SomGNU ha publicat una guia per a instal·lar ubuntu Intrepid Ibex fàcilment.
Està dirigida especialment a usuaris que s’inicien en el món de GNU/Linux i no saben ven bé com funciona això.
Descarrega la Guia d’instal·lació d’ubuntu Intrepid Ibex 8.10 (requereix registre)
Recorda que si necessites informació pots recórrer als nostres fòrums.
(més…)
Personalment considere que la instal·lació d’Ubuntu és, a hores d’ara, infinitament més fàcil que la instal·lació d’un Windows o un OSX (bé, no infinitament, però sí millor i més instuïtiva). Per això, fer una “guia d’instal·lació d’Ubuntu” suposa, per a la gran majoria de gent (crec), un procés que no és gaire complicat i que no caldria explicar.
Tot i així, però, ahir em vaig dedicar a fer captures de la instal·lació que vaig fer amb el VirtualBox i, mai està de més fer una explicació de com s’instal·la, i que això puga servir per a la gent més novell. En fi, que amb els dubtes de fer una cosa o altra, i amb la idea d’anar fent un disseny per a futurs pdf’s més llargs… ha eixit el que podeu descarregar a continuació (per favor, si considereu que paga la pena i que cal compartir-ho, mireu-ho de compartir-ho des dels vostres servidors, ja que el nostre està a punt de petar).
Avidemux és un programa d’edició de vídeo (que no de muntatge) que té un bon grapat de característiques. Aquells qui hageu fet servir el VirtualDub a Windows, trobareu que Avidemux és pràcticament el mateix (de fet, no sé si són part d’un mateix projecte).
Entre totes les funcions d’Avidemux, s’hi troba una molt interessant i senzilla: afegir subtítols als vídeos. Ací partirem d’un vídeo concret i subtítols en format .srt (els més típics que es poden trobar a qualsevol pàgina de subtítols).
1. Instal·lació
En general, la gran part de les distribucions ho tenen als repositoris. Només cal anar al vostre gestor de paquets i instal·lar-lo. Per exemple, a Fedora podeu obrir una terminal i com a superusuaris escriure:
yum install avidemux
O a Ubuntu:
sudo apt-get install avidemux
2. Obrint el programa
El programa el trobareu generalment a Aplicacions > So i vídeo > Avidemux (a entorns GNOME). Una vegada que l’obriu tindreu una finestra com la següent (la versió que us mostre és la 2.4.3:
3. Obrint el vídeo al qual afegirem els subtítols
Per obrir el vídeo, només haureu d’anar a File > Open (o Fitxer > Obri) i seleccionar el vídeo concret que vulgueu editar. És possible que us pregunte si voleu construir el mapa de temps VBR, simplement accepteu. També us demanarà si voleu desempaquetar-lo, accepteu també (aquests dos processos no duren molt).
4. Afegint els subtítols
A la secció de l’esquerra, on posa Vídeo he de canviar “Copiat” i seleccionar (per exemple) Xvid4. Després haureu de fer clic a “Filtres”. S’obrirà una nova finestra on al menú de l’esquerra haureu de seleccionar “Subtítols”:
Per afegir el subtítol, haureu de fer doble clic sobre “Subtitler” (a la secció del mig). Aleshores s’obrirà una nova finestra on haureu d’indicar la ruta al fitxer de subtítols. De la resta de camps podeu oblidar-vos, excepte del camp de la codificació. Teòricament hauria de deixar-se en UTF-8, el problema és que amb això, a mi personalment, els accents no es veuen bé. Per això faig servir el Latin-1 (Western European):
5. Desant el vídeo
L’últim pas, després d’acceptar a les finestres anteriors, és desar el vídeo. Com a format podeu deixar l’avi (per defecte). Només caldrà que aneu a File > Save > Save video (Fitxer > Desa > Desa vídeo) i desar-lo allà on vulgueu amb l’extensió .avi. Llavors s’iniciarà el procés de codificació (que triga uns 10 minuts per a un vídeo de 40 minuts):
Una vegada finalitzat el procés, ja tindreu el vostre vídeo amb els subtítols incrustats a la ubicació que hageu indicat. El resultat:
Avui ja podem descarregar la nova versió d’Ubuntu amb les novetats que hem anat anunciant al llarg del seu desenvolupament.
