El teu blog de Linux en català

Introducció:     (Els més precoços, que passin al clímax!)

Seguint la moda de posts per facicles, amb l’arribada d’una espècie d’efecte 2010 amics m’han demanat si els podia arreglar el senyor Ordinador, qui ja no podia entrar a Windows. Així que relataré, a partir del pròxim post, alguns dels truquets que m’agrada fer a les màquines verges, i, de pas, us convido a dir els vostres.

Per a no sentir-me moralment malament (Digues no al suport gratuït a Windows), la política que he seguit és que els ho feia amb la condició que també m’hi deixessin instal·lar Ubuntu, a veure si així s’hi familiaritzen, perden la por i prenen consciència dels avantatges.

M’ha sorprès una parella, en què ella s’ha il·lusionat al anomenar-li l’Ubuntu i cito: “Ah si! jo hi vull Ubuntu!”. Resulta que ja ho fan servir a l’escola on treballa 🙂

La cosa més senzilla, més apreciada i menys duta a terme per les botigues d’informàtica és recuperar les dades. No cal dir que posant el LiveCD és trivial recuperar les dades, ja que rara vegada són els fitxers el que s’ha espatllat de Windows.

Passem a la
Curiositat:

Sol ser més senzill instal·lar windows i després ubuntu, llegint sobre el tema, resulta que les particions que escriuen a la part central del disc poden escriure més depressa que no pas si són cap als extrems (De 60MB/s cau fins a 30MB/s), així que ho farem de la manera difícil!

Nus:

El principal problema d’instal·lar el Windows a posteriori és que posa el seu Bootloader en el Master Boot Record (MBR), i ens matxaca el nostre estimat GRUB. El MBR és el que la BIOS (~L’ordinador) executa un cop carregats alguns dispositius (CD, diquetera, xarxa…) i el que l’hi indica a on és el sistema operatiu. Windows fa que aquest apunti, obviament, a Windows, sense reconèixer altres sistemes operatius que no siguin windows.

Així que, com ho fem per recuperar el GRUB? De fet encara hi és, només l’hem de reinstal·lar al MBR. El primer que hem de fer, és iniciar amb el LiveCD d’ubuntu i executar l’Ubuntu des del CD amb el Prova l’Ubuntu sense fer cap canvi al meu ordinador després de triar la llengua.

Allí llancem un terminal. Ens calen permisos per a que les comandes treguin resultats, així que utilitzeu sudo su (#) o sudo ($) davant de cada comanda. Dit això, passem al

Clímax:

1. Cal localitzar el grub!

amb
# fdisk -l
podem localitzar les particions amb Sistema “Linux“, si en teniu més d’una trieu la més recent o aquella que tingui el grub que utilitzeu.

1.1 Muntem la partició
# mkdir /media/root

# mount /dev/sdaX /media/root
Substituïnt la X amb la partició corresponent (serà hdaX si el disc no és SATA). Podem assegurar-nos que em triat la partició bona fent

ls /media/root/boot

que ha de llistar els diferents nuclis Linux i el grub, si ens hem equivocat no trobarà la carpeta boot.

2. Re-instal·lar el grub!

Ja el tenim! Ara només ens cal executar la comanda
# grub-install --root-directory=/media/root /dev/sda
Atenció que és sda (o hda) sense cap número (identifica el MBR) i són dos guions davant de root (no guió llarg).

3. Actualitzar el grub

A vegades, si reiniciéssim en aquest punt, quan mirem de llançar el Windows ens diu No such device uuid XXXX-XXX…, press any key.

El que passa és windows anomena les particions depenent de en quin ordre són, i al reaparèixer Ubuntu en particions anteriors aquests han canviat. Només m’ha calgut fer
# update-grub
Desenllaç:

Reiniciem… I ja ho tenim! Dit i fet!

