El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: novembre 2008

Farà cosa d’any i mig Opera va proposar que el format de vídeo Theora fora un estàndard per al vídeo a la xarxa. Navegadors com Firefox ja han començat a implementar-lo, així com algunes versions experimentals de l’Opera.

S’espera que l’anunci del llançament de Theora 1.0 faça que aquest còdec avance més ràpidament i tots els navegadors s’hi posen a treballar per oferir-lo a properes versions. Substituir el Flash a l’hora d’incrustar vídeos a una pàgina és un dels seus objectius.

Theora 1.0 arriba de la ma d’xiph.org, els creadors d’Ogg Vorbis i, tot i que ja fa temps que funciona més que correctament, el llançament d’aquesta versió final hauria de donar ales a aquest format lliure, que ofereix una implementació del codificador amb una llicència que permet l’ús a qualsevol tipus de programari.

El següent pas per a aquest format serà el desenvolupament d’un nou codificador, anomenat Thusnelda, que oferirà una millor qualitat d’imatge, el qual es llançarà amb la versió 1.1 de Theora. Estaria molt bé que xino xano aquest format aconseguisca imposar-se, i que ho faça més ràpid que no pas l’Ogg Vorbis.

A partir d’ahir ja es troba disponible la primera candidata a versió final de Songbird (us vam comentar que la versió final estaria en menys d’un mes). L’equip que desenvolupa aquest reproductor així ho ha anunciat al seu bloc tot indicant quines seran les principals característiques i canvis d’aquesta versió:

  • Reproducció d’àudio | Ara es fa servir GStreamer com a motor de reproducció, que té com una de les principals virtuts el fet que és completament multi-plataforma i per tant es pot fer servir a gairebé qualsevol sistema operatiu.
  • Art dels àlbums (caràtules) | Una nova característica permet afegir les caràtules de l’àlbum només arrossegant-les.
  • Dreceres de tecla | Han llevat unes quantes dreceres de teclat i han afegit de noves.
  • Llistes de reproducció intel·ligents | Això s’ha implementat per demanda popular, a partir d’ara es podran seleccionar llistes intel·ligents basades en diferents criteris com la valoració, el nombre de reproduccions d’una cançó, etc.
  • Millores de rendiment | Entre totes les millores de rendiment, la més destacable és la d’importació de medis, ara de dos a quatre vegades més ràpida.

Encara hi ha més novetats al llistat de canvis. Per descomptat, ja podeu descarregar aquesta versió per a Windows, MacOSX i GNU/Linux. Aquells qui feu servir els repositoris getdeb per a Ubuntu, tindreu l’actualització ben aviat.

Des que es va alliberar la versió per a Windows de Google Chrome, no hem sabut molt (per no dir res) del desenvolupament de la versió nativa de Chrome per a GNU/Linux.

Mitjançant wine, vam poder instal·lar-lo als nostres escriptoris, però tots estem d’acord sobre el fet que un Google Chrome natiu seria el millor. A Vivalinux han parlat al respecte.

Resulta que un programador aficionat que està tractant de crear el seu propi fork del navegador a partir de les fonts que es van alliberar fa poc, explica amb què s’ha trobat fins ara.

Primer que res, la versió original de Chrome fou programada per a Windows amb Visual Studio i fins i tot es poden trobar evidències de C# al codi font. Segon, i tot i que el Webkit en el qual està basat Chrome és multiplataforma, un Chrome natiu per a GNU/Linux encara és lluny perquè queden massa coses per implementar com fonts, connectors i ginys.

El seu pronòstic més optimista per a una versió Beta de Chrome per a GNU/Linux podria estar preparada per a l’any que ve, poc probable que siga abans de cap d’any.

Per altra banda, comenta que la versió nativa per a Mac OSX podria veure la llum abans que la de GNU/Linux ja que aquesta versió podria fer servir el codi Webkit que ja fa servir OSX per al seu propi navegador, Safari.

En definitiva, Firefox continua sent la millor solució, i molt ha de millorar Chrome per superar-lo.

