hi utilitzar dispositius USB. Totes el que indicaré en aquest apunt s’ha de fer a la màquina principal (no a la virtual).

El primer que cal és que tots els usuaris que vulguem que puguin utilitzar el VirtualBox estiguin en el grup “vboxusers”. Segurament el nostre usuari principal ja hi és, però es pot comprovar fàcilment des del menú “Sistema > Administració > Usuaris i grups”. Si no hi és, l’afegim des d’aquest mateix menú, o per mitjà de la comanda següent:

sudo usermod -G vboxusers -a usuari

Un cop tenim l’usuari en el grup vboxusers, cal modificar alguns paràmetres del sistema per tal que Ubuntu (i les seves distribucions derivades) puguin utilitzar l’USB en VirtualBox. Les altres distribucions (fins i tot Debian, en la que es basa Ubuntu) en principi no han de fer aquestes comandes que comentaré. Realment, les podeu trobar a un munt de pàgines d’Internet, però a mi no me’n va funcionar cap fins que no vaig seguir l’anotació d’en Faktor.

Primer s’ha d’editar el fitxer “mountdevsubfs.sh”:

sudo gedit /etc/init.d/mountdevsubfs.sh

Darrera de la línia on hi posa “domount devpts…”, cal afegir aquestes:

mkdir -p /dev/bus/usb/.usbfs

domount usbfs "" /dev/bus/usb/.usbfs usbfs -obusmode=0700,devmode=0600,listmode=0644

ln -s .usbfs/devices /dev/bus/usb/devices

mount --rbind /dev/bus/usb /proc/bus/usb

Ara, editem el fitxer “40-permissions.rules”:

sudo gedit /etc/udev/rules.d/40-permissions.rules

I substituim el que hi ha entre les línies ‘LABEL=”usb_serial_start”‘ i ‘LABEL=”usb_serial_end”‘ per aquestes:

ATTRS{idVendor}=="0403", ATTRS{idProduct}=="6001",

GROUP="vboxusers",MODE="0660", GROUP="dialout"

Ara, necessitem saber l’identificador del grup “vobxusers”. Executeu:

grep vboxusers /etc/group

L’identificador és el número que hi ha entre els dos “:”. Per últim, editem el fitxer “fstab”:

sudo gedit /etc/fstab

I hi afegim aquesta línia:

usbfs /proc/bus/usb   usbfs  devgid=125,devmode=666 0 0

Aquí, cal substituir el “125” per l’identificador de “vboxusers” que hem trobat abans.

A partir d’aquí, el que indico ja s’ha de fer en totes les distribucions. Hem de fer que la màquina virtual reconegui un dispositiu USB concret. Per a fer-ho, hem de tenir aturada la màquina virtual i connectat el dispositiu USB que volem que reconegui. Obrim els seus Paràmetres i anem a l’apartat “USB”. Fem clic al botó per a afegir dispositius, i afegim el que ens interessi. Ara ja podem arrancar la màquina virtual, i sempre capturarà aquest dispositiu USB.

Sobretot, cal tenir en compte que si un dispositiu està sent utilitzat per una màquina virtual, no el podem utilitzar des de la nostra màquina principal. Si volem retornar el control d’un dispositiu USB a la màquina principal (tenint la màquina virtual encesa), hem d’anar al menú de la finestra de la màquina virtual de VirtualBox “Dispositius > Dispositius USB” i desmarcar el dispositiu concret.

Bé, i aquí acaba aquesta sèrie d’anotacions sobre màquines virtuals sobre VirtualBox, excepte si d’aquí a un temps recordo alguna altra informació que mereixi ser explicada, o si amb algun dubte sorgeix algun tema.  🙂

Google Earth posa a les nostres mans tota la informació geogràfica del món. Existeix una versió nativa per a GNU/Linux que explicarem com instal·lar segons com s’explica  a Tombuntu.

googleearth3

Instal·lant Google Earth

  1. Baixeu i deseu el fitxer a l’escriptori des de Google Earth installer for Linux.
  2. El fitxer que heu descarregat s’anomena GoogleEarthLinux.bin. Feu clic amb el botó dret sobre el fitxer de l’escriptori i després cliqueu sobre Obre amb una altra aplicació…
  3. Cliqueu sobre Obre amb una ordre personalitzada i allà escriviu sh i després, Obre.obrint-sh
  4. Llavors l’instal·lador del Google Earth començarà a arrencar i en pocs segons apareixerà la finestra de configuració del programa. Les opcions per defecte estan bé, així que podeu fer clic directament sobre Begin Install i continuar.instalc2b7lador-earth
  5. Una vegada acabada la instal·lació haureu de fer clic a Quit per tancar la finestra. Seguidament haureu de prémer la tecla Intro per tancar la terminal que s’havia obert. Google Earth ja estarà instal·lat i el podeu trobar a Aplicacions > Internet > Google Earth. Quan l’inicieu, el Google Earth directament mostrarà els menús en català (si teniu el vostre sistema en català, és clar).