Sembla que als de Microsoft se’ls va ocórrer la magnífica idea d’instal·lar una paraeta al Japan Linux Symposium. M’ha agradat comprovar que en Linus Torvalds té molt bon sentit de l’humor:

dsc_1576

Fa un parell de dies podem veure el següent vídeo a la xarxa on es mostra com l’Ubuntu Karmic arrenca en 5 segons (des que es tria l’opció al Grub fins que apareix la finestra d’entrada per a usuaris):

Cal dir que per a que el gnome arrenque del tot calen 5-10 segons més (com a mínim la primera volta). Windows 7, que ja s’està presentant en societat, sembla que arrencarà en 20 segons. Sembla que la línia d’augment del rendiment amb els mateixos recursos està sent per fi una línia d’avenç, tot i que el mateix Linus Torvalds diu que el nucli Linux s’ha engreixat una mica

En el següent vídeo podeu veure, en dos ordinadors exactament iguals, quant de temps triga en arrencar el Windows 7 RC i l’Ubuntu Karmic Alfa 4. Qui creieu que guanyarà? (ja, és evident…).

vistar71

Ara que estem de notícies sobre el llançament de la versió en desenvolupament de Windows 7, aprofitem per parlar de Vistar7, un paquet de transformació que permetrà donar l’aspecte de Windows 7 al nostre KDE. Concretament, el paquet inclou:

  • Esquema de colors Vistar7
  • Tema plasma de Vistar7, basat en el tema Glassified
  • Tema d’icones Win7
  • Tema del punter Aero
  • Splash-screen Windows 7
  • Tema de sons Windows 7
  • Fons d’escriptori Windows 7
  • Tipus de lletra Segoe UI, Calibri and Cambri fonts
  • Avatar d’usuari de Windows 7

Per instal·lar-ho, cal baixar un script des de KDE-look i executar-lo. L’script crearà un usuari nou al qual li aplicarà tots els canvis de la interfície (això està prou bé, perquè els canvis són molts i no sempre volem modificar el nostre usuari, sinó simplement provar).

Des de la pàgina de KDE-Look haureu de baixar el .torrent, que bàsicament és una carpeta que conté els temes i l’script d’instal·lació. Haureu d’entrar a dins i executar l’script.

sudo sh ./install.sh

Llavors s’iniciarà i en un moment concret us demanarà una contrasenya per al nou usuari que es crearà: vistar7. Ara ja podreu provar l’escriptori transformat entrant amb el nou usuari.

vistar7-2

Pels que encara depenem d’algunes aplicacions inoperatives, compartint l’espai de disc amb windows, alguna vegada us deu haver passat que windows us entra en hibernació i després no podeu muntar la partició des de GNULinux. Tal i com diu al iniciar-se (si ho tenim en verbose mode), no podem muntar-lo perquè sembla que està en ús. La solució més neta és entrant a windows altra vegada i apagant-lo normalment. Tanmateix, podeu forçar el muntatge si, com a mi, windows ha deixat de funcionar mostrant un regitzell de missatges sense cap tipus d’informació útil. La comanda per a fer-ho seria

sudo mount -t ntfs-3g /dev/sda2 /media/sda2 -o force

Atenció perquè el nom de la partició sol variar d’un ordinador a un altre, depenent del tipus de disc i del número de partició. Segurament podeu veure el missatge del que parlava al paràgraf anterior polsant alt+F1 quan esteu arrencant GNULinux (després del GRUB).

Entre d’altres símptomes per saber que us ha passat quelcom semblant que trobareu és que no podreu muntar la unitat, amb el missatge d’error

No es pot muntar el volum.

Detalls:

mount: només l’usuari root pot muntar /dev/sda2 a /media/sda2

quan intenteu entrar a la unitat fent doble-click (ubuntu automunta les particions al iniciar o al fer-hi doble click). Els detalls també us permeten saber quin és el nom de disc. I amb això podeu recuperar les dades que tenieu allí guardades.

En conclusió, pel que sembla el meu windows ha decidit suicidar-se, i jo no li negaré el plaer. Aprofitant les màquines virtuals descrites per l’oriol, veurem si puc alliberar-me prop del 60% del disc i continuar utilitzant les aplicacions que encara no tenen un bon substitut. (En realitat el meu problema és amb els drivers de la targeta gràfica, que una màquina virutal m’han dit que no ho resol, però ho comprovaré, a vere si hi ha sort 🙂 )

A l’autor del bloc KDE Pihneiro li van demanar ara fa uns mesos si podia dissenyar un logo de KDE per a Windows. Sembla que va fer alguns dissenys, però la cosa no va funcionar. Així que un altre autor, anomenat Martin Zilz, n’ha dissenyat un que sí ha agradat:

kdew

Dissabte de vacances… I sembla que ja tot va tornant a la normalitat: amb el pis ja muntat només queda tornar a les tasques d’abans i tirar endavant. Són les 6.29h de dissabte i als carrers de Barna plou, encara és fosc…

  • Segons un informe d’IDC, GNU/Linux va arribar estar instal·lat al 24% dels ultra-portàtils venuts durant 2008. Segons un altre informe de Microsoft del mes de febrer, el sistema Windows XP va ser al 96% de les vendes d’ultraportàtils. Sembla clar, segons les tendències, que Windows està menjant el poc terreny que ocupava el GNU/Linux. Parlant d’experiència personal, ja fa temps que no veig ultra-portàtils amb GNU/Linux a les respectives seccions dels departaments d’informàtica de les diferents botigues que visite.
  • Llegint TuxJuegos he descobert un joc de simulació de motos anomenat MX Simulator que té com a punt fort el comportament de les físiques. A diferència de la majoria de jocs d’aquest tipus, dóna la sensació d’estar a sobre d’autèntica motocicleta de cross a l’hora d’accelerar, frenar, embragatge i canvi de marxa. Per desgràcia no és un joc lliure ni gratuït, però podem provar una demo o veure un vídeo i gaudir una mica d’ell.
  • Aquesta setmana s’ha publicat el VirtualBox 2.2. No he pogut tindre la traducció a punt per diverses raons, tractaré d’acabar-la avui i demà o despús-demà escriuré un apunt explicant com afegir-la (només cal copiar dos fitxers). Tot i que ja en parlarem de les noves característiques, sembla que la que més ha cridat l’atenció és el suport completament millorat per a l’acceleració 3D a dins de les màquines client.
  • Una altra publicació interessant de la setmana ha estat la primera candidata a versió final del KOffice 2.0. Mirant els canvis que s’han fet, ens podem adonar que el 90% han estat correccions d’errors i alguna reestructuració dels menús, així com l’eliminació d’alguns elements dels mateixos. Els desenvolupadors indiquen que encara no s’ha de fer servir per substituir OpenOffice.org o el KOffice 1.6, sinó que volen acabar de polir KOffice 2.0 per a la versió final.
  • He estat donant una ullada al wiki del GNOME i sembla que ja estan clares les publicacions de la versió 2.28 i la 2.30, que serà la finalment la 3.0. Les dades de publicació seran el 23 de setembre d’aquest any i el 31 de març de 2010 respectivament. Cal recordar que els desenvolupadors del GNOME ja van indicar que la versió 3.0 no suposaria el canvi radical que va suposar el cas de KDE 4.0 respecte a KDE 3.x.
  • Per acabar (els trons que sonen ara, que són les 7.19h ja m’indiquen que he d’anar acabant), una distribució nova anomenada xPUD que s’inicia només en 10 segons. El sistema que arranca és molt bàsic: un navegador, un reproductor multimèdia i poc més. Només ocupa 48Mb i té una interfície agradable i molt senzilleta. Proveu-la!

Seguint la sèrie iniciada fa molt de temps sobre com instal·lar jocs antics en equips moderns sota gnu/linux, aviu m’agradaria presentar-vos tot un clàssic dels jocs de PC. Lords of the Realm II és un joc d’estratègia que ens pot recordar a l’Heroes of Might and Magic en el que fa a la interfase d’usuari però que no s’hi assembla en res a l’hora de ser jugat. Us el presento, a diferència d’aquest, tu vas amb diferents tropes pel mapa. El mapa està compost per diferents territoris que has d’anar-los-hi conquerint als diferents reis que els governent. Cada territori té terres per planatar-hi cereals o criar-hi animals per alimentar la població del teu regnat, i hi pots edificar castells per protegir-te dels exèrcits invasors. Una de les característiques més interessants d’aquest joc és la seva jugabilitat, doncs si bé no destaca pels seus gràfics, ja que estem parlant d’un joc del 1996, si que hi destaca per la seva economia i per la forma en que és duen a terme les batalles. Quan assetgem un castell o ens enfronte’m a exèrcits invasors, automàticament podem entrar en un mòden el que nosaltres governem les unitats que haurem armat previament, i lluitarem cos a cos contra les unitats enemigues. Sens dubte un joc apassionant.