El 2 de novembre Linus va escriure una entrada al seu bloc on va parlar de Richard Stallman, de la GPL i d’Obama. A continuació teniu una traducció (molt informal) del que allà diu:

És cert que sóc famós per no ser un gran fan de l’FSF i Richard Stallman, tot i el fet que òbviament m’encanta la GPLv2 i la faig servir com a llicència de tots els projectes dels quals em preocupe.

La raó sempre ha estat que no m’agraden les persones “d’un sol problema”, i no crec que les persones que divideixen el món en blanc o negre siguen molt agradables o, en última instància, molt útils. La qüestió és que no hi ha només dues postures per a un problema, sempre existeix un rang de respostes, i “això depèn” és gairebé sempre la millor resposta a qualsevol gran qüestió. I no estar disposat a veure l’altra banda suposa prendre males decisions.

No em malinterpreteu – M’encanta veure gent apassionada per allò que fa, i molta gent té alguna cosa de la qual es preocupa seriosament. És només que quan això arriba a ser una cosa que exclou, sol tornar-se lletja. No és una passió per alguna cosa, és una passió contra alguna cosa més.

Això és, només per donar un exemple, una de les raons per les quals prove d’evitar parlar molt sobre Microsoft – Sóc un apassionat del Linux (òbviament), però francament, trobe que la noció de “Linux” com a una cosa “contra Microsoft” és ximple i completament equivocada. Per descomptat, jo també faig alguna broma al respecte, però es pensa algú seriosament que es pot dedicar més de 17 anys de la vida i prendre decisions basades en l’odi o la por?.

Això fou també la raó per la qual no m’agradava (i no m’agrada) la GPLv3 – Pense que molts dels canvis no són en favor del Programari Lliure, sinó més aviat una reacció en contra de coses com TiVO, i el resultat de la manera de pensar “blanc o negre” o “Déu vs Diable”.

La raó per la qual parle d’això és que tot i que no puc votar, vull dir públicament que realment espere que Obama siga el President dels EUA després de la nit del dimarts. M’adone que probablement això no és cap cosa nova per a ningú (sí, sóc un freak del codi obert social liberal d’Europa – què esperàveu?), i altres potser senzillament s’enfadaran pel fet que diga aquesta opinió.

Si algú vol alguna raó per a això, mireu (o sentiu) el discurs del 2006 “Call to Renewal” d’Obama. Està en cinc vídeos al youtube – en total uns 40 mintus – paga la pena, només sentir una cosa estranya: esmentar la religió als EUA sense que l’opinió siga “blanc o negre”.

http://www.youtube.com/watch?v=3tdoQr3BQ1g

No és un rotllo, ho promet. Probablement no siga el millor enllaç per veure-lo (segur que a un altre lloc existeix el vídeo complet d’una sola peça – on ho vaig veure inicialment), però aquest és el que he trobat ara mateix.

Hi ha altres raons, però aquesta és la que originalment em va convèncer per tal que Obama havia de ser nominat candidat demòcrata. I tot allò que ha fet sense canviar la seua posició. Òbviament ell és intel·ligent i reflexiu, i té un rerefons que em fa creure que realment pot veure l’altra banda no només quan parla de religió, sinó també quan parla de problemes a nivell internacional.

Per descomptat estic sent parcial (tots tenim les nostres peculiaritats), però crec que haver viscut a una altra cultura marca una diferència. Sospite que Obama comprèn els EUA millor que d’altres perquè ha vist alguna cosa més, i ha vist els EUA des de l’altra banda. Ell no és una persona blanca o negra – i, irònicament, això és en part perquè ell és una persona blanca i negra en un sentit completament diferent.

I això tracta realment més que el fet de ser positiu sobre aquests problemes (en oposició a les campanyes negatives). Això tracta sobre tindre la capacitat per entendre – i acceptar – que els altres tenen altres motivacions també, inclús quan un tracta de compartir les seues amb ells.

No és que estiga dient que jo sóc sempre un gran exemple de mi mateix. Jo m’enfade i em pose negatiu, i francament, ho pase malament quan he d’entendre i acceptar tot allò que hi ha allà fora. Ep!, però aquesta és la raó per la qual done suport a Obama, i no a mi, com a president.

The Jaunty Jackalope, la propera Ubuntu 9.04, ja té calendari de publicació de les versions en desenvolupament al llarg dels pròxims mesos, fins a l’abril de 2009, quan es publicarà la versió final.

