World of Goo és un curiós joc que té versió nativa per a GNU/Linux i que recentment va guanyar un premi i amb motiu del seu primer aniversari han decidit que tothom puga obtindre’l pel preu que crega convenient. És a dir, podeu baixar la demo (com sempre) i si us agrada, podeu pagar 1€ només o el que millor us parega. Penseu que encara que siga 1€ el que pagueu, sempre es farà un favor (més val 1€ que no res).
Avui, me decidit a fer una llista amb els millors jocs de carreres de cotxe opensource que he trobat.
Tile Racer: Sens dubte un dels millors jocs lliures en aquesta categoria. Bons gràfics i loops genials. Circuits fàcilment editables. Llàstima que no té opció multi-jugador.
Planeshift és un joc de temàtica fantàstica, amb molts bons gràfics.
Aquest joc, està disponible per als sistemes operatius Windows, GNU/Linux (64 i 32 bits) i MAC.
És un potent joc multi-jugador en tres dimensions.
Existeixen diferents races i criatures en el joc, a les que has d’anar combatent.
Després de presentar un joc clònic del Super Mario Bros, avui en mostraré un del joc més clàssic de les consoles de Sega: Open Sonic. En aquest cas, els gràfics estan agafats directament del joc original, tot i que en un futur proper volen utilitzar els seus propis.
La instal·lació d’aquest programa en Ubuntu requereix la configuració d’un repositori especial del Launchpad. Per a configurar aquest repositori, primer hem d’editar el fitxer sources.list:
sudo gedit /etc/apt/sources.list
Al final d’aquest fitxer, cal afegir-hi la línia següent:
deb http://ppa.launchpad.net/szymonw/ppa/ubuntu jaunty main
Un cop afegit el repositori, cal baixar-nos la seva clau d’encriptació. Ho podem fer des d’un terminal, executant la comanda següent:
sudo apt-key adv --keyserver keyserver.ubuntu.com --recv-keys 6CC2F171
Un cop tinguem configurat aquest repositori, podrem instal·lar el programa des del Synaptic. Quan obrim el Synaptic, primer hem de fer un refresc (per tal d’actualitzar la base de dades de paquets amb el nou repositori) i després, instal·lar el paquet “opensonic”. Si ho preferim, podem instal·lar-lo des de terminal, per mitjà de les comandes següents:
sudo apt-get update
sudo apt-get install opensonic
Quan tinguem instal·lat el programa, podrem executar-lo des del menú “Aplicacions>Jocs>Open Sonic”.
Pantalla de l'Open Sonic
El desenvolupament del joc és semblant a qualsevol dels Sonic oficials, i es pot controlar a qualsevol tres dels personatges principals d’aquesta saga: Sonic, Tails i Knuckles. Cadascun d’ells té les seves pròpies característiques. El joc és col·laboratiu entre els tres personatges. És a dir, els hem d’anar utilitzant tots ells per a poder-nos passar cada pantalla.
Sonic, Tails i Knuckles
Aquest joc es troba encara en una fase molt primerenca de desenvolupament (versió 0.1.2). De tota manera, això no es nota en el desenvolupament del joc, que és molt complet. Sí que es nota en la durada del joc, perquè de moment només hi ha dos nivells.
Font: WebUpd8
Secret Maryo Chronicles és un joc de plataformes bidimensional, amb un desenvolupament, disseny i enemics molt semblants als del gran Super Mario Bros.
La instal·lació del joc és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials d’Ubuntu. O sigui, que es pot instal·lar directament des del Synaptic amb els paquets “smc”, “smc-data” i “smc-music”. Si sou “terminalòfils”, també el podeu instal·lar amb la comanda següent:
sudo apt-get install smc smc-data smc-music
Un cop instal·lat, podrem executar el joc des del menú “Aplicacions>Jocs>Secret Maryo Chronicles”.
Secret Maryo Chronicles
El funcionament del joc és molt senzill. Hem d’anar-nos passant pantalles saltant per les plataformes, pujant per les lianes, xafant els enemics i agafant monedes. Tindrem com a ajuda els bolets, les flors de foc i alguns altres (he comentat ja que és un clon del Super Mario Bros?).
Un bon joc per als aficionats als jocs del Mario… Ai, perdó, del Maryo! 🙂
Cloud és un joc de trencaclosques en tercera persona que ha estat dissenyat i basat en una estètica del clima i l’atmosfera. La primera versió d’aquest joc es va publicar allà pel 2005 i era debades. La història se centra en un jove anomenat Jun que pateix d’asma.
Degut a la malaltia, en Jun no pot abandonar l’hospital sense el permís del doctor i sovint s’avorreix a la seua habitació. És ací on comença la història: quan Jun tanca els ulls s’oblida de tot i se sent com volant entre núvols. Això sembla gràcies a l’ajuda de Fei (una xiqueta que també hi és a l’hospital, el nom de la qual vol dir “volar”).
