El teu blog de Linux en català

Sistemes operatius

Crec que tota la comunitat del programari lliure s’ha quedat bocabadada amb la nova versió del Windows 7 beta que es va alliberar ahir. Aquesta nova versió promet ser més fàcil, més entretinguda, més segura i més tirrinpuntuda que qualsevol versió anterior. No sé per què, però tot això jo crec que ja ho deien al Windows 98.

Qui no recorda aquelles meravelloses instal·lacions en les quals se’t prometia l’oro i el moro?. Certament Windows 95 fou una revolució perquè va fer possible acostar els ordinadors als humans. Windows 7 promet “fer més”, a l’igual que tots els seus predecessors. Però: ara fem més gràcies al nostre sistema operatiu o fem més gràcies a l’Internet?.

Mentre ho rumieu, podeu anar donant-li una ullada a algunes de les coses que han passat aquesta setmana i que s’han perdut per culpa de la ceguera produïda pel Windows 7:

El 30 de setembre es va publicar una nova versió d’eyeOS, la 1.7 i amb nom en codi Lars. Us deixem el missatge que ens han enviat:

L’equip d’eyeOS està molt content de poder-vos anunciar la disponibilitat del nou eyeOS 1.7, que serà probablement l’última versió abans de l’esperada eyeOS 2.0. La nova versió incorpora moltes millores relatives a les aplicacions base i al sistema en general, tancant així un any de desenvolupament per a crear el sistema operatiu web per excelència, proveïnt al mateix temps una bona base per als programadors d’aplicacions web.

La nova versió es pot descarregar des de la pàgina www.eyeos.org/downloads i es pot utilitzar sense necessitat d’instal·lació des de la página www.eyeos.info, servidor gratuït que ja compta amb més de 280.000 usuaris registrats.

Per altra banda, l’equip d’eyeOS juntament amb l’equip d’Interdominios.com anuncien que presentaran de manera conjunta una solució d’eyeOS per a Universitats al proper congrés Vuela d’Universia. Més informació sobre Vuela! a http://vuela.universia.es.

Podeu veure la nota del llançament d’eyeOS 1.7 en català a http://blog.eyeos.org/ca/2008/09/30/17_lars i en anglès a http://blog.eyeos.org/2008/09/30/eyeos-17-lars-released.

Una de les noves característiques més curioses d’aquesta nova versió (de les que comenten a noticiestecnologia) és la compatibilitat total del navegador de l’eyeOS amb l’Internet Explorer 6. El llistat complet de novetats podeu veure-lo ací, encara no està traduït al català (però sí al castellà… damn it!).

OpenSolaris és un projecte de sistema operatiu lliure de Sun (sota llicència CDDL) que prové de Solaris OS, un sistema UNIX que durant molts anys Sun va desenvolupar i que finalment van decidir alliberar.

Ian Murdock (creador de Debian) va passar-se fa uns mesos al desenvolupament del Projecte Indiana, una iniciativa de Sun per tal d’aconseguir que el seu sistema operatiu OpenSolaris puga competir amb GNU/Linux.

Els resultat després de molts mesos de desenvolupament ha estat openSolaris 2008.05 i sembla que estarà prou bé, tot i que caldrà veure si només es un sistema per a usuaris avançats o també és accessible per a d’altres menys experimentats.

Per descomptat, la principal diferència entre OpenSolaris i un sistema GNU/Linux és el nucli. La resta d’eines solen ser les mateixes: GNOME 2.24 com a escriptori i totes les aplicacions GNU que se solen utilitzar en escriptoris de producció.

La instal·lació i la configuració bàsica semblen prou senzilles ja que es tracta d’un LiveCD des del qual podem testejar el sistema. A més, s’inclou un ampli suport de maquinari (principal problema d’aquest tipus de sistemes, que no poden anar al mateix ritme que ho fa el nucli linux).

S’inclouen els controladors propietaris de targetes gràfiques, per la qual cosa també es podrà fer servir Compiz i acceleració 3D.

El principal problema amb el que molts usuaris intermedis de GNU/Linux ens trobem quan tractem de provar aquests sistemes és que els fitxers de configuració del sistema canvien completament, a l’igual que la denominació dels dispositius i demés. Això fa que la migració no siga senzilla.

De la mateixa manera, el programari suportat és molt menor. Si ja hi ha diferències entre distribucions GNU/Linux, es dedueix que OpenSolaris no tindrà opcions per executar molts programes i, per tant, potser es podria respondre la pregunta anterior i confirmar que no serà un sistema dirigit a l’usuari domèstic.

A part de tot això, a l’igual que fan els d’Ubuntu, podeu demanar CD’s d’aquesta nova versió d’OpenSolaris omplint un senzill formulari.

EyeOS és un entorn d’escriptori de codi obert (i lliure) en format web. És un projecte iniciat l’agost del 2005, per un grup de joves programadors d’Olesa de Montserrat.

Per una part, existeix la possibilitat de provar-lo i fer-lo servir des del mateix servidor del projecte oficial. Però el que té d’especial aquest projecte és que EyeOS es pot descarregar i instal·lar-lo al nostre propi espai web de forma que dins del nostre domini la gent puga obtindre un escriptori virtual.

El sistema bàsic està proveït d’algunes aplicacions d’oficina i de GPI. Existeix, a més, una gran base de programes que es poden consultar i instal·lar des de eyeApps.org i al servidor públic.

El dia 25 es va presentar una nova versió amb nom en codi “Gala Sync” que inclou un nombre important de canvis, sobretot al punt de noves aplicacions incloses i eines d’administració a més d’altres millores a nivell intern.

Entre les novetats es pot trobar una eina de sincronització amb un ordinador local, arrossegar entre carpetes i grups, nous ginys i aplicacions com eyeFeeds (lector RSS), Text Editor (compatible amb diferents tipus de llenguatges de programació), eyeCode, eyeTetravex (joc matemàtic), calculadora i alguns jocs nous.

Amb aquesta versió, eyeOS sembla que farà més fàcil per a desenvolupadors programar millors aplicacions per al sistema.

DesktopBSD és un sistema operatiu lliure basat en UNIX que fa servir el nucli BSD (que inicialment es va desenvolupar a la Universitat de Berkeley). Una dada interessant és que el nucli del MacOSX és un port del nucli BSD (sí, com ho sentiu).

A l’igual que amb el nucli Linux trobem diferents distribucions, amb el nucli BSD passa una cosa semblant. La versió més coneguda i respectada és FreeBSD, però potser no és la més fàcil de fer servir. DesktopBSD soluciona gran part d’aquests problemes: amb més de 16000 paquets disponibles i un gestor dels mateixos prou eficient, és una opció molt bona si es vol provar BSD.

L’equip de desenvolupament ha presentat fa uns dies la versió final de DesktopBSD 1.6. Una versió que ve amb un nombre important de noves característiques i millores respecte a versions anteriors. Està basada en FreeBSD 6.3 RC2 i fa servir l’escriptori KDE 3.5.8. Els canvis més importants són:

  • S’ha inclòs X.org 7.3
  • Ja es pot provar amb un Live CD/DVD
  • Suport per a actualitzacions entre diferents versions de DesktopBSD (de la mateixa manera que es pot fer amb ubuntu)
  • S’ha millorat el gestor de paquets
  • Suport per a processadors amb més d’un nucli
  • Els controladors d’NVIDIA s’inclouen per defecte

I altres canvis que podeu veure a les notes de la publicació. A mode de “cultureta general sobre el programari lliure”, els sistemes BSD tenen la llicència lliure del mateix nom (BSD) que és diferent de la que tots coneixem com a GPL (la del nucli linux i de la majoria d’aplicacions lliures amb les quals treballem dia a dia).

Un dels inconvenients que té aquesta llicència BSD és que no és tan restrictiva com ho és la GPL a l’hora de fer que els programes derivats siguen també BSD. Això ha permès que el nucli del Mac puga afegir pedaços que no siguen BSD i tancar finalment el nucli (tot i que durant un temps va estar obert).

Ian Murdock, el fundador ara fa 14 anys del projecte Debian (el nom es deu a ell “Ian” i a la seua xicona “Debra”: Deb+Ian); va passar-se fa uns mesos al desenvolupament del Projecte Indiana, una iniciativa de Sun per tal d’aconseguir que el seu sistema operatiu OpenSolaris puga competir amb Linux.

Fa uns dies es va presentar una versió en desenvolupament instal·lable d’aquest nou sistema operatiu que tracta d’ajuntar les coses bones de GNU i de Solaris (cal dir que en aquest aspecte no podem parlar de Linux, ja que el kernel és el de Solaris).

OpenSolaris Developer Preview, que ha estat el nom del producte que s’ha publicat, és una distribució per a la plataforma x86 en format LiveCD instal·lable que conté unes quantes característiques més que interessants com són l’instal·lador anomenat Caiman, el sistema de fitxers ZFS, un sistema d’administració de paquets que no s’havia trobat a versions anteriors, tot un seguit d’utilitats GNU, GNOME 2.20 i molt més.

A Phoronix s’ha fet una completa instal·lació i revisió de les característiques del sistema. El principal problema que s’hi troba és precisament el kernel: no dóna completa compatibilitat amb tot el maquinari actual.  Un altre problema és que la designació dels dispositius i fitxers de configuració base del sistema canvien completament, i això fa més difícil la migració des de sistemes linux. No obstant, sempre està bé provar aquests sistemes, sobretot per comprovar el rendiment de ZFS, el sistema de fitxers que tant promet de Sun.