El teu blog de Linux en català

Opinió

[Ubuntu Phone] La meua experiència

Farà uns mesos vaig poder ser un dels primers en adquirir un Ubuntu Phone de la marca BQ. Quan vivia a Montpeller treballava per a una consultora que s’ocupava del lloc web de la BQ Store, així que vaig poder estar al tant del moment en el qual el posaven a la venda.

Primera impressió

La primera impressió va ser molt bona. La veritat és que la gent de BQ fa un telèfon que se sent molt bé a les mans i que malgrat no tindre un disseny increïble, és molt bonic.

En engegar el telèfon i arribar a la pantalla de benvinguda de l’Ubuntu Phone, no vaig cabre en la meua alegria. Considerava que el sistema final estava ben polit, interfície bonica i molt més fluïda del que em pensava que seria.

I tot el que hi ha funciona bé: es poden fer trucades amb normalitat sense cap tipus de problema (ni el més mínim problema), l’agenda, el calendari, la configuració del sistema, els jocs, la càmera… s’ha de dir que tot funciona de manera molt fluïda i sense problemes. No obstant, a voltes sentia que les aplicacions trigaven una miqueta en engegar-se (estem parlant de 2 o 4 segons).

Primeres mancances

La primera gran cosa que ens afecta a la vida diària amb este telèfon és que no té Whatsapp. Jo també preferisc Telegram i considere que és molt millor en molts aspectes, però el 99% de tots els meus amics no saben què és Telegram i no pensen instal·lar-se’l. No obstant, sembla que hi ha una opció amb esta aplicació WebWhatsapp.

La segona gran cosa que notem és la manca d’una bona aplicació de mapes. Existeixen moltes i diverses opcions actualment (uNav i OSM com a natives; Google Maps o Here Maps com a webapp). Però la realitat és que en tot cas trobarem alguna mancança. uNav té pinta que millorarà, però.

I tercer, les punyeteres webapp. L’Ubuntu Store està plena de webapps que són realment simples contenidors de pàgines web. Una webapp és bàsicament un accés directe a la web de l’aplicació en qüestió.

El Sistema Operatiu Ubuntu Touch

Tot i que la primera impressió va ser molt bona, amb el pas del temps hi ha coses que a la llarga ens van afectant. Son xicotets problemes en l’ús bàsic del telèfon.

Coses bones

  • La manera de canviar entre les diferents aplicacions que tenim obertes és magnífica. T’hi acostumes de seguida i quan agafes qualsevol altre telèfon, fas sempre el gest de lliscar el dit a l’esquerra o la dreta.
  • Les aplicacions bàsiques estan ben parides, el disseny és agradable.
  • La barra superior que té diverses dreceres té un comportament ‘divertit’. Si llisquem cap avall i al mateix temps movem el dit a esquerra o dreta, accedim a les diverses opcions de bateria, gps, connexió i xarxes, brillator, etc.
  • El més important: tindrem un sistema gairebé linux pur, podrem oblidar-nos en gran mesura de seguiments i altres merdes relacionades amb Apple, Android o WindowsPhone. Mola, no?

Coses dolentes

  • No existeix un botó de tornar a l’inici. Tot s’ha de fer per gestos, i a voltes això potser una miqueta pesat. Sobretot quan entrem a l’Ubuntu Store. He d’anar ‘enrere’ des de l’aplicació per poder tornar a la pantalla d’inici. Si no, no és possible.
  • Quan estem en una aplicació i tornem a la pantalla d’inici, es requereix un parell de segons en recuperar les icones que hi havia en ella (una miqueta com quan un sistema Android l’engeguem).
  • L’Ubuntu Store és una merda. Així de clar: és lenta, no permet aplicar filtres interessants, les aplicacions setmanals recomanades són gairebé sempre les mateixes (després de 8 mesos!) i l’experiència d’ús és molt dolenta. Això té una fàcil solució, que és instal·lar l’uApp Explorer.

