El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: juny 2007

Ahir es va anunciar la disponibilitat de la cinquena alfa d’OpenSUSE 10.3, que tindrà versió final allà per l’octubre.

Aquesta nova alfa ha sigut una depuració de l’anterior per tal d’anar llevant dependències innecessàries amb la mirada en crear sistemes una mica menys pesats i recarregats (cosa de la qual SUSE sempre ha pecat). Entre els canvis respecte a l’anterior alfa, aquesta versió inclou el quart candidat a Kernel Linux 2.6.22, OpenOffice.org 2.2.1rc3, Emacs 22.1, glibc 2.6 i altres canvis que podeu veure a la llista completa de canvis.

La versió es presenta en dos formats: o bé cd’s amb GNOME o KDE respectivament que instal·len un sistema mínim. Encara no es presenta el liveDVD tot i que comenten que es pot crear a nivell personal. Cal destacar altres canvis dels quals ja vam parlar i que inclourà aquesta versió com és el suport per a PS3, GNOME 2.18.1, l’instal·lador des de windows “Instlux” així com la inclusió de les fonts svn de KDE4.

Els desenvolupadors demanen als usuaris que descarreguen aquesta versió i que vagen provant-la per tal d’anar corregint els errors que puga contindre. Nosaltres us deixem ací aquesta versió per si voleu provar-la.

 Danger from the Deep (també conegut per DftD) és un joc lliure de simulacions de submarins alemanys de la II Guerra Mundial. Per una part, el motor del programa està alliberat sota GPL mentre que la part artística està alliberada sota llicència Creative Commons sense permetre obres derivades (és a dir, modificacions).

 Aquest és un joc de simulació i estratègia amb la finalitat de ser prou realista -amb un motor que aconsegueix emular les lleis físiques del nostre món-. S'ha de tindre en compte que encara és una versió alfa, però els desenvolupadors afirmen que ja s'hi pot jugar sense molts problemes.

Entre les seues característiques, destaquen la inclusió d'un bon grapat de vaixells de la guerra en qüestió (tipus IIA, IIB, IIC, IID…), simulació de torpedes amb els models originals, uns efectes d'aigua i de moviment de les parts dels vaixells que a cada nova versió es van millorant, simulació avançada del sònar, banda sonora pròpia…

Hi ha versions tant per a Windows, MacOSX com per a GNU/Linux. El desenvolupament d'aquest joc es va començar allà pel 2003 -i encara continuen amb la versió alfa-, tot i així, els gràfics són impressionants.

 

The Linux Code és un documental que es va gravar ara ja fa uns anys al qual es conta la història i evolució de GNU/Linux amb entrevistes a diversos personatges i gurús del programari lliure.

Aquest documental va ser emès a "La 2" i des d'aleshores s'ha difós pels p2p i altres medis. El valor d'aquest documental és molt important ja que mostra clarament què és el programari lliure i quina és la seua finalitat. Tot i que és possible que molts de vosaltres ja l'hageu vist, possiblement d'altres no ho heu fet i ací el posem -ha d'ésser en castellà ja que mai es va traduir al català-.

Existeixen alguns documents que tots hauríem de llegir per entendre bé què és el programari lliure, entre ells, el llibre de recull de conferències de Richard Stallman: Programari Lliure, Societat Lliure (traduït al català i descarregable). També seria recomanable llegir Al principi hi hagué la línia d'ordres de Neal Stephenson, així com Cultura Lliure de Lawrence Lessig.

Al principi també vam posar ací els vídeos de l'entrevista a Richard Stallman que li va fer la Mònica Terribas als que també és recomanable pegar-los una ullada. Ara us deixem amb el documental "Código Linux" en castellà.

GNU/Linux compta amb una bona quantitat d'emuladors de consoles de 8 i 16 bits, de jocs de recreatives i de màquines més actuals (fins i tot la PS2 i Nintendo 64). 

Fen un llistat de les consoles que es poden emular, podem destacar la mítica GAME BOY, la NINTENDO, ATARI LYNX, MASTER SYSTEM i GAME GEAR, NEO GEO POCKET, MEGA DRIVE, SUPER NINTENDO, PC ENGINE, NEO GEO, GAME BOY ADVANCE, PLAYSTATION, NINTENDO 64 i la PLAYSTATION 2. També hi ha emuladors de recreatives amb jocs tan mítics com Final Fight o Pang.

En general, aquests emuladors ja no necessiten equips super-potents i es poden instal·lar i fer funcionar sense gaire problemes. Normalment hi ha un motor bàsic i les anomenades ROM'S que són els jocs. A continuació teniu un resum de diferents consoles i els emuladors que les emulen:

 Els emuladors de recreatives compten la gran majoria amb versions natives per a GNU/Linux (cosa que no passa amb els emuladors de consoles). La instal·lació i posada en marxa de cada emulador requereix en alguns casos pocs minuts, en altres casos, alguns minuts més. La part més complicada potser trobar les ROM's per poder jugar (google sempre és una gran ajuda).

Al wiki volem anar fent articles de com instal·lar i posar en funcionament cada un d'aquests emuladors.

 

 

L'Ajuntament de Barcelona ha publicat a la seua web un recull de fascicles de programari lliure que han estat redactats per diferents components de SoftCatalà.

La principal característica d'aquests fascicles és que tenen molt bona qualitat: a més d'estar ben redactats i explicats, el disseny és prou bo. I el que és més important de tot: estan publicats sota llicència Creative Commons. Per ara s'han publicat set fascicles:

Tot i que l'Ajuntament de Barcelona ha fet uns quants moviments en direcció contrària al foment del programari lliure, la publicació d'aquests articles (suposant que ha pagat algú per tal de que els redactara) és una bona forma d'ajudar: perquè hi ha molta documentació a la xarxa, però no hi ha molta en català i menys publicacions amb cert "rigor" que servisquen per ser impreses.

A la pàgina web de l'ajuntament podeu veure-ho tot més extensament (encara estan en construcció).

 

     

Un dels primers articles que vam tractar a SomGNU va ser com instal·lar AutoCAD a GNU/Linux. Doncs bé, tot i que es podia instal·lar i fer-lo funcionar de forma bàsica, realment cada dos per tres es bloquejava i es tancava el programa.

Durant molt de temps s'han anat presentant alternatives: podeu veure-les totes en aquest llistat. D'aquestes alternatives, les lliures no han pogut en cap moment substituir l'AutoCAD, sempre han estat prou limitades i no han tingut les eines que faciliten el treball que sí té AutoCAD.

Doncs bé, una solució comercial és BricsCAD. Funciona perfectament a GNU/Linux, tot i que s'emula amb wine. Les possibilitats i funcionalitats d'aquest editor és molt bona i pot ser substitut de l'AutoCAD. Us recomanem que el proveu: en aquest article al wiki us expliquem com instal·lar-lo.

Tot i que el programa és comercial, es permet descarregar una versió de prova que requereix registre. Per a aquells qui treballeu amb plànols, ací teniu una possibilitat per tal de no haver de continuar amb Windows.

linuX-gamers Live DVD és una distribució basada en Arch Linux que conte una bona col·lecció de jocs populars en 3d. No requereix instal·lació ja que s'execute directament des del DVD i és compatible amb la majoria d'equips amb arquitectura x86, a part de jugar no ofereix cap funcionalitat d'escriptori.

Al DVD es poden trobar els següents jocs: BzFLag, Enemy Territory, Glest, Nexuiz, Sauerbraten, Torcs, Tremulous, True Combat: Elite, Warsow i World of Padman. Pel que fa a targetes gràfiques dispose tant dels controladors propietaris d'NVIDIA com els d'ATI. Els requisits mínims són:

  • Arquitectura intel x86
  • 512 MB de RAM
  • Targeta de vídeo amb acceleració 3d

Els jocs al DVD tenen requisits de maquinari diferents en cada cas, pero tots funcionen bé amb aquesta comfiguració de maquinari: AMD 1800+, 512MB ram, ATI Radeon 8500 (comparable a nvidia gf3).

El projecte està en versió release candiate 0.9 i encara te alguns errors, podeu consultar la pàgina oficial per a més detalls.

