El teu blog de Linux en català

Yearly Archive: 2010

Llegint Ubuntu Life he descobert l’existència d’un joc creat per estudiants de la Pompeu Fabra anomenat The Last Dance. És un joc amb l’estètica i temàtica que té Sin City on juguem en la pell d’un home que ha perdut la seua estimada i vol venjança. És un joc en tercera persona, amb uns gràfics i una ambientació excel·lents i a més és fàcil de controlar i fer-se amb ell.

El joc ha estat creat concretament per l’anomenat Looser Team (equip de perdedors…), un grup d’alumnes del Màster en creació de videojocs de l’idEC (Universitat Pompeu Fabra). Les opinions que s’han llegit sobre el joc no podien ser millors. Recentment han guanyat el premi Art Futura en la secció de videojocs al millor “Concept Art” i també una Honorable Mention a l’Independent Games Festival.

La cosa bona de tot això és, per una part, que el joc és gratuït i el podem baixar des de la seua pàgina web (enllacen a MegaUpload) i per altra part, i és allò que ens concerneix, és que el joc funciona a GNU/Linux amb wine amb tot el seu esplendor. Així, només cal que baixeu el fitxer .rar del joc, el descomprimiu i executeu el fitxer Last_Dance.exe amb wine, ja siga des del nautilus/dolphin o des d’un terminal:

wine Last_Dance.exe

Probablement, l’única pega que podem posar (i que probablement es podria solucionar) és que el joc està en castellà o en anglès. Bé, realment no és una pega, de fet igual tenim la possibilitat de traduir-lo si algú s’interessara i es posara en contacte amb els desenvolupadors. Jo he provat el joc al meu ordinador i he d’admetre que m’ha encantat: la banda sonora és brutal!.

Blood Frontier és un FPS (First Person Shooter) futurista i lliure, basat en el motor de Sauerbraten (Cube 2).

Disposa de mode Multi-jugador o un sol jugador, i podràs jugar contra bots o altra gent.

Utilitza OpenGL i SDL,  i está disponible per a Windows, Mac OSX, GNU/Linux i BSD.

Podràs fer dobles salts, sprints o anar per la paret i disposa de diferents modes de joc: Deathmatch, capturar la bandera…

Aquí us deixo un vídeo del joc:

(més…)

Des de fa setmanes, s’han anat publicant notícies respecte a les novetats que es trobaran a la propera versió d’Ubuntu per a ultraportàtils: l’Ubuntu Netbook (han canviat el nom). Els canvis bàsicament s’han centrat en eliminar aplicacions que es considera que no es fan servir o que ocupen molt d’espai com:

  • OpenOffice.org
  • Tomboy
  • PalmOS Pilot
  • Brasero (estarà amagat)
  • L’analitzador de discos (estarà amagat)
  • Diccionari (estarà amagat)

L’espai alliberat, l’ocuparan aplicacions com Gwibber (client del twitter per a GNOME), Cheese (per fer fotos amb la webcam) i gbrainy (que també s’afegeix a la versió estàndard de l’Ubuntu. L’exclusió de l’OpenOffice.org la vam conèixer fa un parell de dies, i hui hem pogut conèixer qui el podria substituir: ni més ni menys que Google Docs, així ho comenten a Slashdot. Allà ho donen per segur, però jo he estat buscant alguna cosa oficial, i no he trobat res més enllà d’aquest fil a Launchpad on simplement hi ha usuaris queixant-se per la suposada inclusió de Google Docs a l’Ubuntu Netbook.

Així que, per ara, anem amb peus de plom. Crec que queda clar que la inclusió de Google Docs suposaria fer un pas enrere en la promoció del programari lliure. És clar que continuarem sent lliures per instal·lar l’OpenOffice.org, però també sabem que les aplicacions per defecte són les que més es fan servir (i si no, que els ho diguen als de KDE).Existeixen alternatives lliures i suficients a l’OpenOffice.org com l’Abiword mateix que fan que no calga optar per altres de privatives.

Ha arribat l’hora d’implementar una espècie de “WikiOffice” a la xarxa?. Li ho demanem al Jimmy Wales?. Potser el projecte OwnCloud de KDE podria suposar una gran solució a tota aquesta problemàtica? o hauríem de mirar cap a casa nostra i potser seria l’EyeOS qui podria millorar la seua suite ofimàtica per fer-la servir a nivell web al mateix nivell que ja es fa servir Google Docs?.

A la feina normalment hem de connectar-nos als servidors mitjançant SSH. A més, no és només un servidor, sinó que en tenim 4 o 5. Des de GNU/Linux tenim diferents formes de connectar-nos, la més clàssica és fer-ho per terminal amb l’ordre:

ssh usuari@servidor -port

També hi ha altres formes, com fer servir clients com el Filezilla, que ens permet crear connexions SSH i navegar com si ho estiguérem fent per un servidor FTP. Entre els ginys del tauler del GNOME també és possible trobar-ne un anomenat Connecta al servidor que també ens donarà l’opció de connectar a un servidor SSH i navegar com si ho férem a un servidor FTP.

Ara bé, la connexió per terminal ens permet fer infinites coses més, ja que en realitat entrem a la màquina i actuem com si fórem un usuari més. Quan cada dia hem de connectar-nos a diferents servidors en mode terminal, el més útil i ràpid és fer servir el giny SSH menu del gnome: permet configurar diferents servidors SSH i connectar-nos a ells amb un sol clic (en fer clic s’obri un terminal).

La gran part de les distros el tenen als seus repositoris. Només heu de cercar per sshmenu. A Debian i Ubuntu:

sudo apt-get install sshmenu-gnome

Una volta instal·lat, només cal fer clic amb el botó dret sobre el tauler del gnome i després sobre Afegeix al quadre… Cerqueu per SSH menu Applet i afegiu-lo al tauler.

SSH Menu applet als ginys del tauler

Ara cal configurar els diferents servidors SSH que tinguem. Per a això, feu clic sobre el giny i seleccioneu Preferences. Allà haureu d’afegir un nou host amb les dades del mateix. Un cop creat, vos apareixerà l’opció de connectar-vos al servidor quan feu clic sobre el giny, de forma que s’obrirà un terminal on se us demanarà la contrasenya (si hi ha). Com podeu veure, això és molt còmode quan treballeu amb molts servidors alhora.

Configuració i connexió al servidor ssh

Que ningú es confonga: estic parlant de SomGNU. Només puc qualificar d’impressionant la pujada del navegador de Google a les nostres estadístiques. En un any, Google Chrome ha passat de l’1,59% al 15,87% actual. Estic segur que un navegador mai havia pegat tan fort com ho està fent el Google Chrome. Per descomptat, el fet que Google siga al darrere amb tota la publicitat que li pot fer, tampoc és una cosa tan d’estranyar, però no deixa de cridar l’atenció. Per això mateix, vull aprofitar i crear una nova enquesta sobre navegadors:

[poll id=38]

[poll id=10]

Navegadors dels usuaris de SomGNU

Quant a sistemes operatius, la veritat és que la xifra que tenim és envejable: un 66,95% dels usuaris feu servir alguna variant de GNU/Linux, mentre que Windows es queda amb el 28,47% i Mac amb un 3,93%. Respecte a l’origen de les visites, un 77% provenen de Catalunya (on Barcelona és el punt central amb un 58% del total); del País Valencià només venen un 8% de les visites i de les Illes arriben un 2,5%. La resta venen de fora.

Per tant, els visitants d’arreu del domini lingüístic representen aproximadament un 87,5% del total, i d’aquest 87,5%, el 65% tenen el navegador configurat en català (dels quals només un 2,5% tenen el navegador configurat en variant valenciana). També hi ha un parell de visites amb els codis qcv (que és el codi que fa servir Lliurex per identificar-se a la xarxa) i un altre que és “roa-es-val”, que probablement siga algun codi blavero.

Quant a visites de la pàgina, la cosa puja molt a poc a poc, i ens mantenim en una mitjana de 250-300 usuaris diaris. No és molt, però s’ha d’agrair que molts ens visiteu cada dia i participeu activament, per la qual cosa dóna gust continuar amb el projecte. En definitiva, dades curioses, sense cap mena de dubte!.

Dins la sèrie d’articles que vam escriure sobre el Gimp, ja vam explicar com treure els ulls vermells en una fotografia. En aquesta anotació explicarem una manera alternativa de fer-ho, aquest cop amb el Picasa, del qual ja vam explicar la seva instal·lació.

Logo de Picasa

Picasa és un gestor de fotografies, però permet fer de forma molt senzilla uns quants retocs fotogràfics molt bàsics. En el cas d’eliminar els ulls vermells, presenta aquestes avantatges respecte de si ho fem amb Gimp:

  • Detecta els ulls de forma automàtica (gairebé sempre)
  • Un cop detectats els ulls, treu el color vermell directament, sense haver d’indicar cap paràmetre
  • El resultat final queda més net que amb el Gimp

Però anem al que ens interessa. Per mostrar com s’eliminen els ulls vermells amb el Picasa, utilitzaré aquesta fotografia (obtinguda de http://training.sessions.edu):

Fotografia original

Fotografia original

Si obrim el Picasa i fem doble clic sobre la fotografia, ens obrirà el seu editor. A mà esquerra hi ha una barra d’eines, amb els retocs que ens permet fer.

Editor del Picasa

Editor del Picasa

Escollim l’eina “Ulls vermells”. En la propera pantalla, ens detectarà automàticament els ulls de les persones, i eliminarà directament els ulls vermells. Simplement, hem de fer clic al botó “Aplica-ho” per acceptar els canvis.

Eina de detecció d'ulls vermells

Eina de detecció d'ulls vermells

Observem la fotografia definitiva, on els ulls vermells han estat eliminats:

Fotografia definitiva

Fotografia definitiva

Com a últim comentari, a vegades l’eina d’ulls vermells no els detecta tots (sobretot quan en la fotografia hi ha diverses persones), però només ens cal seleccionar una zona on es trobin els ulls per tal que hi apliqui també aquest efecte.