El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: gener 2009

He aprofitat i he gravat un vídeo mostrant el funcionament del Docky des de l’execució del Gnome Do. Com veureu, si us diguera que és l’Avant Window Navigator probablement us ho creuríeu si no fora per la modalitat de “llançadera” que té el dock. Ací el teniu:

No sé quantes vegades hem parlar de docks per al nostre escriptori. S’han publicat un munt d’ells i jo, personalment, sempre acabe amb l’avant-window-navigator. No obstant aquesta vegada parlarem d’un altre dock que és una mica “especial”.

Per què és especial? Doncs perquè inicialment no és un dock, sinó el ja conegut GNOME-Do, una llançadera d’aplicaions a l’estil del QuickSilver de MacOSX. El que té d’especial és que a la nova versió podem triar una nova opció a les preferències que executa GNOME Do en mode dock.

docky

Aquest mode del GNOME Do s’anomena Docky, i és una barreja entre un dock normal i corrent i el GNOME Do. Bàsicament, s’afegeix una llançadera al dock que compleix les funcions del GNOME Do i a part es tenen les llançaderes normals d’aplicacions, un llistat d’aplicacions/finestres obertes i una paperera. A més, Docky admet l’ús de connectors externs (plugins).

750px-dockysearch 750px-dockysummoned

Per poder gaudir d’aquesta nova característica del Gnome Do cal instal·lar la darrera versió en desenvolupament. Qui tingueu Ubuntu esteu de sort perquè s’han preparat uns repositoris que porten la darrera versió. Només cal que els afegiu al vostre sources.list (o des de Sistema > Administració > Fonts de Programari i pestanya programari de tercers):

deb http://ppa.launchpad.net/do-testers/ubuntu intrepid main

Qui no tingueu Ubuntu, haureu d’instal·lar la versió en desenvolupament des de les fonts. Una vegada instal·lat (cerqueu el paquet gnome-do), per activar el Docky, heu d’executar el Gnome do, anar a les preferències i a la pestanya d’aparença heu de triar “Docky”. El Gnome do canviarà de mode de seguida i ja podreu treballar amb ell.

pidginSembla que des d’ahir a la nit Microsoft va començar a denegar l’accés a la xarxa MSN als clients que feren servir la versió 15 o inferior del protocol MSN. Això pot solucionar-se de dues maneres:

Per fi sembla que es pot començar a treure el cap en el desenvolupament d’animacions Flash en entorns GNU/Linux. Synfig Studio, es la millor alternativa a Flash per a crear animacions, permet en les seves versions per Mac i Linux, crear animacions en 2D de forma molt similar al conegut programa d’Adobe, Flash. És veritat, però, que el projecte està una mica verd i encara no es poden fer ni jocs ni vídeos on l’usuari interactui, però crec que si és veritat el que diuen sobre el seu funcionament, és un gran pas per al món del disseny en el programari lliure.

Una petita mostra:



http://www.synfig.com
(més…)

L’usuari sefirotsama del fòrum ens ha comentat que vol recuperar la traducció de la documentació de Gentoo. Us pose ací el que ens ha comentat:

Algú s’apuntaria a traduir la documentació de la distro gentoo? Sembla que hi ha quelcom fet (però es força precari):
http://www.gentoo.org/doc/ca/

Es van començar alguns projectes i ja hi ha una llista de correu (tot i que abandonada) a softcatalà:
http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/gentoo
els vaig enviar un correu:
http://llistes.softcatala.org/pipermail … 00000.html

De moment no tinc intenció de com posar-m’hi a missió kamikaze jo tot sol, però de cara al febrer vull tornar amb la distro i mentre compilo (hores i hores) puc fer traduccions (a part de repassar el handbook que sempre va bé).

Més info per traduir al següent link (aquest parla de com traduir al castellà però està força ben explicat el com posar-s’hi i es aplicable a tots els idiomes):
http://forums.gentoo.org/viewtopic-t-70 … 46012e9c45

A diferència del castellà, el català a gentoo no té prou representació i no tenim cap part de la documentació actual traduïda, la pàgina a la documentació oficial que us mostro més amunt no és accessible publicament ja que no hi ha encara documents en català (només la web).

De fet als fòrums de gentoo (els fòrums més grans que conec de Linux ben organitzats) no hi ha subfòrum per als catalans, i s’han de quedar al apartat de Other Languages (a part que molts usuaris ja van desistir):
http://forums.gentoo.org/viewtopic-t-218664.html

El que pretenc es que tinguin en compte el nostre idioma i que tinguem representació suficient els catalanoparlants en aquesta distribució, ja que molts es veuen obligats a parlar en els fòrums en espanyol o en anglès.

Si voleu participar-hi, passeu per aquest fil del fòrum.

http://www.gentoo.org/images/gentoo-new.gif

Recentment un usuari ha “obert un informe d’error” al bugzilla del GNOME tot demanant que la barra lateral del Nautilus hauria de presentar categories, a l’estil del Finder al MacOSX. Actualment, a la barra lateral podem veure un llistat dels medis del nostre ordinador (tots junts i rebolicats) i una segona part amb accessos directes a carpetes.

La cosa va més enllà, però, ja que un altre usuari ha creat un disseny exemple de com podria quedar, i el resultat seria impressionant:

nautilus-sidebar2Com podeu veure, es presenten dues solucions/propostes. A mi personalment m’agrada més la del mig ja que l’altra sembla ser massa compacta (més semblant a l’aspecte actual de la barra al nautilus). Als comentaris de l’informe obert sembla que tothom està d’acord en què seria un canvi genial, fins i tot els mateixos desenvolupadors ho veuen com una gran idea.

Durant la darrera setmana s’han presentat unes quantes notícies interessants sobre el desenvolupament de KDE 4.2 i algunes dades sobre KDE 4.3. Per començar, Aaron Seigo (un dels principals desenvolupadors de KDE) ha comentat al seu bloc que el KDE 4.2 ja ha entrat en RC que es publicarà oficialment el 13 de gener. La versió final eixirà el 27 de gener.

Com a conseqüència d’això, la branca trunk correspon ja a KDE 4.3, del qual ja s’ha presentat el seu calendari de publicacions, que és el següent:

  • 7 d’abril de 2009, software freezing
  • 12 de maig de 2009, llançament de la primera beta
  • 26 de maig de 2009, finalització de la documentació
  • 9 de juny de 2009, llançament de la segona beta
  • 30 de juny de 2009, llançament de la primera RC
  • 28 de juliol de 2009, publicació de la versió final de KDE 4.3

Tornant a KDE 4.2, per una part ja s’ha decidit quin serà el fons oficial que, a més, ja el podeu descarregar en diferents resolucions. La veritat és que és xulo:

1024x768

Una altra nova característica interessant que s’ha canviat al KDE 4.2 és el sistema de notificacions:

En definitiva, KDE és mou, i molt. Aquells que han provat KDE 4.2 ja han comprovat que aquesta sí és una versió molt més completa. Tot i així, cal anar acabant de migrar aplicacions de KDE3 a KDE4 ja que trenquen molt l’armonia de l’escriptori.

Editorial 41 de LinuxMagazine. Paul C. Brown.

Entre dos quarts d’onze i onze a cada matí se’m pot trobar assegut a la terrassa de la cafeteria, aparentment contemplant l’infinit mentre se’m refreda el barrufet de l’esmorzar. Qualsevol que em veiera podria pensar que estic ponderant els misteris de l’univers. La cosa és una mica més pedestre: en realitat estic satisfent al meu xiquet interior veient com les tortuguetes naden amunt i avall al llac amb forma d’U que bordeja un dels sectors arquitectònicament més interessants del parc tecnològic on s’ubiquen les nostres oficines.

M’encanta el meu treball, però això no és motiu per a no somniar despert alguna vegada mentre mire per la finestra, imaginant-me com un xiquet, corretejant per la riba del llac, donant crits de plaer quan fique els peus en l’aigua freda, de tant en tant capturant una granota o, amb una mica de sort, agafant una d’eixes esquives i tímides tortugues.

Entre mi i eixe món idíl·lic, però, sempre hi ha una finestra. Ara eixa finestra s’ha fet més gruixuda i opaca. El govern de la Unió Europea, en un acte que només pot considerar-se com el més cínic assalt a la llibertat de comunicació entre els ciutadans, ens posa entre reixes abans  d’haver comés cap delicte [1].

I això a qui interessa? Als proveïdors de mitjans, a eixes immenses corporacions que any rere any registren beneficis milionaris, per descomptat: això és el més evident. Però en tot això hi ha alguna cosa més obscura en marxa. L’anàlisi de paquets permetrà a les “forces de seguretat de l’estat” (a on “estat” significa “grup d’oligarquies que ocupen la butaca de poder en aquest moment”) detectar “terroristes” i “elements subversius” que podrien posar en perill l’status quo…, el problema és que és el mateix estat (i utilitze el vocable amb la mateixa accepció dita abans) a qui li toca decidir qui és “terrorista” i qui no ho és.

Encara hi ha més, però: sol·licitar el certificat per a que una aplicació no siga rebutjada a les portes de la xarxa costarà temps i diners, cosa que no abunda entre les petites empreses i grups de desenvolupament sense ànim de lucre, siguen o no de programari lliure. Pot ser que Microsoft i Apple no tinguen cap problema en passar la garbella, però, i el Firefox? i el Konqueror? i les capacitats de xarxa de l’Inkscape que aporta una pissarra col·laborativa per a compartir dissenys? i el meu script del Python que em serveix per a automatitzar l’alta de subscripcions en línia? i les PIMES i microPIMES que serveixen als seus clients mitjançant el seu servidor central?, i eixe projecte de fi de carrera que fa servir la Viquipèdia per a l’anàlisi de text?, existeix cap aplicació que no tinga la capacitat de xarxa avui en dia?. Tindria sentit?.

I tot i en el cas que siguera barat i fàcil sol·licitar el permís, li ho donarien a tothom? No crec que tinguera sentit un certificat així. Però aleshores, quin seria el criteri per aprovar uns i a altres no? Tots els programes poden fer-se servir amb finalitats legítimes… inclosos (*sorpresa*) la mula i el bittorrent: són sistemes fantàstics de distribució de continguts, àmpliament utilitzats per grups de desenvolupament de programari, músics i cineastes independents, autors novells que desitgen arribar a un gran públic que tenen vedats els canals tradicionals i que no es poden permetre l’ample de banda d’un FTP dedicat.

En realitat no té res a veure amb l’ús al qual es vaja a destinar el programari i sí un tot a veure amb mantindre una barrera artificial entre els productors i els consumidors, siguen de continguts o d’aplicacions. Perquè, veureu, si hi ha alguna cosa que el programari lliure ha propiciat, ha estat difuminar la línia que separa ambdues parts. Hi ha desenvolupadors i hi ha usuaris, i des de sempre tots els desenvolupadors han estat usuaris alguna vegada i, gràcies al programari lliure, tots els usuaris poden optar a ser desenvolupadors, fins i tot se’ls anima a ser-ho: 80% usuari, 20% desenvolupador, fifty-fifty, 10-90, què ets tu?. Doncs per a la Unió Europea tu ets o l’un o l’altre, i ells decideixen a quin costat del cèrcol et situen.

Amb la creació artística passa exactament el mateix. A més dels esforços de Brussel·les per mantindre la bretxa ben ampla, el congrés dels EUA també està considerant carregar-se [2] la “neutralitat de la xarxa” [3], decisió que afectarà a tos els internautes, no només als americans, ja que proporcionarà una major quota de xarxa als proveïdors de continguts de tota la vida (= als que més paguen), a costa, és clar, de tots els demés. Distribuir les vostres creacions de vídeo digital des de la web? Vinga ja!; que tens un grup i vols que et coneguen fent servir màrqueting viral a Internet? No em faces riure!; un bloc on expresses la teua opinió, siga la que siga? Però, tu què t’has cregut? que això és l’antiga Internet?.

Fa un temps no era tan escèptic respecte al projecte comú europeu, i considerava que posicions de països com Suïssa eren egoistes i insolidàries o les del Regne Unit xovinistes i endarrerides. Però, una Europa Unida per a això?.

Ja tinc tota una realitat que s’interposa entre mi i la meua vida ideal, gràcies. No necessite a un grup de buròcrates i polítics comprats que m’ho facen encara més complicat.

[1] L’FFII explica les conseqüències de la xarxa “Soviètica” que se’ns vol imposar

[2] La neutralitat de l’assignació de l’ample de banda està en perill

[3] La “Net Neutrality” explicada

_______________________________

Des de fa un parell de dies, la revista LinuxJournal, una de les més famoses a l’estranger, ofereix un dels seus números de bades descarregant-lo des d’Internet a la seua pàgina web (desgraciadament és el del passat agost). Per fer-ho, només cal deixar una adreça de correu vàlida, que és a on envien l’enllaç de descàrrega.

Aquesta revista la vaig veure jo a Irlanda i rondava els 10€, així que, sens dubte, és una bona oportunitat per gaudir-la. L’únic “problema” que li veig és que està plena de publicitat (si la comparem amb revistes com la versió castellana de LinuxMagazine).

http://www.linuxjournal.com/images/subs/LJ_magazine_fan_B_250x133.png

Crec que tota la comunitat del programari lliure s’ha quedat bocabadada amb la nova versió del Windows 7 beta que es va alliberar ahir. Aquesta nova versió promet ser més fàcil, més entretinguda, més segura i més tirrinpuntuda que qualsevol versió anterior. No sé per què, però tot això jo crec que ja ho deien al Windows 98.

Qui no recorda aquelles meravelloses instal·lacions en les quals se’t prometia l’oro i el moro?. Certament Windows 95 fou una revolució perquè va fer possible acostar els ordinadors als humans. Windows 7 promet “fer més”, a l’igual que tots els seus predecessors. Però: ara fem més gràcies al nostre sistema operatiu o fem més gràcies a l’Internet?.

Mentre ho rumieu, podeu anar donant-li una ullada a algunes de les coses que han passat aquesta setmana i que s’han perdut per culpa de la ceguera produïda pel Windows 7: