El teu blog de Linux en català

Maquinari

No sé si vos en recordeu dels problemes que el mòdul privatiu fglrx suposa quan es treballa amb compiz activat. Existeix una espècie de “retard” a l’hora de maximitzar i minimitzar o obrir i tancar finestres. A Ubuntu Jaunty aquest problema es va poder solucionar gràcies a un repositori ppa que encara no es troba disponible per a Ubuntu Karmic. Però això té una altra solució, que és aplicar el pedaç manualment.

Bàsicament, els passos a seguir per aplicar el pedaç corresponent a Ubuntu Karmic són els següents (mentre que el desenvolupador que va fer el de la versió per a Jaunty no ho faça per a Karmic). Bàsicament es tracta de baixar les fonts, aplicar el pedaç i instal·lar els paquets amb el pedaç creat. En cas que el sistema actualitze qualsevol dels paquets, haureu de fer el procés un altre cop. Personalment no entenc per què no ho han solucionat ja aquest problema: des de Ubuntu Hardy que estem així…

wget http://launchpadlibrarian.net/32728179/xserver-xorg-backclear.patch
sudo apt-get install devscripts
sudo apt-get build-dep xorg-server
apt-get source xorg-server
cd xorg-server-1.6.3
patch -p1 < ../xserver-xorg-backclear.patch
debuild
cd ..
sudo dpkg --install xserver-xorg-core*.deb

Igual us dóna un error relacionat amb pgp o gpg. Podeu ignorar-lo ja que els paquets es crearan igualment.

batteryFa un parell de dies va aparéixer a Slashdot una notícia a la qual un usuari asidu de GNU/Linux comentava els seus problemes amb el consum de bateria:

Acabe de comprar un portàtil Lenovo W500 i després de fer un downgrade a Windows XP i crear una partició dual, me n’he adonat que la bateria dura prop de tres hores fent servir una bateria long-life. En aquest moment vaig posar-me molt content perquè podria veure un DVD durant un vol. Més tard vaig provar diferents distribucions GNU/Linux i vaig poder descobrir que la durada de la bateria era decepcionant amb una mitjana de 45 minuts abans de rebre l’avís de bateria baixa. Després de triar Ubuntu, vaig estar tres dies tractant de trobar millores de maquinari per disminuir el consum, però només vaig poder incrementar el temps de bateria a una hora i mitja. Serveis que no es fan servir han estat desactivats, el mode “portàtil” ha estat activat, el processador de doble nucli i el disc redueixen la velocitat quan no s’estan fent servir. Obviament, Apple amb el seu maquinari x86 i el seu sistema basat en BSD ho ha aconseguit ja que els MacBooks duren hores, i una instal·lació nova de Windows XP dóna una durada de la bateria de 3 hores. Llavors, per què la durada de la bateria és tan baixa en portàtils quan aquests executen GNU/Linux?. Alguns seggereixen desactivar alguns elements de maquinari com el Bluetooth o baixar la brillator, però l’XP no requereix fer això per aconseguir una durada de la bateria raonable.

Com veieu, aquest usuari representa un grup al qual jo m’afegisc: la durada de les bateries als portàtils que he tingut sempre ha estat inferior amb GNU/Linux que amb Windows. El tema dels ultraportàtils no és diferent, no fa molt parlaven al fòrum d’aquest problema.

I no té trellat haver de desactivar-ho tot per a aconseguir reduir el consum: el Windows o el Mac OSX no necessiten desactivar serveis per a aconseguir un temps de bateria decent. Tot i així, als comentaris de la notícia alguns usuaris comenten que no tenen problemes en aquest aspecte. Potser siga així, però el problema de GNU/Linux i les bateries és un problema real que caldria posar en el punt de mira en les properes versions de nucli.

AMD ha trigat molt aquesta vegada en alliberar uns mòduls necessaris per a GNU/Linux per a les targetes gràfiques ATI. Ha estat un problema seriós: usuaris de Fedora 11 o d’altres distribucions que han fet servir nuclis superiors a la versió 2.6.28, s’han hagut de conformar amb els controladors lliures.

Normalment els controladors lliures funcionen bé, però amb les targetes de nova generació (xips R500, R600 i R700), el suport 3D és limitat o nul, cosa que porta a molts mal de caps per als usuaris. Aquesta nova versió dels mòduls d’ATI per fi té suport per als nuclis més nous.

La resta de canvis d’aquest mòdul són bàsicament correccions d’errors. És una llàstima que encara no hi haja suport per a XvBA. Encara no s’ha publicat l’anunci oficial, però ja es pot baixar l’instal·lador des de la secció de baixades d’AMD.

Un cop baixat l’instal·lador, és possible crear els paquets precompilats per a les vostres distribucions amb l’ordre:
./ati-driver-installer-9-8-x86.x86_64.run --buildpkg distro/versió

Heu de substituir “distro” per la vostra distro i la versió per la versió que tingueu. Per exemple, per a Ubuntu Jaunty seria:
./ati-driver-installer-9-8-x86.x86_64.run --buildpkg Ubuntu/jaunty

Es podria dir que el 80% de les vegades que el Firefox es bloqueja a GNU/Linux és degut al Flash (el d’Adobe, sí). Últimament s’ha estat comentant pels blocs de programari lliure un tip per accelerar el flash a Ubuntu (teòricament en altres distribucions hauria de ser el mateix). Concretament, heu d’editar el fitxer ondemand:

sudo gedit /etc/init.d/ondemand

I afegir aquestes línies:

for CPU_THRESHOLD in /sys/devices/system/cpu/cpu*/cpufreq/ondemand/up_threshold
do
[ -f $CPU_THRESHOLD ] || continue
echo -n 40 > $CPU_THRESHOLD
done

Us hauria de quedar així:

#! /bin/sh
### BEGIN INIT INFO
# Provides: ondemand
# Required-Start: $remote_fs $all
# Required-Stop:
# Default-Start: 2 3 4 5
# Default-Stop:
# Short-Description: Set the CPU Frequency Scaling governor to “ondemand”
### END INIT INFO

PATH=/sbin:/usr/sbin:/bin:/usr/bin

. /lib/init/vars.sh
. /lib/lsb/init-functions

case “$1” in
start)
start-stop-daemon –start –background –exec /etc/init.d/ondemand — background
;;
background)
sleep 60 # probably enough time for desktop login

for CPUFREQ in /sys/devices/system/cpu/cpu*/cpufreq/scaling_governor
do
[ -f $CPUFREQ ] || continue
echo -n ondemand > $CPUFREQ
done

for CPU_THRESHOLD in /sys/devices/system/cpu/cpu*/cpufreq/ondemand/up_threshold
do
[ -f $CPU_THRESHOLD ] || continue
echo -n 40 > $CPU_THRESHOLD
done
;;

restart|reload|force-reload)
echo “Error: argument ‘$1’ not supported” >&2
exit 3
;;
stop)
;;
*)
echo “Usage: $0 start|stop” >&2
exit 3
;;
esac

Seguidament, per accelerar el Firefox:

sudo mkdir /etc/adobe
echo “OverrideGPUValidation=true” >~/mms.cfg
sudo mv ~/mms.cfg /etc/adobe/

La gent comenta que realment es nota. Jo ho acabe de fer i hauré d’anar provant a veure si realment es nota.

Molts estareu d’acord amb mi amb què la interfície d’Android, el sistema operatiu per a telèfons mòbils que ha desenvolupat Google amb un nucli Linux, no és realment molt “bonica”. Sembla que els de HTC han decidit modificar la interfície del sistema i el resultat és magnífic i molt atractiu:

Aquest cap de setmana m’he comprat una impressora multifunció Epson SX105. El meu ordinador amb Ubuntu 9.04 me la detectava correctament, però a l’hora d’escanejar em donava un problema d’accés al dispositiu. Després de buscar una estona, he vist que la mateixa Epson ha creat els drivers de la impressora per a GNU/Linux (cosa que m’ha sorprès molt gratament), i en aquesta anotació explicaré com intal·lar-los. A més, ho explicaré de manera que pugui servir a qui tingui algun altre model d’impressora Epson.

Epson té tots els drivers per a GNU/Linux dels seus dispositius a través d’Avasys. Podeu trobar els drivers en un d’aquests quatre apartats:

En el meu cas, per a la Epson SX105 he anat a l’enllaç de Mutlifunció. Aquí, cal trobar el model concret. El meu no hi era, però hi havia el de la Epson SX100, que és de la mateixa família. L’he seleccionat i he omplert el qüestionari que hi ha a sota (on demanen quina distribució tenim, la seva versió, i alguna informació més) i, un cop acceptat, s’arriba a la pàgina de descàrrega (ull, aquesta ja només és vàlida per a certs models d’Epson). D’aquí ens hem de baixar dos drivers, un per a la seva utilització com a impressora i un altre per la seva utilització com a Scanner. Tot i que la part d’impressió ja m’havia funcionat correctament, he preferit de tota manera instal·lar els drivers d’Epson. O sigui que, anem a pams:

Drivers d’impressió

Són els fitxers que hi ha enllaçats com a “pips-snx100-*.tgz”. Hem de localitzar els drivers corresponents (o els més semblants) a la nostra distribució (i la seva versió). Si la nostra distribució no és cap de les indicades (ni derivada d’elles) sempre ens podem acabar baixant el codi font i compilar-lo. En el meu cas, he agafat els drivers per a Ubuntu 8.10 (no hi havia els d’Ubuntu 9.04, però els de 8.10 m’han funcionat). El problema que hi ha (tant amb Ubuntu com amb les altres distribucions) és que els fitxers són amb extensió “tgz”, però per això tenim la comanda Alien, de la qual ja vam parlar. Amb l’Alien instal·lat, podem transformar el fitxer “tgz” en fitxer “deb”. Des d’un terminal, anem al directori on tenim el fitxer “tgz” i, per facilitar-nos la feina, el renombrem com a “pips.tgz”. Des del mateix terminal, transformem aquest fitxer en “deb”:

sudo alien pips.tgz

Ara ja podem instal·lar el fitxer obtingut:

sudo dpkg -i pips*.deb

Si la nostra distribució requereix fitxers “rpm”, amb el mateix Alien podem fer la transformació:

sudo alien -r pips.tgz

En aquest cas, instal·larem el fitxer “rpm” amb la comanda adient per a la nostra distribució (yum, rpm, rpmi, etc.).

Drivers d’scanner

Són els fitxers que hi ha enllaçats com a “iscan-*” al final de la pàgina. En aquest cas sí que tenim els fitxers ja en format “deb” o “rpm”. No sé per què no era així en els drivers d’impressió… De tota manera, això ens facilita una mica la feina. Ens hem de descarregar el fitxer corresponent a la nostra distribució i arquitectura d’ordinador (32 bits o 64 bits). En el meu cas, m’he baixat el de 32 bits que indicava “for Ubuntu 8.10 or later” i l’he instal·lat amb la següent comanda:

sudo dpkg -i iscan-*.deb

Apart dels drivers, amb això ens instal·la un programa d’escaneig (iScan) que he trobat més senzill d’utilitzar que l’Xsane, per bé que amb moltes menys opcions. El tindrem disponible a “Aplicacions>Gràfics>Image Scan!”, i també directament des d’una opció del Gimp (“Fitxer>Crea>Scanning (iscan)…”).

I amb tots dos drivers instal·lats, ja tenim la nostra impressora multifunció Epson preparada per al que li demanem.

tux-linuxAhir ho va anunciar Linus Torvalds: s’ha publicat el nucli 2.6.30 i porta un bon grapat de millores i novetats. En Linus admet que aquest nucli encara té pendent algunes millores, però comenta que necessitaven treure-ho a la llum per tal que els usuaris pogueren reportar problemes i altres aspectes del funcionament.

Una de les principals millores d’aquest nucli és la compatibilitat amb el nou maquinari, a partir d’ara serà complicat trobar un ordinador que tinga components no compatibles. També s’ha millorat el procés d’arrencada: ara es podran llegir discos de manera simultània, cosa que reduirà substancialment el temps d’arrencada.

Quant a sistemes de fitxers, Ext4 s’ha estabilitzat prou i s’ha millorat el rendiment d’Ext3. A més, s’han afegit nous sistemes de fitxers: POHMELFS, EXOFS i FS-Cache. També s’ha implementat el suport per a RDS (Reliable Datagram Sockets) i per a les versions preliminars de IEEE 802.11w y NFS 4.1.

Al bloc d’oh! (en castellà) trobareu una explicació detallada de les noves característiques d’aquest nucli. En aquest moment cap distribució, exceptuant la versió en desenvolupament d’OpenSUSE 11.2 o Gentoo, no porta aquest nucli. Caldrà esperar a després de l’estiu per a que Fedora, Ubuntu o Mandriva el facen servir.

Que els controladors propietaris de les targetes gràfiques ATI d’AMD no són bons, no és cap secret. Tenen molts errors i el seu ús conjuntament amb Compiz ha estat sempre incòmode. La cosa va més enllà, però, i és que en alguns casos l’ús del controladors amb compiz redueix el rendiment del sistema significativament.

Amb les targetes gràfiques ATI més noves (series 2000 cap amunt), el controlador privatiu i compiz s’han portat a puntades, quan es maximitzen finestres o s’obren de noves, el sistema s’atura durant un segon i mig i després obre la finestra, cosa totalment desesperant tenint en compte el nombre de vegades que això es fa mentre treballem amb l’ordinador.

A Ubuntu van obrir un informe al respecte, i moltíssims usuaris van començar a explicar que els passava el mateix: semblava no haver-hi solució. Realment no hi ha solució, però existeix un mètode per reduir notòriament aquest problema i poder treballar amb compiz activat sense haver de desesperar.

La solució consisteix en aplicar un pedaç a l’xorg. Qui tingueu ubuntu podeu fer servir el següent repositori (només caldrà que l’afegiu i actualitzeu):

deb http://ppa.launchpad.net/ubuntu-x-swat/xserver-no-backfill/ubuntu jaunty main
deb-src http://ppa.launchpad.net/ubuntu-x-swat/xserver-no-backfill/ubuntu jaunty main

Encara no tinc clar a on s’ha d’aplicar el pedaç a altres distribucions (si algú ho escrineu, per favor, comenteu-ho). Certament és incomprensible que tot i els moviments que ha fet AMD per alliberar documentació, els seus propis controladors continuen sent tant ineficients. Per desgràcia, els controladors lliures encara no funcionen bé.

Farà cosa d’una setmana el meu ACER ASPIRE ONE va morir, ahir per casualitat vaig trobar un bloc a on comentaven i proposaven una solució que m’ha funcionat. El problema és culpa de la BIOS, que produeix un briqueig del sistema: els símptomes són que quan tractem d’engegar l’ordinador, la llum s’engega i se sent alguna cosa, però la pantalla es queda completament en negre i no carrega res.

Els passos per solucionar això són els següents:

  1. No desespereu, sembla que ha estat un problema molt comú i la solució és ràpida i senzilla. Només cal actualitzar la BIOS.
  2. Primer heu de descarregar la darrera versió de la BIOS des d’ací, també podeu obtindre’l amb baixada directa des d’ací.
  3. Necessitareu un disc usb buit. Allà haureu de copiar els fitxers FLASHIT.EXE i el ZG5_3310.fd. A aquest últim li heu de canviar el nom per ZG5IA32.FD.
  4. Ara heu de connectar el disc usb a l’ACER. Abans d’engegar heu de mantindre premudes les tecles Fn i ESC (abans d’engegar) i engegueu l’ordinador amb les tecles premudes i el disc USB connectat.
  5. Al cap d’uns segons el LED del botó de power començarà a parpallejar, llavors ja podeu deixar de prémer les tecles.
  6. Ara ja només cal que espereu i la resta ja ho fa solet. En pocs minuts tindreu l’ordinador funcionant novament!.

Alguns usuaris sembla que s’han adonat que la freqüència d’escalat del processador (habilitada per defecte) fa que els ordinadors que facen servir Ubuntu funcionen més lentament en alguns casos.

Bàsicament, sembla que el processador no actua ràpidament a l’hora de cobrir puntes de demanda que poden ser causades per Gmail o vídeos del Youtube quan naveguem per Internet. Segons el que s’explica en aquest lloc web, si executem les dues següents ordres, el sistema sembla que respondrà millor:

echo 1 > /sys/devices/system/cpu/cpu0/cpufreq/ondemand/ignore_nice
echo 40 > /sys/devices/system/cpu/cpu0/cpufreq/ondemand/up_threshold

Si teniu Ubuntu Jaunty, la primera ordre acaba amb “ignore_nice_load”. A més, a mi no m’ha fet cas fet-lo amb “sudo”, ho he hagut de fer com a root directament. Supose que també servirà per a altres distribucions…

Això canvia el gestor ondemand per tal que tinga en compte el processos de rerefons i obliga a que la freqüència de la CPU augmente quan l’ús sobrepassa el 40% en lloc del 95% que té com a valor per defecte. Això no sobreviu a un reinici, per la qual cosa haureu de crear un script o executar-lo en cada cas.