Les aplicacions disponibles

Malgrat que Whatsapp no està present, sí que tenim Telegram. A més, la versió web de Telegram és tan bona que al final vaig acabar instal·lant-me la webapp en lloc de l’aplicació nativa. Algunes aplicacions interessants:

  • Productivitat
    • Dekko | Gestor de correu (compatible amb GMail)
    • Beru | Lector de documents PDF i llibres electrònics
    • Translate | Traductor amb molt bona interfície
  • Missatgeria
    • Telegram | La millor alternativa a Whatsapp, per a qualsevol sistema operatiu i navegador
    • Hangups | La millor opció per a utilitzar Google Hangouts
    • WebWhatsapp | No l’he provada, però sembla que funciona…
  • Xarxes socials (tot són webapps 🙁 )
    • Twitter | Simplement és un contenidor web
    • Google+ | Semi-nativa – semi-webapp
    • Facebook | Webapp normaleta
  • Mapes
    • OSMTouch | La millor aplicació ‘només de mapes’ del moment
    • uNav | La millor opció per a la navegació GPS
    • Google Maps | Tot i que és un contenidor web, funciona prou bé
  • Jocs
    • 2048 | Un magnífic joc trencaclosques
    • PathWind | Un joc de plataformes molt divertit
    • Cut the rope | Un altre joc trencaclosques genial
  • Altres
    • Liri Browser | Una molt bona alternativa al navegador per defecte de l’Ubuntu Touch
    • Terminal | Totalment necessari, no?

Per què vaig acabar desinstal·lant-lo…

Jo tenia 2 telèfons: un amb Android i l’altre amb l’Ubuntu Phone. Durant alguns mesos vaig estar amb els dos: l’Ubuntu Phone a un calaix i l’Android per a l’ús diari. Un bon dia el meu Android va caure al terra i es va trencar. Així que vaig començar a fer servir l’Ubuntu Phone per a tots els dies.

El calendari no sincronitzava amb Google Calendar. Quan agafava una trucada, no tenia una pantalla de l’estat de la trucada, sinó que veia simplement el teclat de marcatge (tot i que la trucada estava en curs). Vaig començar a sentir-me isolat a causa de no tindre Whatsapp. Hi havia també un problema a l’hora de navegar per webs o aplicacions que requerien lliscar cap amunt i cap avall (a voltes no lliscava i es feia com si haguera fet clic sobre algun element); no obstant, això sembla ser un problema del meu telèfon, ja que amb Android em passa el mateix.

No sé, van ser moltes coses xicotetes les que em van fer canviar de nou a Android. Amb l’aplicació de BQ per rootejar el telèfon i instal·lar Android, vaig convertir el meu Ubuntu Phone en un Android en qüestió de minuts. I he de dir que me sentia ‘alliberat’… tot i que en realitat era al contrari.

Quan em compre un altre telèfon, tornaré a instal·lar l’Ubuntu Touch. Sé que si haguera tingut Whatsapp, hauria aguantat…

Recomanat, sí o no?

Jo diria ‘sí’, si no tens dependència al whatsapp. Ara bé, una cosa són les mancances i una altra és el fet que no sé com acabarà esta història de l’Ubuntu Phone. Em pareix que ha sigut un projecte molt arriscat i no sé si Canonical guanyarà diners (segur que a Europa i Amèrica no guanyarà res). Per tant, parlem d’un sistema que potser no tindrà continuïtat…

El «Centre de programari de l'Ubuntu» i les aplicacions de pagament

Aquest matí se m’ha ocorregut obrir el «Centre de programari de l’Ubuntu». Molts sabreu que aquest és l’equivalent del Play Store d’Android, AppStore d’Apple o AppWorld de Blackberry. (més…)

L'Unity: molt intrusiu i difícil de mantindre

Probablement molts no sabreu que a can Fedora s’estan plantejant crear una versió rolling-release, és a dir, una versió que s’actualitza de forma contínua sense «grans versions» ni «grans actualitzacions», a l’estil d’Arch Linux.

En aquesta discussió s’ha parlat també de la possibilitat d’oferir l’escriptori Unity que actualment només es troba a l’Ubuntu de forma oficial (tot i que s’han fet implementacions per a altres distribucions).

Aquesta possibilitat s’ha acabat descartant per raons diverses: per una part no hi ha mantenidors de paquets interessats en fer la feina de muntar els paquets per la Fedora i cosa que consideren més important: l’Unity no s’aprofita de les APIs d’upstream del GNOME. (més…)

Pirateria, GNULinux i el Medi Ambient

Tenim clar que la SOPA no agrada als promotors del programari lliure perque coharta la llibertat de la xarxa, i fa que l’unic espai no controlat pels poders “fàctics” tradicionals (bàsicament, estats, multinacionals i en aquest cas productores) passi a estar mes controlat per aquests poders.

Precisament aquest dijous, han tancat megaupload.com, probablement els servidors mes populars de descarregues directes a internet, detingut 4 dels seus empleats, en una acció del FBI. Suposadament no tenia res a veure amb la SOPA. La crítica mes comú, ha sigut que han pagat justos per pecadors, i que s’han perdut fitxers que eren perfectament legals.  

El FBI va tancar i detenir 4 empleats de Megaupload

El FBI va tancar i detenir 4 empleats de Megaupload

Respecte aquestes accions trobem tot tipus d’opinions. La majoria posen l’enfasi en la privació de la llibertat, en la defensa d’un racó encara relativament lliure dels poders tradicionals. Altres fan servir l’excusa (moltes vegades hipòcritament) per no pagar per una cosa que ara mateix poden tenir gratuïtament.

Però si ens allunyem una mica d’aquesta controversia… quines coses bones podria tenir que es fes realment dificil obtenir programari de manera ilegal? Com afectaria al programari lliure que un tipus d’usuari (el que no vol pagar pel Windows, pero vol fer-lo servir) hagues de triar entre les altres dues opcions (Windows o GnuLinux)? Previsiblement les dues opcions en sortirien reforçades, però Linux passaria a a ser l’única opció gratuita.

“Atura la pirateria.
Utilitza GNULinux.”

Dificultar la pirateria, podria suposar l’avanç del programari lliure. 

(més…)

SOPA, la fi del món

Ningú no sabia de què parlaven els maies quan deien que el 2012 «hi hauria un gran canvi». Tothom tenia teories: que si la fi del món, que si el canvi d’estació de la posició de la Terra amb no sé quins punts, que si una volta completa a la galàxia. Total, que encara no ho sabem.

Què és SOPA?

Parlant de coses més interessants, hui ens centrem en SOPA. Acrònim de STOP ONLINE PIRACY ACT. SOPA és un projecte de llei que és a la taula ara mateix al congrés dels Estats Units i que pretén lluitar contra l’intercanvi/difusió de contingut protegit per copyright a la xarxa.

La manera de fer-ho, però, no és atacar a aquelles pàgines que allotgen o difonen de forma directa el contingut protegit per copyright, sinó anant contra tots aquells qui hi enllacen. És a dir, si al vostre bloc/pàgina web teniu un enllaç o algú insereix un enllaç cap a un lloc que infringisca lleis del copyright, llavors el Govern dels EUA podran tancar eixa web, encara que no siga per enllaçar. A més, però, per enllaçar et podrien caure una pena de fins a 5 anys de presó.

Sinde – SOPA

La llei Sinde aprovada per sorpresa (com aquella noia que es va fer princesa) pel Govern Espanyol el passat 31 de desembre de 2011 té exactament la mateixa finalitat: culpar a la gent qui enllaça en lloc de culpar aquells qui realment estan infringint el copyright.

Por qué? Por qué? Por qué?

Efectivament, Mourinho tenia raó quan es preguntava, sense saber la raó exacta, per què s’ha de fer una llei així, que posa portes al camp. Tinguem present això:

Ens enganyen

Diuen que els espanyols (i els que no són espanyols però estan a Espanya) som els que més contingut protegit amb copyright copiem, veiem i baixem de la xarxa. Diuen que això s’ha de frenar i que la llei Sinde és la solució. Però això no és cert.

