Ahir mateix en Richard Stallman, president i fundador de la Fundació pel Programari Lliure, tenia preparada una xerrada a la Universitat Politècnica de Barcelona sobre l’ús del programari lliure en una societat moderna. Doncs bé, resulta que per problemes mèdics que apunten a hipertensió es va haver de retirar i esperar a una ambulància, cancelant així l’event. (més…)
El proper dissabte 3 de juliol es celebren al Telecentre de Berga les segones Jornades de Programari Lliure del Berguedà. Aquestes jornades són una sèrie de xerrades i tallers que tenen com a objectiu la difusió del Programari Lliure.
Aquest any, a les seves xerrades, apart de parlar-nos dels sistemes GNU/Linux, es centraran força a explicar-nos l’EyeOS, i comptaran amb la presència dels propis desenvolupadors d’aquest sistema.
Una altra de les conferències serà a càrrec de Richard Stallman, iniciador del projecte GNU i gran impulsor del programari lliure.
Sé que hi ha milions d’entrevistes a tot arreu on apareix el Richard Stallman, però m’agrada sentir-lo parlar de quan en quan. Ací teniu una entrevista curta que li han fet a la televisió argentina. Interessant l’apunt que fa al final sobre el TDT a nivell europeu.
Miguel de Icaza, una de les icones més importants del programari lliure (va ser un dels fundadors de l’escriptori GNOME), ja fa un temps que va començar a relacionar-se i treballar per Novell desenvolupant Moonlight i sembla que altres tasques relacionades amb Microsoft.
No fa molt es va conèixer que Microsoft obrirà un “Laboratori de Programari Lliure” i sembla que Miguel de Icaza és qui dirigirà aquest laboratori després de la renúncia de Sam Ramji. Sobre aquesta qüestió va ser preguntat Richard Stallman en la celebració del dia del Programari Lliure a Boston. Richard Stallman va ser clar: “Icaza és bàsicament un traïdor a la comunitat del programari lliure”.
La resposta de Icaza ha estat bàsicament la següent:
Vull dir que Déu estima a totes les critatures. Des del formidable elefant fins a la més petita formiga. I això inclou el Richard Stallman. Quant a mi, crec que hi ha un món de possibilitats, i si Richard vol discutir-hi com podem millorar la mancomunitat de l’Open Source/Programari Lliure al món, ell té la meva adreça de correu electrònic. Amb amor, Miguel.
Cal dir que cada u és lliure de fer el que vulga a la seua vida. Respecte molt a l’Stallman perquè és coherent amb sí mateix i perquè es passa la vida defenent en allò que creu; però el que no té sentit és ja ficar-se en les decisions dels altres. És una llàstima que Miguel de Icaza ja no forme part de GNOME o d’altres projectes lliures que no estiguen tan “controlats” com ho pot esta un “Laboratori de Programari Lliure” de Microsoft, però no podem culpar als altres de no seguir les nostres idees.
- Més informació a Doctormo i al bloc del Miguel de Icaza
Aquesta setmana…
- Es va anunciar la publicació de la cinquena alfa d’Ubuntu que, entre d’altres novetats, inclou la presentació de diapositives durant la instal·lació (a l’estil de les antigues Mandrake o SUSE) així com l’splash que ja vam comentar.
- Imageshack uploader és una aplicació que permet pujar imatges des del nostre ordinador al servidor d’imageshack d’una forma senzilla i ràpida.
- Com que mai parlem molt de KDE, ací teniu un tema d’icones molt xulo alternatiu a l’omnipresent Oxygen.
- A Lifehacker s’ho han currat i han creat un escriptori de GNOME amb conky que té un aspecte genial. Jo no he aconseguit deixar-ho igual, però ho continuaré provant! (veieu la captura al final).
- A Slashdot s’ha publicat un article que comenta que el nucli 2.6.31 facilitarà l’inici ultraràpid de l’escriptori GNU/Linux, així com millores amb el treball amb les targetes gràfiques ATI.
- Una miqueta d’humor: la Llei d’Stallman-Torvalds.
- Aneu-vos preparant per al Dia de la Llibertat de Programari.
- Per acabar, un estudi de rendiment dels principals navegadors (incloent el novíssim Opera 10). Chrome sembla el més ràpid (i jo ho confirme, la veritat és que és rapidíssim).
Ja feia unes setmanes que no féiem recull, ara que les vacances ja són a punt d’acabar, tornem a la normalitat, a la fresqueta pel matí i a tot allò que després d’un estiu llarg i caloròs ens toca tornar. Llavors, primer recull després de vacances:
- Per començar, us recomanem un tema d’icones fosc anomenat Drakfire Evolution que trobareu a gnome-look.