google-earth

Possibles problemes i solucions

  • Si quan inicieu Google Earth apareix la finestra d’entrada i després es tanca sense iniciar-se, primer haureu de provar a executar-lo des d’una terminal:

~/google-earth/googleearth

Si us dóna un error que diu:

./googleearth-bin: relocation error: /usr/lib/i686/cmov/libssl.so.0.9.8: symbol BIO_test_flags, version OPENSSL_0.9.8 not defined in file libcrypto.so.0.9.8 with link time reference

Llavors haureu d’anar a la carpeta on heu instal·lat el Google Earth (a la del vostre usuari, si heu deixat les opcions per defecte) i trobar el fitxer libcrypto.so.0.9.8 i canviar-li el nom per, per exemple, libcrypto.so.0.9.8.bak. Proveu a iniciar el Google Earth novament.

  • Un altre error que jo he tingut a Ubuntu Jaunty és referent a que Google Earth no pot accedir a la xarxa (probablement degut a que el meu sistema és de 64bits). La solució és la següent: obriu una terminal i instal·leu el paquet lib32nss-mdns i esborreu les dades de configuració inicials:

sudo apt-get install lib32nss-mdns
rm -R .config/Google/
rm -R .googleearth/

Impressions

No he fet servir Google Earth a linux molt sovint, però sempre que l’havia instal·lat m’havia fotut la lentitud de la interfície, a més que era directament calcada a la de Windows. Aquesta versió ja es mou cap a linux, tot i que les lletres encara es veuen fatal (és possible que siga la configuració del meu sistema).

Allò que més m’ha cridat l’atenció ha estat la rapidesa gràfica. Funciona a les mil meravelles i no s’enganxa en cap moment. Si la cosa segueix així, la versió final serà prou bona. També trobareu Google Earth 5 als repositoris de medibuntu per a Ubuntu Jaunty (ho comenta l’Oriol al fòrum).

Tot i que això se n’ix de la temàtica general de la web, degut al fet que molts programes de reproducció d’àudio inclouen suport per a Last.fm, considere interessant la notícia: a partir de l’abril la ràdio de Last.fm ja no serà accessible de forma gratuïta per a tothom. Tots aquells usuaris que no visquen als EUA, Gran Bretanya o Alemanya hauran de pagar 3 euros al mes per poder escoltar la ràdio mitjançant Last.fm. El problema no ha estat només la necessitat de mantindre un ample de banda molt gran, sinó que els cobradors de drets d’autor també pressionen i se’ls ha de pagar, raó per la qual finalment s’ha arribat a aquesta decisió. Molts de vosaltres pensareu en Spotify, tot i que s’ha d’anar amb compte ja que aquests tipus de servei a la llarga sempre tendeixen a sofrir l’ira dels que tenen els drets d’autor.

Un cop ja tenim una màquina virtual amb el sistema operatiu instal·lat, veiem que tenim certes mancances. Per exemple, la màquina virtual captura el ratolí, i per deixar-lo anar hem de prémer el botó Ctrl dret. A més, la màquina virtual té poques opcions gràfiques (perquè no té controlador gràfic avançat). No té accés als fitxers propis de la màquina física. I alguns altres.

La majoria d’aquests problemes es resolen instal·lant les Guest Additions que proporciona el mateix VirtualBox. Aquestes Guest Additions són un programa que s’ha d’instal·lar a cada màquina virtual com un programa més. Per a instal·lar-les, primer hem d’arrancar la màquina virtual i, des del menú de VirtualBox de la màquina virtual, seleccionar “Dispositius > Instal·la les Guest Additions…”, com es veu a la imatge següent:

Instal·lació del les VirtualBox Guest Additions

Instal·lació del les VirtualBox Guest Additions

Això ens muntarà un CD virtual a la màquina. Si tenim una màquina virtual amb GNU/Linux, hem d’obrir un terminal i executar:

cd /media/cdrom

sudo ./VBoxLinuxAdditions-x86.run

Si a la nostra màquina virtual hi tenim instal·lat Windows, hem d’anar al CD-ROM i executar el fitxer “VBoxWindowsAdditions.exe”. Un cop instal·lades les Guest Additions, tindrem els següents avantatges:

  • Integració del ratolí. El ratolí ja no serà capturat per la màquina virtual, sinó que es comportarà en ella com si fos una finestra més de la nostra màquina principal.
  • Carpetes compartides. Podrem compartir carpetes de la nostra màquina principal perquè es vegin des de la virtual (com si fos a través de la xarxa).
  • Millor suport gràfic. Si redimensionem la finestra del VirtualBox, es modificarà la resolució de la màquina virtual, podrem activar efectes 3D en sistemes GNU/Linux i altres millores gràfiques.
  • Porta-retalls compartit amb la màquina principal.