El podem descarregar des d’un dels servidors que ofereixen a Ubuntu. Marquem el servidor des d’on el volem descarregar, si volem 32 o 64 bits, fem clic a begin download i la descàrrega començarà.
Com ja sabiem no inclou en la insta?lació el nou openoffice 3.0, però és molt fàcil posar-lo amb els senzills passos que ens donen a SomGNU
1. Aneu a Sistema > Administració > Fonts de programari. Allà aneu a la pestanya de Programari de tercers.
2. Feu clic a Afegeix i copieu i enganxeu el següent repositori:
deb http://ppa.launchpad.net/openoffice-pkgs/ubuntu intrepid main3. Tanqueu i el sistema us donarà l’opció d’actualitzar (accepteu). El gestor d’actualitzacions us informarà que hi ha noves actualitzacions (apareixerà als pocs segons d’actualitzar els repositoris), entre elles les de l’OpenOffice.org. Actualitzeu i ja tindreu l’OpenOffice.org 3.0 al vostre Ubuntu Intrepid Ibex
Vinga que estic en ratxa!
Ara què s’acaba d’estrenar la nova versió de l’ubuntu 8.10 indrepid ibex, què en penseu del comentari que em va fer una amic:
“L’ubuntu és el nou windows del linux”
Comentaris…? 😉
Avui (per fi), ha arribat un dels moments més esperats per gran part de la comunitat GNU/Linux: el llançament d’una nova versió d’Ubuntu, la versió 8.10 amb nom en codi Intrepid Ibex.
A partir d’avui, els usuaris amb la versió 8.04 rebran un missatge quan carreguen l’actualitzador que els demanarà si volen actualitzar a la nova versió d’Ubuntu. En general, cada nova versió no té grans novetats respecte a les anteriors (tenint en compte que cada 6 mesos és complicat que es produïsquen grans canvis).
En aquest cas, però, l’actualització a la nova versió d’Ubuntu, amb el nucli 2.6.27 pot solucionar molts problemes de maquinari, sobretot quant a la detecció de les càmeres web i targetes sense fils.
De la resta, poc més a dir que no hagem dit ja els darrers mesos, realment no hi ha més que actualitzacions i no grans canvis quant a la distribució en sí mateixa (és clar que el nou GNOME sí que aporta canvis interessants, el Gimp 2.6 també, etc.).
Recordeu que Ubuntu 8.10 no portarà OpenOffice.org 3.0, tot i que el podeu instal·lar pel vostre compte. Finalment no hi ha grans canvis tampoc al tema Human: s’ha millorat lleugerament (i es nota més bonic), però no hi ha aquells canvis revolucionaris que tots esperàvem.
Personalment, estic amb Fedora 10 (encara en desenvolupament) i he d’admetre que he perdut una mica d’interès per l’Ubuntu. Tot i així, és evident que Ubuntu continua sent la distribució més recomanable per a usuaris novells i la que més facilita tasques bàsiques com la instal·lació d’aquells elements privatius que són d’ús necessari.
Si teniu problemes per a actualitzar per culpa de la càrrega dels servidors, visiteu l’article com actualitzar Ubuntu fent servir Bittorrent.
A ArsTechnica teniu un article complet sobre el nou i flamant Windows 7 que substituirà al vell i fred Windows Vista, amb captures de pantalla i tot. Hi ha una captura de pantalla concreta que a més d’un usuari de KDE pot fer-li molta gràcia:
No puc deixar de banda l’estranya situació que es produeix quan GNOME cada vegada s’apropa més a l’entorn de Mac i Windows s’apropa cada vegada més a l’entorn de KDE (o viceversa, un ja no sap què està passant).
Salut amichs!