 
 

Només poques setmanes després de l'alliberament d'Ubuntu Feisty Fawn, s'ha alliberat la primera Alfa d'Ubuntu 7.10, amb nom en codi Tribe, que arribará a la seua versió final en octubre d'aquest any.

 Quant a versions de programari, ara poc es pot destacar. El desenvolupament de GNOME 2.20 encara està una mica verd, i la versió que s'ha inclòs és la 2.19.2. Igualment, quant al kernel, es quedaran amb la versió 2.6.22 (que ara es troba en rc) que té una característica prou interessant per als portàtils: s'optimitza molt el consum de bateria.

Aquesta nova versió millorarà la part de virtualització amb VMI i KVM compatibles amb AMD i Intel. Per altra part, s'han afegit un bon grapat de nous drivers i corregit una gran quantitat de bugs que s'han anat trobant en versions anteriors.

També han inclòs la darrera versió d'X.org, la 7.3 que, juntament amb el paquet displayconfig-gtk, configurar la targeta gràfica serà -per fi-, senzill i amb la finalitat de que mai es trenque el servidor. Igualment, també estan preparant un paquet per tal de poder configurar de forma senzilla el bootsplash -i ja veurem si el grub també-.

S'han alliberat totes les variants: Ubuntu, Edubuntu, XUbuntu i KUbuntu.

Avui s'ha alliberat, després de dos anys, una nova versió de CÀTIX. És una distribució Live basada en Debian desenvolupada principalment per Antoni Mirabete i Terés.

 En un extens article, es mostra un recull de totes les novetats, canvis i millores que ha sofert la distribució. Els mateixos desenvolupadors destaquen les següents característiques:

  • El nou ntfs-3g que permet escriure en partions ntfs.
  • Utilització d'xorg 7.2 amb aiglx per poder tenir escriptoris 3D.
  • Ús de l'Unicode que permet utilitzar tot tipus de caràcters de qualsevol idioma.
  • Utilització de unionfs 2.0 per poder modificar fitxers i fins i tot instal·lar programes quan s'ha engegat des de DVD, xarxa, USB o disc utilitzant la imatge comprimida i el sistema de compressió de fitxers Squashfs 3.2 per posar 4.5 GB de programes en 1.6 GB de DVD.
  • La opció xarxa que permet engegar des de la xarxa.
  • La configuració i detecció de xarxes sense fils molt millorada
  • Koffice 1.6 i OpenOffice 2.2.1, tots dos utilitzen el format estàndar de documents OpenDocument
  • KDE 3.5.7 i Gnome 2.18.1

 La CATix 1.3 és una evolució important de la CATix 1.2. La compatibilitat amb Debian ha augmentat fins el punt de que és perfectament possible instal·lar un kernel Debian sense cap problema. Cal destacar la utilització d'unionfs 2.0, un nou "sistema de fitxers" que Knoppix va començar a fer servir i que apropa molt el funcionament al de una distro que estiguera instal·lada al disc dur (ja que permet instal·lar programes i modificar tot tipus de fitxers de sistema com si realment s'estigueren modificant al cdrom).

Aquesta versió permet la instal·lació al disc dur i la trobem en dvd's amb versions de 32 i 64bits que ocupen 1.3Gb.

Un dels principals problemes que un usuari pot trobar-se amb GNU/Linux és el problema d'editar, modificar, afegir o llevar opcions al menú del gestor d'arrencada GRUB.

StartUp Manager és la solució. És una aplicació que fa que editar el menú siga fàcil ja que entre totes les opcions permet:

  • Crear un disc de rescat
  • Modificar l'Usplash del sistema.
  • Afegir eines de seguretat a l'arrencada del sistema
  • Limitar el nombre de kernels que es visualitzen al menú
  • Opcions de personalització del GRUB (sistema per defecte, resolució, color…)

Realment aquest programa és un gran avenç ja que el menú del GRUB mai ha estat senzill d'editar (ja sabeu, vi /boot/grub/menu.lst). Actualment es troba a la versió 1.0.6 i només es pot trobar el paquet .deb o bé el codi font del programa, tots dos podeu descarregar-los des de la pàgina del projecte on expliquen com instal·lar-lo.

Ara, ja es poden aprofitar fàcilment els usplash-themes que es poden trobar a gnome-look i kde-look.