Pregunteu-vos: si ara vos donen un servei amb el qual, per uns 10-15€ al mes podeu veure totes les pel·lícules/sèries que vulgueu, pagaríeu? Sí, oi? Acabaríem amb pelis de mala qualitat, subtitulades en castellà «raru»  (qué querés?), que no s’acaben de baixar, etc. Probablement el 80% de la gent que ara baixa contingut protegit amb copyright es passaria a eixa opció barata i de qualitat. En un tres i no res aconseguríem:

1. Acabar amb el 80% de la «pirateria» (o visualització de contingut protegit sense permís de l’autor)

2. Pagar a les distribuïdores per la seua obra.

De fet, aquest servei ja existeix i es diu: Netflix (també hi ha d’altres com Hulu). Els ciutadans dels Estats Units poden, per uns $10 al mes, tindre el all you can eat amb pelis i sèries. I aquest és un servei amb molt d’èxit als EUA.

Tot i així, però, els EUA fan SOPA. Amb SOPA, enllaçar amb una pàgina que enllaça amb una pàgina que enllaça amb una pàgina que enllaça amb Cuevana, per exemple, podria arribar a considerar-se delicte (seria un cas extrem, però podria donar-se el cas).

Per tot això, més de 10.000 pàgines van tancar les sues portes ahir. La més important, la Viquipèdia/Wikipedia, perquè ells allotgen milions i milions d’enllaços que no poden controlar al 100%. Fins i tots ells podrien ser objectiu de la llei SOPA.

La realitat és que volen convertir Internet en un Estat policíac. Volen vigilar-ho tot.

Per sort, tornant als principis. Entenent que Internet és una xarxa d’interconnexió d’ordinadors que pot acabar sent un estat de vigilància contínua, podem tornar al seu arrel i començar de nou.

Ai no! Que això ja ho han fet!!!

Apple fa una traducció propera al blaverisme del seu OSX

Des de fa temps que molts ja sabíem (o que ens arribaven rumors) que Apple estava traduint el seu Mac OSX al català. Realment no esperàvem gaire cosa després de la traducció «cool» de l’iPhone, una traducció que trenca l’estil general de les traduccions catalanes fent servir exactament les mateixes formes que es fan servir en castellà. (més…)

Opinió: 2012, l'any de Linux a l'escriptori?

L’ús de Linux a l’escriptori ha seguit augmentant en aquest 2011, pero mal que em pesi he de dir que crec que l’any de Linux a l’escriptori va ser amb la sortida de Windows Vista. Ubuntu començava a ser molt usable i donava la sensació que en 1-2 anys tot aniria perfecte, alhora que la majoria de coses ja anaven bé. Hi havia un entorn unificat. Windows era un desastre, i Linux prometia.

El fracàs de Windows Vista va suposar la millor oportunitat per a Linux a l'escriptori

L’esperança era que en 1-2 anys, el suport als dispositius (impresores, botons ratolins, etc…) fos complet, així com que es millorés la durada de les bateries en portàtils… pero això no va arribar, ni tampoc es van llençar grans programes comercials en versió Linux (amb algunes excepcions notables). La cosa no ha canviat massa des de fa 2-3 anys, el que fallava abans segueix fallant. El que funciona (que és la majoria del que es fa servir), segueix funcionant.

Últimament, el fraccionament de l’entorn Gnome (Unity, Gnome 2, Gnome 3) ha afectat negativament la seva estabilitat. S’han creat versions més usables, pero menys estables, que manquen coses que tenien les versions velles i els early-adapters (els que hem actualitzat a les noves versions no LTS), hem patit una mica. Usuaris poc avançats (dels que l’hi falten a Linux), ja no eren capaços de trobar la calculadora.

El fraccionament de Gnome ha pogut perjudicar a Linux a l'escriptori durant aquest 2011

(més…)

Proposta: Identi.ca català?

Recentment hem estat parlant bastant de Statusnet, una eina social a l’estil twitter però 100% programari lliure i a les mans dels usuaris. Doncs bé, fins ara hem pogut comprovar com hi ha una bona vintena de persones actives al servidor principal en anglès, Identi.ca. Hi ha grups d’usuaris en català com Caliu o UbuntuCat, però no hi ha massa activitat.

Arrel de tot això, tinc una proposta. I si tinguéssim un servidor en català, que estigués connectat amb la resta? D’aquesta manera tot funcionaria com fins ara, igualment ens podriem relacionar amb gent d’Identi.ca, però com que (en principi) la majoria de les piulades estarien en català, en podríem fer una eina social catalana i lliure. Què us sembla? (més…)

Enquesta: Valoració del programari lliure a la societat (2011)

Des de PortalProgramas.com estan promovent una enquesta de valoració sobre el programari lliure. En aquest estudi col·laboren entitats com Linux Magazine, Hispalinux, Cenatic i d’altres.