Ara feia bastant per no dir molt que no escribia unes linies, i no és sense raó. He estat bastant ocupat amb uns quants projectes que molts de vosaltres ja els coneixeu, però quan madurin una mica escriuré i en faré cinc cèntims 🙂
Aprofito l’avinantesa per presentar-vos un programa que a mi personalment em va salvar el cul. Aquest estiu vaig estar vivint dues setmanes a Menorca i quan vaig tornar vaig descarregar les fotos a l’ordinador. Llavors les vaig esborrar de la càmera. Al cap d’un temps vaig reinstal·lar l’ubuntu (recordeu-me que mai més hi instal·li la quantitat de programes que hi vaig instal·lar “per probar”). I ja tenim el problema servit. No vaig enrecordar-me de guardar les fotos de l’ordinador i a la càmera ja les havia esborrat. Per sot no havia fet encar cap foto amb la càmera i vaig poder utilitzar el programa photorec, de la suite testdisck. Aquest programa em va anar genial i les vaig poder recuperar quasi totes videos inclosos.
Per instal·lar s’ha d’instal·lar primer la suite:
sudo apt-get install testdisk
Després executar com a suprausuari, i maximitzeu la terminal perquè sinó dirà que no el programa no té prou línies per executar-se:
sudo photorec
I ja només queda anar seguint els passos. Si voleu un tutorial del que fer en cada pas mireu-ho aquí. La veritat és que no té cap secret i és força intuitiu.
Com sempre recordar-vos que aquest programes només funcionen si no s’ha escrit res a sobre d’on s’ha esborrat el fitxer. Per tant el més prudent davant d’una situació de pèrdua de dades és NO FER RES.
Ara us deixo amb un altre programa que potser us pot anar bé i que està destinat a la mateixa finalitat però que jo personalment no he probat: foremost
Per instal·lar-lo:
sudo apt-get install foremost
Val la pena comentar que aquest programa va ser originalment desenvolupat per les forces armades dels estats units i el centre de seguretat informàtica dels eua, i que després aquest va ser alliberat sota la nostra estimada llicència lliure.
PD: Properament migrarem el blog a un wordpress de servidor propi. Si sabeu com traspassar els continguts d’aquest blog al nou qualsevol ajuda serà benvinguda 🙂
Salut i força a la titola!
Continuant amb la recopilació d’articles per deixar maco el nostre escriptori, avui continuem amb els cinc millors temes d’icones actualment a gnome-look.
| Captura | Descàrrega |
|---|---|
 |
GNOME-colors |
 |
Hydroxygen |
 |
Meliae |
 |
Crashbit |
 |
Ultimate Gnome |
A Phoronix han fet un article on comparen l’eficiència de les diferents versions d’Ubuntu: des de la 7.04 fins a la 8.10 (passant per la 7.10 i 8.04) i sembla que els resultats mostren, tot i les diferents millores de cada nou nucli que s’ha fet servir, que cada nova versió d’Ubuntu s’ha fet una mica més lenta que l’anterior.
Segons les proves, en aspectes tan fonamentals com la codificació de vídeo o àudio, el rendiment als videojocs o la lectura de RAM, la versió 7.10 supera a les següents en gran mesura. Per exemple:
Ací us hem mostrat algunes de les proves on clarament la versió 7.04 ix guanyadora. Hi ha d’altres proves on el resultat és igualat o a on es millora a cada nova versió. De totes maneres, la tònica general és la contrària a la que s’hauria de suposar: les versions antigues tenen un rendiment millor respecte a les més noves.
Com hem comentat més a dalt, probablement el mateix escenari es reproduiria amb altres distribucions, ja que el problema principal d’aquesta manca de rendiment no és només d’Ubuntu en sí mateixa, sinó de les noves versions del nucli que realment no sempre han aconseguit millorar l’eficiència (tot i que sí la compatibilitat amb gairebé tot el maquinari conegut).
És moment per repensar quina serà l’evolució del nucli a partir d’ara? Se centraran més en augmentar el rendiment i l’eficiència en lloc d’altres aspectes clau?. Ja veurem.
Comentaris recents