- Sabíeu que VLC permet codificar vídeos entre diferents formats? Es pot fer d’una manera molt senzilla i ràpida amb resultats molt bons.
- Segur que alguna vegada heu volgut gravar alguna cosa, però només en el moment en que eixa cosa es mou. Amb wxcam podeu fer-ho.
- Fa uns dies es va publicar la versió de Quake Live amb la qual podrem jugar des del navegador des de GNU/Linux i en línia.
- Nokia ha presentat el seu primer mòbil amb Maemo (o així ho estan venent, ja que jo pensava que Maemo ja estava a d’altres mòbils), un sistema basat en GNU/Linux (sembla que més “obert” que Android).
- Coneixeu l’extensió del firefox Weave?, ens permet tindre sincronitzades les adreces d’interès, l’historial, les contrasenyes, les preferències, etc. al firefox a diversos ordinadors.
- Aquells qui feu servir gestors d’estadístiques com Google Analytics o l’W3Counter, potser us interessarà PiWik, un gestor que s’instal·la al propi servidor i mostra informes molt atractius.
- En Jordi Mas ha publicat la versió 0.3 de Mixtelix, un programa que permet crear presentacions d’imatges així com projectes de DVD (i va millorant!!).
- Per acabar, un text sobre Richard Stallman i la seua coherència infinita (i ho dic seriosament, és conseqüent amb allò que defén, una altra cosa és estar-ne d’acord).
Traducció de l’article publicat per Richard Stallman a gnu.org
La persecució de la indústria del copyright a Suècia va tindre com a conseqüència la creació del primer partit polític la finalitat del qual ha estat la reducció de les restriccions del copyright. Els seus objectius inclouen la prohibició del conegut DRM (Gestor de restriccions digitals), legalització de l’intercanvi no comercial de treballs publicats i reducció del període d’aprofitament comercial del copyright a 5 anys. 5 anys després de la publicació, qualsevol treball publicat hauria de passar a ser de domini públic.
Recolze aquests canvis, en general; però la combinació específica triada pel Partit Pirata Suec afecta irònicament en el cas del programari lliure. Estic segur que ells no proven de ferir al programari lliure, això és el que passarà, però.
La llicència pública general GNU i altres llicències copyleft fan servir la llei de copyright per defendre la llibertat de tots els usuaris. La GPL permet a tothom publicar treballs modificats, però sempre sota la mateixa llicència. La redistribució d’un treball no modificat també ha de preservar la llicència original. I tots els redistribuidors han de donar accés al codi font del programari als usuaris.
Llavors, com podria afectar la política del Partit Pirata suec al copyleft i al programari lliure?. Després de cinc anys, el codi font aniria al domini públic, i els desenvolupadors de programari propietari podrien incloure’l en els seus programes. Però què passaria en el cas contrari?
El programari propietari està restringit per les anomenades EULAs, no només pel copyright, i els usuaris no tenen el codi font. Fins i tot si el copyright permetera l’intercanvi no comercial, l’EULA ho prohibiria. A més, els usuaris, en no tindre el codi font, no controlarien allò que fa el programa en executar-lo. Executar un programa d’aquest tipus significaria sotmetre la nostra llibertat i donar-li al desenvolupador d’eixe programari el control sobre nosaltres.
Aleshores, quin seria l’efecte una vegada eliminat el copyright als cinc anys? Això no requeriria que el desenvolupador alliberara el codi font i presumiblement molts d’ells no ho farien mai. Els usuaris continuarien sense tindre el codi font i per tant continuarien sense poder fer servir el programa en llibertat. Fins i tot el programa podria tindre una “bomba de rellotgeria” que fera que el programa deixara de funcionar als 5 anys, llavors les còpies de domini públic mai funcionarien.
Així, la proposta del Partit Pirata permetria que els desenvolupadors de programari propietari pogueren fer servir el programari lliure després dels 5 anys, però això no permetria als desenvolupadors de programari lliure fer servir el codi font propietari, ni en 5 ni en 50 anys. Al Món Lliure li afectaria només la part negativa, però no la positiva. La diferència entre codi font i codi objecte i la pràctica de fer servir EULAs donaria al programari privatiu un estat d’excepció després dels 5 anys: cosa que no podria compartir el programari lliure.
Nosaltres [desenvolupadors lliures] també fem servir el copyright per evitar parcialment el perill de les patents de programari. No podem evitar que els nostres programes estiguen fora de perill (cap programa es troba lliure de les patents de programari en un país que les permet), però com a mínim prevenim que siguen convertits en programes no-lliures. El Partit Pirata suec proposa l’abolició de les patents, i si això passa, aquest problema tirarà endavant. Però fins que això no passe, no podem perdre la nostra única defensa contra les patents de programari.
Una vegada que el Partit Pirata suec va anunciar els seus objectius en aquest aspecte, els desenvolupadors de programari lliure s’adonaren de les conseqüències i van proposar una regla especial aplicable al programari lliure: fer que el copyright del programari lliure siga més llarg i permetre així que poguera continuar amb les llicències copyleft. Aquesta excepció explícita per al programari lliure podria igualar la balança front l’excepció efectiva del programari propietari. 10 anys hauria de ser suficient, crec. Tot i així, aquesta proposta s’ha topat amb la resistència dels líders del Partit Pirata suec, els quals van posar objeccions a la proposta d’un copyright més llarg només per al programari lliure.
Podria recolzar una llei que, després de 5 anys, fera que el programari llicenciat sota GPL passara a ser de domini públic, sempre que passara el mateix amb el codi font del programari propietari. Al cap i a la fi, el copyleft és un mitjà cap a un fi (la llibertat de l’usuari), no un fi en sí mateix. I preferiria no actuar d’advocat del diable per un copyright més restrictiu.
Per tot això, vaig proposar que la plataforma del Partit Pirata exigira que el codi font del programari propietari es dipositara en un registre una vegada que els binaris publicats els binaris. Aquest codi dipositat s’alliberaria al cap dels 5 anys (conjuntament amb els binaris). En lloc de fer del programari lliure una excepció a la regla dels 5 anys, s’eliminaria l’excepció no-oficial del programari privatiu. De qualsevol manera, això seria un resultat just.
Un seguidor del Partit Pirata va proposar una variant més general del primer suggeriment: un esquema general per fer que el copyright durara mentre les llibertats queden garantides. L’avantatge d’això és que el programari lliure arribaria a ser una part general del patró de variació dels termes de copyright més que una excepció única.
Jo preferisc la solució d’alliberament del codi font propietari. Tot i així, però, cap d’aquests mètodes evitaria els efectes perjudicials per al programari lliure. Han d’haver-ne altres solucions que també aconseguisquen el seu propòsit. D’una o altra forma, el Partit Pirata suec hauria d’evitar posar una barrera a un moviment [el del Programari Lliure] per defendre allò públic dels gegants que ronden pel món.
per Richard Stallman
A la conferència de Richard Stallman a les III Jornades de SIG Lliure de Girona va explicar alguns casos curiosos referents a patents que volia comentar-vos en aquesta anotació.
El primer és una mostra de l’absurditat a que s’arriba a vegades amb el tema de les patents. Un bon dia (si no recordo malament, em sembla que va dir a finals dels anys 80) se li van presentar al Richard Stallman uns advocats dient que havien detectat que el seu programa Emacs utilitzava una idea patentada pels seus clients. En aquest cas, la demanda no va prosperar perquè l’Emacs s’havia programat més de 10 anys abans que sortís la patent!
En el segon cas es veu fins a quin punt poden ser obvies i injustes les patents. Un home va demanar assessorament a la Foundation for Free Information Infrastructure perquè havien denunciat el seu casino per culpa d’una patent. La idea patentada era el fet de tenir “més d’una màquina amb més d’una pantalla connectades per xarxa”. En aquest cas, la demanda va prosperar, i l’home va haver de pagar.
L’últim cas és una mica més llarg. Té a veure amb un programa que jo he utilitzat moltíssim en entorns Unix per a comprimir fitxers: compress. Aquest programa no comprimeix tant com altres, però és més ràpid i consumeix menys recursos. Actualment, no ve instal·lat de forma predeterminada a Ubuntu (a les altres distribucions, no ho sé). El compress es basa en l’algoritme LZW. El compress es va programar l’any 1984, però l’any 1985 va sortir una patent “demorada” sobre l’algoritme LZW (que s’havia demanat abans del 1984), de manera que el compress infringia la patent.
Més endavant, van intentar crear un altre programa de compressió amb un altre algoritme, però poques setmanes abans de publicar el programa, va sortir una patent sobre l’algoritme en qüestió, de manera que el nou programa no va arribar a sortir mai a la llum. Per últim, l’any 1993 van aconseguir un programa de compressió lliure de patents, el gzip (basat en l’algoritme DEFLATE).
Però la història amb l’algoritme LZW no va acabar aquí, perquè està dins les especificacions de diversos formats molt utilitzats. Per exemple, el format Postscript, utilitzat per les impressores, utilitza l’algoritme LZW. Per a poder utilitzar aquest format lliure de patents es va aprofitar en un buit legal a la patent, perquè només restringia els programes que comprimissin i descomprimissin l’algoritme, però no els que només el descomprimíssin, i així es va implementar el PostScript amb GNU/Linux lliure de patents. 🙂
Un altre format que també utilitza LZW és el GIF. O sigui, que totes les imatges que tenim en format GIF tenen una patent. Per a solucionar aquest problema de patents, es va crear el nou format PNG, força més potent que el GIF, i que, de forma no oficial, significa “PNG Not GIF”. No us sona una mica a allò de que GNU significa “GNU Not Unix”? 🙂
Dijous passat vaig poder assistir a la ponència que va fer Richard Stallman sobre “El perill de les patents de programari”. La xerrada estava emmarcada en les III Jornades de SIG lliure a Girona, de les quals ja us he parlat. Van ser gairebé dues hores, però no es van fer gens llargues.
Richard Stallman a les Jornades
La conferència va estar centrada en els perills que per a un desenvolupador tenen les patents de programari. En qualsevol moment, si hem fet un programa, pot venir l’advocat d’una gran empresa amb una denúncia perquè estem utilitzant una idea patentada. I és que, com va dir el mateix Richard, els advocats no tenen patents que els restringeixin com comunicar les denúncies.
Les patents de programari no només són aplicades als seus algoritmes, sinó sobretot a idees. I aquestes poden ser molt àmplies o molt concretes. Molts cops és difícil fer un programa que no infringeixi cap patent. Caldria revisar a fons totes les patents a tots els països, perquè els títols que tenen molts cops no és gens indicatiu del que restringeixen. És més, amb això no n’hi ha prou, perquè hi ha idees que es patenten, però indicant que no es publiqui la patent fins que passi un cert temps (un any, per exemple). Això implica que, mentre programem, podem estar infringint patents que encara no podem saber que ho són.
En un principi, les patents servien per a protegir el petit inventor/programador respecte de les grans corporacions. Però avui en dia això ja no és així. Imaginem que fem un programa que conté una idea genial i la patentem. Temps més tard, veiem que aquesta idea ha estat utilitzada per una gran empresa informàtica. Els denunciem per infringir la nostra patent i, al cap d’un temps, ens vindrà un dels seus advocats per dir-nos:
– Ens has enganxat. Estem utilitzant una idea patentada per tu. Però hem estat mirant el teu programa, i està utilitzant 15 patents de la nostra companyia. Si et sembla, firmem aquest pacte segons el qual tu pots utilitzar les nostres 15 patents i nosaltres podem utilitzar la teva.
I és que no tenim alternativa. Hem de firmar.
Fins ara, hem vist els perills que té un programador, però i l’usuari? Quins perills li provoquen? El fet que pugui ser denunciat pel fet d’utilitzar programari que infringeix patents és molt remot. Però com s’està veient amb tot el moviment que hi ha actualment amb els sistemes d’intercanvi P2P, no es pot descartar. Però el problema més gran per a l’usuari provocat per les patents és en el sentit que restringeixen els avanços del programari per la por que puguin tenir els desenvolupadors d’infringir patents.
Com veieu, la conferència va tenir molt suc. I això que em deixo d’explicar moltes coses. En una altra anotació intentaré explicar alguns casos curiosos que va explicar el Richard Stallman referent a patents de programari. Si voleu, podeu visitar la pàgina de la Foundation for a Free Information Infrastructure, on hi trobareu molta més informació sobre les patents de programari.
Els dies 11, 12 i 13 de març tenen lloc a Girona les Jornades de SIG lliure, dedicades al programari lliure en l’àmbit del SIG (Sistema d’Informació Geogràfica). Enguany es celebra la tercera edició d’aquestes Jornades, que són de les més importants a nivell nacional en l’àmbit del SIG, i s’hi inscriu gent de tot arreu del món per a assistir-hi (mireu la distribució dels participants en el mapa del món).
Els SIG faciliten l’anàlisi de dades geogràfiques per a presentar conclusions molt útils en diversos àmbits, com demogràfics, epidemològics, per prevenció d’incendis, etc. El seu estudi va molt lligat, encara que no és exactament el mateix, amb els sistemes de geolocalització (com el GPS) tant de moda últimament.
En aquestes Jornades, no només es parlarà de temes específics del SIG, sinó que també es tractarà de diversos temes relacionats amb el Programari Lliure en general.
Al programa de les Jornades hi figuren diversos col·loquis, ponències, taules rodones i tallers. Una de les ponències més destacades correrà a càrrec de Richard Stallman (que porta per títol “El perill de les patents de software”), però també hi haurà altres ponents de pes, com Malcolm Bain, un advocat molt versat en els diferents tipus de llicències de programari o Chris Holmes, president d’OpenGeo.
Comentaris recents