20 de novembre, 2008 – Alpha 1 release
18 de desembre, 2008 – Alpha 2 release
15 de gener, 2009 – Alpha 3 release
5 de febrer, 2009 – Alpha 4 release
26 de febrer, 2009 – Alpha 5 release
12 de març, 2009 – Alpha 6 release
26 de març, 2009 – Beta release
16 d’abril, 2009 – Release Candidate
23 d’abril, 2009 – Versió final d’Ubuntu 9.04

Si teniu una mica de temps per perdre, fa uns dies es va publicar un article molt curiós on es mostren captures des de la primera versió d’Ubuntu (que es va publicar a l’octubre de 2004) fins a la més recent publicada fa pocs dies.

Ubuntu Customization Kit és un programa que permet crear un livecd d’Ubuntu però personalitzant-lo de la manera que nosaltres vulguem.

UCK permet crear un livecd d’Ubuntu o de qualsevol dels derivats, podent afegir o eliminar paquets, com ara paquets de llengües, aplicacions, etc. per tal d’obtindre finalment un cd d’Ubuntu que cobrisca les nostres necessitats.

L’he estat provant i als primers passos permet triar els paquets de llengua a descarregar i l’idioma per defecte de l’inici del sistema live. Al següent pas demana quin escriptori volem instal·lar (kde, gnome o d’altres). Cal comentar que és necessari disposar d’una imatge iso d’Ubuntu (com a base) per tal que el programa puga traballar.

La personalització dels paquets es realitza mitjançant Synaptic, no arriba a ser del tot intuïtiu (entre d’altres coses, perquè està en anglès) i perquè hi ha certs punts que no queden del tot clar (com, per exemple, la finalitat de l’ús de la terminal).

En fi, però, és una bona eina per a aquells qui els agrade investigar i crear el seu propi sabor d’Ubuntu o bé per a aquells que vulguen simplement crear una Ubuntu amb tots els paquets en català inclosos. Per descomptat, existeixen altres alternatives per fer el mateix amb altres distros (i també la remastersys que recomana en karles).

http://uck.sourceforge.net/imgs/ucklogo.png

Tot i el pas del temps, existeixen molts usuaris que encara fan servir el mític xmms com a reproductor de música. Tot i així, ja han estat moltes les distribucions que van decidir extreure’l dels repositoris de manera que aquests usuaris no tenien una altra manera d’instal·lar-lo que compilant-lo.

Un d’aquests usuaris s’ha dedicat a crear un paquet precompilat .deb que funcione sota intrepid i l’ha posat a disposició de tots (us deixem l’enllaç a continuació).

Durant la darrera setmana, l’esdeveniment més important (o que més ha cridat l’atenció) ha estat la publicació de la versió final d’Ubuntu. Però… no ha passat res més? És clar que sí!

  • Si us en recordeu de l’estudi de rendiment de les diferents versions d’Ubuntu, ara a Phoronix han presentat un altre estudi comparant el rendiment de totes les versions d’Ubuntu amb totes les versions de Fedora.
  • S’ha presentat la versió 2.6.2 de The Gimp, que té una important millora de rendiment de l’escalat a més d’altres millores generals.
  • Picasa (el gestor de fotografies de Google), ha deixat de ser beta. A la web encara apareix com a beta, però si el descarregueu veureu que ja és la versió final.
  • Motorola ha anunciat que es passarà a la plataforma de Google Android. Els models inclosos seran els RAZR2 v8, E8, EM30, U9, ZN4 i ZN5.
  • Mark Shuttleworth ha explicat que Ubuntu, a dia d’avui, encara no amortitza pèrdues. Diu que no té cap problema en continuar proveint fons per a Canonical duran els pròxims 3 o 5 anys. També comenta que és possible que d’ací a dos anys aquesta situació s’invertisca i Ubuntu ja siga autosuficient a nivell econòmic.
  • En Marc Belzunces ha fet una valoració interessant d’Ubuntu Intrepid Ibex, us recomanem que li doneu una ullada.
  • En Xavi Caballé parla de Trinity Rescue Kit, una distribució GNU/Linux per a la realització de tasques de reparació i recuperació de màquines Windows.