El teu blog de Linux en català

Novell

Aquest divendres, en el nostre apunt sobre jocs, aprofitarem per parlar d’un títol poc conegut, ja que es tracta d’un joc desenvolupat de manera desinteressada per un parell de programadors alemanys.

L’Energy Tycoon és un senzill joc de gestió d’una empresa energètica en la que haurem de construir edificis, xarxes elèctriques i generadors per a recopilar recursos i gestionar l’energia per a convertir-nos en l’empresa lider del sector.

L’interfície del joc és molt semblant a altres jocs de simulació de gestió, amb moltes pantalles d’informació, control de temps i menús i més menús amb edificis per construir; però s’ha de reconèixer que té un bon acabat gràfic, i resulta força entretingut, alhora que és un d’aquells jocs que es pot re-jugar tranquil·lament amb diferents pantalles i dificultats.

Per a instal·lar el joc, a la seva pàgina tenen l’instal·lador per a Windows i Ubuntu, o el codi font per a altres distribucions i Mac.

Els qui vulgueu fer servir l’instal·lador d’Ubuntu, heu de saber que només tenen versió per a 32bits! Aviat intentarem fer un apunt per explicar com instal·lar un paquet de 32 bits en una distribució de 64, sense gaires problemes.

A la darrera anotació vam veure com retocar fitxers RAW amb el Gimp. Avui veurem com fer-ho amb un programa especialment dissenyat per a aquest propòsit, el RawTherapee.

Logo del RawTherapee

Si bé amb l’Ufraw-Gimp teníem l’avantatge que podíem retocar aquest tipus de fitxers des del mateix programa que la resta d’imatges, i el programa era força complet, el RawTherapee ens presenta alguna opció extra, i el seu funcionament és més intuïtiu. Per a la instal·lació del RawTherapee, ens hem de configurar el repositori “apps” de GetDeb. Reviseu com fer-ho en aquesta anotació que vam escriure fa uns mesos. Un cop configurats, hem d’anar al Synaptic (“Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic”) i, després de refrescar la informació dels paquets, instal·lar el paquet “rawtherapee”. Si ho preferiu, podeu fer-ho des d’un terminal:

sudo apt-get install rawtherapee

Podrem executar el programa des del menú “Aplicacions>Gràfics>RawTherapee”.

Pantalla principal del RawTherapee

Pantalla principal del RawTherapee

El primer que ens trobarem és que el programa està en anglès, i el català no es troba, en principi, entre els idiomes que podem escollir per a l’aplicació. Això es soluciona amb el Language pack del propi RawTherapee, on sí que hi ha l’idioma català. Per facilitar-vos la feina, hem pujat el fitxer d’idioma català a la secció de Projectes de GNULinux.cat (tot i que la traducció no sigui nostra, sinó d’algú amb inicials JMG). Per a instal·lar-lo, us heu de baixar aquest fitxer, obrir un terminal i, des del directori on l’hàgiu desat, executar la comanda següent:

sudo cp catala /usr/rawtherapee/languages/

Ara, des del RawTherapee, anem a “Preferences” (a la part inferior dreta de la pantalla) i seleccionem l’idioma català. Quan reiniciem el programa, tindrem els menús en català.

Per a començar a treballar amb el RawTherapee, tenim a la part inferior esquerra el navegador de carpetes, i a la inferior central, les imatges Raw que hi ha a la carpeta actual. Si n’obrim una, a la part dreta superior veurem el seu histograma, i a mà dreta de la pantalla hi ha totes les opcions de modificació que podem utilitzar.

Una opció molt útil és activar els indicadors de pèrdues en clars i foscos (els triangles de perill que hi ha a la part superior de la pantalla), de manera que ens avisarà clarament quan una part de la fotografia quedi sobreexposada o subexposada, respectivament.

Imatge amb part del cel sobreexposat (mostrat en negre)

Imatge amb part del cel sobreexposat (mostrat en negre)

Quins paràmetres de la fotografia podem retocar? Doncs moltíssims. L’exposició, l’enfocament, podem reduïr el soroll, augmentar el color de la fotografia (com ja havíem fet amb el Gimp), canviar el balanç de blancs, corregir possibles distorsions de la lent (per a fotografies molt properes, per exemple), i moltes altres modificacions.

