El teu blog de Linux en català

Multimèdia

Cada vegada es fa menys estrany, sentir noticies sobre l’aparició d’algun editor de vídeo natiu per a linux. Es cert que fa un parell d’anys no hi havien alternatives en aquest sector, i els programes dels que disposàvem estaven uns quants anys per darrere de les aplicacions de Windows/Mac. Darrerament han anat sorgint eines que intenten cobrir les diferents necessitats dels usuaris que volen editar vídeo en GNU/Linux, ja sigui una cinta domèstica o un treball més professional, i tots estan fent avenços interessants i la majoria son usables per a un entorn productiu. La diferència, però, l’han proposat l’equip de Novacut.

La idea de la que parteix aquest equip és la de copiar el model del programari lliure i adaptar-lo per a la producció de continguts audiovisuals. A primera vista sona una mica difícil convertir el sistema de treball de codi a vídeo, però l’equip ja té experiència en en creació de programari lliure i tenen molt clar com ha de ser aquesta conversió.

El procés passa per la creació de tres eines:

  1. Un editor de vídeo. L’eina indispensable per a crear aquest tipus de contingut. La seva idea és començar fent un editor basat en l’estabilitat i la cooperació, i deixar els efectes i afegits no bàsics per a més endavant.
  2. Un sistema servidor, on es pujarà el material de vídeo, i des d’on treballarà tot l’equip de post-producció. Els vídeos i àudios, no seràn descarregats a les estacions de treball on hi ha els editors de video, sinó que aquests treballaran amb metadades molt més lleugeres, i faran canvis al projecte que es trobarà al servidor.
  3. Un portal a Internet on podrem trobar els programes acabats. Com un canal de televisió en línia on els espectadors podran donar diners per a mantenir els programes que més els interessin, tal i com es financen els projectes de programari lliure. Tot el material de vídeo serà alliberat amb llicència Creative Commons.

De moment l’equip ha sofert un desengany, ja que van intentar finançar el projecte mitjançant un kickstarter, una espècie de “o tot o res”, en la que el equip marcava un objectiu econòmic i una data, i si no s’assolia l’objectiu en el temps previst, no es cobraven els diners als donants. Així doncs, van aconseguir 12.000.000$, una xifra no gens menyspreable, però com s’havien proposat arribar als 25.000.000$, no van aconseguir res de res. Ells mateixos reconeixen que el projecte no era prou conegut i que molta gent no n’havia sentit a parlar.

Però per sort l’equip no es dona per vençut i ara s’han proposat passos més petits. De  moment ja tenen 2.000 dels 3.700€ que necessiten per a poder viatjar al Ubuntu Developer Summit, i començar a parlar amb gent del Ubuntu One i de CouchDB, dos projectes que consideren vitals per a la creació del servidor de vídeo (la quantitat és alta perquè tenen tres programadors que només treballen en el projecte).

El projecte és ambiciós i arriscat però interessant, ja que es generaria molt material de vídeo amb llicència lliure i això seria una gran aportació, tant per a l’educació (escoles d’audiovisuals tindrien material per a poder fer pràctiques, alhora que podrien aportar el material finalitzat…) com per al món professional, ja que es podria crear un model productiu basat en la compartició de material i en funció de la demanda dels espectadors.

Gràcies als comentaris de l’etnos i de l’Aitor a la pàgina de desenvolupament del programa tv3 per descarregar vídeos de 3alacarta i del club super 3, i gràcies a la magnífica feina de l’Oriol, hem descobert que TV3 ha decidit que alguns dels vídeos disponibles a la web 3alacarta.cat només es poden veure durant un període de temps determinat.

El cas és que aquests vídeos, que s’identifiquen per dur un missatge indicant el període de disponibilitat del vídeo, tal i com es pot veure la imatge o, per exemple, en aquest vídeo, tenen un format nou, per la qual cosa el programa tv3 no podia detectar-ne el format. Però per sort, tenim l’Oriol que ha descobert el nou format i ha penjat una nova versió del programa tv3, la 0.40, que permet descarregar aquest nou tipus de vídeos.

És per això que recomanem a tothom que utilitza el programa tv3 que se’n descarregui la nova versió i el torni a instal·lar, seguin els passos indicats en aquest enllaç.

