Com molts de vosaltres ja sabreu, Debian allibera una nova versió cada dos anys aproximadament. Doncs bé, la versió 7 “Wheezy” està llesta per entrar a la fase «freeze» aquest mateix Juny, cosa que implica que veurem la nova versió alliberada cap a principis de 2013. (més…)
Som molts els que treballem amb programari lliure tant en empreses o com a particulars. Per això des de GNUlinux.cat hem pensat en fer una mica de “Networking”, per aquells qui donem servei sobre programari lliure, ens podem fer conèixer entre nosaltres i col·laborar.
La idea sorgeix de la cerca d’un dissenyador/a que treballi amb eines lliures, dins de la llista de correu.
Així doncs, si cerques un tipus de servei en concret, o vols oferir els teus serveis, deixa un comentari exposant la teva oferta o demanda. Per no fer un mal abús, només s’haurà de complir un dels següents requisits.
- El servei que es cerca o s’oferta, usa programari lliure.
- S’usa programari lliure per donar el servei oferit o requerit.
Animeu-vos!
Fa uns mesos, us vam parlar del Hurd. Si recordeu, és una implementació de nucli desenvolupada pels mateixos responsables de GNU. Quan el sistema GNU havia de veure la llum, el nucli Hurd estava molt endarrerit, i per això van decidir utilitzar un nucli que en aquell moment (i encara ara) estava molt més madur, el Linux. Per això ara mateix tenim sistemes GNU/Linux. Però el nucli Hurd segueix en desenvolupament, i us vam explicar com instaŀlar-vos un sistema GNU/Hurd (més concretament, el Debian GNU/Hurd) en una màquina virtual amb VirtualBox, tant sense entorn d’escriptori com amb entorn d’escriptori. Avui us explicarem un concepte que utilitza el nucli Hurd, els «traductors» (de l’anglès «translators»).
(més…)
Logotip de Debian
Així com fins ara teníem la guia per a l’Ubuntu, ara també tenim una guia completa en català i amb captures per a la instal·lació i configuració de Debian. Totes dues distribucions són prou semblants, però Ubuntu està més centrada a novells al món de GNU/Linux. Si teniu curiositat, podeu provar Debian quan volgueu seguint el manual.
La guia es separa en quatre parts:
- L’índex del manual
- La preparació per a la instal·lació
- El procés d’instal·lació
- La configuració del nou sistema
Hem intentat fer la guia lo més fàcil i entenedora possible, acompanyant a l’usuari amb nombroses captures de pantalla i explicacions. També hem afegit un apartat de Preguntes Freqüents dins l’apartat de Configuració del nou sistema, on hi anirem adherint totes les preguntes que vosaltres feu per a fer-ho més complet.
Si teniu cap dubte o veieu cap error ortogràfic en la guia, no dubteu en dir-nos-ho 🙂
Perquè no diguin que els usuaris de GNU/Linux som uns avorrits, o simplement que el S.O. és lleig comparat amb Windows o Mac OS, i aprofitant que els darrers dies ens han fet alguna que altra crítica poc fonamentada i treta de context, proposo un concurs, val a dir que el premi no és altre que la satisfacció personal.
L’objectiu d’aquest concurs és que ens ensenyeu els vostres escriptoris personalitzats per mostrar la llibertat que ens ofereixen les distribucions GNU/Linux. Aquells que resultin visualment més atractius seran publicats en aquest mateix bloc. Com és el primer cop que es fa aquesta mena de concurs no puc determinar un nombre màxim de guanyadors, com més participació, més escriptoris seran publicats. Per això us animo a tots a enviar les vostres captures de pantalla!
Podeu fer-ho de dos formes:
- Fent un comentari a aquesta mateixa publicació amb una enllaç vàlid a la captura de pantalla.
- Enviant un mail a la direcció gnulinux [arroba] gnulinux [punt] cat (tota precaució és poca) amb l’assumpte Concurs escriptori i la imatge adjunta, o bé amb un enllaç vàlid a ella.
A més cal que indiqueu en ambdós casos:
- El vostre nom tal i com voleu que aparegui a la publicació en cas de que guanyeu.
- Informació sobre els programes, temes i icones utilitzats, per exemple, en el meu cas:
No cal que seguiu les indicacions anteriors a fil i randa, simplement doneu la informació que creieu necessària. Són vàlids els formats d’imatge genèrics (bmp, jpg, gif, png…) amb una resolució igual o superior a 800×600 píxels.
I bé, crec que això és tot, espero que us animeu i ens ho poseu difícil per decidir quin és el millor escriptori, teniu una setmana!
Fa menys d’un dia que ha sortit la nova versió de l’Ubuntu, Maverick Meerkat, i probablement molts de vosaltres ja l’heu instal·lada sobre la versió anterior o en una partició diferent per tenir-la nova de trinca. En molts casos, aquesta política d’alliberar una versió nova cada sis mesos pot ser poc encertada, per una banda per aquells que volen estar sempre a la última tenint les últimes versions del programari (m’incloc entre ells), i per altra banda per aquells que ja estaven còmodes amb el seu entorn haver d’actualitzar la versió per no quedar-se endarrerits.
Ubuntu, la seva comunitat i Canonical, l’empresa que el patrocina, han fet, i estan fent una gran contribució en el món del programari lliure, sobretot en la tasca d’introduir a nous usuaris, però per contra, el seu enfocament a fer les coses molt senzilles per a l’usuari final provoca certa falta d’informació entre els seus usuaris. Per exemple:
- Alguns creuen que Ubuntu és l’únic «Linux» que existeix, és a dir, que «Linux» és Ubuntu i viceversa.
- Derivat de l’anterior punt, creuen que «Linux» és el S.O., quan en realitat tant sols és el nucli del S.O. «GNU/Linux».
- Desconeixen l’existència d’altres distribucions i per tant de formes d’organitzar i veure les coses.
Això principalment és degut a Ubuntu té un enfocament orientat a simplificar les coses a l’usuari final, deixant-li un entorn llest amb tot el que necessita (cosa que alguns cops pot ser excessiu) i evitant tecnicismes, tant a la pàgina web principal com en el propi escriptori.
Tornant al fil conductor, m’agradaria presentar algunes alternatives a l’Ubuntu, en concret algunes distribucions que no necessiten ser actualitzades cada cert temps, és a dir, que no tenen versió. Es tracta per exemple del cas d’Arch Linux, Chakra, Gentoo, Sabayon i PCLinuxOS. Son el que s’anomena una distribució «rolling release» o «alliberaments rodants».
Aquestes distribucions s’actualitzen automàticament amb l’alliberament de cada paquet, per exemple, com passarà en el cas del Firefox 4, un cop s’alliberi, el tindrem als repositoris oficials per actualitzar-lo, en Ubuntu en canvi, haurem d’esperar a l’alliberament d’una nova versió (en el cas de que no utilitzem repositoris exteriors). Lògicament aquest sistema te una sèrie de punts positius i negatius:
Punts favorables:
- Paquets a la última.
- Correcció de bugs i fallades de seguretat quasi bé instantànies.
- Control total sobre la distribució i les versions dels paquets instal·lats.
Punts negatius:
- El sistema no és tan estable doncs no passa per un procés comprovació.
- Al ser altament configurables, els usuaris novells no s’hi solen sentir còmodes.
No està mal no? Bé doncs, si algú està decidit a donar el pas i brindar l’oportunitat a alguna distribució «rolling release» recomano començar amb Arch Linux, jo ho vaig fer així, i al principi pot resultar realment impactant, doncs tant el sistema base del LiveCD com el de la instal·lació son tan sols una línia d’ordres, és a dir, el bàsic per construir la teva distribució a medida, veureu però que amb la documentació que brinda la comunitat el procés s’agilitza i resulta prou fàcil. Us deixo un vídeo on es pot veure el procés d’instal·lació, com veureu, podeu instal·lar just els paquets necessaris per a les vostres necessitats, amb la qual cosa podeu accelerar bastant el sistema i l’arrancada, comparat en altres distribucions més pesades:
Com en el vídeo, podeu utilitzar virtualbox o similars per provar la distribució, i si tot surt bé traslladar la instal·lació a una partició real.
Realment aprendreu què és un sistema GNU/Linux i apreciareu la comunitat que hi ha al darrere.
Bona sort valents!
Durant les darreres setmanes s’ha iniciat un procés interessant al qual hem d’estar atents: la possibilitat que el projecte GNOME se separe del projecte GNU. Alguns desenvolupadors de GNOME creuen que no sempre es pot evitar l’ús d’elements privatius a l’escriptori, i ja coneixeu l’opinió de Richard Stallman al respecte. Si ben és cert que el projecte GNU actua com a “creador de directrius per al desenvolupament de programari lliure”, no tothom hi és d’acord amb tot. Per això mateix s’ha plantejat la possibilitat de sotmetre a votació la separació del projecte GNOME de GNU.
És complicat. Avançar ràpidament i aconseguir un sistema lliure que siga compatible amb tot el maquinari nou és molt complicat, per la qual cosa es requereix molt cops haver de tirar de biblioteques/programari/mòduls privatius. Richard Stallman vol evitar siga com siga tot això, i evidentment es troba davant d’un mur massa gran. Si es vol un sistema completament lliure, sembla que tot i que el desenvolupament és ràpid, no ho és suficient o existeixen massa problemes per aconseguir abastar-ho tot.
Jo, molts cops, ho pense d’aquesta manera: si GNU/Linux es convertira poc a poc en un sistema cada cop menys lliure, per què no em passe directament a MacOSX?. El nucli de MacOSX és parcialment lliure, i té elements parcialment lliures: però és un sistema privatiu al cap i a la fi. Quin sentit té, llavors, un sistema GNU/Linux que no siga el més lliure possible?. És més: si GNU/Linux no continuara sent el més lliure possible… la comunitat continuaria sent tan activa i extensa?. Potser pensem que a nivell personal la llibertat o no del programari no ens afecta ja que “no sabem programar”, però… el programari lliure ens ha permès una cosa molt important per a la nostra llibertat: tindre programes en la nostra llengua.
Abans d’acabar, vull posar un exemple curiós. Penseu en Android, el sistema operatiu de Google per a telèfons mòbils. Suposadament és lliure, no?. Doncs la decisió d’incloure el català o no depèn de Google, no de nosaltres. Per descomptat que Google acabarà afegint la traducció ja que hi ha molta gent disposada a participar-hi, però el fet és que és Google qui decideix al cap i a la fi: a l’igual que Microsoft decideix fer una traducció parcial del Windows, a l’igual que Apple decideix que el català no fa la talla per ser afegit entre les traduccions de MacOSX. La diferència és que amb el programari lliure decidim nosaltres, i amb el programari privatiu decideixen altres per nosaltres (i a sobre hem de donar les gràcies).
Un sistema 100% lliure és una cosa molt complicada i és clar que els avantatges del programari lliure són clars i els del projecte GNOME, el mateix Linus Torvalds i els altres entenen que compartir codi, modificar-lo i millorar-lo és el que fa que tot i millore i avance ràpidament. Potser Richard Stallman hauria de saber actuar davant d’aquestes (i altres) situacions i saber aconseguir el que vol sense les reaccions tan en contra que genera per “culpa” de la manera en què prova de guiar els principis del programari lliure.
Prefaci
Tots nosaltres hem dubtat la primera vegada que hem instal·lat i configurat un sistema GNU/Linux. Ara podria començar a donar la xapa amb què vol dir GNU/Linux, podria llistar els principis del Programari Lliure o tractar d’explicar-ne la seva història… Crec, no obstant, que tots els que hi tenim experiència hem de fer un esforç i retornar als inicis.
Retornar als inicis. Ser simples, primitius, primaris. Aguantar-nos el riure aquells que coneixem/usem/administrem o desenvolupem sota GNU/Linux quan sentim aquelles converses sobre dubtes que tots vàrem tenir i ésser constructius, explícits. Perquè la nostra comunitat no ha de tenir fractures a causa de l’experiència o el nivell de cadascú. La cultura és aquí transversal.
Per això, escric una petita guia que t’ensenyarà, a tu, el novell, qui (suposo) no ha usat mai un sistema GNU/linux, com començar. Em basaré en la distribució Ubuntu versió 9.04, la qual acaba de sortir el dia mateix de la publicació d’aquesta guia a Alliberats. La guia completa tindrà diversos apunts: els següents parlaran de com configurar el sistema, tractant diverses característiques amb profunditat.
Així que, si no tens un mentor en persona, perd la por llegint-nos!
I per què ho hauria de fer?
La meva terra és el mar
fet d’aigua i sal.
Sota l’aigua no hi ha peles
ni banderes
ni nacions.
El silenci que m’envolta és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, lliure!
Tot allò que el novell ha de saber per començar
- Probablement uses un sistema Windows. Si és el cas, estic segur que podràs seguir fent el que feies amb aquest sistema. Tindràs compatibilitat amb la majoria de formats i versions de programari.
- Tant si l’encerto i no l’encerto en el punt anterior, no hi pateixis. El mantindràs. Això vol dir que disposaràs del teu sistema actual i del nou sistema GNU/Linux al mateix ordinador. No obstant, t’encoratjo a que abandonis aquesta sistema inoperatiu definitivament. Aquí també s’explicarà com fer-ho.
- I si, lo típic: copia en una unitat externa les teves dades importants. L’entropia i el caos existeixen, i et poden fer una mala passada: per precaució, fes un backup.
