El teu blog de Linux en català

Notícies

Ubuntu 10.10 es dirà Maverick Meerkat

A falta de gairebé un mes per l’alliberament d’Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx), avui s’ha anunciat el nom de la versió 10.10, que sortirà el proper mes d’octubre. En aquest cas, serà “Maverick Meerkat”. Pels qui no ho sabeu (com em passava a mi), meerkat en català és un suricata, un mamífer de la família de les mangostes. Com a curiositat, Timon (el personatge del Rey León) és un suricata. 🙂  En resum, “Maverick Meerkat” es pot traduir com a “Suricata inconformista”.

Timón, el "meerkat" més famós (fins avui)

Timón, el "meerkat" més famós (fins avui)

Si voleu encara més curiositats, la primera versió d’Ubuntu, la 4.10, tenia com a nom clau “Warty Warthog”. Un warthog és un animal molt semblant a un porc senglar. En concret, en català es diu facoquer africà. Doncs bé, Pumba, el gran amic de Timon a El Rey León, és un facoquer africà. O sigui, que tot queda en família.

Què us sembla aquest nom? Jo quan l’he sentit per primer cop no m’ha agradat (sobretot la seva sonoritat), però la seva història m’ha agradat força. A veure si amb el temps m’hi acostumo una mica.

A la pàgina d’Ubuntu, ja es comencen a proposar noms per a la propera versió 11.04 (que sortirà a l’abril del 2011). Com ja sabem, en aquest cas començarà amb la lletra “N”. De moment, però, no en veig cap que m’agradi massa.

Font: UbuntuGeek

GNOME 2.30

Avui ha sortit la versió 2.30 de GNOME, un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb KDE. Aquesta versió de GNOME és la que vindrà ja de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions.

Logo de GNOMEÉs més, les versions de test de la majoria de distribucions (com per exemple Ubuntu 10.04 Beta 1 o OpenSUSE 11.3 Milestone 4) ja utilitzen la versió de desenvolupament de  GNOME 2.30 (i actualitzaran aviat a la versió definitiva de 2.30), o sigui que si les esteu utilitzant, aviat gaudireu de les novetats d’aquesta nova versió. S’ha de tenir en compte, a més, que GNOME no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el visualitzador de documents Evince, el gestor de correu Evolution, el Nautilus, els GNOME Games, el client de conferència Ekiga i uns quants més.

En el GNOME 2.30 podreu trobar, entre altres, aquestes novetats:

  • L’Evince té suport per a fitxers de còmics cbt. També mostra miniatures per a fitxers remots.
  • L’Evolution té una nova implementació del protocol IMAP, que millora el seu rendiment. A més, integra els contactes amb el Google Maps.
  • El Vinagre (servidor d’escriptori remot) pot utilitzar compressió JPEG per a disminuir l’ample de banda que necessita. També permet la seva utilització a través d’un túnel SSH per tal que les dades vagin encriptades.
  • Podrem traspassar (per mitjà d’un copia-enganxa) les notes del Tomboy mantenint el seu format.
  • En el Nautilus podrem utilitzar la visualització partida (fins ara ja ho podíem fer, però configurant un repositori PPA), i s’ha reorganitzat la seva interfície.
  • El nou programa Comptador de temps ens mostra què hem estat fent a l’ordinador.
  • La calculadora de GNOME s’ha millorat substancialment, tant en la seva interfície com en la seva funcionalitat.
  • Nombroses millores en el navegador Epiphany.

I hi ha moltes millores més. Si voleu la llista completa de novetats, us recomano que llegiu les notes de la versió.

Podeu veure el procés complet que ha portat fins a la versió 2.28 al seu calendari de llençament.

Propostes per l'espai buit en les finestres d'Ubuntu

Com ja sabreu Canonical va decidir posar els botons “minimitzar-maximitzar-tancar ” a la part esquerra de les finestres (Sembla que nomès als temes Ambiance i Radiance) i aquest fet ha originat una gran controversia entre els usuaris de Ubuntu, ja que molts pensen que és un gran error per part de la companyia.

A causa d’aquest canvi, la part dreta de la finestra ha quedat “buida” i alguns usuaris ja han començat a publicar mock-ups amb propostes força interessamts per posar en aquest espai buit.

Propostes

ZeitButton

(més…)

Recull 27/3/2010

Després d’una setmana amb poca activitat, la millor manera d’acabar-la és arreplegant les notícies més interessants de les que no hem parlat. Així que, anem per elles:

Es presenta la iniciativa Softvalencià

Aquests dies no he pogut escriure articles ja que he estat engrescat amb la iniciativa Softvalencià. Per als escèptics: sí, això és una iniciativa blavera en la que he estat treballant per trencar la unitat de la llengua catalana. Com ja sabeu, sóc ben reconegut en el món blaver, conjuntament amb altres membres de la comunitat catalano-blavera.

Bé, però parlem seriosament. La iniciativa Softvalencià no és ni més ni menys que una campanya de promoció del programari en català (preferiblement en variant valenciana) al País Valencià. Com ja sabreu (perquè ho he comentat més d’un cop al bloc), des de fa temps s’ha estat treballant en crear adaptacions valencianes de totes les traduccions catalanes en variant general. Aquesta tasca requereix una feina mínima gràcies a una eina d’adaptació automàtica en la que s’ha treballat durant molt de temps.

Existeixen moltes raons per les quals s’ha fet aquesta tasca, però crec que és millor que, si esteu interessats, vos llegiu les preguntes més freqüents que hem redactat. Personalment entenc que aquesta iniciativa pot provocar que molta gent la veja amb mals ulls, però també crec que és necessària per promoure l’ús del programari en la nostra llengua al País Valencià on gairebé és nul.

A Softvalencià es podrà trobar:

  • Traductor de valencià a anglès, francès, portuguès i castellà (i viceversa) – això és una novetat molt interessant que donarà peu a nous projectes a Softcatalà
  • Corrector de valencià
  • I programari en variant valenciana que anirem afegint

http://www.softvalencia.org/wp-content/themes/vesper/images/logo_sv.png

Programari lliure versus Programari de codi obert

El nostre company Joan va escriure un article al seu bloc parlant sobre les diferències entre el programari lliure i el programari de codi obert. He d’admetre que tenia una idea molt equivocada sobre allò que és conegut com a open source, un terme que molta gent utilitza erròniament. Paral·lelament, al màster de programari lliure que estic fent a la UOC, un dels primers temes és sobre llicències i les pràctiques que he hagut de fer tracten, entre d’altres coses, veure’n les diferències.

La qüestió és que si llegiu la definició de programari lliure i la de codi obert, vos costarà trobar les diferències. De fet, probablement veureu que hi ha alguna cosa diferent, però no tindreu clar el què. Així que, primerament, veurem les definicions d’un i de l’altre:

Programari lliure

Llibertat 0 / La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit.
Llibertat 1 /La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L’accés al codi font és un requisit.
Llibertat 2 / La llibertat de redistribuir còpies.
Llibertat 3 / La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar. Igual que a la llibertat 1, l’accés al codi font és un requisit.

Programari de codi obert

1. Lliure redistribució: el programari ha de poder ser regalat o venut lliurement.
2. Codi font: ha d’estar inclòs o obtenir-se lliurement.
3. Permetre modificacions o treballs derivats: la redistribució de modificacions ha d’estar permesa.
4. Integritat del codi font de l’autor: les llicències poden requerir que les modificacions siguin redistribuïdes només com a pedaços deixant el codi original sense canvis.
5. No restringir el seu ús a cap persona o grup: ningú pot deixar-se fora.
6. No restringir el seu ús a cap activitat, línia de negoci o àrea d’iniciativa: els usuaris comercials no poden ser exclosos.
7. Distribució de la llicència: han d’aplicar-se els mateixos drets a tot el qui rebi el programa i la llicència ha de romandre intacta al distribuir o modificar el programari.
8. La llicència no ha de ser específica d’un producte: el programa no pot llicenciar-se solament com part d’una distribució major.
9. La llicència no ha de restringir altre programari: la llicència no pot obligar que algun altre programari que sigui distribuït amb el programari obert hagi també ser de codi obert.
10. La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no ha de requerir-se l’acceptació de la llicència per mitjà d’un accés per clic de ratolí o d’altra forma específica del mitjà de suport del programari.

L’Open Source Initiative (OSI) va redactar la llicència coneguda com a open source tot basant-se en el contracte social de Debian. Això dista molt de la concepció que jo mateix tenia del programari de codi obert. He d’admetre la meua ignorància, ja que pensava que codi obert volia dir només que el codi estava a la vista. També he d’admetre que aquesta confusió prové de la lectura del llibre de Richard Stallman (Free Software, Free Society), on ell parla sovint del fet que el programari de codi obert no és programari lliure.

Diferències entre programari lliure i programari de codi obert

Si s’analitzen les definicions, es pot arribar a les següents conclusions:

  • Tot programari lliure és programari de codi obert, però no tot programari de codi obert pot considerar-se programari lliure
  • Al punt número 4 de la llicència de programari de codi obert s’està indicant que existeix la possibilitat de no poder millorar el codi de forma directa, sinó que s’ha de fer amb pedaços. Això entra en conflicte directament amb la llibertat número 3 del programari lliure.
  • El punt número 9 també podria ser punt de conflicte, però s’ha d’analitzar bé ja que si realment hi ha alguna diferència, no es veu de forma directa. Realment, es podria dir que aquest punt entraria en conflicte amb llicències com la GPL. De fet, però, també existeix l’LGPL que permet barrejar biblioteques privatives amb programari lliure. Per tant, en realitat, el punt 9 sembla no entrar en conflicte amb els principis de programari lliure.
  • És interessant remarcar el desig d’igualtat que la llicència open source difon amb els punts que volen garantir l’accés a tothom. Pensem en les biblioteques Qt: Nokia permet fer-les servir lliurement amb programari lliure, però en altres casos s’ha d’obtindre una llicència especial.
  • Per últim, cal remarcar que la llicència de codi obert sembla molt enfocada a la distribució del programari, no tant a la seua llicència pròpia. És a dir, el que es diu en tot moment és que la llicència del programa original s’ha de mantindre intacta i el codi ha d’ésser obert. Però això no garanteix poder fer allò que vulguem amb el codi (bàsicament pel que ja hem comentat del punt 4).

I vosaltres, quines conclusions en traieu?.

Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx) Beta 1

Tot i que estava previst per ahir, avui s’ha alliberat la primera Beta d’Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx). Aquest petit retard és degut a que s’ha volgut esperar una mica per resoldre alguns problemes crítics que volien tenir arreglats en la versió Beta. Les novetats més interessants que porta aquesta tercera alpha són les següents:

  • La versió del nucli de Linux que porta és la 2.6.32. Ja vam comentar que no teníem clar si s’utilitzaria aquesta o la 2.6.33 en Ubuntu 10.04. Sembla ser que al final s’ha optat per la 2.6.32. Això és degut al fet que, sent Lucid Lynx una versió LTS, s’ha preferit utilitzar un nucli més “veterà”, i que per tant ha estat més provat i és més estable
  • S’ha eliminat completament el HAL, fent més ràpid l’arranc i l’aturada del sistema
  • Ja està disponible la Ubuntu Music Store, tot i que de moment no hi ha música per a baixar-se (???)
  • Nous temes

En versions anteriors d’Ubuntu, només hi havia una versió Beta. En aquest cas, tenint en compte que es tracta d’una LTS, hi haurà dues versions Beta, per tal de fer que la gent s’animi abans a provar les versions de desenvolupament i que, per tant, la versió final sigui tant estable. Si voleu provar la primera Beta d’Ubuntu Lucid Lynx, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu i UNE: http://releases.ubuntu.com/releases/10.04/

Kubuntu i UNE: http://releases.ubuntu.com/kubuntu/releases/10.04/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/lucid/beta-1/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/lucid/beta-1/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/10.04/beta-1/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/lucid/beta-1/

Mythbuntu: http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/lucid/beta-1/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Beta i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, tot i que ja hauria de ser força més estable que les versions Alpha. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.04 Lucid Lynx.

Ús de GNU/Linux segons la darrera enquesta d'usuaris d'Internet

Aquest mateix matí he llegit a FirefoxCAT que s’havien publicat els resultats de la darrera enquesta d’usuaris d’Internet a l’Estat Espanyol de l’AIMC. Allà han fet una anàlisi sobre les estadístiques d’ús del Firefox que no desvetllaré (aneu i esbrineu-ho per vosaltres mateixos…).