Vídeo de tv3 (3alacarta) indicant que el vídeo només es podrà veure durant un temps limitat

Inesperadament, la multinacional Japonesa Panasonic ha confirmat que s’està preparant de nou per a fer el salt al món dels videojocs (ja ho va intentar fa temps, sense èxit, amb el llançament de la desafortunada 3DO), un mercat que ara mateix ja té una dura competència.

El que resulta curiós és que la consola vol estar encarada als MMORPGs, un gènere que està de moda i que constantment guanya adeptes, però es fa estrany imaginar aquests jocs corrent sobre un terminal portàtil, del tamany d’una PSP aproximadament. El giny, que incorporarà Wifi, un complet teclat QWERTY, i fins a sortida miniHDMI per conectar-la a un monitor, sembla molt més un micro-ordinador que un sistema de videojocs; i per acabar, han decidit que per a aprofitar la consola al màxim, tot funcionarà gràcies a un sistema Linux.

Els analistes i experts no han trigat a posar-se les mans al cap; Ryan Seabury, director creatiu de NetDevil per al MMORPG LEGO Universe opina:

«The Linux user base is too small for the financial risk, Linux users are generally savvy enough to make their OS run whatever games they want anyway, and since the Linux community is very DIY minded, they tend to not want to pay for much.»

Pot ser que la idea de la màquina sigui poc encertada, ja que va dedicada a un segment molt limitat de producte, i a més,  els MMORPG a vegades ja queden limitats en les pantalles de tamany normal degut a la gran quantitat d’informació en forma de finestres que poden mostrar.

Però si Panasonic jugués bé les seves cartes, i el producte s’aconseguís extendre, podria fer que els analistes escèptics s’ho repensessin abans de descartar un segment de jugadors només perquè empra Linux, i a més es crearien/adaptarien més eines de qualitat per a produir jocs moderns per al sistema operatiu.

Per aquests motius, espero que Panasonic no estigui un altre cop creant un giny destinat a l’oblit, i que l’ús de Linux serveixi per reivindicar-ne les possibilitats en l’entreteniment. Tot i que amb el pròxim llançament de l’Openpandora, el cor dels linuxers segurament estarà dividit.

Inesperadament, la multinacional Japonesa Panasonic ha confirmat que s’està preparant de nou per a fer el salt al món dels videojocs (ja ho va intentar fa temps, sense èxit, amb el llançament de la desafortunada 3DO), un mercat que ara mateix ja té una dura competència.

El que resulta curiós és que la consola vol estar encarada als MMORPGs, un gènere que està de moda i que constantment guanya adeptes, però es fa estrany imaginar aquests jocs corrent sobre un terminal portàtil, del tamany d’una PSP aproximadament. El giny, que incorporarà Wifi, un complet teclat QWERTY, i fins a sortida miniHDMI per connectar-la a un monitor, sembla molt més un micro-ordinador que un sistema de videojocs; i per acabar, han decidit que per a aprofitar la consola al màxim, tot funcionarà gràcies a un sistema Linux.
Els analistes i experts no han trigat a posar-se les mans al cap; Ryan Seabury, director creatiu de NetDevil per al MMORPG LEGO Universe opina:
“The Linux user base is too small for the financial risk, Linux users are generally savvy enough to make their OS run whatever games they want anyway, and since the Linux community is very DIY minded, they tend to not want to pay for much.”
Pot ser que la idea de la màquina sigui poc encertada, ja que va dedicada a un segment molt limitat de producte, i a més,  els MMORPG a vegades ja queden limitats en les pantalles de tamany normal degut a la gran quantitat d’informació en forma de finestres que poden mostrar.
Però si Panasonic jugués bé les seves cartes, i el producte s’aconseguís extendre, podria fer que els analistes escèptics s’ho repensessin abans de descartar un segment de jugadors només perquè empra Linux, i a més es crearien/adaptarien més eines de qualitat per a produir jocs moderns per al sistema operatiu.
Per aquests motius, espero que Panasònic no estigui un altre cop creant un giny destinat a l’oblit, i que l’ús de Linux serveixi per reivindicar-ne les possibilitats en l’entreteniment. Tot i que amb el pròxim llançament de l’Openpandora, el cor dels linuxers segurament estarà dividit.