Eines i ingredients
- En aquesta gran cuina l’olla és Internet. Connexió a Internet. Indispensable amb el GNU/Linux.
- La nova versió de l’Ubuntu, la 9.04 (Jaunty).
Som-hi!
Preparar el CD d’instal·lació
Primer de tot, has de descarregar el CD d’instal·lació (a no ser que l’hagis obtingut per correu o per altres mitjans). L’Ubuntu cap perfectament en un d’aquests discos brillants que fan raigs de colors.
Visita la plana oficial clicant aquí, escull la localització i descarrega la versió de 32bit o 64 en funció del teu processador. Mentre el descarregues, pots fer la migdiada, o bé llegir això.
Hem obtingut una imatge de disc. Usa el programa que més ràbia et faci per a cremar un CD verge. Això si, l’has de gravar com a imatge de CD, no com a CD de dades. El Windows solet no ho pot fer. Pots recorrer en última instància a l’ISO Recorder.
Hem obtingut el disc. A no ser que tinguis una superdotació en memòria, imprimeix aquesta guia, o pren-ne nota… Posa el CD al lector i reinicia l’ordinador. En reengegar, has d’arrencar des del disc que has gravat. Per a fer això, has d’accedir a la BIOS, que és el sistema d’engegada, i revisar la seqüència d’engegada. No és difícil, ja veuràs.
En engegar l’ordinador, la primera pantalla mostra, sovint a la base del monitor, la manera d’accedir-hi. Heu de prémer la tecla indicada per press XX to enter Setup/BIOS o alguna cosa per l’estil (sovint una tecla de funció, DEL, o Esc). Una vegada dins, heu de cercar la configuració de la boot sequence (seqüència d’engegada). Aquesta seqüència diu a l’ordinador en quin dispositiu trobarà el sistema operatiu. Heu de posar el lector de CD per damunt del disc dur i, si n’hi ha, el floppy. Deseu els canvis i sortiu de la BIOS. L’ordinador es reinicia.
Engegada del Live CD
Un Live CD és un disc de sistema que permet d’usar el sistema en qüestió sense haver d’instal·lar-lo al disc dur. Començarem per aquí. Si tot ha anat bé, has accedit a un menú, encapçalat pel nom del sistema:
Seguidament, el Live CD demanarà que escollim la llengua per a l’engegada. Podeu escollir, entre d’altres, el català. La primera opció del menú és la que us recomano. Farà el que ja he dit, engegar el sistema sense afectar per a res el vostre ordinador. Així doncs, escolliu Proveu l’Ubuntu sense fer cap canvi al vostre ordinador. En aquest punt, el Live CD engega el sistema, i com que ho fa recorrent a la memòria tarda més del normal.
Si tot ha anat bé, accedireu a l’escriptori del sistema. L’Ubuntu, des dels inicis d’aquesta distribució, porta per defecte l’entorn d’escriptori anomenat GNOME. S’estructura en dues barres: la superior alberga els menús del sistema i la inferior permet de navegar entre les finestres. En aquest punt de la instal·lació, els programes que proveu aniran més lents del normal: a la carpeta Exemples trobareu fitxers de mostra de diferentes aplicacions. Recordo que, a l’Ubuntu 5.04, hi havia una vídeo d’una entrevista a en Nelson Mandela.
Si tot plegat us fa patxoca, doncs cliqueu a la icona amb forma de disc anomenada Instal·la.
Instal·lació
Aquí comença la configuració per a la instal·lació del sistema al vostre ordinador. Cal dir que el resultat dels passos serà aplicat després d’escollir l’esquema de particionamant dels discs, així és que podeu retrocedir o aturar la instal·lació abans de fer aquest pas. Escolliu la llengua per a la instal·lació i el fus horari. Automàticament detectarà al disposició del vostre teclat.
Ara vé el pas més important: el particionament. Els sistemes GNU/Linux precisen, com deveu suposar, d’un bocí (partició) o d’un disc dur sencer dedicat. El més probable és que tingueu un ordinador dominat per les forces del Mal, vull dir, amb el Windows.
El particionador de l’Ubuntu així ho detecta, i us proposa
- Usar el disc sencer: el nou Ubuntu usarà tot el disc, i el Windows desapareixerà. És una opció dràstica i per la qual perdreu tot el que tingueu al disc. Si és el que desitgeu, enadavant, però recordeu que aquest canvi no es pot desfer.
- Usar l’espai lliure contigu més gran: el nou Ubuntu coexistirà amb el Windows en cas que la partició del Windows no ocupi tot el disc. Us recomano un espai lliure mínim de 10GB. És un cas rar, ja que els sistemes preinstal·lats solen ocupar tot el que poden.
- Instal·lar-lo al costat del Windows, i escollir el sistema en engegar l’ordinador: és el que us recomano. Com en el cas anterior, tindreu l’opció d’escollir el sistema en engegar. El paricionador partirà el disc mantenint les dades del Windows (naturalment, escurçant la seva partició per a donar lloc al nou Ubuntu). Pels que en volen saber més, redimensionarà la partició del Windows, crearà una partició anomenada swap (intercanvi, serveix per a volcar-hi la memòria RAM en casos necessaris) i una altra en què hi viurà l’Ubuntu, de format extended.
- Fer-ho manualment.
Ara l’instal·lador avisa de què certs canvis seran aplicats. Si heu escollit instal·lar-lo al costat de l’altre sistema, podreu escollir el tamany de la partició per al nou Ubuntu després d’aquest pas. Recordeu que aquesta operació, tal com diu l’avís, no es pot desfer.
A vegades, quan l’altre sistema al disc és el Windows i la partició d’aquest és de tipus NTFS, aquest procés falla abans de començar. Això sovint s’arregla fent un desfragmentat (compactat) del disc amb el Desfragmentador de disco del Windows i tornant-hi… Uf, espero que no us passi.
Bé. Si tot ha anat com era d’esperar, el particionador dedicarà cert temps a redimensionar les particions necessàries i a crear les noves. Sol ser un procés bastant lent.
En acabat, se’ns demana de configurar els comptes d’usuari de l’ordinador, al pas 6 de 8. Així doncs, escollim el nom per al nostre usuari i li assignem contrasenya. També cal que donem un nom a l’ordinador, que no pot contenir espais ni caràcters rars, i que identificarà el nostre ordinador a la xarxa. També podem escollir si volem que l’ordinador demani sempre la contrasenya en engegar, o bé ho faci automàticament per al nostre usuari. En qualsevol cas, això es pot configurar més tard.
El pas 7 de 8 ens permet de transportar, en cas que el nou sistema coexisteixi amb un altre (per exemple, el Windows, això succeirà si l’hem mantingut), certs fitxers i configuracions. És útil si volem tenir automàticament els preferits de l’Explorer o bé els fitxers de Mis Documentos al nou Ubuntu.
Finalment, dóna un resum de tot el que hem configurat, i comença a copiar els fitxers del nou sistema al disc dur. Aquest procés és llarg i precisa de la vostra atenció: cal que vigileu que tot avanci bé. En acabat, l’instal·lador us demanarà que retireu el disc de la safata i reinicieu l’ordinador (cal fer-ho per a engegar el nou sistema des del disc on ha estat instal·lat). La màquina es reiniciarà i podreu veure com, durant un instant, apareix en la pantalla un menú en què podem escollir sistema operatiu (en cas que n’haguem mantingut un altre, si no, l’engegada és directa). En qualsevol cas, us recomano que engegueu el nou Ubuntu i comenceu a provar-lo!
Benvingut a la comunitat
Aquí la cultura és lliure, i el desenvolupament tècnic surt de la voluntat. El suport per a programes o maquinari és distribuït i es basa, normalment, en la col·laboració desinteressada de persones arreu del món. Benvinguts.
Recursos, resources, recours, mittel, risorse, resurssit…
Algunes planes de suport que em serviren (quan anava amb Ubuntu…):
ubuntuguide.org (ara per ara de la versió 8.10 de l’Ubuntu): S’hi explica com configurar tot tipus de coses.
ubuntuforums.org
I com no, el Google.
Recordeu que tindreu les tres parts restants d’aquest tutorial, sobre la configuració posterior i l’ús del sistema.
(c) 2009 by Col·lectiu Alliberats.cat
Text i captures distribuïdes sota les condicions de la llicència BY-NC-SA de Creative Commons. Canonical Ltd, Canonical i Ubuntu són marques de mercat registrades per Canonical Ltd.
Al fil del fòrum on últimament hem parlat sobre el flamant llançament de MusicaLliure 2.0 en PellRoja ens ha comentat que la cançó himne del programari lliure està versionada per un grup català anomenat /dev/random.
L’he estat escoltant i, tot i que a molts no els agradarà, he d’admetre que a mi sí que m’agrada molt el muntatge que han fet i l’estil en general de la cançó. Mai m’haguera imaginat que es podria fer la versió en català degut als problemes que hi ha a l’hora de traduir coses com aquestes (de l’anglès al català).
 |
Himne del Programari Lliure en català per /dev/random |
Comentaris recents