L’únic problema que ens presenta aquest joc és que és un joc privatiu per windows, tot i que en el seu moment tambè hi havia una versió per amiga i una per machintosh. Aquest problema el podem menystenir ja que és tracta d’un joc que ja no és ben i ha caigut el la denominada categoria Abandonware. És una llàstima però que a diferència d’altres jocs com el Quake 3, els seus antics desenvolupadors no n’hagin alliberat el codi per poder mantenir una versió lliure, amb millores i actualitzada. Ells s’ho perden.

Independentment, anem a veure com instal·lar-lo. Primer de tot necessitarem instal·lar el wine

sudo apt-get install wine

Afegeixo una nota per indicar-vos que el wine disposta d’una base de dades on podeu trobar si podreu isntal·lar amb èxit el programa per windows que preteneu instal·lar en el vostre sistema gnu/linux. En el cas del Lords of the Realm II, trobem la seva fitxa a la base de dades, acompanyat d’una qualificació, en aquest cas gold, que vol dir que el programa funciona prou bé, i la descrpició del que li ha funcionat i el què no a l’usuari que l’ha provat.

El més curiòs del tema aquest, és que aquest joc ja resultava impossible d’executar en windows vista i en windows xp, i ara qui el tingui original el podrà seguir disftruant, no amb el sistema per el qual estava pensat de correr aquest joc, sinó amb un de totalment diferent on no treuen noves versions incompatibles amb les anteriors i on podem gaudir de la nostra llibertat.

Independentment, si per una d’aquelles coses de la vida heu perdut el vostre cd original, sempre us en podeu baixar una copia d’aquesta web. Com veieu hi han molts altres jocs que és considrenen “abandonats” per les empreses que els van promocionar.

Un cop descarregat el joc, el descomprimiu. Si no teniu el descompressor del format propietari rar, el podeu instal·lar des del synaptic.

Ara ja només ens caldrà obrir el fitxer anomenat LORDS2.EXE i a viciar-vos!

Si aquesta operació ens fallès, perquè hem de recordar que aquest fitxer l’hem d’obrir amb el wine. Podem anar a una terminal i escriure.

cd (al directori on es trobi el fitxer)
wine LORDS2.EXE

Val la pena afegir que al prinicpi el joc us pot semblar una mica complicat però val la pena, us ho dic jo per experiència! Aquí us deixo un vídeo un parell de vídeos perquè el veigueu de més aprop. Si us hi fixeu en els comentaris la gent és queixa que tenen el cd original però que no el poden fer correr en windows vista. Quina pena ^^

Vídeo promocional amb la història

Vídeo de com és el joc realment

Normalment no parlem de Microsoft, no per res, sinó perquè no ens interessa gaire què passe o deixe de passar-li. No obstant, avui cal fer un xicotet apunt sobre una de les darreres actualitzacions del Windows. Concretament l’actualització del Microsoft .Net Framework Assistant 3.5 SP1.

Quan s’instal·la aquesta actualització també s’instal·la una extensió del Firefox (si el teniu instal·lat) sense demanar-vos permís. A més, aquesta extensió no pot desinstal·lar-se per les vies normals (anar a Complements i desinstal·lar des d’allà). Per eliminar aquesta extensió-paràsit al Windows XP SP3 heu de fer el següent:

  1. Entreu al regedit (Inicia > Executa > regedit)
  2. Cerqueu HKEY_LOCAL_MACHINE/SOFTWARE/Mozilla/Firefox/extensions i allà esborreu la clau del .NET Framework
  3. Esborreu també HKEY_LOCAL_MACHINE/SOFTWARE/MozillaPlugins/@microsoft.com/WPF,version=3.5
  4. Finalment tanqueu, obriu el Firefox i escriviu a la barra d’adreces about:config i elimineu general.useragent.extra.microsoftdotnet i microsoft.CLR.clickonce.autolaunch
  5. Una vegada fet això, els fitxers de l’extensió es poden eliminar a la ruta WINDOWSMicrosoft.NETFrameworkv3.5Windows Presentation FoundationDotNetAssistantExtension

Qui vol Microsoft Windows??.