Avui mateix, s’ha alliberat a la xarxa la «premiere» de Sintel, una pel·lícula 3D d’animació lliure, és a dir, la qual podem compartir, baixar-nos el material i fer-ne modificacions.

Sintel

La pel·lícula, d’una qualitat immillorable ha estat desenvolupada únicament amb el Blender, programa que molts de vosaltres ja coneixereu per la seva transcendència en el món del disseny en tres dimensions. La Blender Foundation ha estat l’encarregada de produir i promoure aquesta pel·lícula.

Sense més miraments us deixo la «premiere» incrustada, cal dir però, que de moment tan sols es troba disponible en anglès, tant l’àudio com els subtítols:

Ja sabreu que el reproductor musical predeterminat de gnome, el Rhythmbox proporciona un gran suport per plugins, ara n’ha aparegut un de nou: Rhythmbox Microblogger.

Aquest plugin, un cop instal·lat permet amb un sol click actualitzar el teu estat a Twitter o Identi.ca amb la cançó que s’està reproduint actualment, a més, permet editar completament el format dels tweets o trends.

Instal·lació

Per instal·lar-lo és prou senzill i a mésm teòricament aquest sistema funciona per a totes les distribucions, no és necessari comentar que Rhythmbox ha d’estar prèviament instal·lat:

Obrim una terminal i ens situem a la carpeta .gnome2 teclejant el següent:

cd ~/.gnome2

Tot seguit comprovem si existeix la carpeta rhythmbox

ls

Si no apareix la carpeta, la creem i hi accedim:

mkdir -p rhythmbox
cd rhythmbox

Si ja existeix simplement hi accedim:

cd rhythmbox

Ara, hem de repetir el mateix per a la carpeta plugins, comprovem si existeix:

ls

Si no apareix la carpeta, la creem i hi accedim:

mkdir -p plugins
cd plugins

Si ja existeix simplement hi accedim:

cd plugins

Ara, simplement descarreguem el pugin i el descomprimim:

wget http://github.com/downloads/aliva/rhythmbox-microblogger/rhythmbox-microblogger-0.4.tar.gz
tar -xvf rythmbox-microblogger.0.4.tar.gz

Un cop finalitzats aquests passos ja podem obrir el Rythmbox i configurar el nostre plugin: Editar -> Complements i marquem la casella de Microblogger, després l’editem per agregar els nostres comptes de Twitter i Identi.ca. Tanquem l’editor i ja veurem a la barra del reproductor els botons corresponents a aquests serveis.

En algunes distribucions com Arch Linux hi ha paquets per instal·lar-lo automàticament, podeu visitar la web del plugin per veure com fer-ho: http://github.com/aliva/rhythmbox-microblogger

Que tingueu un molt bon 11 de Setembre!

Falta una setmana, per al llançament (previst) de la versió 0.7.8 de Kdenlive, l’editor de vídeo no-lineal basat en les llibreries Qt4, i els seus desenvolupadors, ja han començat a preparar la pàgina web per aquest llançament.

Fa menys d’una setmana l’aspecte de la web va caviar bastant, i en una noticia ens anunciaven que faltaven uns 15 dies per a que ens poguéssim descarregar la nova versió d’aquest magnific editor de vídeo. Els dies posteriors, han anat apareixent poc a poc, imatges de les millores que introduiran en aquesta versió.

La primera millora que ha estat explicada a fons i que ja coneixeran els usuaris de programes de tractament d’imatge com GIMP és l’Histograma: una finestra que ens permet conèixer la informació dels diferents canals de color del vídeo que estem visualitzant. Aquesta finestra és molt útil per a poder corregir defectes d’enregistrament de les imatges, o per a crear efectes de color i tintats en els nostres vídeos. Juntament amb l’Histograma, aquesta versió de Kdenlive introduirà efectes de correcció de color com Corbes o Nivells, que ens permetran modificar al nostre gust els diferents paràmetres dels colors.

