El teu blog de Linux en català

Trucs i tutorials

Screencasts en HD

Fa uns dies vaig començar a pensar en provar la capacitat de pujar vídeos en alta definició a Vimeo. El fet és que ho vaig provar amb el vídeo del Stephen Fry sobre l’aniversari de GNU. Però no recordo ben bé perquè però tots els tutorials que seguia no m’acaben d’ajudar.

Dies més tard em va venir al cap si es podien crear screencasts (gravacions de l’escriptori) en alta definició. Curiosament abans que programes per Windows, em vaig trobar amb un programa per Mac anomenat iShowU. Però com que ho volia fer des d’Ubuntu doncs havia de trobar una alternativa, que segurament ja coneixereu: el recordmydesktop. Per instal·lar-lo:

  • Gnome: sudo apt-get install recordmydesktop gtk-recordmydesktop
  • KDE: sudo apt-get install recordmydesktop krecordmydesktop

Vaig trobar un article que va acabar de guiar-me en el procés i que parteix amb la proposta “Promoure Linux i Ubuntu amb Screencasts d’alta definició (Promote Linux & Ubuntu with HD Screencasts).

L’article recomana usar Avidemux per codificar el vídeo en HD. És a dir obrir el vídeo amb l’editor i després guardar-lo amb x264. Però el que realment m’ha ajudat en el procés és fer servir Mencoder (instal·lar Mencoder: sudo apt-get install mencoder). Un cop el tenim instal·lat ens dirigim a través del Terminal al directori on tenim el vídeo guardat i utilitzem el següent (canviant els noms de INPUT.ogg i OUTPUT.mp4 per els que s’escaiguin):

mencoder INPUT.ogg -aspect 16:9 -of lavf -lavfopts format=psp -oac lavc -ovc lavc -lavcopts aglobal=1:vglobal=1:coder=0:vcodec=libx264:acodec=libfaac:vbitrate=4500:abitrate=128 -vf scale=1280:720 -ofps 30000/1001 -o OUTPUT.mp4

o també

mencoder INPUT.ogg -aspect 4:3 -of lavf -lavfopts format=psp -oac lavc -ovc lavc -lavcopts aglobal=1:vglobal=1:coder=0:vcodec=libx264:acodec=libfaac:vbitrate=4500:abitrate=128 -vf scale=960:720 -ofps 24000/1001 -o OUTPUT.mp4

I després del procés ens apareixerà el vídeo codificat en alta definició.

Canviar el nom als discs/volums que apareixen a l'escriptori

A les darreres versions de GNOME (almenys a Ubuntu i Fedora), quan tenim particions al disc dur i les muntem a l’escriptori per defecte, solen aparèixer com:

  • Suport de XXGb
  • /punt_de_muntatge

Totes dues maneres de presentar-ho fan que siguen difícil d’entendre quin disc representen (en el primer cas) o bé són lletges (el segon cas). Doncs bé, solucionar-ho i posar el nom que nosaltres vulguem és senzill (en el cas de particions ext2/3 i ntfs).

  • Particions ext2/3

1. Primer esbrineu quin és el dispositiu (ja sabeu, /dev/sdxy).

2. Amb això, obriu una terminal i executeu la següent ordre (com a superusuari).
e2label /dev/sda1 Nom_que_vulgueu

Això farà que la propera vegada que inicieu el sistema operatiu aparega “Nom_que_vulgueu” en lloc de /media/disc o Suport de XXGb.

  • Particions ntfs

El primer pas és igual, heu d’identificar quina és la partició. Després cal instal·lar un programa, el ntfsprogs que és a totes les distros. Una vegada instal·lat, podreu canviar el nom del dispositiu amb l’ordre (com a superusuari i amb la partició no muntada):
ntfslabel /dev/sda1 Windows

  • Particions FAT

Heu d’instal·lar el programa mtools (també disponible a totes les distros). Una vegada instal·lat, heu de seguir els següents passos:

1. Copieu el fitxer mtools.conf al vostre directori:
cp /etc/mtools.conf ~/.mtoolsrc

2. Haureu d’afegir aquesta primera línia al fitxer mtoolsrc per tal de poder editar el nom del disc:
mtools_skip_check=1

3. Finalment, podreu canviar l’etiqueta del disc (sempre com a superusuari):
mlabel -i /dev/sdd1 ::etiqueta

Instal·lar Google Chrome a GNU/Linux

Tot i que no hi ha versió per a GNU/Linux (encara), es pot fer servir wine per tal d’instal·lar el Google Chrome al nostre sistema operatiu. Els passos a seguir:

1. Cal instal·lar la darrera versió del wine des de la pàgina oficial (si encara no la teniu instal·lada). A Ubuntu:
wget -q http://wine.budgetdedicated.com/apt/387EE263.gpg -O- | sudo apt-key add -
sudo wget http://wine.budgetdedicated.com/apt/sources.list.d/hardy.list -O /etc/apt/sources.list.d/winehq.list
sudo apt-get update
sudo apt-get install wine

2. Ara cal instal·lar un parell de biblioteques per al wine:
wget http://www.kegel.com/wine/winetricks
sh ./winetricks riched20 riched30

3. Descarregueu l’instal·lador de Google Chrome i instal·leu-lo (cal dir que a l’hora d’instal·lar-lo, el que m’ha passat és que directament m’ha demanat executar-lo i no funcionava, he tancat i he passat al següent pas, de forma sorprenent, s’havia instal·lat):
wget http://gpdl.google.com/chrome/install/149.27/chrome_installer.exe
wine chrome_installer.exe

4. I executeu les següents ordres:
winetricks riched20 riched30
wine "$HOME/.wine/drive_c/windows/profiles/$USER/Local Settings/Application Data/Google/Chrome/Application/chrome.exe" --new-http --in-process-plugins

5. Cada vegada que vulgueu executar-lo, heu d’escriure:
wine "$HOME/.wine/drive_c/windows/profiles/$USER/Local Settings/Application Data/Google/Chrome/Application/chrome.exe" --new-http --in-process-plugins

L’he estat provant i funciona bé. El tipus de lletra de la barra d’adreces és una mica dolent, però això és més possible que siga per culpa de la configuració del wine. Podeu donar les vostres impressions als comentaris, ací vos deixe una captura que he fet.

Instal·la Joomla en català en un servidor

joomla logo

Explicarem com instal·lar joomla (el gestor de continguts que fem servir a epkis.cat) en un servidor. Actualitzarem aquest article cada cop que surti una nova versió.

Revisió del 04-05-2010

(més…)

La UOC allibera tota la documentació del Màster en Programari Lliure

Des de fa uns anys, la UOC ofereix un Màster en Programari Lliure al qual s’estudien diferents àrees d’interès de sistemes GNU/Linux: xàrcies, administració, ús, etc. Durant aquest temps, s’ha anat alliberant documentació, tant en català com en castellà, dels diversos temes del temari. Però fins a avui no s’havia alliberat tot.

A partir d’ara ja hi ha una pàgina a la qual s’hi pot accedir i descarregar en format pdf cada un dels temes:

Al wiki vam penjar fa un temps un recull de documentació en català sobre programari lliure, així podeu complementar tota aquesta informació.

Juga a l'Ultima Online en el Linux usant el Razor!

Salut! Aquest és un tutorial per a tots aquells viciats a l’Ultima Online que en els nostres temps soliem jugar-hi al Windows. Doncs avui en dia, i gràcies al Wine ja no necessitem el Windows per jugar-hi.


1. Per instal·lar l’Ultima Online i poder-hi jugar, primer hem de tenir instal·lat el Wine i el cabextract. Per fer-ho des d’una terminal executarem:

sudo apt-get install wine cabextract

2. Seguidament hem d’instal·lar les llibreries que ens falten del wine. Per fer això utilitzarem el programa winetricks. Ens sortirà un instal·lador que instal·larà el .NET Framework de MS i anem clicant “Següent” i “Acceptar”:

wget http://www.kegel.com/wine/winetrickssh winetricks corefonts vcrun6sh winetricks dotnet20

3. A continuació ens descarreguem l’Ultima Online: Mondains Legacy d’aquí i l’instal·lem fent-hi doble click. Perquè ens funcioni bé el joc hem d’indicar-li a l’instal·lador que ens l’instal·li en el directori:

C:Program FilesEA GamesUltima Online Mondain's Legacy

4. Un cop instal·lat l’executem i deixem que l’autopatch corri i el programa s’actualitzi sol. Seguidament ens descarreguem aquest fitxer, el descomprimim i a continuació copiem els dos fitxers descomprimits a la carpeta on està instal·lat l’Ultima Online (/home/guillem/.wine/drive_c/Program Files/EA Games/Ultima Online Mondain’s Legacy) reemplaçant els fitxers existens pels nous que ens hem descarregat d’aquest enllaç

5. A continuació instal·larem el Razor, un client que ens permet connectar-nos als FreeShards que corren amb els servidors RunUO, baixant-lo des d’aquí

6. Per jugar a l’Ultima Online (UO), obrirem sempre el Razor, i li especifiquem el Servidor i el Port en el que volem jugar-hi. El mètode més ràpid per provar el joc és sel·leccionant un dels servidors que vene per defecte, per exemple, el “UOGamers: Divinity (T2A)”. Connectant-nos a aquest servidor se’ns llançarà l’UO i només hem de sel·leccionar el nom del nostre compte i la seva contrassenya i se’ns crearà la conta automaticament. Ara ja només queda sel·leccionar el personatge i les seves habilitats i a disfrutar del joc!

Fonts: Primera, Segona

HOWTO configurar un google calendar per rebre missatges de text

Hola comunitat! Aquest serà el meu primer post, espero que us sigui d’utilitat! Aprofitant una eina de Google Calendar podeu enviar aquells missatges curts funcionals a aquells qui l’hagin seguit de manera gratuïta així que tingueu accés a internet. També serveix per aquells que tenen a gent estimada lluny i ganes de comunicar-s’hi allí on siguin.

Eus aquí els passos! Ho he fet de memòria, així que si hi ha qualsevol cosa que és lleugerament diferent, feu-m’ho saber que ho modificaré 😉

1. Fes-te un compte de Google Calendar (utilitzeu el vostre compte de gmail)

2. Configuració del compte per rebre missatges
2.1 Aneu a configuració, introduiu el numero de mbl amb prefixe i cliqueu sobre Envia codi de verificació.
2.2 En el temps de treure el mbl de la butxaca haureu rebut el numero de validació que heu d’introduir.
2.3 Configuració finalitzada!

3. Feu un nou calendari tipus: elteunom mbl
3.1 aixo es fa clicant sobre Afegeix -> crea un nou calendari
(ha d’aparèixer un nou calendari a sota del que us ve per defecte)

4. Configuració del calendari elteunom mbl
4.1 Aneu a Preferències (clicant a la fletxeta al costat del nom del calendari) -> Notificacions
4.2 Aqui heu d’afegir un recordatori per defecte, sinó només us avisaran per mbl si ho seleccionem expressament al crear l’esdeveniment. per tant, activeu-ho
4.3 A l’avís per defecte que heu creat, heu de seleccionar SMS 10 minuts abans. SI no us surt la opció SMS és que no heu fet bé el pas 2.
4.4 Finalment només cal activar que ens avisin de noves invitacions, invitacions cancel·lades etc. Que consti que si no hem fet el pas 4.2 per molt que marquem això no arribaran els missatges.

5. Ara, afegint un esdeveniment a hora actual +10 minuts us arribarà un missatge (jo sempre poso +11 minuts per si de cas)

6. Compartir el calendari
6.1 Ara podeu compartir el vostre calendari clicant a la fletxeta al costat del nom de calendari i seleccionant Compartir aquest calendari.
6.2 En el menú de compartició, afegiu les adreces de gmail amb qui volgueu compartir el calendari idoneu-los permisos de modificació d’esdeveniments.
6.2.1 Si teniu amics que encara utilitzen l’antiquat hotmail, podeu crear un segon compte de calendar, i compartir-hi el calendari. Després només caldrà que els passeu nom de usuari i contrasenya.

7. i jastà! quan algú vulgui enviar-vos un missatge només ha d’escriure un esdeveniment al vostre calendari
Nota: Adoneu-vos que els missatges els veurà tothom amb qui estigui compartit el calendari, i aquests poden activar que també els rebin ells els missatges que s’hi escriguin. Això és lógic ja que la idea és fer que un cert grup d’amics comparteixin un calendari i així siguin tots informats. Si voleu tenir un calendari privat amb algú només heu de fer el mateix procés amb un altre calendari.

Diria que ho he explciat prou bé, si hi ha qualsevol punt en què m’he deixat alguna cosa dieu-mo que ho nirem millorant. ;P au! a veure si escriviu!

pd. No et cobren. Comproveu-ho a la factura 😉

Entrada automàtica a GNOME

Més d’una vegada ens han preguntat sobre l’entrada automàtica al GNOME una vegada que s’inicia l’ordinador, per tal d’evitar eixa tasca tan dura com és la d’introduir el nom d’usuari i contrasenya.

Doncs bé, facilitar-nos la vida (i la d’aquells que vulguen entrar a veure les dades del nostre usuari) és més fàcil que no ens pensàvem.

Aneu a Sistema->Administració->Finestra d’entrada, necessitareu introduir la contrasenya… (ja sé que això és pesat, però el sacrifici us serà recompensat!)

A la finestra que s’obrirà, haureu d’anar a la pestanya Seguretat i allà activar la casella d’entrada automàtica tot seleccionant l’usuari afortunat:

A la finestra també podreu activar l’entrada automàtica després d’un temps concret. Es configura de la mateixa manera, només cal afegir el temps que el sistema esperarà abans d’entrar a l’usuari concret.

Tanqueu, i la propera volta que inicieu l’ordinador, el vostre usuari entrarà directament.

Maquejem l'escriptori!