De tots aquests, l’únic que cal explicar una mica és com compartir carpetes. Amb la màquina virtual aturada, hem de configurar-la per tal que pugui veure certes carpetes. Visualitzem els seus “Paràmetres” i anem a “Carpetes Compartides”. Fem clic al botó per afegir-ne una de nova. Al camp “Ruta cap a la carpeta” hem d’escollir la carpeta de la nostra màquina principal que volem compartir. Al camp “Nom de la carpeta” hem d’escollir amb quin nom volem que es vegi des de la màquina virtual.

Un cop configurades totes les carpetes que volem compartir amb una màquina virtual concreta, l’arranquem. Si la màquina virtual és Windows, per a poder veure la carpeta compartida, hem d’obrir un intèrpret de comandes i executar-hi:

net use x: vboxsvrnom_carpeta

La carpeta compartida la trobarem a “x:”. Si la nostra màquina virtual és GNU/Linux, hem de crear el directori sobre el qual vulguem muntar la carpeta compartida (si no l’hem creat abans), i muntarla:

sudo mkdir /media/nom_carpeta

sudo mount -t vboxsf -o uid=usuari nom_carpeta /media/nom_carpeta

Com a “usuari” hem de posar l’usuari amb que utilitzem la màquina virtual. I amb això tindrem muntada la carpeta compartida, però s’ha d’executar cada sessió. Si voleu que la carpeta quedi compartida per totes les sessions, cal editar el fitxer fstab:

sudo gedit /etc/fstab

I afegir la línia següent:

nom_carpeta  /media/nom_carpeta   vboxsf   defaults,umask=007,gid=46  0   0

Ara sí que la nostra màquina virtual és completa. A la propera anotació veurem com utilitzar dispositius USB des de la màquina virtual.

logo-kubuntuDes de Planet KDE fan una crida comentant que en un parell de dies es publicarà la primera beta de Kubuntu Jaunty i necessiten tanta gent com siga possible per tal d’anar testejant-lo, tant les versions live, les alternate com les que es poden instal·lar amb Wubi (l’instal·lador de Windows).

Si us animeu, podreu baixar la versió més nova des del servidor oficial: Kubuntu 9.04 daily

També comenten que necessiten gent que faça l’actualització des d’Ubuntu 8.10 o 8.04 a Jaunty per tal de comprovar que tot funciona bé. Cada vegada que trobeu un error, podeu adreçar-vos a la pàgina iso testing site.

Ho havia vist fa poc però estava dubtant si era una millora d’una de les extensions que tinc per a Google o ja hi era de fa temps o què, però el fet és que sí, ara Google ofereix un seguit de cerques relacionades.
Va força bé quan no saps exactament que busques o per trobar coses més específiques d’un terme general.

Picture5

 

L’altra millora és l’ampliació del text que surt de cada resultat (les dues línies amb lletra negra), ara seran més i amb més termes relacionats en negreta. Aquesta millora encara no l’he vist, però l’han anunciat al blog oficial de Google.

(més…)

not_ieMicrosoft ha publicat la versió final de Internet Explorer 8, des de les últimes versions beta sembla que no hi han afegit gran cosa, només millores de rendiment i interpretació de web’s (comença a llegir millor el CSS 2.1).
Tot hi així encara dona resultats desastrosos amb l’acid3 test, una puntada als ous per als desenvolupadors web i a més epkis no es veu del tot bé, ara em tocarà deixar-hi una estoneta.
Actualment ha atret més o menys un 2% de mercat, molt menys del que la gent de Microsoft esperava, amb això arribo a la conclusió que la gent que fa servir IE, ja és gent que no està massa al dia o simplement ja no li interessa estar-ho o no pot canviar de navegador pel fet de que es tracta d’un ordinador de la feina, els que s’han enterat de qua ha sortit el IE 8 són els que fan servir firefox.

ie8_acid3

 

(més…)