La segona millora que comenten, són algunes opcions d’animació per a l’eina de creació de Slideshows o presentacions de diapositives. L’eina es força útil ja que ens permet seleccionar unes quantes fotografies, com volem que estiguin animades (o si no ho volem) i automàticament, les tindrem al nostre projecte com si es tractés d’un clip de vídeo. La qual cosa ens faria amb un sol clic, un vídeo com aquest:

I en la llista de millores, encara en queden unes quantes sense explicar:

  • Efectes de Pista, per aplicar un mateix efecte a tota una pista de cop, i no clip a clip.
  • Edició de transicions des del Monitor
  • Més millores per venir…

A l’apartat de fotografies, també es pot veure que ja han pujat imatges d’algunes eines de monitoratge de color professionals com el Vectorscopi o el Monitor en forma d’Ona, que sumat al munt d’errors corregits, i les millores de rendiment de MLT (el motor de Kdenlive) faran que aquest sigui de moment, el programa d’edició de vídeo més recomanable per a àmbit professional a Linux.

Ja fa temps que se sent parlar del maquinari de codi obert o OSHW. Projectes com Arduino, Chumby, la Frankencamera, o fins al utòpic OpenLuna, comparteixen els seus dissenys i avenços, i reben una gran ajuda per part de la comunitat.

Apertus és un altre d’aquests projectes. Es tracta d’un grup d’usuaris que pretenen crear una càmera d’alta definició que permet enregistrar fins i tot, en resolució CinemaScope, un format un 40% més gran que el FullHD, i apta per a fer cinema. El nucli d’Apertus es basa en un altre projecte de codi obert: les càmeres Elphel, que comparteixen tot el programari i els seus dissenys perquè els seus usuaris les puguin adaptar a les seves necessitats. Però les cameres Elphel actualment, tenen un parell de defectes en la gravació de vídeo i no són totalment acceptables per a la producció professional. S’espera que la propera Elphel 373 haurà solucionat aquests problemes, però degut a altres projectes de la companyia aquesta càmera porta un any “casi acabada“.

Mentrestant, des d’Apertus van avançant en les altres dues parts més importants per al seu projecte: el Dictator, i l’Elphel Vision. El primer és un aparell de control de les característiques de la càmera, des de la velocitat de gravació, el format, la obturació… tots els controls que podem trobar en una càmera professional, i que fins i tot podria funcionar com a comandament a distancia via bluetooth.

L’Elphel Vision, és el programari que faria funcionar el visor LCD, i que permetria mostrar tota l’informació sobre els colors, la llum, els paràmetres configurats a la càmera, i reproduir els clips gravats anteriorment. Aquest programa està pensat perque el monitor sigui tàctil i des d’ell es pugui fer també tota la configuració de la càmera, i fins i tot, aplicar efectes (això requeriría que el monitor fos un tablet PC).

Pel que fa al possible preu de la càmera, s’especula que podria costar al voltant dels 3.000€

The final price tag is very difficult to predict but here is an educated guess:

Camera – 2.000 $ (more advanced sensor frontends could drastically increase this price)
Lens – not included
Rods Support – 200 $
Viewfinder – 500 $
Dictator – 250 $
Audio Hardware – not included
Microphone – not included
Battery Pack – 100 $
Software – 0 $ (yes, that was obvious wasn’t it :P)
————————————-
Total = 3.050 $

(per a fer-nos una idea, els mateixos components per a la Red One, una de les càmeres de cinema digital més utilitzades, costaria uns 22.000 $)

El projecte de moment és força interessant, però el seu desenvolupament és complicat i avança lentament, a més, l’aparició de càmeres fotogràfiques que permeten enregistrar FullHD a preus molt assequibles també posa les coses dificils a projectes com aquest. De moment es pot descarregar programari i fer-li un cop d’ull al seu estat actual (però per a fer-se’n una idea cal una camera Elphel), o també podeu mirar els videos de prova que han fet amb models anteriors de l’Elphel, que ja donen prou bona impressió.

Tot i que ja fa gairebé dos anys que Google ofereix xat de vídeo i de veu per a usuaris de Gmail, aquestes característiques no es podien utilitzar des de sistemes GNU/Linux. Bé, per ser més precisos, no es podien utilitzar des del navegador (és a dir, des de la pàgina de Gmail). Sí que podíem fer-ho des de programes de missatgeria instantània com Empathy o Pidgin (suposo que des de Kopete també, però no l’he utilitzat mai, o sigui que no n’estic segur).

