El teu blog de Linux en català

Yearly Archive: 2010

Recull 2/12/2010 – Primera alfa de l'Ubuntu Natty, Gnome-do ha mort, Apache es fa càrrec de Google Wave…

Una setmana més amb moltes novetats, destacant la versió alfa de Chakra 0.7, que inclou la primera beta de KDE 4.6 (es publicarà al gener) i la primera alfa de l’Ubuntu 11.04, que ja inclou Unity com a interfície per defecte. I a més…

Divendres de jocs: SuperTux Kart

Aprofitem l’apunt sobre jocs que fem els divendres per anunciar també el llançament de la Release Candidate de la versió 0.7 de SuperTux Kart!

Per a qui no el conegui, SuperTux Kart és un clon lliure del famós SuperMario Kart (força obvi per títol), un divertit joc de conducció on la gràcia no resideix en la física o el realisme dels models sinó en l’ús dels diferents objectes que recollim per la pantalla i les trabes que posem als altres jugadors.

Sembla que el joc ha fet avenços importants en el canvi de versió, ja que han canviat el motor gràfic (ara suporta ombres i alguns efectes que el fan força més atractiu). I han apostat per una interfície més seriosa. Però la jugabilitat segueix intacta, i han afegit més models, circuits i fins i tot, dreceres en els recorreguts per a fer trampes!

Per a provar-lo podeu descarregar el codi font des d’aquí.  si el voleu provar a Ubuntu, només cal que afegiu el PPA en negreta, o escriviu a un terminal:

sudo add-apt-repository ppa:stk/dev
sudo apt-get update && sudo apt-get install supertuxkart

Des del projecte recorden que aquesta nova versió no està completament traduïda, així que si algú vol donar un cop de mà, pot fer-ho aquí.

Indicator-Virtualbox, per iniciar màquines virtuals sense obrir el VirtualBox

Aquells que feu servir el VirtualBox coincidireu amb mi que és una mica pesat haver d’obrir el VirtualBox cada cop que volem iniciar alguna de les màquines virtuals que allà tenim configurades.

Existeixen mètodes que ens permeten executar les màquines virtuals per terminal, però és clar que si la solució passa per fer-ho de manera gràfica, molt millor.

Indicator-VirtualBox fa això precisament: afegeix a la nostra safata del sistema un accés directe a totes les nostres màquines virtuals per poder executar-les de forma directa sense haver d’iniciar la interfície principal del VirtualBox.

Llançador de màquines virtuals

La instal·lació d’aquest llançador a l’Ubuntu és molt fàcil, només cal afegir el següent repositori i instal·lar:
sudo add-apt-repository ppa:nilarimogard/webupd8
sudo apt-get update
sudo apt-get install indicator-virtualbox

Per a altres distribucions, la cosa no és tan senzilla. Sembla que baixar el codi font i compilar-lo.

Descarrega't la beta de l'editor de video Lightworks!

Com vam comentar fa un parell de setmanes, la primera versió beta del programari d’edició de vídeo professional Lightworks, no té versió nativa per a Linux, de fet ens caldrà esperar un any per a poder provar-lo (si hi ha sort!).

De moment, aquells que feu servir Windows, i us interessi un editor de vídeo professional de codi obert, podeu descarregar-vos aquest programa des de la seva pàgina dedicada, simplement registrant-vos.

Per als qui volgueu veure per sobre la interfície, adjuntarem un vídeo on es pot veure per sobre la forma de treballar amb ell.

Història dels virus a GNU/Linux

Ahir va aparèixer a MuySeguridad un article molt interessant, on es resumien els virus que han aparegut per a sistemes GNU/Linux. El primer que crida l’atenció d’aquest article és que el nombre de virus per a GNU/Linux és molt baix. Però si llegiu detingudament el resum que fan, encara us cridarà més l’atenció la poca afectació que ha pogut fer aquest virus. Això és degut a que l’arquitectura de GNU/Linux (i en general de tots els sistemes UNIX-like) dificulta molt la seva actuació.

A continuació us faig una traducció literal de l’article de MuySeguridad:

1996:
El grup de crackers VLAD va escriure el primer virus GNU/Linux conegut com a Staog. Feia ús d’una vulnerabilitat en el nucli que li permetia quedar-se com a procés resident i esperar a que s’executés un binari. Un cop executat, el virus s’afegia a aquest fitxer. Després que es descobrís el virus, la vulnerabilitat es va solucionar ràpidament. VLAD també va ser responsable del virus per a Windows 95 Boza.

1997:
El virus Bliss va arribar a GNU/Linux com un virus que s’adjuntava a executables del sistema i evitava que s’executessin. Un usuari havia de tenir accés a root per tal que el virus fos efectiu. A dia d’avui, Debian encara és vulnerable a aquest virus, però l’amenaça és mínima, perquè els usuaris no acostumen a treballar amb root.

1999:
No hi va haver virus importants aquest any, però és curiós el missatge que es va enviar als usuaris de PCs, instant-los a utilitzar Linux. Va arribar en plena època del virus Melissa (per a Windows) i apareixia un missatge en el PC que comentava que el virus Tuxissa anava a  instal·lar Linux. Només era un missatge, sense acció posterior.

2000:
Un virus conegut com a Virus.Linux.Winter.341 va arribar i s’introduïa en arxius ELF (el format executable en Linux). El virus era molt petit, només 341 bytes, i afegia LoTek by Wintermute a la secció de notes de l’arxiu ELF. El virus també permetia el canvi de nom de l’ordinador a Wintermute, però mai no va arribar a obtenir el control de la màquina per aconseguir aquest efecte.

2001:
Aquest any va ser prou mogut en el mercat de virus GNU/Linux perquè va començar amb el virus ZipWorm, que s’adjuntava en qualsevol fitxer Zip que estigués en el mateix directori on s’executava. El següent va ser el virus Satyr que no era maliciós, afegint als fitxers ELF l’entrada unix.satyr version 1.0 (c)oded jan-2001 by Shitdown [MIONS], http://shitdown.sf.**. També va arribar un virus anomenat Ramen que substituia els fitxers index.html amb la seva pròpia versió que Ramen Crew a la part superior i un paquet de Ramen Noodles a la part inferior. Una altra de les amenaces Linux del 2001 va ser el cuc Cheese que bloquejava les portes posteriors creades pel virus Ramen.

2002:
Una vulnerabilitat per a Apache va servir de guia per la creació i expansió del cuc Mughty (Mighty?). El cuc explotava la vulnerabilitat en la interfície SSL d’Apache que infectava els ordinadors de manera silenciosa. Posteriorment, es creava una connexió a un servidor IRC i s’esperava en un canal per rebre instruccions / ordres.

2003:
Aquest any van arribar virus no maliciosos com Rike, escrit en assemblador i que s’adjuntava als fitxers ELF. Un cop adjunt, expandia l’espai que ocupava el fitxer i escrivia RIKE en aquest espai lliure.

2004:
De manera similar al virus anterior, va arribar el virus Binom que expandia la mida del fitxer i escrivia l’entrada [ Cyneox/DCA en aquest espai. El virus s’expandia després d’executar-se el fitxer infectat.

2005:
El cuc Lupper va començar a expandir-se entre servidors web Linux vulnerables. El cuc buscava una URL específica i intentava utilitzar un exploit que aprofitava una vulnerabilitat PHP/CGI. Si el servidor permetia rebre ordres remotes i de descàrrega de fitxers, començava la infecció i continuava buscant altres servidors a infectar.

2006:
Va aparèixer una variant del cuc Mighty de 2002 conegut com a Kaiten. Obria una connexió a un canal IRD i esperava ordres per ser executades.

2007:

Un exploit d’OpenOffice va servir per expandir un virus conegut com a BadBunny. Aquest virus infectava Windows, Mac y Linux. El virus creava un fitxer badbunny.py i un script XChat creava badbunny.pl, un virus Perl que infectava altres fitxers Perl. També hi va haver un troià de renom, Rexob, que un cop en la màquina obria una porta posterior que permetia l’execució de codi.

2009:
L’any passat hi va haver un problema per als usuaris de GNOME que mitjançant la descàrrega de «salvapantalles» i altres fitxers aparentment segurs, hostatjaven un salvapantalles conegut com a WaterFall. Un cop instal·lat en la màquina, obria una porta posterior que causava que la màquina participés en atacs DDoS. Aquest tipus d’atacs van afectar a webs com MMOwned.com.

2010:
Aquest any va arribar el cuc koobface que s’expandia a través de les xarxes socials i tenia com a objectius equips Windows, Mac i més recentment GNU/Linux. Un cop infectat l’equip, el virus intentava aconseguir informació de login de FTP i xarxes socials. Un cop que es coneixia la contrasenya, el virus enviava un missatge infectat a tots els teus contactes.

Veetle a GNU/Linux

Ja us hem parlat anteriorment de diverses maneres que teniu per veure esdeveniments esportius des d’un sistema GNU/Linux. D’una banda, molts dels enllaços es poden visualitzar directament des del navegador. A més, us hem explicat com visualitzar els enllaços de SopCast. Avui veurem com fer-ho amb un altre sistema, el Veetle. Així, tindreu més opcions entre les quals escollir.

El primer que heu de fer és anar a la pàgina de descàrregues de Veetle. La pròpia pàgina de descàrregues detectarà que teniu un ordinador amb GNU/Linux, i us demanarà on voleu desar l’instal·lable de la darrera versió de Veetle. Amb això, us descarregareu al vostre ordinador un fitxer «veetle-xxxx-linux-install.sh» (on «xxxx» és el número de versió de Veetle, que actualment és «0.9.17»). Un cop descarregat, obriu un explorador de fitxers i aneu a la carpeta on l’hàgiu descarregat.

Feu clic amb el botó dret sobre el fitxer «veetle-xxxx-linux-install.sh» i seleccioneu l’opció «Propietats». Aneu a la pestanya «Permisos», activeu la casella «Permet executar aquest fitxer com a un programa» i accepteu els canvis. Ara, feu doble clic sobre el fitxer. Us donarà diverses opcions. Seleccioneu «Executa en un terminal». Això us obrirà una finestra de terminal, on us mostrarà una llicència que heu d’anar tirant endavant amb el botó «Espai». Finalment, us preguntarà si accepteu la llicència. Si és així, premeu «Enter». Després, torneu a prémer «Enter» perquè realitzi la instal·lació.

Si us sentiu més còmodes treballant des de terminal, hauríeu pogut fer tot això per mitjà d’aquestes comandes:

chmod +x veetle-*-linux-install.sh
./veetle-*-linux-install.sh

Quan acabi, si teniu instal·lat un sistema GNU/Linux de 32 bits, ja us funcionarà correctament. Podeu comprovar-ho, per exemple, anant a la pàgina principal de Veetle i intentant visualitzar algun dels canals que hi surten.

Partit de bàsquet visualitzat amb Veetle

Partit de bàsquet visualitzat amb Veetle

Si el vostre sistema és de 64 bits, veureu que no us funciona (ni des de Firefox ni de Chromium). El problema és que Veetle és un programa de 32 bits, i no està preparat per funcionar en navegadors de 64 bits. La solució, doncs, és utilitzar un navegador de 32 bits que funcioni en sistemes de 64 bits. Jo us recomano el Swiftfox (la seva versió per a sistemes de 64 bits realment és un executable de 32 bits), i en principi també hauria de funcionar amb el Flock (amb aquest segon jo no ho he provat).

Per finalitzar, us passo les pàgines web que utilitzo per trobar enllaços de SopCast i de Veetle. Si vosaltres trobeu els enllaços en alguna altra web, aviseu i completaré la llista:

Bon partit! 🙂

Vídeos de KDE 4.6 beta1

Imatges millor que paraules…

Divendres de jocs: Mad Skills Motocross

Mad Skills Motocross és un joc comercial de curses de motos molt semblant a aquell que es podia jugar a la Nintendo, l’Excitebike.

Té totes les característiques per enganxar-nos: 52 curses diferents on el nostre personatge pot anar aprenent noves tècniques i millorar en altres així com la possibilitat de jugar en línia amb els nostres amics.

Té versions per a GNU/Linux, Windows i MacOSX i és possible baixar una demo per provar el joc. Certament l’aspecte que mostra sembla força atractiu i divertit, sobretot si podem jugar amb els nostres amics.

L’única pega que té aquest joc és el preu: es ven a uns 20€, un preu força elevat al meu parèixer. Cal dir que és molt complicat que a aquest preu tinga cap èxit. Els desenvolupadors d’aquests tipus de jocs haurien de mirar com els ha anat als desenvolupadors que han posat a la venda els seus jocs a preus inferiors als 5€ a l’AppStore d’Apple o l’Android Market. Possiblement l’Ubuntu Software Center mirarà de portar jocs com aquests a preus més competitius.

Unigine sorteja una llicencia del seu potent motor gràfic

Tot i que encara no hem vist cap joc mostrant la potencia del motor Unigine (sembla que s’ha llençat un MMORPG gratuït a Rússia amb aquest motor, però no existeix traducció…), encara és el motor comercial natiu per a Linux més prometedor.

I com els de Unigine ho saben, han decidit fer un concurs per a desenvolupadors de jocs per a Linux.

Així, si algú està col·laborant en la creació d’un joc en 3D per a Linux, pot participar en el concurs, el premi del qual és una llicència per a poder desenvolupar el seu projecte. Les bases del concurs són les següents:

  1. L’equip participant ha d’haver creat (o estar en fase de creació) d’un joc 3D.
  2. Els membres de l’equip han de tenir experiència en desenvolupament per a Linux.
  3. Han d’estar preparats per a crear un joc 3d natiu per a Linux.

Per participar s’ha d’enviar un correu a licensing@unigine.com amb les dades de l’equip, els enllaços als treballs realitzats i la informació de contacte. El plaç de presentació és fins al 10 de Desembre i els equips que quedin en 2n i 3r lloc, rebran grans descomptes per a comprar les llicències del motor.

No cal dir que aquest concurs és una magnifica oportunitat per a incrementar el nivell dels jocs natius per a Linux, ja que els motors existents (i més els lliures), tret d’un parell d’exepcions, queden una mica lluny a nivell tècnic de les opcions de Windows.

Si voleu saber-ne més també podeu passar per la pàgina d’Unigine!

Ubuntu, una distro «rolling release»?

Doncs sembla que Mark Shuttleworth ha tornat a sorprendre a tothom, quan en una entrevista ha comentat:

Today we have a six-month release cycle. […] In an internet-oriented world, we need to be able to release something every day. That’s an area we will put a lot of work into in the next five years. The small steps we are putting in to the Software Center today, they will go further and caster than people might have envisioned in the past.

La qual cosa significa que Ubuntu canviaria el seu plantejament actual. Els petits canvis que es produeixen entre els llançaments, degut a l’evolució dels diferents projectes de programari lliure, com el canvi en el gestor de fotografies (F-spot per Shotwell) o el imminent canvi de Rythmbox per Banshee, podrien desaparèixer, i passaríem a tenir un sistema base, on aniríem afegint actualitzacions de versió a diari, a mida que estiguin disponibles.

Un canvi d’aquest tipus té avantatges, com tenir el programari més nou, i també el sistema més actual, la qual cosa també portarà solucions a conflictes amb el maquinari més modern, però el sistema de llançaments cada 6 mesos serveix alhora per crear enrenou al voltant del llançament; ja que apareixen noticies als mitjans i sembla que la paraula arribi a més gent.

Si la decisió es bona o dolenta només ho veurem un cop es faci el canvi la qual cosa no passarà fins d’aquí uns quants anys, de moment, encara hem de veure si els canvis que s’han marcat per al Natty Narwhal, són encertats.

Per cert, si voleu saber més sobre les «rolling release», el nostre company Aitor va escriure’n un interessant article fa uns mesos.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.