El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: setembre 2008

Molts de vosaltres coneixereu el Cover Designer de la companyia Nero per a Windows. A GNU/Linux no hi ha moltes alternatives per dissenyar caràtules de cd’s, DiscWrapper és una d’elles. Aquest programa fa servir Code::Blocks i les biblioteques d’wxWidgets.

És clar que amb programes de disseny com el Gimp, Inkscape i qualsevol altre del mateix tipus es pot dissenyar, però DiscWrapper ens faccilita el procés enormement ja que és la seua finalitat. És prou intuïtiu, tot i que les eines encara es poden millorar.

Per instal·lar-lo:

1. Primer cal afegir el repositori dels wxwidgets a ubuntu (he estat mirant per a altres distros, i la cosa està complicada, no he trobat indicacions):
deb http://apt.wxwidgets.org/ hardy-wx main

Afegiu la clau pública, actualitzeu i instal·leu els wxwidgets:
wget -q http://apt.wxwidgets.org/key.asc -O- | sudo apt-key add -
sudo apt-get update
sudo apt-get install libwxbase2.8-0 libwxbase2.8-dev libwxgtk2.8-0
sudo apt-get install libwxgtk2.8-dev libwxgtk2.8-dbg wx2.8-headers

2. Descarregueu el tar.gz des de la pàgina oficial, el descomprimiu i entreu al directori:
tar xvfz discwrapper-0.9.12.tar.gz
cd discwrapper-0.9.12

3. Inicieu el ./configure:
./configure

És possible que en aquest pas done algun error. No oblideu instal·lar els paquets bàsics:
sudo apt-get install build-essential g++

Torneu a provar fins que finalitze bé el procés i compileu i instal·leu:
make
sudo make install

Trobareu l’aplicació instal·lada a Aplicacions > Gràfics. Si algú de vosaltres troba un manual o guia per a resoldre les dependències a altres distros, feu-ho saber i afegim els enllaços.

Per cert, també té versió per a Windows.

Malgrat que al Chrome hi ha algunes webs amb javascript que no va (els botons del Joomla per exemple), — el Firefox i l’Internet Explorer tampoc van fins del tot — se’n pot treure un rendiment més que considerable.

A part la millora en velocitat (que també hi és al Firefox 3.1), el que més m’atrau és que si una pestanya s’encalla no encalla tot el conjunt.

Hi ha alguns aspectes que si no els coneixes sembla que estigui més endarrerit en desenvolupament del que ho està en realitat.

  • Java – perquè hi funcionin les applets cal actualitzar-se a la Java SE 6 Update 10. Això ho vaig trobar pels fòrums, però de llavors ençà, Sun ha tret una pàgina de “Preguntes i respostes sobre Java i Chrome”[1] on s’especifica.
  • Punts d’interès – La seva gestió no té cap pàgina especial. Però, si feu aparèixer la barra d’enllaços (CTRL+B o la opció “Mostra sempre la barra d’adreces d’interès”), llavors clicant sobre els enllaços i carpetes d’enllaços amb el botò dret del ratolí, hi ha totes les opcions per editar i suprimir, i a més mitjançant “arrossegar al damunt“, podeu moure’ls de carpeta en carpeta, o canviar-los de posició.
  • Descàrregues – Ctrl+J per a visualitzar-ne el gestor. Podeu Pausar i Reprendre les descàrregues. Per canviar la carpeta destí o fer que ens ho demani cada cop, a les Opcions ->Intermedi veureu “Ubicació de baixada”.
  • Pestanyes – per reobrir les pestanyes que acabeu de tancar Ctrl+Maj+T reobre la de dalt de la pila de tancades. Per iniciar Chrome amb les pestanyes de la darrera sessió marqueu a les Opcions “Restaura les pàg. obertes la darrera vegada”.
  • Mode Incògnit – Ctrl+Maj+N per obrir una finestra d’incògnit. Les pestanyes que hi obriu no es registraran a l’historial. Les galetes d’aquestes pestanyes desapareixeran en tancar la finestra. Permet reobrir una web amb un usuari diferent simultàniament.
  • Cercadors – podeu canviar de cercador predeterminat per a la casella d’adreces. A part de des de la icona d’eines -> opcions, hi ha més possibilitats des de l’opció “Editar els motors de cerca” del menú de context de la casella d’adreces.

Els cercadors no predeterminats es poden fer servir ocasionalment des de la casella d’adreces. En teclejar el domini del cercador apareix a la dreta de la casella “Prem Tab per a cercar a …”. Es pot modificar la paraula clau per a la cerca des de “Editar els motors …”

El collonut del cas, és que també podem fer servir d’aquesta manera els cercadors interns de les pàgines que visitem. En fer servir el cercador d’una web, si és prou senzill, el Chrome el reconeix i el registra automàticament, i l’afegeix als cercadors en l’apartat “Altres motors de cerca”. I si no, sempre li podem afegir nosaltres des de l’opció “Editar els motors de cerca”.

Això permet fer consultes des de la barra d’adreces a un diccionari, la vikipèdia o la web de la botiga que ens interessi. I per a les més utilitzades surt una casella de cerca a la pàgina d’inici “Pestanya nova”.

Per afegir-ne un a pèl, cal copiar la URL d’una cerca de prova i substituir-ne el text a cercar per %s a l’hora d’afegir-lo manualment com a motor de cerca.

  • Omnibox com a calculadora i convertidor d’unitats – escriviu qualsevol expressió numèrica a la barra d’adreces i n’obtindreu el resultat. Si hi afegiu unitats i en demaneu el resultat en una altra també ho fa. Per exemple per passar de milles a km: 12*6 mi in km
  • Temes – A la carpeta “C:Documents and SettingsUsuariConfiguració localDades d’aplicacióGoogleChromeApplicationVersióThemes” podeu substituir “default.dll” per les de [2] si us en fieu prou. Guardeu-ne una còpia abans. La vostra versió es mostra a about:version. [3]
  • Bookmarklets – Finalment hi ha els “Googmarklets”[4][5] que són bookmarklets de Google, applets d’una sola funció en Javascript encapsulades en un enllaç (javascript: …). Per afegir-les cal punxar-ne l’enllaç i arrossegar-les al damunt de la barra d’enllaços o d’una carpeta de la mateixa barra.

Si voleu estar a l’última del Chrome us podeu apuntar a betaTesters sense haver de registrar-se enlloc. Només cal baixar-se un programet “Google Chrome Channel Chooser”[6] que et permet seleccionar la versió de desenvolupament o la versió estable, i l’actualitzador fa la resta.

  1. Sun – Preguntes i respostes sobre Java i Chrome
  2. Temes Chromespot
  3. Chrome Release notes (darrera versió i canvis)
  4. Googmarklets per Ludwik Trammer
  5. Més bookmarklets
  6. Dev. Channel Early Access to Features and Fixes.

G.R.F.

Ara podem gaudir de epkis.cat amb qualsevol dels idiomes acceptats pel projecte Google Translate. Google Translate ens ha facilitat un petit script que permet escollir l’idioma amb el qual es vol llegir la pàgina (fòrums inclosos) i la tradueix a l’instant.
El sistema es basa en tenir idiomes intermitjos, en el cas del català només han hagut de fer traducció català-castellà i el sistema ja fa els canvis que s’hagin de fer, en alguns idiomes ha de passar per 2 idiomes per a mostrar-se i per tant genera errors, però generalment funciona molt bé.

(més…)

Que google fa 10 anys dos cops?? no, no és això, simplement que el dia 7 es va fundar google i el seu domini, però va ser el 27 quan es va posar en marxa el cercador i és per això que és avui quan google ens dedica una imatge especial en la seva pàgina principal. Això també explica la confusió que va tenir la wikipèdia espanyola, que indicava el dia 27 com la fundació de google i no és així.

10 anys de google

(més…)

Alguna vegada havíem parlat d’Entropy, que és el gestor de paquets de Sabayon totalment compatible amb Portage de Gentoo. Ja havíem dit que Entropy és un gestor de paquets binaris que permet instal·lar paquets sense haver-los de compilar.

Fins aquí les novetats no passaven de ser que a Gentoo sempre s’havien hagut de compilar els paquets i ara es podien instal·lar paquets precompilats molt més ràpidament. En una versió posterior d’Entropy es va començar a donar suport al que anomenen “repositoris de la comunitat”, que és un sistema que permet a qui vulgui crear el seu propi repositori amb binaris personalitzats segons les preferències de qui el crea, compartint-lo amb la resta d’usuaris. Tampoc no és una gran novetat: seria la versió dels Overlays de Portage, però per Entropy.

La versió 0.20 d’Entropy que està a punt de sortir, ofereix novetats que no havia vist mai en un gestor de paquets. Entropy permet als usuaris saber quantes vegades s’ha descarregat cadascun dels paquets, assignar-los vots i, el més sorprenent de tot: documentació – ja sigui textos, captures de pantalla, vídeos del YouTube(tm), etc.

D’aquesta manera, l’usuari pot tenir accés a tota la documentació que qualsevol altre persona hagi pogut incorporar al paquet en qüestió, ja des d’abans d’instal·lar el paquet. Així mateix es podrà incorporar a la documentació explicacions, solucions a possibles problemes que altres usuaris hagin detectat… o bé, senzillament el que es vulgui.

He estat provant la versió 0.22 del repositori de proves de Sabayon i m’he quedat senzillament astorat… benvinguts al web 2.0!

Un company ha obert un fil al fòrum demanant ajuda per instal·lar Ubuntu a l’ordinador d’un amic. El procés, com qualsevol de nosaltres faria, és descarregar una versió qualsevol d’Ubuntu (o altra distribució), redimensionar la partició de windows i instal·lar-lo.

Ara bé, més d’una vegada (i més de 5) m’he trobat amb el problema que el redimensionament de la partició ha acabat malament, amb la conseqüent pèrdua de dades, mal de caps per a nosaltres i mala impressió de GNU/Linux que se’n du el nostre amic.

Quina és la solució?

La solució es diu Wubi, i ja hem parlat en més d’una ocasió d’aquest programa. No ho dubteu ni un segon, Wubi és l’eina que soluciona tots els problemes a l’hora d’instal·lar Ubuntu a l’ordinador d’amics que han estat tan ximples com per a deixar que nosaltres fiquem els nassos a dins.

Per què Wubi és la millor solució i com funciona?

El seu funcionament explica per què és la millor solució:

  • Wubi es descarrega i s’executa directament
  • S’obre una finestra que ens dóna a elegir entre els diferents sabors d’Ubuntu, el nombre de GigaBytes que li volem dedicar, el nom d’usuari i la contrasenya i ja està.
  • Wubi descarrega la distro que hagem triat i l’instal·la. Després reinicia l’ordinador i continua amb la instal·lació (en cap moment ens demana res).
  • Instal·la el carregador d’arrencada del windows, no el grub.
  • Una vegada instal·lat, podem treballar amb Ubuntu normalment.
  • Si el nostre amic no està convençut i vol eliminar Ubuntu, només cal que elimine el programa “Wubi” al Panell de Control del Windows, com si de qualsevol altre programa es tractara.
  • El desinstal·lador allibera l’espai i ho deixa tot com estava abans.

A més, Wubi fa pesigolles als peus i si li les fas tu a la panxa, riu.

És tot tan perfecte?

Sembla que sí, ja que un dels possibles inconvenients, que podria ser el fet de no poder canviar la mida de la partició de l’ubuntu, es pot modificar amb LVPM (gràcies, Marc).

No ho dubteu: si teniu amics que volen provar Ubuntu, instal·leu-lo amb el Wubi ja que és la forma més fàcil i segura.

Normalment fem una revisió cada vegada que es presenta una nova versió de GNOME. Aquesta vegada, considerant que ja hi ha una traducció al català a la pàgina de les noves característiques de GNOME 2.24, a més d’alguna altra notícia, només us informem sobre que ja s’ha publicat la versió final.

Només destacar allò que ja vam comentar: Nautilus inclou (per fi) navegació per pestanyes, s’ha millorat la gestió de monitors externs i la seua organització, també inclou el “gestor de tasques personals” (projecte Hamster), que permet fer una organització d’allò que anem fent.

Per altra part, sembla que per fi s’endreça el camí cap a GTK+3.0 per desenvolupar allò que serà GNOME 3.0 (tot i que com ja van informar els desenvolupadors, no serà un gran canvi com sí ho va ser KDE4, arribarà amb allò que tocaria com a GNOME 2.30, és a dir… en un any i mig més o menys). A Phoronix han publicat un article parlant sobre que ja s’ha publicat el full de ruta per a l’aspecte de GNOME 3.

En el Dia de la Llibertat de Programari, vam trobar gent de tota mena, des dels qui veien programari lliure i fugien pensant que érem una espècie de secta, fins els que volien conèixer coses però els hi feia por la compatibilitat de Linux amb el seu Hardware.

El cas de les WebCams, potser sí que és cert que Linux està un pèl enderrerit, però com sempre dic… No és culpa de GNU/Linux, sinó dels fabricants de Hardware que no dónen cap mena de suport… Però Linux és un sistema que creix i de forma ràpida i s’espera un suport per a més de 100 WebCams en el Kernel 2.6.27.

La compatibilitat amb aquest tipus de Hardware és gràcies al USB Video Class Driver i pel que sembla, perquè els fabricants tinguin la certificació aquella de les quals els usuaris Windowsers es senten orgullosos ( Works with Windows Vista ), s’ha d’incluir l’estàndard UVC en el Hardware. Aquest fet no només afecte a les WebCams, sinó a tot tipus de Hardware a l’estil camcorders digitals, conversors de vídeo analògic, sintonitzadors de TV, etc.

Això significaria suport automàtic per a tots aquests dispositius.

(més…)

Iron és Google Chrome però sense totes aquelles parts del codi que s’han considerat relacionades amb Google:

  • Elimina els informes d’hàbits d’ús del navegador
  • Identificació única de l’usuari
  • Els informes de fallades que s’envien a Google
  • La notificació de noves actualitzacions

Iron tracta de protegir una mica la privacitat “perduda” al fer servir Google Chrome. Ho vam comentar quan Google va canviar la llicència als pocs dies de publicar Chrome, i és que són molts els que desconfien una mica de Google en aquest aspecte, tenint en compte amb el que fa a GMail.

Iron només està disponible en anglès en aquest moment, amb instal·lador en alemany. Tenint en compte que Chrome és beta i que, per tant, Iron també ho és, no paga la pena instal·lar-ho. Ara bé, és molt interessant que ja comencen a publicar-se forks de Chrome que solucionen o tracten d’altra manera les qüestions de privacitat.