L’enquesta d’usuaris d’Internet també inclou estadístiques de sistemes operatius, així que he anat directament a comprovar quins han estat aquests resultats i presentar-vos-los tot comparant-los amb les dades de l’any passat de les quals ja vam parlar. Aquests han estat els resultats:

Taula d'ús de sistemes operatius segons l'enquesta de l'AIMC (2009-2010)

Gràfica d'ús de sistemes operatius segons l'AIMC 2010

El primer que hem de comentar és que les estadístiques d’ús de GNU/Linux són superiors a les mitjanes que trobem a l’W3Counter, on l’ús de GNU/Linux es troba a l’1,55% (tot i que aquesta dada és global) o les de l’StatCounter, que li dona a GNU/Linux a nivell de «Spain» un 1,66% (a nivell global dóna un 0,7%).

Ha passat un any des que es publicara Windows 7 i sembla que l’acceptació serà millor que la de Windows Vista, que ha estat incapaç de reemplaçar Windows XP. MacOSX continua creixent de forma molt important i en un any puja un 1,20% fins al 4,10% total.

GNU/Linux és la gran sorpresa, però. Pujar un 0,7% en un any és una gran fita, per no parlar del fet que passar una barrera psicològica com és la del 3% representa mostrar certa presència (així ho consideren al parlament de Catalunya, però no al del País Valencià). És interessant veure que a l’Estat Espanyol l’ús de GNU/Linux és major que a la resta. Tant de bo poguérem conèixer les dades filtrades per als Països Catalans. També em semblaria seria interessant conèixer les dades filtrades segons Extremadura.

En definitiva, és impressionant comprovar com GNU/Linux puja tant sense tindre els mitjans que tenen Windows o MacOSX. Penseu que en general linux requereix que els usuaris l’instal·len, ja que poques botigues venen ordinadors amb gnu/linux preinstal·lat. Un 0,7% no és gens menyspreable!

Ubuntu Global Jam a Barcelona

El proper dia 27 de març tindrà lloc al Campus Nord de l’UPC la segona Ubuntu Global Jam que s’organitza a Catalunya. L’Ubuntu Global Jam és un esdeveniment que s’organitza en diverses ciutats del món per donar a conèixer i impulsar el procediment de creació d’Ubuntu. També s’aprofita per donar una “apretada” a la traducció d’Ubuntu, en aquest cas de cara a la propera versió Lucid Lynx, que s’alliberarà el proper 29 d’abril.

Recomano l’assistència a tothom qui vulgui conèixer el procés de traducció d’Ubuntu, i sobretot a aquells qui vulguin iniciar-se en aquesta tasca tant gratificant.

Podeu veure la llista d’activitats que es realitzaran en aquest enllaç del Catalan LoCo Team d’Ubuntu. Reprodueixo aquí el comunicat que ha penjat el Josep a la secció del Catalan LoCo Team d’UbuntuForums:

Us comuniquem que el proper dissabte 27 de març, al Campus Nord de l’UPC, celebrarem el nostre segon Ubuntu Global Jam.

Què és això d’un “Global Jam”? És una trobada on s’intenten donar a conèixer tants àmbits com sigui possible del procés de creació de l’Ubuntu, aprofitant-la per a donar un impuls en cadascun d’ells.
Per exemple, és un bon moment per iniciar gent interessada en traducció de programes o documentació, creació de documentació, empaquetat de programes, detecció i correcció d’errades del programari, proves d’actualització, processos de prova de versions beta, etc. Per això s’anomena “Global”, per que hi pot entrar qualsevol activitat.

Qui pot venir i ajudar? Qualsevol persona, tingui el nivell tècnic que tingui. Fins i tot si només teniu interès en veure’ns sense més implicació, sereu benvinguts, no patiu.

Així doncs, no dubteu en passar a veure’ns i, si així ho voleu, a donar-nos un cop de mà! Us esperem!!

Aquí podreu veure la relació d’equips (inclosos nosaltres) de diferents punts del món que en tenen preparades entre el 26 i el 28 de març.

Recull 13/3/2010

Bé, anem pel recull…

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.