Es podria dir que si els editors de vídeo a GNU/Linux no han tingut l’èxit que es mereixen és perquè la seua estabilitat i rendiment no han estat els esperats. Però la cosa millora, i el futur (com sempre), pinta bé. A projectes veterans com PiTiVi o Kdenlive, tenim les promeses de Novacut, Lightoworks, VLMC, Blender i molts altres. Aquí teniu un gràfic amb la història dels editors de vídeo a GNU/Linux. (més…)
Multimèdia
Beatbox és un reproductor de música desenvolupat per l’equip «Elementary», un grup de programadors que porta mesos dedicant-se a crear aplicacions [més] senzilles i boniques per a l’escriptori GNU/Linux.
Primer van ser les icones elementary, després van ser aplicacions de contactes i correu, més tard vam conèixer una distribució pròpia anomenada Elementary OS i ara tenim un reproductor de música senzill i atractiu: Beatbox.
Interfície principal del Beatbox
Les principals característiques d’aquest reproductor de música són:
- Reproducció de música (Wa yeah!)
- Llistes de reproducció intel·ligents preconfigruades tipus «música semblant», «sobrereproduït» i «històric»
- Valoració tipus «M’agrada», «No m’agrada»
- Cerca de música…
- Visualització de l’art dels àlbums, etc.
- Altres característiques bàsiques
Tot i que no té característiques realment especials, el que crida l’atenció d’aquest reproductor de música és el seu aspecte cuidat i net. Una cosa que es troba a faltar als reproductors Banshee i Rhythmbox.
Beatbox amb el tema elementary
Instal·lació
Ara per ara, sembla que només hi ha paquets per a l’Ubuntu. És possible que a l’AUR d’Arch Linux també hi siga. La resta haureu de compilar-lo (tot i que el maldecap no paga la pena).
Primer heu d’instal·lar un paquet extra:
I després ja podeu afegir el repositori i instal·lar el programa:
sudo add-apt-repository ppa:sgringwe/beatbox
sudo apt-get update && sudo apt-get install beatbox
Si us agrada escoltar la ràdio des de l’ordinador, a la Konfraria de la Vila del Pingüí han fet un recull d’emissores catalanes que emeten per Internet. Aquest recull, tal i com ells mateixos ens expliquen, està preparat per a poder-se utilitzar a Radio Tray, un programa molt senzill d’utilitzar que ens permet escoltar ràdios online.
Radio Tray està disponible en els paquets oficials de la majoria de distribucions, o sigui que ens el podem instaŀlar des del gestor de programari propi de la nostra distribució. Ara bé, per a Ubuntu en concret (i distribucions derivades), la versió de Radio Tray que hi trobarem no és la darrera. En la versió que ve amb Ubuntu les emissores no es poden agrupar en categories, i quan tenim moltes emissores, és aconsellable tenir-les agrupades en categories. En el recull de la Konfraria les emissores ja ens venen ben agrupades.
Per tant, en Ubuntu és millor instaŀlar-se la darrera versió. Per a fer-ho, només cal fer clic a l’enllaç següent:
Quan feu clic a l’enllaç i us demani què voleu fer amb el fitxer, indiqueu-li «Obre amb: Centre de programari de l’Ubuntu». Això us obrirà el Centre de programari, i si feu clic al botó «Instaŀla» que us mostrarà, se us instaŀlarà aquesta versió del Radio Tray.
Un cop instaŀlat, podeu executar-lo des del menú Aplicacions » So i vídeo » Radio Tray. Si ho feu, veureu com us apareixerà una nova icona a la barra de tasques (al costat del rellotge), però de moment no tindreu disponible cap emissora catalana, perquè encara no les tenim configurades. Ens falta el fitxer que ha preparat la konfraria. Us podeu descarregar el fitxer des d’aquest enllaç:
Emissores online de ràdio en català
El fitxer està comprimit (s’anomena «bookmarks.xml.zip»), de manera que el primer que heu de fer és obrir l’explorador de fitxers (si utilitzeu Ubuntu, serà el Nautilus), anar al directori on hàgiu descarregat i el descomprimiu fent-hi clic amb el botó dret i seleccionant l’opció «Extreu aquí». Això us deixarà un fitxer anomenat «bookmarks.xml». Heu de copiar aquest fitxer sobre el directori «/home/el_vostre_usuari/.local/share/radiotray». Nota: Si copieu el fitxer des de l’explorador de fitxers, quan estigueu a «/home/el_vostre_usuari», recordeu que els fitxers i carpetes que comencen amb punt (com «.local») són ocults i, per tal que se us vegin, heu de prémer «Ctrl+H».
Selecció d'emissores a Radio Tray
Un cop copiat, reinicieu el Radio Tray i us trobareu diverses seccions, una genèrica en català, una altra per emissores locals de Catalunya, una altra per a emissores locals del País Valencià i una darreres per a altres emissores locals.
Les etiquetes ID3 o «tags» que conté la música poden ser editades fàcilment des de qualsevol reproductor de música. Però el que EasyTag ens ofereix és una manera molt més fàcil i ràpida de canviar l’autor, l’àlbum o fins i tot les imatges adherides a la nostra col·lecció de música.
Molts dels que vam provar l’antic Amarok 1.4 encara n’estem força enamorats. De fet, la majoria d’articles que escric en aquest blog al que de tant en tant contribueixo com a aficionat, crec que van d’aquest tema (espero no fer-me pesat).
Avui us vull presentar un reproductor relativament poc conegut però que, al meu parer, està a l’alçada d’aquell mític reproductor per KDE: Clementine! (més…)
És clar que quan es parla de telefonia IP Skype és el rei. És una molt bona aplicació que té versions per a Windows, Linux, Mac, Android, iOS, etc., i evidentment juga amb una avantatge important: la gent ja s’ha acostumat a fer-lo servir.
Però l’Skype té limitacions que no s’eliminaran si no pagueu. Ací és on pot entrar l’SFLphone, una aplicació de telefonia IP molt interessant que es presenta com a una bona alternativa a l’Skype.
 Interfície de trucada del SFLPhone |
 Gestió dels contactes i llibreta d'adreces |
Banshee és el reproductor de música i vídeo que vindrà per defecte instal·lat amb la nova versió de l’Ubuntu i que fa servir les biblioteques Mono per funcionar. Gràcies a això, la seua migració al Windows és una mica més fàcil i finalment els desenvolupadors presentaran una versió alfa la propera setmana. (més…)
De vegades pareix mentida la quantitat de programes que existeixen per a GNU/Linux quan es parla de l’edició de vídeo. La llista comença a ser interminable: PiTiVi, OpenShot, Kdenlive, Jakasha, Cinelerra, VLMC, Kino, Lives i molts més.
I ara n’ha aparegut un de nou: Auteur. És una aplicació que actualment està en versió alfa però que està tenint un desenvolupament trepidant: s’han publicat 6 versions noves en només una setmana (la primera alfa es va publicar el 31 de gener).
Auteur
Segons el desenvolupador, l’aplicació «es centra en allò que és important per a un editor: retall de vídeo i fiabilitat abans que proveir efectes ‘guais però sense la u’».
Auteur fa servir l’Mplayer i l’Mencoder, amb la qual cosa és compatible amb la gran majoria de formats de vídeo sense necessitat de conversions. La darrera versió, a més, va incloure suport per poder afegir imatges a la línia de temps.
Però el més interessant d’aquest editor és la interfície: els diferents elements que la composen es poden canviar de posició i fins i tot fer-los fora de la finestra (a l’estil del Gimp), cosa que pot resultar molt còmoda per a molts.
No obstant, Auteur encara es troba en un estat alfa i s’ha de fer molta feina: és molt limitat quant a opcions i personalització, tot i que els que ho han provat el veuen força estable.
Auteur a l'XFCE
Instal·lació
Si voleu instal·lar-lo, a l’Ubuntu podeu fer servir el repositori següent:
sudo add-apt-repository ppa:rowinggolfer/ppa
sudo apt-get update
sudo apt-get install auteur
Existeixen paquets que es poden baixar des del web oficial per a Debian, Arch i Fedora.
- Enllaç | Pàgina web oficial
Avui 1 de febrer, el polivalent i tot-terreny reproductor de vídeo VLC ha celebrat el desè aniversari del seu alliberament. I per a fer-ho, aniran actualitzant la seva web amb una sorpresa nova cada dia, durant els propers 10 dies.
La primera sorpresa ha estat un resum de tota la historia del projecte VLC des dels seus inicis l’any 1996, quan es va iniciar com un projecte intern per a l’École Centrale Paris…
Des d’aleshores el projecte ha avançat moltíssim (com és evident) i ja és un dels estandarts del que el programari lliure pot arribar a aconseguir, amb un promig de 24 milions de descàrregues al mes i també és part d’altres projectes com codecs d’alta qualitat, un editor de video semiprofessional o un servidor d’emissió via web. Personalment felicito a l’equip de voluntaris del VLC i us recomano que estigueu atents a les sorpreses que ens aniran revelant els propers dies!
Recentment m’han regalat un iPod Nano 6G i m’he trobat amb el problema que, gràcies a la filosofia privativa d’Apple, aquests nous dispositius no poden ser gestionats amb cap programa lliure per a Ubuntu (almenys que jo sàpiga!): ni Amarok, ni Banshee, ni Rythmbox, ni Gtkpod…
Així que després de molt cavilar, se m’ha acudit d’instal·lar-me una màquina virtual amb Windows a dins, fer-hi córrer l’iTunes i, des d’allí, gestionar la música de l’iPod.
Com? Anem a pams.
1. Instal·la’t una màquina virtual amb Windows
Si voleu saber com fer-ho per instal·lar-vos una màquina virtual mitjançant el Virtualbox, fa un temps el company Oriol ens va fer una magnífica guia, molt completa, que podeu trobar a l’apartat de documentació de Gnulinux.cat.
És molt important que no utilitzeu el Virtualbox OSE (open-source edition), sinó que us el descarregueu directament del web del projecte. El Vbox-OSE no té suport USB i no us funcionaria.
Necessitareu un arxiu ISO amb el SO que volgueu instal·lar. Jo ho he fet amb una versió de Windows 7 Ultimate.
Procediu fins al punt 4 de la guia de l’Oriol (instal·lació de les Guest Additions). Després pareu.
2. Habiliteu el suport per a USB al Virtualbox
L’Oriol ens explicava, al punt 5, com fer-ho. Però a mi (usant Maverick 10.10), em sap greu però no m’ha funcionat així 😉
El primer que he fet ha estat afegir el meu usuari al grup vboxusers:
sudo adduser usuari vboxusers
Un cop fet això, reinicieu l’ordinador per a què els canvis tinguin efecte. Millor un reinici total, perquè fent només un logout-login no funciona.
Després d’això el que he fet ha estat connectar l’iPod, iniciar el Virtualbox i, amb la mpaquina virtual aturada, anar a Paràmetres -> USB i allí he activat la casella “Habilita el controlador USB” i “Habilita el controlador USB 2.0”.
2. Afegiu el vostre iPod
A continuació, a la mateixa pantalla que abans, he fet clic a “Afegir filtre” i he seleccionat el corresponent al meu iPod. Amb una captura de pantalla ho veurem més clar:
Llavors clic a D’acord i endavant.
3. Instal·la’t l’iTunes i gestiona l’iPod des de Windows
Un cop tinguis el Windows correctament habilitat tal i com l’Oriol ens explica a la guia, instal·la’t l’iTunes dins la màquina virtual.
Per a gestionar l’iPod des de la màquina virtual, aneu al botonet amb forma d’endoll USB a baix a la dreta de la finestra de la virtualització, i l’activeu:
Llavors el Virtualbox us l’hauria de reconèixer de manera normal, com si l’haguessiu connectat físicament a un PC amb Windows.
L’obriu amb iTunes i llestos!
Nota important: és interessant que, si no voleu haver de tenir tota la vostra biblioteca de música dins la màquina virtual, habiliteu la opció “Carpetes compartides” per poder veure la música que teniu al vostre Ubuntu des de la màquina virtual. Aquí l’Oriol ens explica com fer-ho. Jo ho he fet així i va com una seda 😀
Comentaris recents