L’objectiu de Cloud varia entre les quatre “missions” que el joc presenta. En les primeres, el jugador podrà acostumar-se als controls (com una mena de tutorial) on s’experimenta amb el vol, en 2D però amb la possibilitat de volar en 3D prement el tercer botó del ratolí.
No existeix una versió nativa per a GNU/Linux, però amb wine el joc funciona a la perfecció. Per baixar-lo no cal introduir cap dada (quan aneu a l’enllaç de descàrrega, fixeu-vos que a sota del formulari posa “Download directly”, haureu de fer clic allà, es recarregarà la pàgina -mostrant alguns errors- i al quadre d’abans veureu els enllaços).
Hive Rise és un joc d’estratègia en temps real molt ràpid i amb 12 modes de joc. Recentment s’ha anunciat la versió nadiua per a GNU/Linux que es pot adquirir completament debades. No és realment un joc tan elaborat com per exemple el Company of Heroes, però Hive Rise ja està bé amb els 12 modes de joc (tots modes en línia). Podeu baixar-lo des de la pàgina oficial, així com veure més captures i vídeos.
El joc s’ambieta en l’any 2023, on després de l’extinció de les guerres entre nacions a principis del segle XXI, algú es va assegurar de crear un ambient de guerra continu. La form de fer això fou Hive Rise! un programa de televisió on multimilionaris avorrits, tunejadors de cotxes i generals retirats poden dur a terme una cursa d’armes en directe i sense cap tipus de censura.
En un camp de batalla immesanment que és un dessert de sorra, els campaments es troben perfectament alineats. A partir d’ací els equips s’enfronten els uns contra els altres fent servir mercenaris altament especialitzats i el darrer equipament militar. Bàsicament és tothom contra tothom.
La forma més habitual de jugar a la Wii amb les còpies de seguretat dels nostres jocs és gravant-los en un DVD (fent la gravació a la velocitat més baixa possible) i carregar-los per mitjà d’algun dels programes específics que hi ha per a la Wii, com el Backup Loader. Això comporta certs problemes. Per exemple, molts cops la gravació no està ben feta i el Backup Loader no pot llegir el DVD, o la gravació s’ha fet a una velocitat massa alta, etc. Apart d’això, hem d’anar gastant DVDs i, si tenim molts jocs, acaben ocupant un cert espai.
Una altra opció molt bona és instal·lar a la Wii un programa com el USB Loader GX, que ens permet carregar els backups de jocs que tinguem en una targeta SD o un dispositiu USB. Per exemple, un disc dur extern, que ens permetrà tenir-hi molts jocs. En aquest article no explicaré la instal·lació de l’USB Loader GX a la Wii, perquè no entra dins l’àmbit d’alliberats.cat, però sí que explicaré què s’ha de fer per, des de GNU/Linux, preparar el disc dur (o dispositiu USB en general) i com s’hi pot carregar les nostres còpies de seguretat.
El primer que cal tenir en compte és que l’USB Loader GX no pot llegir els backups des de qualsevol tipus de particions, sinó que només ho pot fer des d’un tipus molt concret creat per a aquesta finalitat: WBFS (Wii Backup FileSystem). Aquest tipus de format només se li pot donar des del propi USB Loader GX, però abans de poder-lo aplicar, hem de crear una partició sense format, i això sí que ho podem fer des de GNU/Linux. Per a fer-ho, haurem d’instal·lar el gparted (o el qtparted si utilitzeu entorn KDE). En Ubuntu, qualsevol dels dos es pot instal·lar directament des del Synaptic o des d’un terminal:
sudo apt-get install gparted
Un cop instal·lat, connectem el disc dur extern a l’ordinador i, en cas que ens hagi muntat la partició que tingui, la desmuntem. Obrim el gparted des del menú “Sistema>Administració>Editor de particions”. Sobretot, primer cal seleccionar el dispositiu corresponent al disc dur extern, en el meu cas /dev/sdb (quan entrem al gparted estarem veient el nostre disc dur intern). Segurament el nostre disc extern ja tindrà una partició. Primer hem de decidir si volem dedicar tot el disc dur als backups de Wii, eliminant la partició actual (recordem que el format WBFS serveix única i exclusivament per a backups de Wii), o si preferim reduir la partició actual i crear-ne una de nova WBFS al final. Jo he optat per aquesta segona opció. Amb el botó dret del ratolí he marcat la partició /dev/sdb1, he escollit l’opció “Redimensiona/Mou” i li he indicat una nova mida que em deixés prou espai per a crear la partició WBFS per a les meves còpies de seguretat. Jo he deixat uns 50Gb.
Quan hàgim redimensionat la partició, tindrem en el mateix disc extern un espai sense particionar. Fem clic amb el botó dret ratolí a aquest espai sense particionar i seleccionem “Nou”. Creem la nova partició com a primària, li indiquem l’espai que volem que ocupi (per defecte ja ens marca tot el disponible) i, el més important, com a “Sistema de fitxers” li indiquem “No formatada”. Acceptem, apliquem els canvis, i ja tindrem una nova partició que, de moment, no serveix per a res. 🙂 Per a donar-li el format WBFS, s’ha de fer des del propi USB Loader GX de la Wii. Connectem el disc extern a la Wii i l’engeguem. Arranquem l’USB Loader GX, que ens detectarà el disc, però ens indicarà que no té cap partició WBFS i ens preguntarà si volem formatar alguna partició. Li indiquem que sí, i ens preguntarà quina. Sobretot, cal indicar-li la que acabem de crear i ens la formatarà en un moment.
Particions del disc extern
Ja tenim una partició WBFS preparada per a deixar-hi les còpies de seguretat dels nostres jocs. Ara ens falta saber precisament com passar-hi els jocs. Per a poder-ho fer des de GNU/Linux, hi ha un programa que es diu Wiithon que simplifica molt aquesta tasca. Per a poder-hi escriure, el Wiithon necessita que tinguem permisos d’escriptura sobre el disc. Per a tenir-ne, cal afegir el nostre usuari al grup “disk”. Això es pot fer des d’un terminal, per mitjà de la comanda següent:
sudo adduser el_nostre_usuari disk
Per tal que s’apliquin aquests permisos, cal reiniciar la nostra sessió d’usuari. A partir d’aquí, cal instal·lar el Wiithon. La seva instal·lació no es fa de la forma habitual (Synaptic o apt-get), tot i que els seus programadors l’han fet molt senzilla. Primer, cal instal·lar el paquet bzr, aquest sí des de Synaptic o des d’un terminal:
sudo apt-get install bzr
Amb aquest programa, ens baixarem i descomprimirem la font del Wiithon:
bzr branch http://bazaar.launchpad.net/~wii.sceners.linux/wiithon/stable wiithon
Un cop baixat, anem al directori wiithon on el bzr ens ha deixat la font:
cd wiithon
En aquest directori podem realitzar la instal·lació de Wiithon amb una sola comanda, que ja s’encarrega d’instal·lar per mitjà d’apt-get totes les dependències i compilar i instal·lar el propi Wiithon:
sudo make install_auto_and_fix
Un cop instal·lat, podrem executar el programa des del menú “Aplicacions>Oficina>Wiithon” (no tinc massa clar per què deixa el programa sota el menú “Oficina”). En arrancar el programa, hem de tenir connectat el disc dur extern (o dispositiu USB) on hem creat la partició WBFS. Com a curiositat, aquesta partició no serà detectada pel Sistema Operatiu (no ens la muntarà) i si la visualitzem des del gparted veurem que no li agrada massa (com es pot veure a la imatge anterior del Gparted). Però el Wiithon sí que la veurà i podrà treballar amb ella.
Pantalla principal del Wiithon
La utilització del Wiithon és molt fàcil. Per a carregar un joc a la partició WBFS, fem clic al botó “Nuevo”, li indiquem el fitxer .iso (el backup del nostre joc) que volem carregar, i el Wiithon el copia a la partició WBFS. Per extreure un joc de la partició, fem clic a “Extraer a ISO” i li indiquem on volem desar-lo. També podem canviar el nom, eliminar jocs, pujar les caràtules, etc.
El proper cop que engeguem la Wii i anem a l’USB Launcher GX, si tenim connectat el disc dur extern, trobarem que hi tenim uns quants a la nostra disposició per poder jugar. Espero que en gaudiu. 🙂
Per a entorns GNU/Linux hi ha diversos emuladors per a jugar a les còpies de seguretat que hàgim fet dels nostres jocs de Nintendo DS. Un d’ells és el Desmume, que és molt senzill d’instal·lar, perquè es troba en els repositoris de la majoria de distribucions. Tot i que últimament ha millorat força, gràcies a un nivell d’acutalitzacions prou bo, el seu rendiment no ha arribat a un nivell òptim (com a mínim en el meu ordinador, que no és que sigui molt nou) i, a més, no acaba d’emular bé alguns dels jocs d’aquesta consola de vídeojocs, sobretot als que aprofiten els efectes 3D de la Nintendo DS. Entre altres, no es pot jugar a “New Super Mario Bros” ni al “Zelda Phantom Hourglass”. I per a mi, que sóc molt de Mario i MOLT de Zelda, això suposa un gran inconvenient.
Com a alternativa, he trobat l’emulador iDeaS. El rendiment d’aquest emulador és molt bo i, a més, em permet jugar amb els meus estimats Mario i Zelda (bé, amb el Link). Tot i que iDeaS no es troba en els repositoris d’algunes distribucions de GNU/Linux (entre elles, Ubuntu), és molt senzill instal·lar-lo.
Primer, ens hem de baixar l’última versió d’iDeaS des de la pàgina de descàrrega de l’emulador (actualment és la versió 1.0.3.1). El fitxer que ens baixem tindrà extensió “tar.bz2”. El podem descomprimir des del Nautilus (l’explorador de fitxers), fent clic amb el botó dret del ratolí i escollint l’opció “Extreu aquí”. Es descomprimirà en una carpeta que es dirà “ideas1031” (com a mínim es dirà així per a la versió 1.0.3.1) i que podem renombrar, per exemple com a “iDeaS”. També el podem extreure des d’un terminal, executant la comanda següent:
tar -xvf ideas1031.tar.bz2
Un cop descomprimit, ja podem executar l’emulador (no cal compilar res). Podem fer-ho des d’un terminal, anant al directori on tenim instal·lat iDeaS i executant el següent:
./ideas
Una opció més senzilla és crear-nos un enllaç al menú d’aplicacions. Per a crear-lo, anem al menú “Sistema>Preferències>Menú Principal”. Al panell esquerre, escollim “Jocs” (per tal que iDeaS ens quedi sota “Aplicacions>Jocs”), i premem el botó “Element nou”. En la pantalla que se’ns obre, hi posarem els següents valors (tenint en compte que jo he desat iDeaS al directori “/home/el_meu_usuari/Jocs/iDeaS”):
Tipus: Aplicació
Nom: iDeaS
Ordre: /home/el_meu_usuari/Jocs/iDeaS/ideas
Comentari: Emulador de Nintendo DS
Havent fet això, ja podrem executar iDeaS des del menú “Aplicacions>Jocs>iDeaS”. Quan obrim algun joc amb iDeaS (“File>Open…”), si veiem que ens va una mica lent, podem millorar el seu rendiment augmentant el percentatge de “fotogrames” que es pot saltar per mitjà del menú “Options>Frames Skip” o augmentant la velocitat de CPU amb “Options>Increase CPU Speed”. També podem augmentar la mida de les pantalles a “Options>Rotation and Zoom”.
Zelda Phantom Hourglass amb iDeaS
Una altra opció que també us pot interessar és fer que la segona pantalla de la DS estigui en una finestra (de forma predeterminada és com una imatge sense finestra en el nostre escriptori). Per a fer-ho, hem de desactivar l’opció “Options>Lock Windows”.
Perdoneu, us he de deixar, que he de continuar la partida… 🙂
Per a tots aquells que a vegades volem passar una estona divertida alhora que utilitzem la matèria gris (o la poca que tenim 🙂 ), a GNU/Linux trobem Gbrainy. Aquest joc conté una sèrie de proves que ens aniran ajudant a exercitar la lògica, la memòria, o simplement, a passar una bona estona.
El joc es troba disponible en la majoria de distribucions importants. Per exemple, es pot instal·lar a Ubuntu directament des de Synaptic, o des d’un terminal, executant la comanda següent:
sudo apt-get install gbrainy
Quan el tinguem instal·lat, el podem executar des del menú “Aplicacions>Jocs>gbrainy”. La pantalla principal del joc és la següent:
Pantalla d'inici del Gbrainy
Com veiem, les proves estan dividides en tres categories: Trencaclosques lògics, càlcul mental i entrenadors de memòria. Podem fer una partida que només contingui jocs d’alguna de les tres categories, o de manera que ens vagin sortint proves de les tres barrejades. L’objectiu del joc és força clar: resoldre el màxim de preguntes en el mínim temps.
Pantalla de joc del Gbrainy
El joc té l’al·licient que ha estat programat per un català, en Jordi Mas que, entre altres coses, també és membre fundador de Softcatalà.
La versió que ve amb Ubuntu Jaunty és la 1.0.1, però la darrera versió és la 1.1.0 (que ja vindrà amb Ubuntu Karmic Koala). Podeu instal·lar-vos aquesta darrera versió a Ubuntu Jaunty baixant primer el fitxer .deb corresponent. Podeu fer-ho des d’un terminal:
wget http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/pool/universe/g/gbrainy/gbrainy_1.10-1_all.deb
I després, cal instal·lar el fitxer acabat de baixar:
sudo dpkg -i gbrainy_1.10-1_all.deb
Podeu veure les novetats de la versió 1.1 a la l’apunt on s’anunciava el seu alliberament.
Comentaris recents