Es tracta d’una enquesta molt general sobre programari lliure en la que estaria bé que participàrem. L’enquesta són un seguit de preguntes que en menys de 5 minuts les haureu respost.

Vos animeu? També podeu veure les dades de l’enquesta de l’any passat.

Opinió: Unity, una gran opció per a portàtils

Tots hem sentit a parlar sobre Unity i Gnome 3; i la sensació era que Ubuntu l’havia espifiada escollint Unity, i que Gnome 3 semblava (segons l’enquesta de GNULinux.cat també) ser la millor opció.

Inclús hi havia qui demanava (en to irònic) que a Unity, se l’hi hauria d’anomenar Exodus, en referencia a la gent que s’estava passant des d’Ubuntu fins a altres distribucions com Fedora per tal de poder fer servir Gnome 3 (entorn que per cert, es pot fer servir amb suposada normalitat a la versió 11.10).

Va ser així com davant de la mandra de canviar de distribució i reeducar-me en una distribució diferent, em vaig decidir a actualitzar un portàtil de 13’3″ i un de 15″ a l’última versió de l’Ubuntu. Amb una mica d’escepticisme i pensant: “Si no hem convenç, mantindré el Gnome 2”. Vaig engegar l’ordinador (tot com de costum en les últimes versions, sense massa problema).

La primera impressió va ser el que m’havien dit: no es pot personalitzar pràcticament gens, i es molt senzill, tant senzill que fa cara de ser poc potent. O sigui que vaig tornar a fer servir el Gnome clàssic:

Però un parell de dies més tard vaig pensar: “Donem-li una altra oportunitat”. Vaig engegar amb Unity, i em vaig posar a treballar. Després de les primeres friccions que provoca tot canvi, vaig començar a notar que tenia molt més espai per a fer les meves coses. Això es degut a uns canvis que potser a primera vista no apreciem:

  1. La barra superior on pots accedir a les aplicacions desapareix.
  2. La barra inferior on hi havia les aplicacions obertes, també desapareix (tècnicament es converteix en un dock que s’amaga sol a la barra lateral)
  3. La barra de títol de cada finestra es situa a dalt de tot.
  4. La barra de menú de cada aplicació, substitueix la barra de títol cada cop que hi passem el ratolí.

Així doncs, de les 4 barres que tenia Gnome 2 sempre obertes per a qualsevol aplicació com a mínim, Unity en fa servir només 1.

Gedit amb el Gnome clàssic

Gedit amb el Gnome clàssic: fa servir 5 barres d'espai a dalt, i dues a baix

Gedit amb Unity

Gedit amb Unity: fa servir 3 barres a dalt i una a baix

En un portàtil de 13’3″, però també en un de 15″, això es un canvi molt important. Tant important que dubto que canvii a Gnome 3 ni a cap altre sistema, que no em deixi exprèmer aquestes 13’3″ o 15 polzades al màxim com fa Unity.

Recordeu la diferencia que es notava quan tots els navegadors tenien 6 barres de navegació horitzontal (títol, menú, barra de navegació, accessos directes i barra d’estat) i el Chromimium ho va revolucionar fent-ne servir només 3? Doncs la sensació es similar quan fem servir Unity.

Unity es un gran avanç respecte el Gnome clàssic, no només per a netbooks, sinó per a tot tipus de portàtils. L’espai extra i la manera com aprofita l’espai fa que valgui la pena. I sobre Ubuntu, podem esperar a la propera versió on podrem utilitzar Gnome 3 amb la mateixa facilitat que fem servir Gnome Clàssic. O provar una nova distribució, ningú ens ho prohibeix.

Nota posterior: Vaig escriure aquesta entrada abans d’haver provat Gnome 3. Mesos després, inclús tenint instal·lat Gnome 3 en un portàtil de 15″, segueixo tenint Unity en el portàtil. Només trobo a faltar l’efecte Escale integrat a Unity, per a la selecció de totes les finestres.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.