Per a poder-lo utilitzar, ens hem d’instal·lar un connector que han posat a la nostra disposició en format .deb, que podrem utilitzar en qualsevol distribució basada en Debian (com Ubuntu, Linux Mint, etc). De moment, encara no hi ha el connector en format .rpm. Trobareu el connector en aquest enllaç. Quan arribeu a aquesta pàgina, feu clic a «Instal·la’t el xat de veu i de vídeo».

Pàgina d'instal·lació del connector

Pàgina d'instal·lació del connector

Això us permetrà descarregar-vos el fitxer .deb que us hem comentat anteriorment. Si obriu un navegador de fitxers, i feu doble clic sobre aquest fitxer descarregat, us podreu instal·lar el programa. Reinicieu el vostre navegador, i ja podreu utilitzar el xat des de la pàgina de Gmail.

Nota: Tot i que no hi ha cap paquet .rpm disponible per a aquest connector, des de GNULinux.cat n’hem generat un, per mitjà del programa alien. Us podeu descarregar el paquet rpm des d’aquest enllaç. Agrairem que ens comenteu si us funciona. Us avisarem quan Google posi a la nostra disposició un paquet .rpm oficial.

Font | MuyLinux

Vimeo és un portal de vídeos més modest que YouTube o d’altres, però que en canvi té una comunitat de professionals més destacada.

La notícia d’aquestes setmanes és que Vimeo ha decidit implementar les llicències Creative Commons en els vídeos dels usuaris que així ho desitgin. Tan sols cal que els usuaris es dirigeixin a les Configuracions per defecte i indiquin quina llicència volen aplicar a tots els seus vídeos. Juntament amb aquesta novetat i la de que el format OGG també estigui acceptat per pujar els vídeos, Vimeo es suma a d’altres projectes com Blip.tv que ja feia temps que incorporaven característiques d’aquest tipus.
L’avenç del HTML5, els formats lliures i les llicències lliures no s’atura.

Com molts ja sabreu, PiTiVi és un programa d’edició de vídeo molt bàsic que algunes distribucions ja inclouen per defecte o permeten instal·lar-lo de forma ràpida i senzilla. PiTiVi encara té un camí llarg per recórrer, però la qüestió és que el que s’ha fet per ara, s’ha fet bé. Per desgràcia no és possible -per ara- afegir text als vídeos o altres opcions bàsiques d’edició. Tampoc no es poden afegir transicions o altres efectes a la versió actual del programa, però les versions en desenvolupament ja inclouen característiques relacionades amb aquest aspecte.

A continuació explicarem com crear el nostre primer projecte: un muntatge de vídeo i música en pocs passos. Al final de la guia teniu un vídeo que he fet explicant pas a pas tot el que s’explica a continuació.

La interfície del programa

En obrir PiTiVi ens trobem amb una finestra que té tres espais diferenciats: una àrea on trobarem el llistat de clips (àudio i vídeo), una pantalla de visualització que permetrà visualitzar el muntatge i l’àrea inferior on s’estructura la combinació d’àudio i vídeo: la línia de temps.

Interfície del PiTiVi

A sota de la línia de temps tenim les quatre eines bàsiques d’edició per a:

  • Retallar el clip per on estiga el marcador de temps
  • Suprimir els clips seleccionats
  • Separació o unió de les pistes d’àudio/vídeo

Afegir clips

Afegir clips nous de vídeo i àudio per fer-los servir al nostre muntatge és un procés senzill i intuïtiu. És possible fer-ho de dues maneres: o bé arrossegant i deixar anar els clips que vulguem o bé fent clic a «Importa clips…» i seleccionant els clips que volem importar. De seguida apareixeran a l’àrea de clips. Si volem previsualitzar algun dels clips a la pantalla de visualització només caldrà arrossegar eixe clip des de l’àrea de clips a la pantalla: el clip es mostrarà directament.

Treball amb la línia de temps

Un cop ja es tenen els clips que es volen importats a l’àrea de clips, ja es pot començar amb el muntatge. Per afegir un vídeo a la línia de temps, només cal arrossegar-lo a la línia de temps. Veureu que s’afegeix tant el camp de vídeo com el de l’àudio del vídeo:

Afegint un vídeo a la línia de temps

En aquest cas volem fer un muntatge de diversos clips curts tot afegint una música de fons. Per tant, el següent pas serà separar les pistes d’àudio i vídeo del clip que hem afegit a la línia de temps (tingueu en compte que un «vídeo» sol contindre una pista d’àudio i una altra de vídeo). Per separar les pistes, el que farem serà primer fer clic sobre el clip afegit a la línia de temps (veureu que quedaran marcades ambdues pistes d’àudio i vídeo). A continuació farem clic sobre la barra d’eines d’edició, a l’últim botó a l’esquerra:

Separació de les pistes d'àudio i vídeo d'un clip

Com que la pista d’àudio del clip de vídeo no la voldrem, ara podrem eliminar-la fàcilment simplement seleccionant-la i fent clic sobre la tecla Supr o bé amb el menú del botó dret. La línia de temps de l’àudio quedarà lliure:

Línia de temps sense l'àudio

Ara podrem afegir la música que vulguem al vídeo. Per fer-ho, simplement caldrà arrossegar el clip d’àudio que abans hem importat a la línia de temps de l’àudio:

Afegint música al vídeo

Fet això, ara parlarem sobre com retallar el vídeo en un moment concret. Fer-ho és senzill: només caldrà fer clic sobre el clip de vídeo (aneu amb compte, ja que si també teniu la pista d’àudio seleccionada no retallareu només el vídeo, sinó també la pista d’àudio). Haureu de posar el marcador de temps en el punt al qual voleu retallar el vídeo. Un cop el tingueu on voleu, haureu de fer clic sobre la barra d’eines, a la icona de retall:

Retall de vídeo

De seguida comprovareu que ara tindreu dues peces de vídeo tot podent moure-les o eliminar una d’elles si així ho desitgeu.

El que volem és ajuntar diferents clips de vídeo per poder fer així més atractiu el muntatge. A partir d’ara el procés tracta d’anar repetint el que ja s’ha fet: afegir clips nous de vídeo a la línia de temps. A cada clip de vídeo afegit haurem de traure-li la pista d’àudio, retallar i després posar-lo allà on vulguem. D’això vos heu d’acostumar a treballar amb el PiTiVi. És senzill, però vos done alguns consells:

  • El primer que jo faria, en cas de no voler en cap moment l’àudio dels clips de vídeo, és baixar-los a la línia de temps, desagrupar-los i eliminar la pista d’àudio. Així ja els teniu a la línia de temps i podeu anar treballant.
  • Feu servir la línia de temps com una espècie de taula de treball: col·loqueu allà tots els clips i d’àudio i vídeo i llavors poseu-vos a retallar-los i moure’ls. Per descomptat que podeu anar afegint, tot depèn del mètode que vos resulte més còmode.
  • El programa pot petar en algun moment o donar algun missatge d’error, així que alceu (deseu) el projecte de tant en tant.

En tot moment podreu anar visualitzant com queda el muntatge a la pantalla de visualització. El programa funciona prou fluid en comparació amb altres programes que he provat.

Renderitzar el projecte (creació del vídeo final)

Una vegada ja tenim el vídeo muntat com ens agrade, el següent pas serà renderitzar el projecte. Només caldrà fer clic sobre «Renderitza el projecte». Caldrà triar el nom del fitxer resultant i podem també modificar els paràmetres de renderització (però no cal, ja que les opcions per defecte funcionen bé). El procés de renderitzat pot durar una bona estona segons la durada del vídeo, la qualitat triada o la potència del nostre ordinador.

Renderitzat del projecte

A continuació vos deixe un vídeo que jo mateix he fet sobre com es fa tot el procés que hem descrit (ho he fet gravant l’escriptori amb el gtk-recordmydesktop i amb la gravadora de so per gravar-me la veu, després ho he muntat tot amb el PiTiVi).

I ací teniu el resultat del vídeo que es munta (no el jutgeu, simplement vull que veieu com queda i que és senzill fer alguna coseta tonta).