El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: agost 2008

Durant les darreres setmanes s’ha estat publicant les versions RC de la versió 0.7. Ahir es va presentar la versió final que, finalment, es considerarà com a la versió beta de Songbird 1.0.

Com ja us vam comentar fa un parell de dies, la interfície ha canviat molt i ara s’assembla més que mai a l’iTunes. Personalment he d’acceptar que a mi m’agrada, tot i que també és cert que la integració amb un escriptori GNOME o KDE és nul·la. Ara bé, tampoc desentona.

Amb aquesta versió, els usuaris de GNU/Linux per fi podem instal·lar l’extensió MediaFlow, que permet navegar pels discos a l’estil que ja ho fa l’itunes (sí, continuen copiant-se). La veritat és que és una passada, i seria encara millor si el Songbird fora capaç de descarregar automàticament les cobertes.

He gravat un vídeo per a que li pegueu una ullada. La veritat és que és una passada. Implementaran Amarok, o qualsevol altre reproductor com Rythmbox o Exaile una extensió com aquesta?.

Per instal·lar l’extensió:

1. Descarregueu el Songbird i descomprimiu-lo a una carpeta dins el vostre directori personal (per exemple, una carpeta anomenada “Programes”.

2. Per executar el Songbird només cal fer doble clic al fitxer “songbird” que trobareu a dins (no necessita cap tipus d’instal·lació).

3. Podeu posar-lo en català anant a File > Language (i allà triar el català).

4. Per instal·lar l’extensió, fixeu-vos en la barra lateral de l’esquerra, on posa “Preferits”. Allà heu de fer clic sobre “Songbird Add-ons”. S’obrirà una nova pestanya amb la pàgina de connectors per al Songbird. Si el MediaFlow (el nom de l’extensió) no és a la portada, simplement cerqueu-lo. És tan fàcil com instal·lar una extensió del firefox.

5. Una vegada instal·lat us dirà que heu de reiniciar. Ho feu i per a activar-lo, aneu a Visualitza > Vistes Multimèdia > MediaFlow. I ja està

L’altre dia un article molt interessant sobre mecanografia va arribar a la portada de la tafanera. Concretament l’article parla per una part, d’un test per internet que permet esbrinar quina és la nostra eficiència escrivint amb el teclat.

Per altra part, l’article també comentava una cosa molt important: la necessitat de saber mecanografia quan u es troba davant de l’ordinador. A més d’escriure més ràpid, el fet que puguem estar mirant allò que escrivim permet cometre molts menys errors o adonar-nos en el moment i corregir-los.

Doncs bé, si ara us ho penseu una mica i decidiu que voleu aprendre mecanografia per tal de millorar les vostres vides, us parlarem de Klavaro.

Klavaro és un programa d’aprenentatge de mecanografia que comença des dels nivells més bàsics: des de com colocar els dits al teclat fins als exercicis de perfeccionament i millora. Existeixen paquets per a Windows i GNU/Linux (precompilats en .deb i .rpm).

Per cert, Manel ens diu als comentaris: “Ktouch 4 ever” (l’únic mig-inconvenient és que és per KDE, però cal dir que sembla prou més complet que no pas Klavaro, que és molt més senzill).

Screenshot

joomla logo

Explicarem com instal·lar joomla (el gestor de continguts que fem servir a epkis.cat) en un servidor. Actualitzarem aquest article cada cop que surti una nova versió.

Revisió del 04-05-2010

(més…)

Després del concurs que es va iniciar per tal que la gent presentara propostes per a la pantalla de presentació de l’OpenOffice.org 3, ja tenim guanyador (i sembla que la gent del PP encara té influència):

Phun és un joc gratuït (però no lliure) que ha estat creat per un estudiant suec on es pot jugar amb les lleis físiques. El nom és bàsicament un lloc de paraules en anglès, ja que “Phun” sona igual que “Fun” (divertit).

El joc permet jugar amb la gravetat i amb els fluïts. A més, ens permet crear molt fàcilment nous elements bidimensionals a l’entorn amb els quals podrem interaccionar de seguida (doneu una ullada al vídeo que posarem al final).

Entre els elements que es poden crear, bàsicament són quadrats, rectangles, cercles o formes lliures. També podem crear cordes i fins i tot líquids i deixar que les forces físiques emulades actuen amb l’escenari. El punt fort del programa és, evidentment, la recreació de les masses, el càlcul de col·lisions i la interacció entre els objectes sòlids i líquids.