Realment, he trobat que el programa és molt potent, i funciona molt bé. A més, ja estan treballant en la versió 3.0 (la versió actual és la 2.4.1), tot i que de moment només van per la primera alpha. Veurem com evoluciona el projecte.

Moltes càmeres fotogràfiques, sobretot les d’una certa qualitat, permeten desar les fotografies en format RAW. Aquest format és molt emprat pels amants de la fotografia, perquè desen exactament la informació capturada pels sensors de la càmera. Amb aquest format no es comprimeix la informació (o s’utilitza una compressió sense pèrdua de qualitat), de forma que el fitxer resultant és molt gran. A més, no apliquen directament al fitxer les configuracions d’exposició, saturació, contrast, etc. seleccionades pel fotògraf, sinó que s’adjunta en el fitxer quines són aquestes configuracions. Això és important, perquè es pot obtenir fàcilment la fotografia tal i com l’ha captat el sensor i aplicar un valor diferent per a l’exposició (per exemple). Per últim, tot i que es parla de format RAW, realment gairebé cada marca de càmera té el seu propi format RAW, però la idea és la mateixa. No aprofundiré gaire més en explicar aquests formats, d’una banda per falta de coneixement sobre ells, però a més perquè no és la temàtica d’aquest bloc.

El que ens interessa és com treballar amb aquests fitxers RAW, perquè no hi ha molts programes que hi puguin treballar. Per a visualitzar-los, per exemple, podem utilitzar l’F-Spot. Però realment el que ens interessa per norma general amb un RAW és poder canviar els factors d’exposició, contrast o el que sigui per a poder després passar-lo a un format més “manejable” (PNG, JPEG, o algun altre).

Logo del UFRawEl Gimp, de forma predeterminada, no pot treballar amb els fitxers RAW. De tota manera, té un connector específic per a poder-hi treballar. Aquest connector el tenim disponible directament a través dels repositoris oficials de la majoria de distribucions. Per exemple, si treballem amb Ubuntu per a tenir aquest connector només ens hem d’instal·lar el paquet “gimp-ufraw” des del Synaptic. Si ens sentim més còmodes treballant des de terminal, ens el podem instal·lar per mitjà de la comanda següent:

sudo apt-get install gimp-ufraw

Un cop instal·lat, ja podrem obrir els fitxers RAW des del Gimp. Però en el cas dels fitxers RAW, la feina i la finestra de treball amb el Gimp serà lleugerament diferent que amb els formats típics, com podem veure en la captura de pantalla següent:

Connector Ufraw pel Gimp

Connector Ufraw pel Gimp

Amb aquest connector de RAW per al Gimp, podem variar fàcilment l’exposició de la fotografia. És més, si activem els indicadors que hi ha a la part inferior esquerra, el propi connector ens avisarà si per culpa del nivell d’exposició que li posem hi ha àrees de la fotografia que queden “cremades” (sobreexposades) o massa fosques (subexposades). I el mateix passa amb altres paràmetres que podem modificar. Tot i això, no m’acaba d’agradar com detecta aquesta part.

Gràcies a aquest connector, podrem editar els fitxers RAW des del mateix programa amb què editem altres tipus de fitxers (el Gimp), i és prou bo com per ser una opció a tenir en compte. També podem instal·lar-nos el programa “Ufraw” com un programa separat del Gimp, però no aporta res respecte de si l’instal·lem com a connector del Gimp, de manera que no entraré en aquest aspecte.

En la propera anotació mostrarem un altre programa específic per a editar els fitxers RAW. Si bé tindrà el desavantatge que cal utilitzar un programa únicament per a aquests tipus de fitxers, també veurem que ens deixarà treballar molt més (i amb un entorn més amigable) amb les fotografies preses amb aquest format.

Dins la sèrie d’articles que vam escriure sobre el Gimp, ja vam explicar com treure els ulls vermells en una fotografia. En aquesta anotació explicarem una manera alternativa de fer-ho, aquest cop amb el Picasa, del qual ja vam explicar la seva instal·lació.

Logo de Picasa

Picasa és un gestor de fotografies, però permet fer de forma molt senzilla uns quants retocs fotogràfics molt bàsics. En el cas d’eliminar els ulls vermells, presenta aquestes avantatges respecte de si ho fem amb Gimp:

  • Detecta els ulls de forma automàtica (gairebé sempre)
  • Un cop detectats els ulls, treu el color vermell directament, sense haver d’indicar cap paràmetre
  • El resultat final queda més net que amb el Gimp

Però anem al que ens interessa. Per mostrar com s’eliminen els ulls vermells amb el Picasa, utilitzaré aquesta fotografia (obtinguda de http://training.sessions.edu):

Fotografia original

Fotografia original

Si obrim el Picasa i fem doble clic sobre la fotografia, ens obrirà el seu editor. A mà esquerra hi ha una barra d’eines, amb els retocs que ens permet fer.

Editor del Picasa

Editor del Picasa

Escollim l’eina “Ulls vermells”. En la propera pantalla, ens detectarà automàticament els ulls de les persones, i eliminarà directament els ulls vermells. Simplement, hem de fer clic al botó “Aplica-ho” per acceptar els canvis.

Eina de detecció d'ulls vermells

Eina de detecció d'ulls vermells

Observem la fotografia definitiva, on els ulls vermells han estat eliminats:

Fotografia definitiva

Fotografia definitiva

Com a últim comentari, a vegades l’eina d’ulls vermells no els detecta tots (sobretot quan en la fotografia hi ha diverses persones), però només ens cal seleccionar una zona on es trobin els ulls per tal que hi apliqui també aquest efecte.

Fa temps vaig veure alguns tutorials per crear fons de pantalla senzills amb el Gimp, però no em van acabar de convencer. Avui, gràcies al recull de SomGNU he trobat aquest tutorial per crear els teus propis fons d’escriptori de manera ràpida i senzilla.

Passos a seguir

  1. Creem una imatge amb el Gimp de la resolució que necessitem.
  2. Posem com a color de fons el negre.
  3. Anem a Filtres >  Compon > Natura > Flama
  4. Anem a Edita i seleccionen la variació que vulguem.
  5. Escollim la imatge que més ens agradi i acceptem.
  6. Anem a la pestanya càmera, apropem (zoom 1,5-3) , movem la imatge (X, Y) al nostre gust i acceptem. (Trigarà uns minuts en crear la imatge)
  7. Finalment camviem el color de la imatge i la retoquem fins que obtinguem el resultat desitjat.

Exemple

Aquest és un fons que he creat jo mateix i no m’ha costat gaire temps fer-lo. Està a una resolució de 1920 x 1080.

He posat el Wallpaper a Gnome-look perque tothom pugui descarregar-lo, no és gran cosa però és la meva primera aportació a aquesta web, que recomano a tots els usuaris de Gnome. Gràcies a un usuari de Gnome-look, he creat una edició del fons d’escriptori amb les línies transparents, així que quedaran del color que tingueu com a color de fons de l’escriptori.

Si voleu alguna versió, mireu a Gnome-Look. Podreu trobar versions en altres colors.

Enllaç a Gnome-Look: http://gnome-look.org/content/show.php?content=119145
Fonts: gentoo-wiki.comgil.badall.net

Shutter és un programa que permet fer captures de pantalla completes, d’una finestra o d’una selecció.

Ja sé que fer una captura de pantalla és tan fàcil com apretar la tecla “Impr Pant“, o anant al gnome-screenshot, desde aplicacions -> accessoris (en el cas d’Ubuntu), però Shutter és bastant més complet, ja que et permet editar la captura d’una manera senzilla, permetent posar fletxes, text, figures geometriques, numeracions, etc.

(més…)

Molts cops, ens trobem amb la càmera fotogràfica davant d’un paisatge tan impressionant o un edifici tan alt que no ens hi cap en una sola fotografia. Gràcies a Hugin, la solució és ben senzilla. El que hem de fer és obtenir diverses fotografies consecutives, en cadascuna de les quals hi tindrem una part del paisatge. Per exemple, en el cas del paisatge, comencem a fer la primera fotografia per la part dreta, i anem enfocant cap a l’esquerra fent altres fotografies, fins on ens interessi. Hi ha moltes càmeres que tenen programes per a ajudar-nos a fer-les, tot i que com veurem no és necessari.

En el nostre ordinador, només hem de tenir instal·lat el programa Hugin. Aquest programa s’encarregarà d’ajuntar les fotografies obtingudes, calculant automàticament els punts que tenen en comú, i les perspectives relatives que tenen les fotografies. Podem instal·lar el Hugin directament des del Synaptic (paquet “hugin”), o des d’un terminal, executant l’ordre següent:

sudo apt-get install hugin

Per a mostrar el funcionament del Hugin, partiré de les tres fotografies següents (estan ordenades d’esquerra a dreta):

Part esquerra

Part esquerra

Part central

Part central

Part dreta

Part dreta

Un cop instal·lat, trobarem el Hugin al menú “Aplicacions>Gràfics>Hugin panorama creator”. Quan l’engeguem, ens trobarem amb un assistent on, de forma molt senzilla i per mitjà d’un procediment de tres passes, podrem unir les nostres fotografies.

Assistent del Hugin

Assistent del Hugin

El primer que hem de fer és prémer el botó “1. Load images”. Aquí, només haurem d’escollir les fotografies a partir de les quals volem crear la panoràmica. Després, hem de prémer el botó “2. Align”. Aquest procés durarà una estona, perquè el Hugin carregarà les imatges, trobarà els punts coincidents entre elles, els canvis de perspectiva que hi ha, i ens mostrarà una vista prèvia.

Vista prèvia del muntatge

Vista prèvia del muntatge

El funcionament del Hugin, que fins aquí ha estat molt senzill, es complica força en aquest punt. Com veieu, ha unit totes les parts, però d’aquesta previsualització hem de treure una imatge rectangular. Com podeu imaginar, quan “retallem” la part que ens interessa, perdrem una part de les fotografies originals, però el conjunt obtingut ens en mostrarà una panoràmica espectacular. El primer que hem d’escollir és el tipus de projecció. La que m’agrada més és la rectilínia, però podeu provar la resta per veure quina us convenç més.

Un cop escollit el tipus de projecció, hem de col·locar bé la fotografia. Si fem clic amb el botó dret del ratolí sobre la fotografia definirem la línia de l’horitzó. Això ens mourà la fotografia amunt o avall, però també ens modificarà la perspectiva. Amb el botó esquerre del ratolí rotarem la imatge. Com comentava, aquest procediment és una mica complicat, i al principi cal tenir paciència, però amb una mica de pràctica arribarem a tenir la imatge correctament centrada.

Per últim, hem d’apropar-nos a la imatge, de manera que no es vegi cap part d’aquest fons negre. Això s’aconsegueix per mitjà de les barres de desplaçament horitzontal i vertical, que ens ampliaran o reduiran el camp de visió horitzontal i vertical, respectivament. Aquesta part no és tan complicada com l’anterior.

Vista prèvia definitiva

Vista prèvia definitiva

Un cop tenim correcta la vista prèvia, premem el botó “Actualitzar”, i podem tancar aquesta finestra. Tornem a ser a la finestra de l’assistent on, si premem l’últim botó (“3, Create panorama”). Cal tenir en compte que el Hugin només pot desar els fitxers en format TIFF o sigui que, un cop desat el fitxer, haurem d’utilitzar el Gimp o algun programa alternatiu per convertir la imatge a altres formats com PNG o JPG.

Panoràmica definitiva

Panoràmica definitiva

A l’anotació d’avui veurem com podem, a partir d’una fotografia d’una persona, modificar les seves faccions, per exagerar-les i fer-ne una caricatura. A més, la mateixa eina que utilitzaré jo en aquesta entrada és la que utilitzen certes revistes o pàgines web per a fer més esvelta la figura d’una noia, ampliar els músculs d’un home o més voluptuoses les formes d’una model.

Per a mostrar el funcionament d’aquesta eina, hauria pogut agafar una fotografia de qualsevol company d’Alliberats.cat, com ja he fet un cop, però aquesta vegada he pensat que seria massa cruel, i al final m’he aplicat la caricatura a mi mateix. Partiré d’aquesta fotografia on ens trobem el meu amic Musculman i jo (jo sóc el de la dreta 🙂 ).

Fotografia original

Fotografia original

Segurament haureu observat que hi ha una “subtil” diferència entre el Musculman i jo. Com podem fer-ho per semblar-nos una mica més? Per exemple, puc fer més grans els meus ulls i ampliar també una mica els llavis. Comencem pels ulls (la resta es farà igual). L’eina amb la que treballarem resulta més còmoda per a treballar-hi si primer realitzem una selecció de la zona que volem modificar, perquè així podem visualitzar millor la previsualització que ens mostra. O sigui que anem a “Eines>Eines de selecció>Selecció rectangular” i realitzem una selecció on hi surtin els dos ulls (no cal que sigui massa acurada). Ara sí, obrim el panell de deformació interactiva per mitjà del menú “Filtres>Distorsions>Deforma interactivament”.

Panell de deformació interactiva

Panell de deformació interactiva

Veiem que hi ha diferents tipus de deformació. Tot i que per a augmentar la mida dels ulls podríem utilitzar la deformació “Creix”, utilitzarem la “Mou”, perquè és més fàcil de controlar. El radi que ve donat de forma predeterminada és de 20, i va bé per a retocs petits. Però per al que volem nosaltres, que és caricaturitzar, millor ampliar-lo a 30 (o fins i tot a 40). A partir d’aquí, a la zona de previsualització arrosseguem amb el ratolí les zones que volem fer més grans (els ulls). En aquest cas, l’haurem d’arrossegar de manera radial (en direcció cap enfora de l’ull). Un cop ampliats els ulls, repetim la mateixa acció amb els llavis i arribem al resultat següent:

Fotografia caricaturitzada

Fotografia caricaturitzada

Com veieu, ara m’assemblo una mica més que abans al Musculman. Encara hauria pogut semblar-m’hi una mica més ampliant el meu front, però he preferit conservar una mica la dignitat. 🙂 Com que la zona del front és més gran que els ulls (per exemple), en aquest cas sí que m’hauria anat bé fer més gran el radi de deformació (arribant potser a 50).

Aquest cap de setmana m’he comprat una impressora multifunció Epson SX105. El meu ordinador amb Ubuntu 9.04 me la detectava correctament, però a l’hora d’escanejar em donava un problema d’accés al dispositiu. Després de buscar una estona, he vist que la mateixa Epson ha creat els drivers de la impressora per a GNU/Linux (cosa que m’ha sorprès molt gratament), i en aquesta anotació explicaré com intal·lar-los. A més, ho explicaré de manera que pugui servir a qui tingui algun altre model d’impressora Epson.

Epson té tots els drivers per a GNU/Linux dels seus dispositius a través d’Avasys. Podeu trobar els drivers en un d’aquests quatre apartats:

En el meu cas, per a la Epson SX105 he anat a l’enllaç de Mutlifunció. Aquí, cal trobar el model concret. El meu no hi era, però hi havia el de la Epson SX100, que és de la mateixa família. L’he seleccionat i he omplert el qüestionari que hi ha a sota (on demanen quina distribució tenim, la seva versió, i alguna informació més) i, un cop acceptat, s’arriba a la pàgina de descàrrega (ull, aquesta ja només és vàlida per a certs models d’Epson). D’aquí ens hem de baixar dos drivers, un per a la seva utilització com a impressora i un altre per la seva utilització com a Scanner. Tot i que la part d’impressió ja m’havia funcionat correctament, he preferit de tota manera instal·lar els drivers d’Epson. O sigui que, anem a pams:

Drivers d’impressió

Són els fitxers que hi ha enllaçats com a “pips-snx100-*.tgz”. Hem de localitzar els drivers corresponents (o els més semblants) a la nostra distribució (i la seva versió). Si la nostra distribució no és cap de les indicades (ni derivada d’elles) sempre ens podem acabar baixant el codi font i compilar-lo. En el meu cas, he agafat els drivers per a Ubuntu 8.10 (no hi havia els d’Ubuntu 9.04, però els de 8.10 m’han funcionat). El problema que hi ha (tant amb Ubuntu com amb les altres distribucions) és que els fitxers són amb extensió “tgz”, però per això tenim la comanda Alien, de la qual ja vam parlar. Amb l’Alien instal·lat, podem transformar el fitxer “tgz” en fitxer “deb”. Des d’un terminal, anem al directori on tenim el fitxer “tgz” i, per facilitar-nos la feina, el renombrem com a “pips.tgz”. Des del mateix terminal, transformem aquest fitxer en “deb”:

sudo alien pips.tgz

Ara ja podem instal·lar el fitxer obtingut:

sudo dpkg -i pips*.deb

Si la nostra distribució requereix fitxers “rpm”, amb el mateix Alien podem fer la transformació:

sudo alien -r pips.tgz

En aquest cas, instal·larem el fitxer “rpm” amb la comanda adient per a la nostra distribució (yum, rpm, rpmi, etc.).

Drivers d’scanner

Són els fitxers que hi ha enllaçats com a “iscan-*” al final de la pàgina. En aquest cas sí que tenim els fitxers ja en format “deb” o “rpm”. No sé per què no era així en els drivers d’impressió… De tota manera, això ens facilita una mica la feina. Ens hem de descarregar el fitxer corresponent a la nostra distribució i arquitectura d’ordinador (32 bits o 64 bits). En el meu cas, m’he baixat el de 32 bits que indicava “for Ubuntu 8.10 or later” i l’he instal·lat amb la següent comanda:

sudo dpkg -i iscan-*.deb

Apart dels drivers, amb això ens instal·la un programa d’escaneig (iScan) que he trobat més senzill d’utilitzar que l’Xsane, per bé que amb moltes menys opcions. El tindrem disponible a “Aplicacions>Gràfics>Image Scan!”, i també directament des d’una opció del Gimp (“Fitxer>Crea>Scanning (iscan)…”).

I amb tots dos drivers instal·lats, ja tenim la nostra impressora multifunció Epson preparada per al que li demanem.

En aquesta anotació tornarem a veure un efecte que és molt senzill d’aplicar, i que millorarà moltíssim les nostres fotografies. En aquest cas, veurem com enfocar millor una fotografia que està desenfocada. Realment, la millora que s’aconsegueix amb aquest truc tan senzill és espectacular.

Per a comprovar-ho, partirem de la mateixa fotografia que vam utilitzar a la primera anotació sobre el Gimp un cop li hem millorat el color. He ampliat la Geisha per tal de veure millor l’efecte final:

Fotografia original

Fotografia original

A primer cop de vista, la fotografia es veu prou bé, però de tota manera, hi aplicarem l’efecte. Per enfocar millor la imatge, anirem a l’opció del menú “Filtres>Millora>Difuminat amb màscara…”. Ens apareixerà el quadre de difuminat amb màscara:

Panell "Difuminat amb màscara"

Panell "Difuminat amb màscara"

En general, els paràmetres que hi ha de forma predeterminada ja són correctes. De tota manera, depenent de la resolució de la imatge ens anirà millor ampliar o reduïr el valor del camp “Quantitat”. El valor predeterminat és de 0,50, però per a imatges amb resolució baixa, haurem de reduïr el valor. Per a fotografies de molt alta resolució, segurament l’haurem d’augmentar una mica per tal que es vegi l’efecte. En aquest cas, com que la imatge original era de baixa resolució (menys d’1 megapíxel) he posat un valor de 0,30 i he acceptat el canvi. El resultat final és el següent:

Fotografia definitiva

Fotografia definitiva

Si posem una fotografia al costat de l’altra, veurem com la millora és significativa. Com que amb aquest retoc estem millorant l’enfocament, la millora es veu en els detalls, com per exemple a la cara de la Geisha (els ulls i els llavis), als dibuixos del kimono, les vares del paraigua o la definició de la gespa:

Fotografies original i definitiva juntes

Fotografies original i definitiva juntes