El teu blog de Linux en català

Aprendre a fer servir el Festival des d’un terminal està molt bé, i és curiós. Però quan realment podem donar utilitat a aquest programa de tecnologia assistiva és quan l’integrem en algun dels programes que utilitzem de forma habitual. Un cop hem vist com instal·lar i utilitzar el Festival, i com afegir noves veus catalanes, en les properes nova anotacion, veurem com integrar el Festival en programes tan quotidians com el client de missatgeria Pidgin, el navegador Firefox o la suite ofimàtica OpenOffice.org.

Per tots aquells que utilitzeu Pidgin com a client de missatgeria, la integració amb Festival és bastant senzilla. El primer que cal fer és instal·lar des del Synaptic el paquet “pidgin-festival”. Si no teniu instal·lat el Pidgin, també haureu d’instal·lar el paquet “pidgin” per a tenir-lo. Si preferiu fer-ho des de terminal, només cal executar l’ordre següent:

sudo apt-get install pidgin pidgin-festival

Després, cal activar aquest complement des del Pidgin. Obriu el Pidgin, i aneu al menú “Eines>Connectors”. Aquí us trobareu el complement “Festival”, que cal activar. Des d’aquesta mateixa pantalla, tenint seleccionat el mateix complement, feu clic a “Configura el connector”. Des d’aquí podreu configurar la veu que voleu utilitzar.

Configuració de la veu de Festival per a Pidgin

Configuració de la veu de Festival per a Pidgin

Amb això, en principi, ja n’hi hauria d’haver prou i, a partir d’aquest moment, quan inicieu un xat, tots els missatges que us entrin els hauríeu també de sentir amb la veu seleccionada. En el meu cas, però, he hagut de fer un altre canvi, perquè no se’m sentia. No tinc clar si cal en tots els ordinadors, però per si de cas, us ho explico també.

Des de la pantalla principal del Pidgin, he anat al menú “Eines>Preferències”. A l’apartat “Sons” de la finestra que s’obri hi ha un desplegable on es pot seleccionar el “Mètode”. Seleccioneu el mètode “Ordre”. Quan ho tingueu, més amunt, en el camp “Ordre per al so” seleccioneu “esdplay %s”. Accepteu els canvis i, ara sí, us hauria de funcionar.

Configuració del so al Pidgin

Configuració del so al Pidgin

Com a darrer comentari, tot i que en l’anotació anterior aconsellava utilitzar les veus hts, el Pidgin és un programa on podem plantejar-nos si utilitzar les clunits. Com vaig comentar, les veus clunits tenen més qualitat, però també ocupen més i, sobretot, tenen un retard major a l’hora de reproduir un text. De tota manera, quan estem parlant per xat, la majoria de missatges són més aviat curts, i el retard que es produeix amb les clunits no és massa gran.

En la següent anotació veurem com fer que el Festival ens llegeixi els textos de les pàgines web amb el Firefox.

Us heu trobat amb aquest molest problema? Jo sí, i cada vegada que inicio algun d’aquests clients, em canvia el nick que tinc posat sempre per la meva adreça de correu electrònic… i és força molest! Per sort hi he trobat una petita solució provisional.

No sé ben bé perquè passa, però googlejant una mica he trobat que sembla ser que el protocol MSN (que com ja sabeu, és privatiu i de codi tancat) ha canviat alguna cosa i ara el servidor des del qual el nostre client de missatgeria instantània es baixa la informació del nickname, ha canviat… i quin és aquest servidor? Doncs només ho sap el client privatiu de Microsoft, el LiveMSN, i els nostres clients oberts no troben la informació i per posar alguna cosa, posen el correu.

Per sort, si utilitzeu un correu de Hotmail, es pot corregir amb una petita trampa. Aneu a qualsevol pàgina de Microsoft (per exemple a mail.live.com) i llavors aneu a Perfil -> Detalls -> Nom, i us editeu el nom, canviant-lo pel nickname que volgueu.

A partir d’ara, cada vegada que inicieu el vostre client de missatgeria instantània, us recordarà el nick correcte, però heu de tenir en compte que cada vegada que envieu un correu, el nickname us apareixerà com el vostre nom propi. És una mica molest, però si funciona…

Una altra alternativa és utilitzar un protocol de missatgeria obert, com Jabber, en el que sí podem saber amb què treballem i com i quina informació hi circula… però clar, jo cada vegada que suggereixo als meus amics que deixin el MSN, em quedo sense amics, per tant, at your own risk… 😉

Salut i alliberament!

Hui s’ha pogut llegir en diferents blocs (i jo mateix ho he pogut comprovar) un seriòs forat de seguretat que el Pidgin té (si és que li podem dir realment “forat de seguretat”). Resulta que el Pidgin desa les nostres contrasenyes en text pla, sense cap tipus de codificació. Què vol dir això?, que qualsevol tinga accés al fitxer accounts.xml que es troba a la carpeta oculta .purple del vostre directori d’usuari al /home, podrà veure tal qual quina és la contrasenya associada al compte que teniu actiu amb Pidgin (en la major part dels casos podem parlar de gent que fa servir gmail o hotmail i per tant el seu compte de correu podria veure’s amenaçat).

Comproveu-ho vosaltres mateixos, aneu a la carpeta .purple:

cd ~/.purple/
nano accounts.xml

Allà podreu veure el vostre nom d’usuari i després la contrasenya (entre les etiquetes password). Això és un problema realment greu i l’única solució per ara sembla que serà passar-nos a l’empathy directament (que és el que serà el client per defecte a moltes distribucions a partir dels propers mesos).

La qüestió és que això porta probablement anys sent així (i sembla que alguns en tenien coneixement). Amb el Windows passa el mateix, el fitxer accounts.xml pot trobar-se a:

C:/Documents and Settings/nombre_usuario/Datos de programa/.purple/accounts.xml

De fet, sembla que existeix una explicació pròpia dels desenvolupadors de Pidgin i els mateixos defenen que fins i tot programes com el Google Talk o Windows Live Messenger no proveeixen cap tipus de seguretat amb les contrasenyes. Bàsicament diuen que és més segur fer servir això perquè així l’usuari anirà amb més cura a l’hora de treballar amb les seues contrasenyes.

Llavors, podem dir o no que és un forat de seguretat?. Segons els desenvolupadors, no.

Fa un parell de dies vam anunciar-vos que la versió 2.6 de Pidgin ja portava suport per a trucades d’àudio i vídeo (amb jabber i google talk). El problema estava en què els paquets precompilats fins a aquell moment no tenien aquest suport activat (per tant, no podíem fer servir aquesta nova característica de forma fàcil).

Els desenvolupadors han tret un repositori que avui mateix s’ha actualitzat a la versió 2.6.1 i que ja porta el suport per a àudio i vídeo activat. Per tant, aquells qui tingueu ubuntu i vulgueu fer-lo servir, només cal que afegiu aquest repositori al sources.list, podeu fer-ho amb les dues ordres següents:

sudo apt-key adv --recv-keys --keyserver keyserver.ubuntu.com 67265eb522bdd6b1c69e66ed7fb8bee0a1f196a8
echo deb http://ppa.launchpad.net/pidgin-developers/ppa/ubuntu `lsb_release --short --codename` main | sudo tee /etc/apt/sources.list.d/pidgin-ppa.list

Després actualitzeu amb apt-get update i finalment actualitzeu el sistema. Inicieu el pidgin i podreu comprovar que aquesta versió ja té suport per a àudio i vídeo.

La versió 2.6 de Pidgin, el client de missatgeria que ha estat instal·lat per defecte a gairebé totes les distribucions GNU/Linux amb GNOME, per fi ha inclòs suport per a àudio i vídeo. Això sí, només per al protocol xmpp (jabber, google talk). Aquesta actualització també soluciona alguns problemes amb el protocol de Yahoo.

És una llàstima que el suport per a àudio i vídeo arribe en un moment en el qual, distribucions com Ubuntu o Fedora, ja han decidit substituir-lo per l’Empathy (un altre client de missatgeria que ja donava suport per a àudio i vídeo).

Des de la mateixa pàgina web trobareu enllaços de descàrrega per a les vostres distribucions, també per a Windows i Mac (han creat un script que detecta el sistema operatiu i la distribució). Pidgin ha aconseguit implementar amb Google Talk allò que Google no ha estat capaç de fer amb GNU/Linux, la possibilitat de tindre conversacions amb vídeo des del Gmail.

[Nota: L’he instal·lat i no he vist enlloc l’opció de vídeo (tot i estar fent servir el protocol xmpp), i he comprovat que no sóc l’únic. Si algú de vosaltres l’aconsegueix fer funcionar, expliqueu com ho heu fet!. Sembla que aquests paquets precompilats no activen el suport per a vídeo i àudio…]

http://www.pidgin.im/shared/img/logo.text-big.gif

Des de fa un temps ja se sabia que Pidgin deixaria de formar part d’Ubuntu i seria substutuït per Telepathy, cosa que també suposaria haver de treure Ekiga dels paquets instal·lats per defecte. La decisió per fer això sembla clara: Empathy ajunta missatgeria amb possibilitat de vídeo. Bàsicament:

  • Empathy és el client IM per defecte de GNOME, per tant la integració serà perfecta.
  • El seu desenvolupament avança ràpidament i ja inclou característiques que Pidgin no té: xat amb vídeo i compartició de l’escriptori.

Per altra part, els desenvolupadors estan pensant en substutuir Rhythmbox. La decisió ací és molt més complicada: Rhythmbox ha estat el reproductor de música per defecte des de les primeres versions i ha tingut una evolució lenta, però contínua. Llavors, quina podria ser la raó per pensar en substituir-lo?.

La raó sembla que és que els mateixos desenvolupadors de Rhythmbox estan pensant en abandonar el projecte, una llàstima. Això suposaria haver de substituir el reproductor de música per defecte i sembla que Banshee és qui s’emportaria el premi. Però Banshee té alguns “problemes”:

  • Necessita l’ús de connectors per tindre una biblioteca de música dinàmica
  • Està programat en mono, i hereta els seus problemes (a més pel fet que és “mono”)
  • Jamendo i magnatune no estan suportats
  • La migració des de Rhythmbox encara s’ha de millorar

Empathy substituirà al Pidgin, però encara no és del tot segur que Banshee substituïsca el Rhythmbox, tot i que sembla que gran part de la comunitat ubuntu ho està demanant. Ja veurem què passa…

http://banshee-project.org/theme/images/slides/scaled/banshee-slide-device-overview.png

pidginSembla que des d’ahir a la nit Microsoft va començar a denegar l’accés a la xarxa MSN als clients que feren servir la versió 15 o inferior del protocol MSN. Això pot solucionar-se de dues maneres: