El teu blog de Linux en català

Search Results

111 results found matching the keyword "gimp".

Inicio aquest blog amb una finalitat informativa i de divulgació del programari lliure.

En aquest bloc i podreu trobar tota mena d’articles relacionats amb el programari lliure: Aplicacions, jocs, gadgets, sistemes operatius,etc.

Intentarem mantenir-te informat amb les principals notícies relacionades amb el programari lliure. També podreu trobar tutorials, curiositats…

Començaré explicant una mica què és això del programari lliure i els avantatges que suposa respecte el privatiu.

El programari lliure és el programari que pot ser utilitzat, investigat, modificat i distribuït sense restriccions. Podem trobar-lo a moltes pàgines web o en CD’s-DVD’s , etc.

Els avantatges que presenta són, a part del que ja he comentat, que avança ràpidament, ja que tothom pot modificar-lo per millorar-lo, que és gratuït (a Internet i a molts locals) i és fàcil d’aconseguir.

Recomano com a programari lliure (per començar):

· GNU/Linux (sistema operatiu)
· Firefox o Google Chrome (navegador web)
· OpenOffice.org (Ofimàtica)
· Gimp (editor d’imatges)

L’open Office té, al meu parer, moltes mancances. Però en tot cas, és un substitut acceptable per la suite informàtica de pagament MS Office.

Ara anem a veure una d’aquestes mancances, i com sol·lucionar-ho. Quan rebem un fitxer amb una tipografia (font) que no tenim instal·lada, l’Open Office ens mostra la tipografia sense sarifa Sans per defecte. Però aquí no s’acava el problema. Sembla ser que l’Open Office té un problema amb les True Type Fonts (ttf), quan aquestes tenen un segon nom que coincideix amb una tipografia que tenim instal·lada.

Us n’adonareu que teniu aquest problema quan pogueu veure una font correctament amb l’Abiword o el Gimp però no amb l’Open Office.

Anem a veure com arreglar-ho. Suposem com és el meu cas, que tenim insta·lada la lletra “Arial”, però volem usar l'”Arial Narrow”. Si tenim instal·lat el paquet “msttcorefonts”, com el nom “Arial” estarà a les dues tipografies, quan vulguem usar l'”Arial Narrow” se’ns mostrarà la tipografia “Arial”.

Primer anem a veure les tipografies que tenim instal·lades que tinguin la paraula “Arial”.

fc-list : file family | grep -i 'arial'

Si en surt la paraula “Arial” en més d’una tipografia, hem d’eliminar les tipografies que no volguem usar.

Ho podem fer desinstal·lant el paquet msstcorefonts.

apt-get remove msttcorefonts

Actualitzem el cache de les tipografies.

sudo fc-cache -f -v

I si encara veiem tipografies no desitjades, les eliminem del directory msstocrefonts, que estarà normalment, en aquesta ruta

/usr/share/fonts/truetype/msttcorefonts

Jo us aconello que no us instal·leu les tipografies en la ruta /usr/share/fonts, i en lloc d’aquesta, ho feu a

/home/USUARI/.fonts

Fixeu-vos que en sistemes GNU/Linux, les carpetes que comencen amb punt son invisibles, per tan si les voleu veure des del navegador d’arxius Nautilus haureu d’apretar ctrl+h.

Referències

http://ubuntuforums.org/showthread.php?t=1129294
http://user.services.openoffice.org/en/forum/viewtopic.php?f=16&t=17373

Molts cops, ens trobem amb la càmera fotogràfica davant d’un paisatge tan impressionant o un edifici tan alt que no ens hi cap en una sola fotografia. Gràcies a Hugin, la solució és ben senzilla. El que hem de fer és obtenir diverses fotografies consecutives, en cadascuna de les quals hi tindrem una part del paisatge. Per exemple, en el cas del paisatge, comencem a fer la primera fotografia per la part dreta, i anem enfocant cap a l’esquerra fent altres fotografies, fins on ens interessi. Hi ha moltes càmeres que tenen programes per a ajudar-nos a fer-les, tot i que com veurem no és necessari.

En el nostre ordinador, només hem de tenir instal·lat el programa Hugin. Aquest programa s’encarregarà d’ajuntar les fotografies obtingudes, calculant automàticament els punts que tenen en comú, i les perspectives relatives que tenen les fotografies. Podem instal·lar el Hugin directament des del Synaptic (paquet “hugin”), o des d’un terminal, executant l’ordre següent:

sudo apt-get install hugin

Per a mostrar el funcionament del Hugin, partiré de les tres fotografies següents (estan ordenades d’esquerra a dreta):

Part esquerra

Part esquerra

Part central

Part central

Part dreta

Part dreta

Un cop instal·lat, trobarem el Hugin al menú “Aplicacions>Gràfics>Hugin panorama creator”. Quan l’engeguem, ens trobarem amb un assistent on, de forma molt senzilla i per mitjà d’un procediment de tres passes, podrem unir les nostres fotografies.

Assistent del Hugin

Assistent del Hugin

El primer que hem de fer és prémer el botó “1. Load images”. Aquí, només haurem d’escollir les fotografies a partir de les quals volem crear la panoràmica. Després, hem de prémer el botó “2. Align”. Aquest procés durarà una estona, perquè el Hugin carregarà les imatges, trobarà els punts coincidents entre elles, els canvis de perspectiva que hi ha, i ens mostrarà una vista prèvia.

Vista prèvia del muntatge

Vista prèvia del muntatge

El funcionament del Hugin, que fins aquí ha estat molt senzill, es complica força en aquest punt. Com veieu, ha unit totes les parts, però d’aquesta previsualització hem de treure una imatge rectangular. Com podeu imaginar, quan “retallem” la part que ens interessa, perdrem una part de les fotografies originals, però el conjunt obtingut ens en mostrarà una panoràmica espectacular. El primer que hem d’escollir és el tipus de projecció. La que m’agrada més és la rectilínia, però podeu provar la resta per veure quina us convenç més.

Un cop escollit el tipus de projecció, hem de col·locar bé la fotografia. Si fem clic amb el botó dret del ratolí sobre la fotografia definirem la línia de l’horitzó. Això ens mourà la fotografia amunt o avall, però també ens modificarà la perspectiva. Amb el botó esquerre del ratolí rotarem la imatge. Com comentava, aquest procediment és una mica complicat, i al principi cal tenir paciència, però amb una mica de pràctica arribarem a tenir la imatge correctament centrada.

Per últim, hem d’apropar-nos a la imatge, de manera que no es vegi cap part d’aquest fons negre. Això s’aconsegueix per mitjà de les barres de desplaçament horitzontal i vertical, que ens ampliaran o reduiran el camp de visió horitzontal i vertical, respectivament. Aquesta part no és tan complicada com l’anterior.

Vista prèvia definitiva

Vista prèvia definitiva

Un cop tenim correcta la vista prèvia, premem el botó “Actualitzar”, i podem tancar aquesta finestra. Tornem a ser a la finestra de l’assistent on, si premem l’últim botó (“3, Create panorama”). Cal tenir en compte que el Hugin només pot desar els fitxers en format TIFF o sigui que, un cop desat el fitxer, haurem d’utilitzar el Gimp o algun programa alternatiu per convertir la imatge a altres formats com PNG o JPG.

Panoràmica definitiva

Panoràmica definitiva

Aquest cap de setmana m’he comprat una impressora multifunció Epson SX105. El meu ordinador amb Ubuntu 9.04 me la detectava correctament, però a l’hora d’escanejar em donava un problema d’accés al dispositiu. Després de buscar una estona, he vist que la mateixa Epson ha creat els drivers de la impressora per a GNU/Linux (cosa que m’ha sorprès molt gratament), i en aquesta anotació explicaré com intal·lar-los. A més, ho explicaré de manera que pugui servir a qui tingui algun altre model d’impressora Epson.

Epson té tots els drivers per a GNU/Linux dels seus dispositius a través d’Avasys. Podeu trobar els drivers en un d’aquests quatre apartats:

En el meu cas, per a la Epson SX105 he anat a l’enllaç de Mutlifunció. Aquí, cal trobar el model concret. El meu no hi era, però hi havia el de la Epson SX100, que és de la mateixa família. L’he seleccionat i he omplert el qüestionari que hi ha a sota (on demanen quina distribució tenim, la seva versió, i alguna informació més) i, un cop acceptat, s’arriba a la pàgina de descàrrega (ull, aquesta ja només és vàlida per a certs models d’Epson). D’aquí ens hem de baixar dos drivers, un per a la seva utilització com a impressora i un altre per la seva utilització com a Scanner. Tot i que la part d’impressió ja m’havia funcionat correctament, he preferit de tota manera instal·lar els drivers d’Epson. O sigui que, anem a pams:

Drivers d’impressió

Són els fitxers que hi ha enllaçats com a “pips-snx100-*.tgz”. Hem de localitzar els drivers corresponents (o els més semblants) a la nostra distribució (i la seva versió). Si la nostra distribució no és cap de les indicades (ni derivada d’elles) sempre ens podem acabar baixant el codi font i compilar-lo. En el meu cas, he agafat els drivers per a Ubuntu 8.10 (no hi havia els d’Ubuntu 9.04, però els de 8.10 m’han funcionat). El problema que hi ha (tant amb Ubuntu com amb les altres distribucions) és que els fitxers són amb extensió “tgz”, però per això tenim la comanda Alien, de la qual ja vam parlar. Amb l’Alien instal·lat, podem transformar el fitxer “tgz” en fitxer “deb”. Des d’un terminal, anem al directori on tenim el fitxer “tgz” i, per facilitar-nos la feina, el renombrem com a “pips.tgz”. Des del mateix terminal, transformem aquest fitxer en “deb”:

sudo alien pips.tgz

Ara ja podem instal·lar el fitxer obtingut:

sudo dpkg -i pips*.deb

Si la nostra distribució requereix fitxers “rpm”, amb el mateix Alien podem fer la transformació:

sudo alien -r pips.tgz

En aquest cas, instal·larem el fitxer “rpm” amb la comanda adient per a la nostra distribució (yum, rpm, rpmi, etc.).

Drivers d’scanner

Són els fitxers que hi ha enllaçats com a “iscan-*” al final de la pàgina. En aquest cas sí que tenim els fitxers ja en format “deb” o “rpm”. No sé per què no era així en els drivers d’impressió… De tota manera, això ens facilita una mica la feina. Ens hem de descarregar el fitxer corresponent a la nostra distribució i arquitectura d’ordinador (32 bits o 64 bits). En el meu cas, m’he baixat el de 32 bits que indicava “for Ubuntu 8.10 or later” i l’he instal·lat amb la següent comanda:

sudo dpkg -i iscan-*.deb

Apart dels drivers, amb això ens instal·la un programa d’escaneig (iScan) que he trobat més senzill d’utilitzar que l’Xsane, per bé que amb moltes menys opcions. El tindrem disponible a “Aplicacions>Gràfics>Image Scan!”, i també directament des d’una opció del Gimp (“Fitxer>Crea>Scanning (iscan)…”).

I amb tots dos drivers instal·lats, ja tenim la nostra impressora multifunció Epson preparada per al que li demanem.

Dia amb una mica de vent a Barna, segur que a Alacant fa sol…

La Linkat és una distribució de programari educatiu amb la qual es pretén que tots els centres educatius, però també tota la societat, tinguin accés a un conjunt molt ampli d’aplicacions de forma legal, gratuïta, amb suport professional i en llibertat. Linkat inclou un gran conjunt d’aplicacions d’ofimàtica, d’internet, jocs, multimèdia, i sobretot aplicacions educatives.http://www.catpl.org/var/corporate/storage/images/ceppl/aplicacions/sistemes_operatius/linkat/47556-1-cat-ES/linkat_large.png

El projecte ha estat desenvolupat i s’ofereix per part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i té per objectiu impulsar l’ús del programari lliure. A més a més, també es vol aconseguir l’extensió de l’alfabetització digital respectant la legalitat i la promoció dels principis del treball col·laboratiu. Linkat també incorpora tecnologia LTSP, acrònim de Linux Terminal Server Project, per tal de permetre la reutilització d’ordinadors i components en “aules de baix cost” tot allargant la vida útil del maquinari.
Tècnicament, Linkat és una distribució GNU/Linux basada en Novell Linux Desktop 9 (Linkat 1.0 i Linkat 1.1) i en Suse Linux Enterprise Desktop 10 (Linkat 2.0 i Linkat 2.1) que incorpora aplicatius de la distribució d’openSUSE i d’altres de propis, com el Jclic.

Utilitza per defecte l’entorn d’escriptori Gnome, tot i que també estan disponibles els escriptoris Kde i Xfce. Aquesta distribució incorpora programes molt coneguts en el món del programari lliure, com són el Nautilus, la suite de l’OpenOffice, el Gimp, el VLC i el Banshee.

escriptori_linkat

Per altra banda, trobem el programari educatiu que fa que aquesta distribució sigui tan atractiva. Una llista d’aquests programes és: Tux Paint, Stellarium, QCad, Jclic, Geogebra, KmPlot, KPercentage, GNU Solfege, Kalzium, Vlab, GCompris i molts d’altres.

La versió actual de la distribució és la Linkat 2.1. Si us voleu descarregar una imatge del DVD d’instal·lació, ho podeu fer des d’aquest enllaç. Per altra banda, podeu consultar el manual d’ús, que està molt ben escrit i inclou tota la informació necessària per entendre com funcionen les coses en aquesta distribució. També hi són presents tots els programes que aquesta incorpora i una guia d’instal·lació. Finalment, es pot accedir al fòrum oficial de la Linkat i a l’espai WikiLinkat.

Sota el meu punt de vista, el desenvolupament d’una distribució  de GNU/Linux per implementar-la en els centres d’educació primaria i secundària és molt important. Ja està bé que els nens i el jovent creixin envoltats i influenciats per empreses de programari privatiu. Per alta banda, és inacceptable que la Generalitat es gasti els calers comprant números de llicència (que ni tan sols són programes). El projecte Linkat és molt rellevant i se li ha de donar una gran empenta!

Com hem anunciat al principi del dia, avui a part de ser Sant Jordi és el dia que Canonical ha triat per treure a la llum una nova versió d’aquesta distribució de GNU/Linux.

Per a descarregar-lo podeu fer servir la descàrrega directa des d’un dels molts servidors disponibles o per torrent

El mètode normal és des de la pàgina oficial de descàrregues d’Ubuntu en la que podeu triar entre les versions d’escriptori, per netbooks i per servidors. La de netbooks és nova i ofereix un gran rendiment sobre aquest petits aparells. Recordeu també que podeu seleccionar si descarregar la versió de 32 o 64 bits. La de 64 es imprescindible si es té un ordinador amb 4 o més GB de memòria RAM.
També podeu fer servir els arxius torrent:
Ubuntu per a escriptori (desktop) 9.04 de 32 bits, via torrent
Ubuntu per a escriptori (desktop) 9.04 de 64 bits, via torrent

Com a novetats principals s’aquesta versió, ens trobem amb les ja conegudes pel nou nucli que fa servir,  les novetats de gnome 2.26 (amb nous temes visuals molt bons) i com sempre les últimes versions disponibles del programari habitual (Openoffice 3, Firefox 3.0.9, Gimp 2.6…).

A més no poden faltar les millores pròpies de la distribució, com són les noves interfícies de GDM (gestor d’entrada, a on posem el nom d’usuari i la contrasenya) i del usplash (la barra de càrrega que apareix al engegar i apagar el sistema), en el tema visual ens trobem amb un sistema de notificacions renovat, que ens servirà per que veguem (però sense emprenyar) la cançó que estem escoltant, qui ens diu alguna cosa pel emesene/pidgin, el volum del sistema, la il·luminació de pantalla…

Per suposat no només hi ha novetats en el tema visual, a més tenim unes millores de rendiment importantíssimes, degudes en gran part al nou nucli pero també per part de la gent de Canonical, gaudim d’uns temps d’arrancada magnífics, sobretot en ordinadors amb discs SSD i un millor rendiment en general.

jaunty_m

 

Per als que ens llegeixen des de windows, pensant que un dia d’aquest podria provar GNU/Linux, aquest és un molt bon moment aprofitant l’excelent tutorial que ha fet la gent de alliberats.org.

 

Per als que ja esteu a ubuntu, res millor que una actualització. Si veieu que synaptic no va massa bé (li costa descarregar), no ho feu, espereu uns dies a que els servidors de Canonical estiguin millor.

 

ACTUALITZAR DE UBUNTU 8.10 A 9.04

Em de prémer ALT+F2, per a que aparegui el llançador d’aplicacions.
Captura-Executa_una_aplicaci-2
Com veieu a la imatge, n’hi ha prou d’escriure:

 update-manager -d

Un cop heu clicat a “Executa” sortirà el gestor d’actualitzacions habitual, però amb un botó a dalt que ens oferirà actualitzar el sistema, al fer-hi clic ens demanarà una sèrie de confirmacions, on es mostrarà tot el procés, es baixaran les actualitzacions i les instal·larà.

Recordeu que al fer això quedaran inhabilitats el repositoris de tercers, que haureu de tornar a habilitar des del gestor de fonts de programari. També penseu que s’actualitzaran centenars de paquets, això vol dir deixar l’ordinador tranquil, que en té per hores (en un ordinador normal poden ser unes dues hores, en un portàtil molt més segons la potència).

(més…)

El nucli Linux va sortir a la llum a l’any 1991 quan en Linus Torvalds el va publicar sota llicència GPL. Des de llavors la seva popularitat ha anat augmentant. En una conferència recent sobre Linux, la Linux Foundation ha entrevistat alguns dels assistents sobre quan van començar a fer-lo servir. La majoria van començar ho van fer ara fa ja una dècada, quan estaven a l’institut.

Però la part interessant de la història es saber la història personal de cadascun de vosaltres. Quan en vau sentir a parlar per primer cop? Quan el vau començar a fer servir com a sistema principal? Encara esteu meitat i meitat?

En el meu cas vaig començar (i he hagut de remenar els calaixos per trobar el disc original d’una revista que vaig comprar) allà al 1998-1999 (només fa 10 anys però sembla una eternitat).

Era el 1997 i jo anava a l’institut. Tot va començar quan jo em vaig entestar que volia teletext al nostre televisor, per poder veure els resultats del futbol i les noticies a qualsevol moment. Llavors després de molt de demanar-ho a casa, el meu pare un dia va arribar a casa i em va dir que posaríem una cosa molt millor que el teletext, una cosa semblant, que es deia “Internet”. En aquell moment, jo l’hi vaig dir que de cap manera, que jo no volia aquella cosa, volia el teletext que ja tenien tots els meus amics.

El meu pare no va fer ni cas, i va contractar Internet a un operador i va comprar un mòdem. Alguns dels meus amics s’en van posar també, i en aquell moment no hi havia moltes pàgines. El cas es que en aquell moment es va popularitzar l’IRC, i van començar a aparèixer el que s’anomenaven scripts per al mIRC, el client que s’utilitzava (i encara s’utilitza crec) per accedir-hi. Alguns d’aquests scripts que s’utilitzaven es deien IRcap, WipeOut, i portaven unes “armes” que es deien “Nukes”, i altres extensions que permetien fer fora del xat a altra gent de manera poc legal, trucs de “hacking” per a usuaris sense coneixements, que funcionaven menys que més.

A conseqüència d’allò vaig llegir sobre els hackers i el primer que deien es que necessitaves un compte de Unix del teu proveïdor d’Internet, o en cas de no tenir-ne, et podies instal·lar un Linux a casa teua. Deien que era bastant barat però que és podia aconseguir de franc en algunes revistes. Així doncs a finals de 1998, principis de 1999 vaig comprar algunes revistes que regalaven el Redhat 5.2, i l’OpenLinux 1.3 de Caldera, i alguna de Corel. També vaig comprar una revista on donaven el KDE1.1, l’apache 1.3, GIMP 1.0. El kernel era el 2.2.

Redhat

Les vaig comprar i ho vaig intentar instal·lar. El cas es que no vaig aconseguir passar d’una pantalla negra amb una shell sense cap finestra gràfica. Ho vaig deixar correr i van passar els anys, i tot haver-n’he sentit a parlar i fer-lo servir a la universitat, alguna instal·lació que havia intentat sempre fallava i era molt difícil de fer servir, amb les excepcions de les distribucions autoarrancables com Knoppix.

Va ser llavors al 2007 que ho vaig tornar a provar amb Ubuntu 7.04. Funcionava quasi tot, excepte la resolució de la pantalla, però que vaig saber arreglar després de llegir. Poc temps despres va sortir Ubuntu 7.10 que ja detectava la resolució correctament, i oferia coses com els repositoris que feien que Windows es quedes per darrera de Linux en algunes coses per primer cop. Des de llavors vaig veure que Linux m’oferia més del que tenia Windows i ja ha sigut el meu sistema principal des de fa 2 anys.

I tu? Com va ser la teva història amb el Linux? Explica-ho en els comentaris o si la vols elaborar més detalladament envia-la a info (ensaïmada mallorquina) somgnu.cat

Podeu llegir algunes altres històries  a digg.com i computerworld.com

[poll id=6]

Una de les primeres coses que vaig trobar a faltar quan vaig abandonar els sistemes operatius privatius va ser un bon programa de l’estil del clàssic MS Paint de Windows per editar imatges. El programa que ve amb els repositoris predeterminats d’Ubuntu, el GIMP, és perfectament capaç d’això i més, però per a tasques senzilles pot ser massa complicat i carregós (i la veritat és que encara no el sé fer servir).

Per sort, la comunitat del programari lliure ens ofereix un bon ventall de programes d’edició d’imatge senzills que espero que satisfacin a qualsevol usuari nostàlgic del vell MS Paint (el qual, per cert, Microsoft ha decidit eliminar de futures versions del seu SO!).

Entre els més utilitzats tenim gpaint, el senzillíssim xpaint o l’infantil tuxpaint. Tot i així, el que més m’ha agradat a mi és el kolourpaint. Aquest programa, nadiu de l’entorn d’escriptori KDE però perfectament adaptat a GNOME, és un clon gairebé perfecte de l’MS Paint.

Per instal·lar-lo només fa falta que el busqueu al Gestor de Paquets Synaptic, i ell sol ja s’encarregarà d’instal·lar tots els paquets i les llibreries addicionals que facin falta si utilitzeu Ubuntu (recordem que es tracta d’un programa KDE!).

Aquí teniu una captura de pantalla:

captura

Com podeu veure, és pràcticament clavat a l’original!

A més, té algunes petites funcions addicionals que el fan encara millor que la seva contrapartida privativa. Per exemple, permet pintar “zones” de color similar amb l’opció “Similitud de Color”:

captura-1

I una de les característiques que més m’agraden: la possibilitat de canviar fàcilment el contrast, la brillantor, la saturació, el valor gamma… de les imatges que estiguem editant, entre d’altres efectes:

captura-2

Bé, aquestes són algunes de les característiques més interessants d’aquest programa. En la meva opinió hi ha altres petits detalls que el fan molt millor que qualsevol altra alternativa d’aquest estil: us convido a que els descobriu vosaltres mateixos!

Ah, i per cert, com possiblement ja haureu vist a les captures de pantalla, està totalment traduït a la nostra llengua 😉

Espero que el gaudiu! A dibuixar, artistes!

Fa un temps vam fer un xicotet comentari sobre Nathive, un nou editor d’imatges lliure semblant a The Gimp, Photoshop o Corel Photo-Paint, però amb la finalitat d’oferir una interfície d’usuari que tothom puga entendre però que, al mateix temps, puga oferir eines potents d’edició gràfica.

Nathive s’ha programat des de zero en C i fent servir les biblioteques GTK+ (millor integració amb GNOME). La darrera versió publicada va ser al 19 de gener i sembla que el desenvolupador s’ho està prenent seriosament. Desgraciadament, no és clar quina quantitat de gent hi ha al darrere, cosa que podria suposar que qualsevol dia, el projecte es quedara òrfan.

La filosofia del projecte és clara, i una de les primeres coses que diu és que vol Mostrar respecte i gratitud a la comunitat de The Gimp. Per altra part, es vol fer el programa Primerament accessible, més tard potent; un altre principi interessant és la idea que l’usuari no necessita veure totes les eines tot el temps així com fer el funciomanet i control el més obvi possible pels usuaris.

El projecte encara és una versió alfa, tot i que ja ha estat traduït a 8 idiomes (el català no hi és) i sembla que la comunitat creix poc a poc. Malgrat això, repetim, només hi ha un desenvolupador. Es poden descarregar paquets precompilats .deb o bé les fonts tar.gz des de la secció de descàrregues de la seua pàgina a la barra lateral (també el trobareu  a Getdeb).