Avui que és diumenge aprofitarem que tenim temps per recomanar-vos que canvieu el vostre avorrit escriptori per un molt més divertit, modern i, en definitiva, millor (us estic prenent el pèl).

Bé, la qüestió és que cada cert temps apareixen noves eines i noves coses que podem afegir al nostre escriptori i canviar-li l’aspecte (a millor o a pitjor, segons com ho mireu). Avui farem això.

Hem escrit al wiki un article, el més detallat possible, per tal que aconseguiu el mateix aspecte (això ens ho va demanar en Francesc al fòrum).

Tot es bassa en un tema anomenat Futurelooks, que bàsicament és un conjunt d’icones, algunes propostes com a fons d’escriptori, afegir l’Ubuntu system panel i el Rainlendar. A continuació teniu algunes captures.

Accelereu el sistema amb una targeta flash CF UDMA sobre IDE

Encara que les memòries flash portin alguns dubtes sobre la vida més curta de les seves cel·les respecte dels discs durs, es pot aprofitar la seva lectura més ràpida (temps d’accés inapreciable) per descarregar de feina aquests darrers i donar una super embranzida al sistema.

Avui dia venen targes adaptadores de CF a IDE/SATA i targetes CF amb suport DMA (UDMA 4/ (5 en les més ràpides)).

Tanmateix hi ha missatges a la xarxa sobre petades de les CF que prevenen contra l’ús intensiu d’aquestes per a feines d’escriptura.

Podeu ficar les parts fixes del Linux (/bin /usr …) a CF, /var i /home a disc dur, la /tmp a ram (tmpfs) i assignar la memòria cau (memòria recent) del navegador a un subdirectori del /tmp i comprovareu l’augment de velocitat del sistema.

Hi ha dues qualitats de CF les MLC (multi-level cell: dos bits per cel·la) més assequibles (8GB per uns 33 euros) però amb vida de 10.000 cicles d’escriptura per cel·la i les SLC (single level cell) amb una vida de més de 100.000 cicles que alguns donen amb garantia de per vida. [1]. La barata ja fa el fet, per a tenir-hi fitxers que no varien.

Per no espatllar gaire la CF, el truc és instal·lar el sistema en una partició del disc dur, i en acabat copiar la partició amb el gparted sobre la flash o millor el clonezilla q només copia els blocs usats, afegint-li les opcions noatime,nodiratime per a evitar que hi escrigui cada cop que hi accedeix.

Munteu la compact flash com a primer disc dur (hda) i el disc dur mecànic com a hdc.

Feu una partició petita per al /boot a la CF, i al disc dur una per al sistema d’una mida que la pugueu copiar a l’espai buit de la CF, i un parell de particions més per als punts de muntatge /var i /home, i la swap a banda.

Instal·leu l’Ubuntu o el Hurd o la distro que us plagui, especificant els punts de muntatge anteriors i un cop instal·lat afegiu al fitxer /etc/fstab les opcions noatime,nodiratime a la partició arrel i una línia per crear un tmpfs per a /tmp especificant un topall d’ús de mem. amb l’opció size. Afegiu els paquets que vulgueu i quan ho tingueu al gust, copieu la partició amb el sistema (/) del disc dur a l’espai restant de la tarja CF i editeu el menú del “grub” per a que el nucli agafi la partició del CF com a arrel.

Si en acabat heu d’afegir algun paquet més (ja sobre la CF) no arribareu pas a espatllar-la ni molt menys. El desgast serà escàs.

També hi ha qui recomana substituir /etc/mtab per un enllaç a /proc/mounts [2] però té algunes contraindicacions. [3]

Hi ha la possibilitat de fixar la partició de sistema “read-only” [3], [4] i/o superposar-hi una partició “read-write” mitjançant un sistema de fitxers unionfs o l’equivalent millorat aufs però aquests no venen amb el nucli actual i caldrà incorporar-los-hi i recompilar-lo.

Diuen que és millor emprar formats de filesystem senzills (ext2) per a estalviar a la CF el desgast de la sobrecàrrega del journaling. Però ja que li posem tot cuinat, penso q val la pena tenir un sistema més segur i fer-ho amb un reiserfs que afina més que no l’ext3 (desa els fitxers petits i les cues a l’estructura). [5]

Per acabar assignem la memòria cau del navegador epiphany/mozilla a ram (/tmp tmpfs). Cal editar el fitxer d’inici /etc/rc.local (si la màq. és vostra) o el .bashrc de l’usuari si és compartida, per tal que creï un directori per la mem. cau del navegador de l’usuari i assignar-li propietari, i afegir al about:config del mozilla l’entrada per al parent_directory de la memòria cau. [6]

Altres trucs per accelerar el sistema en aquest enllaç. [7]

G.R.F.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.