Com ja hem comentat, el programa no és lliure, però és gratuït per a usos no comercials. A més, existeixen versions per a Windows, GNU/Linux i MacOS. La versió per a GNU/Linux és un tar.gz que cal descomprimir. A dins trobareu el fitxer “phun”, on haureu de fer doble clic per iniciar el programa (no requereix instal·lació, tot i que és possible que necessiteu instal·lar la biblioteca “glew” si no la teniu instal·lada).

Si fa pocs dies us anunciàvem que entrava VMware ara li toca a Canonical (patrocinador comercial de Ubuntu). Com molts ja deveu saber Ubuntu és una de les distribucions més famoses de Linux per la seva facilitat d’aprenentatge i per la cuantitat de documentació que hi ha a internet, esperem que aquestes incorporacions siguin d’ajuda per l’expansió de Linux.

 

Canonical logo

 

(més…)

És sabut que totes les distribucions GNU/Linux tenen diferències entre sí quant als components i versions de les biblioteques i aplicacions. Aquesta és la raó per la qual va nàixer LSB (Linux Standard Base). Durant els darrers anys, LSB ha estat lluny d’aprofitar-se al 100%, però això podria canviar amb la versió 4.0.

LSB 4.0 es publicarà a finals de 2008 i podria ser el catalitzador que permeta els distribuïdors independents d’equipament lògic desenvolupar aplicacions que pogueren ser utilitzades indistintament a qualsevol distribució que complisca amb l’estàndard LSB. Si és acceptada per més distribucions GNU/Linux, aquest podria ser l’inici d’una nova era.

Jim Zemlin, director executiu de la Linux Foundation, va dir: “És críticament important per a GNU/Linux tindre una forma fàcil perquè els desenvolupadors puguen escriure [code] per a una distribució N, siga Red Hat, Ubuntu o Novell”. Els motius per a tot això és que no es vol que li passe a GNU/Linux el mateix que va sofrir Unix: la fragmentació.

LSB defineix un conjunt central d’APIs (de l’anglès Application Programming Interface o Interfície de Programació d’Aplicacions) i biblioteques, de forma que els distribuïdors independents poden desenvolupar aplicacions que podran funcionar a qualsevol distribució certificada per a LSB. La Linux Foundation va fer la darrera actualització d’LSB al febrer, arribant a la versió 3.2.

Zemlin ha fet notar que tot i que ningú no està obligat a adoptar les proves que s’estan desenvolupant per a LSB 4.0, s’estan proveint proves de bades que s’espera cridaran l’atenció dels distribuïdors independents degut a que els resultats al final suposaran una portabilitat major d’aplicacions, cosa que beneficarà als mateixos distribuïdors independents.

A més de l’LSB 4.0, la Linux Foundation està fent un esforç complementari que consisteix en la creació d’una plataforma anomenada Xarxa de Desenvolupadors Linux (Linux Developer Network), que proveirà d’eines per a la creació d’aplicacions per a GNU/Linux de forma més senzilla.

L’LSB està basada en l’especificació POSIX, l’Especificació Única de UNIX (Single UNIX Specification) i en altres estàndards oberts.

firefox logoDes de fa pocs dies ja es pot accedir a la versió completa del Windows Live Mail des de firefox tan a windows com a linux. Han fet millores per a que sigui compatible? nooo, l’únic que han fet ha estat modificar un script que feia que no s’iniciés el sistema en detectar que no s’hi entrava des de Internet Explorer. Els han obligat a fer-ho? Ho han fet ells solets avans de que els hi caigués una altra multa? Se’n han adonat que cap usuari experimentat es fia de IE? crec que no ho sabrem…

(més…)

No fa molt de temps vam escriure un article al wiki sobre la recuperació de dades amb foremost, un programa que funciona a les mil meravelles i que permet cercar fitxers eliminats per extensió.

Fa un parell de dies, un bon amic que s’ha iniciat amb GNU/Linux es va emocionar tant que va instal·lar-lo a l’ordinador de son pare. Realment, aquest ordinador no era només de son pare, sinó també de l’escola.

Com que el redimensionament de la partició no va funcionar, va decidir instal·lar Ubuntu en mode text, i clar, sembla que en algun moment del particionament no va tindre clar el que feia i es va carregar per complet la taula de particions i va instal·lar Ubuntu a sobre.

Aleshores el resultat era que ja no hi havia rastre de Windows (per mi, millor, que conste), el problema és que s’havien perdut totes les dades i documents .doc, .ppt, .pdf i demés que són típics a l’hora de treballar a les escoles. I ara, com es poden recuperar eixes dades si s’ha instal·lat Ubuntu a sobre?.

Doncs bé, tenint en compte que quan la taula de particions s’elimina i es crea una de nova, les dades que hi ha realment no s’esborren, sinó que simplement desapareixen de la vista per tal que noves dades puguen ser escrites al disc, hi ha una manera de recuperar-les, almenys les dades on ubuntu (o el que siga) encara no ha tocat res).

Foremost

Foremost és el programa que s’ha d’utilitzar. Podeu fer servir una distribució linux especialitzada com RipLinux o bé instal·lar el programa des del vostre gestor de paquets. És important que tingueu en compte que si esteu treballant sobre un sistema linux que ha estat instal·lat a sobre d’un altre sistema del qual voleu recuperar les dades, no instal·leu ni moveu ni toqueu les dades del disc, ja que això pot suposar pèrdua de l’antiga informació.

Així que per al procediment necessiteu un disc dur usb extern (suposarem que es troba muntat a /media/disk) on es desaran les dades recuperades. Una vegada instal·lat el foremost, heu d’obrir una terminal i escriure el següent:
sudo foremost -t extensió -i /dev/sdx -o /media/disk

L’extensió ha de ser la que esteu cercant (doc, ppt, pdf, wmv, avi, mpg, jpg, png, etc.). /dev/sdx és el disc dur on voleu cercar dades (sense el numeret de la partició si volem cercar a tot el disc o amb /dev/sdxA si volem cercar a una partició concreta) i per últim, -o indica la ruta on es desaran les dades recuperades (heu de tindre en compte que el disc usb ha d’estar buit).

Una vegada premeu intro, foremost es posarà a cercar dades i les desarà al disc usb. Les dades recuperades “no tenen nom”, és a dir, es desen com a fitxers del tipus 123532423.doc. Així que una vegada finalitzat el procés, haureu d’anar fitxer per fitxer cercant aquells que us interessen.

Durant aquesta setmana, s’han publicat algunes notícies de les quals no us hem parlat, bàsicament perquè són més “apunts” que no pas notícies per fer un article complet. Ara bé, si les arrepleguem totes, alguna cosa es pot dir.

  • S’ha publicat la tercera candidata a versió final de Songbird 0.7 que ja és possible descarregar. Ja us vam parlar de la segona RC, la tercera simplement resol alguns errors, però no afegeix noves característiques. Al fòrum hem estat parlant de Songbird i les impressions han estat molt bones (exceptuant alguns talibans de l’amarok, jejeje).
  • Per altra part, també parlant de versions RC, s’ha alliberat l’RC de Flash Player 10, que també és possible descarregar.
  • També “vam descobrir” que OpenSUSE ha obert una pàgina per a aquelles persones que vulguen demanar cd/dvds d’OpenSUSE (a l’estil del shipit d’Ubuntu). El “problema” és que només ho fan per a aquelles persones que tinguen una motivació clara: escoles, xerrades, festes d’instal·lació, etc. L’èxit ha estat molt gran i la pàgina està una mica bloquejada.
  • Sobre distribucions, ahir es va publicar al quarta versió alfa d’Ubuntu Intrepid Ibex. Cal remarcar que el tema fosc de la tercera alfa s’ha eliminat per complet (probablement degut a que a tot el món va agradar i van decidir que tant d’èxit no seria bo). Parlant d’això, també s’ha publicat la primera beta d’OpenGEU, una distribució que és Ubuntu però amb l’escriptori Enlightenment, potser us interessarà.
  • Per últim, parlar de Wikia Evolution, una extensió del Firefox que permet “ajudar” al desenvolupament del cercador lliure basat en la Wikipedia, Wikia. El que fa aquesta extensió és bàsicament donar la possibilitat d’anar afegint resultats al wikia segons les paraules de cerca d’una forma senzilla i intuïtiva.

Aquests han estat alguns dels apunts més interessants de la setmana. Cal esmentar que en els propers dies, distribucions com OpenSUSE i Fedora presentaran noves versions alfa amb la inclusió del nucli 2.6.27 que, com ja vam comentar, inclourà suport complet per a targetes sense fils i webcams.

L’últim apunt és sobre ATI i els controladors lliures R500. Sembla que les targetes gràfiques de la sèrie x1xxx ja tenen acceleració 3D, almenys amb Fedora, que és la distro que estic fent servir en aquest moment.