El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: febrer 2010

Ubuntu Netbook podria substituir OpenOffice.org per Google Docs

Des de fa setmanes, s’han anat publicant notícies respecte a les novetats que es trobaran a la propera versió d’Ubuntu per a ultraportàtils: l’Ubuntu Netbook (han canviat el nom). Els canvis bàsicament s’han centrat en eliminar aplicacions que es considera que no es fan servir o que ocupen molt d’espai com:

  • OpenOffice.org
  • Tomboy
  • PalmOS Pilot
  • Brasero (estarà amagat)
  • L’analitzador de discos (estarà amagat)
  • Diccionari (estarà amagat)

L’espai alliberat, l’ocuparan aplicacions com Gwibber (client del twitter per a GNOME), Cheese (per fer fotos amb la webcam) i gbrainy (que també s’afegeix a la versió estàndard de l’Ubuntu. L’exclusió de l’OpenOffice.org la vam conèixer fa un parell de dies, i hui hem pogut conèixer qui el podria substituir: ni més ni menys que Google Docs, així ho comenten a Slashdot. Allà ho donen per segur, però jo he estat buscant alguna cosa oficial, i no he trobat res més enllà d’aquest fil a Launchpad on simplement hi ha usuaris queixant-se per la suposada inclusió de Google Docs a l’Ubuntu Netbook.

Així que, per ara, anem amb peus de plom. Crec que queda clar que la inclusió de Google Docs suposaria fer un pas enrere en la promoció del programari lliure. És clar que continuarem sent lliures per instal·lar l’OpenOffice.org, però també sabem que les aplicacions per defecte són les que més es fan servir (i si no, que els ho diguen als de KDE).Existeixen alternatives lliures i suficients a l’OpenOffice.org com l’Abiword mateix que fan que no calga optar per altres de privatives.

Ha arribat l’hora d’implementar una espècie de “WikiOffice” a la xarxa?. Li ho demanem al Jimmy Wales?. Potser el projecte OwnCloud de KDE podria suposar una gran solució a tota aquesta problemàtica? o hauríem de mirar cap a casa nostra i potser seria l’EyeOS qui podria millorar la seua suite ofimàtica per fer-la servir a nivell web al mateix nivell que ja es fa servir Google Docs?.

La tira ecol

Sóc massa competitiu

SSH menu, accés a ssh amb un sol clic

A la feina normalment hem de connectar-nos als servidors mitjançant SSH. A més, no és només un servidor, sinó que en tenim 4 o 5. Des de GNU/Linux tenim diferents formes de connectar-nos, la més clàssica és fer-ho per terminal amb l’ordre:

ssh usuari@servidor -port

També hi ha altres formes, com fer servir clients com el Filezilla, que ens permet crear connexions SSH i navegar com si ho estiguérem fent per un servidor FTP. Entre els ginys del tauler del GNOME també és possible trobar-ne un anomenat Connecta al servidor que també ens donarà l’opció de connectar a un servidor SSH i navegar com si ho férem a un servidor FTP.

Ara bé, la connexió per terminal ens permet fer infinites coses més, ja que en realitat entrem a la màquina i actuem com si fórem un usuari més. Quan cada dia hem de connectar-nos a diferents servidors en mode terminal, el més útil i ràpid és fer servir el giny SSH menu del gnome: permet configurar diferents servidors SSH i connectar-nos a ells amb un sol clic (en fer clic s’obri un terminal).

La gran part de les distros el tenen als seus repositoris. Només heu de cercar per sshmenu. A Debian i Ubuntu:

sudo apt-get install sshmenu-gnome

Una volta instal·lat, només cal fer clic amb el botó dret sobre el tauler del gnome i després sobre Afegeix al quadre… Cerqueu per SSH menu Applet i afegiu-lo al tauler.

SSH Menu applet als ginys del tauler

Ara cal configurar els diferents servidors SSH que tinguem. Per a això, feu clic sobre el giny i seleccioneu Preferences. Allà haureu d’afegir un nou host amb les dades del mateix. Un cop creat, vos apareixerà l’opció de connectar-vos al servidor quan feu clic sobre el giny, de forma que s’obrirà un terminal on se us demanarà la contrasenya (si hi ha). Com podeu veure, això és molt còmode quan treballeu amb molts servidors alhora.

Configuració i connexió al servidor ssh

Al Delorean

Estadístiques: Google Chrome arriba al 15%

Que ningú es confonga: estic parlant de SomGNU. Només puc qualificar d’impressionant la pujada del navegador de Google a les nostres estadístiques. En un any, Google Chrome ha passat de l’1,59% al 15,87% actual. Estic segur que un navegador mai havia pegat tan fort com ho està fent el Google Chrome. Per descomptat, el fet que Google siga al darrere amb tota la publicitat que li pot fer, tampoc és una cosa tan d’estranyar, però no deixa de cridar l’atenció. Per això mateix, vull aprofitar i crear una nova enquesta sobre navegadors:

[poll id=38]

[poll id=10]

Navegadors dels usuaris de SomGNU

Quant a sistemes operatius, la veritat és que la xifra que tenim és envejable: un 66,95% dels usuaris feu servir alguna variant de GNU/Linux, mentre que Windows es queda amb el 28,47% i Mac amb un 3,93%. Respecte a l’origen de les visites, un 77% provenen de Catalunya (on Barcelona és el punt central amb un 58% del total); del País Valencià només venen un 8% de les visites i de les Illes arriben un 2,5%. La resta venen de fora.

Per tant, els visitants d’arreu del domini lingüístic representen aproximadament un 87,5% del total, i d’aquest 87,5%, el 65% tenen el navegador configurat en català (dels quals només un 2,5% tenen el navegador configurat en variant valenciana). També hi ha un parell de visites amb els codis qcv (que és el codi que fa servir Lliurex per identificar-se a la xarxa) i un altre que és “roa-es-val”, que probablement siga algun codi blavero.

Quant a visites de la pàgina, la cosa puja molt a poc a poc, i ens mantenim en una mitjana de 250-300 usuaris diaris. No és molt, però s’ha d’agrair que molts ens visiteu cada dia i participeu activament, per la qual cosa dóna gust continuar amb el projecte. En definitiva, dades curioses, sense cap mena de dubte!.

Eliminar els ulls vermells amb el Picasa

Dins la sèrie d’articles que vam escriure sobre el Gimp, ja vam explicar com treure els ulls vermells en una fotografia. En aquesta anotació explicarem una manera alternativa de fer-ho, aquest cop amb el Picasa, del qual ja vam explicar la seva instal·lació.

Logo de Picasa

Picasa és un gestor de fotografies, però permet fer de forma molt senzilla uns quants retocs fotogràfics molt bàsics. En el cas d’eliminar els ulls vermells, presenta aquestes avantatges respecte de si ho fem amb Gimp:

  • Detecta els ulls de forma automàtica (gairebé sempre)
  • Un cop detectats els ulls, treu el color vermell directament, sense haver d’indicar cap paràmetre
  • El resultat final queda més net que amb el Gimp

Però anem al que ens interessa. Per mostrar com s’eliminen els ulls vermells amb el Picasa, utilitzaré aquesta fotografia (obtinguda de http://training.sessions.edu):

Fotografia original

Fotografia original

Si obrim el Picasa i fem doble clic sobre la fotografia, ens obrirà el seu editor. A mà esquerra hi ha una barra d’eines, amb els retocs que ens permet fer.

Editor del Picasa

Editor del Picasa

Escollim l’eina “Ulls vermells”. En la propera pantalla, ens detectarà automàticament els ulls de les persones, i eliminarà directament els ulls vermells. Simplement, hem de fer clic al botó “Aplica-ho” per acceptar els canvis.

Eina de detecció d'ulls vermells

Eina de detecció d'ulls vermells

Observem la fotografia definitiva, on els ulls vermells han estat eliminats:

Fotografia definitiva

Fotografia definitiva

Com a últim comentari, a vegades l’eina d’ulls vermells no els detecta tots (sobretot quan en la fotografia hi ha diverses persones), però només ens cal seleccionar una zona on es trobin els ulls per tal que hi apliqui també aquest efecte.

El Delorean

Google Android i el telèfon Nexus One

Farà cosa d’un any (un poc més), Google va presentar el seu sistema operatiu per a telèfons mòbils: Android. Durant aquest any, els telèfons amb aquest sistema operatiu amb passat prou desapercebuts pel mercat dels mòbils. També és cert que només hi existia un model i ara ja se’n poden trobar uns quants a preus competitius i dissenys atractius.

Les diferents capes del sistema operatiu

Aquest sistema operatiu fa servir un nucli Linux sobre el qual se suporten algunes eines, serveis i biblioteques que permeten donar més potència al sistema (per exemple SQLite o OpenGL). A la mateixa alçada d’aquestes biblioteques existeix la màquina virtual Dalvik.

Sobre tot això existeix el Framework que s’encarrega de gestionar les peticions dels programes. Aquesta arquitectura suposa permetre crear programes per a qualsevol nivell: a nivell de nucli, a nivell de la màquina virtual Dalvik o bé, finalment, a nivell del framework.

http://developer.android.com/images/system-architecture.jpg

Capes del sistema operatiu

Com podeu comprovar, una estructura prou intel·ligent i que permetrà als desenvolupadors poder crear aplicacions a diferents nivells segons els seus coneixements o àmbits de programació. A més, la llicència de tot això és lliure (Apache / GPL 2.0), cosa que cal agrair. Això vol dir, que podem agafar el sistema i modificar-lo sense problemes. De fet, ja existeixen versions d’Android modificades que asseguren millorar substancialment el rendiment.

Google Android sembla meravellós…

Les contres

Tot i les bonances que podem veure a partir d’aquest resum, Android té algunes “contres” importants. Per una part, Google aprofita tot el maquinari que està creant per fomentar l’ús dels seus serveis: gmail, google docs, google maps, etc. Com a usuaris de programari lliure això ens ha de preocupar en la mesura en què cap d’aquests serveis són transparents. Per descomptat, Google ha de treure profit d’alguna manera i és totalment legítim que ho faça així. A més, en principi tenim la llibertat de no fer servir cap d’aquests serveis.

Per altra part, i aquest és el problema més important és que Google Android no té traducció al català. A més, Google ja ha dit que no admetrà traduccions comunitàries, per la qual cosa l’única manera de poder tindre’l en català serà fent servir una versió modificada que incloga aquestes traduccions. Això suposarà haver de preocupar-nos contínuament sobre si les actualitzacions del sistema ens foten la traducció o haver de tindre la interfície en castellà o anglès (o qualsevol altra llengua) si no volem instal·lar un sistema modificat. Així que, a l’igual que ja fem amb Apple, caldrà esperar que els bons de Google consideren que la nostra llengua paga la pena. La decisió no serà nostra, sinó d’ells.

Nexus One, per fi un competidor de l’iPhone?

Fa poc es va presentar el Nexus One, un telèfon amb la darrera versió d’Android, la 2.0 i que ja està tenint un èxit important als EUA (no quant a vendes, però si quant a anàlisis i opinions). S’han filtrat alguns vídeos per la xarxa i vosaltres mateixos podreu treure una idea de com és i si realment és un telèfon bo. Sembla que aquest serà efectivament un dur competidor de l’iPhone. Per algunes dades filtrades, sembla que el preu podria estar per sota dels 200€ (amb contracte i permanència) i l’operadora amb la qual vindria podria ser Vodafone.

The Polynomial, un shooter 3D espacial

The Polynomial és un joc ambientat en un univers 3D on s’ha d’explorar l’espai i enfrontar-nos contra forces diverses que tractaran d’aturar el nostre recorregut. És un joc multiplataforma amb versions per a Windows, GNU/Linux i MacOSX, però no és lliure (i tampoc gratuït). Es ven sota una llicència comercial d’uns 15€.

The Polynomial presenta uns gràfics molt vistosos i un mode de joc ràpid i entretingut, com podeu veure als vídeos que us mostrem a continuació. Totes les formes que es veuen al joc s’ha creat matemàticament, és inevitable pensar en els fractals quan es veuen les captures o els vídeos de The Polynomial.

Com hem comentat, la llicència costa vora uns 15€, tot i que podem “pagar més”, amb la qual cosa el desenvolupador centrarà els seus esforços en millorar el joc en la plataforma d’on l’hem comprat. És a dir: si hi ha molta gent que el compra per a GNU/Linux, doncs el desenvolupador centrarà més esforços en aquesta plataforma.

També existeix una demo que podeu baixar des del lloc oficial. Amb The Polynomial, afegim un nou joc comercial als jocs disponibles per a GNU/Linux. Ja són uns quants desenvolupadors independents que s’han preocupat de crear versions per a la nostra plataforma lliure, caldrà veure si les grans firmes comercials de videojocs també es pensen algun cop si portar-hi també els seus jocs.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.