El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: desembre 2007


Aquí un consell molt interessant per aquells que desitgin poder configurar, activar o desactivar el seu touchpad d’una manera gràfica i senzilla.

Així escriviu a la consola:

sudo apt-get install gsynaptics

Ara només falta escriure en una terminal

sudo gedit /etc/X11/xorg.conf

I a la secció que hi fica:

Section “InputDevice”
Identifier “Synaptics Touchpad”

afegir-hi la següent linia,
Option “SHMConfig” “true”

I ara ja només queda anar al menú Sistema>Preferències>Touchpad. I a desactivar el molest touchpad!

Continuant amb els articles amb propòsit didàctic, avui parlarem de la nomenclatura dels discs a GNU/Linux.

La gent que prové del Windows no sol tindre clar on estan les unitats “c:”, “a:”, “d:”, etc. a GNU/Linux. Cal dir que això va ser un “invent” del Bill Gates i companyia allà a l’època de l’MS-DOS. Aquesta nomenclatura era relativament “nova” (fos o no fos nova, ells la van “fer nova”, ja sabeu sobre què parle).

La qüestió és que abans d’aqueixa nomenclatura, els sistemes UNIX ja feien servir una altra amb la qual, qualsevol dispositiu extern o intern es trobava a un directori del sistema, no pas a una “unitat” (concepte abstracte inventat per MS).

Què vol dir això?. Doncs que si nosaltres fiquem un cdrom a un sistema GNU/Linux i volem accedir a ell, no el trobarem pas a “d:”, sinó a /dev/cdrom (o un directori semblant). Ja sabeu que a linux, el directori base és:
/

A partir d’aquest directori s’accedeix a TOT:
/home/ --> directori dels usuaris
/dev --> directori dels dispositius
/usr --> directori de programes i moltes altres coses (això depén molt)
/media --> directori des d'on podrem accedir als medis muntats

Imaginem la següent situació: tenim dos discs durs SATA a l’ordinador. Un disc dur és on tenim el sistema (amb dues particions: la swap i la del sistema) i l’altre és un disc dur magatzem on només hi ha una partició. Linux anomena als discs de la següent manera:
sda --> disc 1
sdb –> disc 2 (si n’hi ha)
sdc –> disc 3 (si n’hi ha)
sdd –> disc 4 (si n’hi ha)
En aquest cas tenim sda (disc 1) i sdb (disc 2). Les diverses particions dels discos es denominen afegint un número:
sda1 --> partició 1 del disc 1 (en aquest cas la swap que hem comentat)
sda2 --> partició 2 del disc 1 (en aquest cas el sistema base /)
sdb1 --> única partició del disc 2 (el magatzem)

Els “antics” discs IDE (ara coneguts com PATA), s’anomenaven igual però amb “hdx”. Les unitats de CD i DVD que ara tenim continuen anomenant-se per aquesta nomenclatura “hdx” (en aquest cas, la “x” depèn si estan connectades al primari mestre o esclau o secundari mestre o esclau.

El fitxer on es desa la informació dels discs durs i dispositius interns (discs sata i unitats de CD i DVD) és l’fstab. Es troba a la ruta:
/etc/fstab

No veurem el contingut perquè potser no ens interessa. Allò que ens interessa són els dispositius que connectem externament així com el CD o DVD. Veiem, la partició del disc dur que conté el sistema base, sempre es “munta” a / (en aquest exemple, seria /dev/sda2); la partició swap no es munta com a tal. El segon disc dur es muntarà on estiga definit a l’fstab o a on nosaltres mateixos li diguem. Els discs durs secundaris, els llapis usb i els CD o DVD sempre es munten al directori /media/unitat, a on “unitat” fa referència a “cdrom” (per al CD i DVD), “disk” o “usb” (per a llapis o discs usb) i el segon disc dur que hi tenim a dins de l’ordinador pot muntar-se amb qualsevol nom (això normalment es fa durant la instal·lació), moltes vegades les diferents distros li posen el nom de l’identificador (sdxA).

Actualment totes les distribucions munten automàticament els dispositius externs que s’hi connecten. D’aquesta manera l’usuari, en ficar un cd o connectar un disc extern, li apareix una finestra per accedir directament a les dades del dispositiu. Aquests dispositius, en la gran major part dels casos, es munten automàticament a /media. És a dir, que la icona del dispositiu que apareix a l’escriptori en connectar-lo no és més que un accés directe a /media/dispositiu.

Per entendre una mica més profundament l’estructura de directoris a GNU/Linux podeu passar-vos per aquest article al wiki on Parra ha publicat tota una sèrie de documents bàsics sobre el sistema (allà trobareu un article anomenat Sistema de fitxers i estructura de directoris).

Hero of Allacrost és un joc de rol en 2D que recorda prou a l’estil dels RPGs dels 90 per a vídeoconsoles. En aquest joc, el jugador ha d’explorar diferents entorns, resoldre puzles i lluitar a batalles d’estratègia.

Als darrers dies es va publicar la versió 0.2.1 que té com a principals característiques i novetats:

  • En aquesta versió es poden tindre diferents personatges que es poden controlar a les batalles
  • Suport per a desar i carregar les partides
  • Les opcions de joc (pantalla, àudio, configuració del teclat i joystick) es desen i recuperen automàticament
  • S’han afegit cofres amb tresors als mapes
  • Ara es pot còrrer al mode mapa, on es mostra una barra indicadora de l’energia
  • S’ha millorat la interfície de compres
  • Suport per a diàlegs interactius als mapes
  • S’ha millorat la reproducció de so considerablment

El joc està llicenciat sota GPL i té versions per a Windows, GNU/Linux, MacOSX i xBSD. Gràficament no és cap meravella i el fet que no tinga mode en línia fa que perda molts punts. Tot i així, segur que més d’un sent certa nostàlgia en jugar amb ell.

Quan 2007 toca a la seva fi, diverses web recopilen les notícies o successos que al seu judici han estat les més importants de l’any. En aquesta ocasió llegim les millors innovacions que segons el lloc web phoronix han esdevingut en el món Linux.

Començant amb les notícies del canal i hardware ressalten el llançament dels Smartphone basats en OpenMoko, el projecte per a crear una plataforma per a telèfons intel·ligents usant programari lliure i al que consideren “un veritable telèfon Linux”. El llançament dels Dell amb Ubuntu, les màquines Everex amb gOS i els portàtils de baix cost Asus Eee PC amb Xandros , són uns altres dels esdeveniments destacats.

Quant a les distros, encara que han estat alliberades aquest any gran quantitat de noves versions, destaquen a Fedora 7, Fedora 8 i a Xarxa Hat Enterprise Linux 5. Així mateix ressalten com no, a les distribucions més populars que encapçalen els desenvolupaments de Canonical amb Ubuntu 7.04 i Ubuntu 7.10.

L’entorn d’escriptori gràfic KDE 4 per a entorns Unix ocupa un lloc destacat i és el gran esperat per a començaments d’any, la versió final del qual està anunciada per al 11 de gener pròxim. A més del llançament de les versions beta i RC del nou entorn 4.0, es destaca el desenvolupament de KDE 3.5.6, KDE 3.5.7, and KDE 3.5.8.

Del seu competidor Gnome, que forma part oficial del projecte GNU i va ser creat especialment per a GNU/Linux, es destaca el llançament de GNOME 2.18 i GNOME 2.20. A més dels dos més usats destaquen la sortida de l’entorn lleuger i productiu?, Xfce 4.4.

Entre les aplicacions destaquen entre unes altres la coneguda suite ofimàtica OpenOffice.org 2.2 / 2.3; CrossOver Office 6, aplicació derivada de Wine que permet executar aplicacions Windows en Linux, el client de missatgeria instantània Pidgin 2.0; el reproductor multimèdia Mplayer 1.0 RC2 i el gran editor d’imatges GIMP 2.4.0. Un altre dels esdeveniments que cal nombrar va ser l’alliberament de la la llicencia GPLv3.

Per als jugadors en Linux destaquen el shooter d’Aneu Programari Enemy Territory: Quake Wars, un Linux natiu encara que en codi tancat. Cedega, capaç d’executar multitud de jocs en Linux tot i que criticat per ser programari no lliure i el gran Wine, el conjunt d’eines de desenvolupament per a portar codi font d’aplicacions Windows a Unix són uns altres dels destacats en l’article.

Jo, personalment, també afegiria el llançament de la tan esperada i desitjada Debian 4.0 (Etch). Pot ser no tinga la publicitat d’altres en alguns àmbits perquè té la fama de ser complicada i difícil, però crec que és un error aquest pensament. Dir que com molta gent sap, aquesta és la distribució “mare” de moltes altres com poden ser: Ubuntu, Kubuntu, Lliurex, Linex, etc.

logodebianDebian

Lliurex és la distribució impulsada per la Generalitat Valenciana (la que ens ha tancat TV3 -ho sent, no podia evitar dir-ho-) amb la finalitat d’implantar-la als centres educatius.

Des d’un principi, Lliurex va estar basada en Debian. Van fer tota una sèrie de modificacions que realment no aconseguien millorar-la de cap de les maneres (doncs era instal·lable a molts pocs ordinadors). Després d’haver après dels errors, aquesta nova versió de Lliurex, amb número de versió “7.11”, s’ha decidit basar en Ubuntu.

Al llarg del temps qui l’hem feta servir ens queixaven de la seua poca compatibilitat, ara hem d’acceptar que el pas que s’havia de donar -passar a basar-se a Ubuntu- s’ha donat, i ho aplaudim.

Ara bé. Lliurex ha estat una distribució molt polèmica. Per una part perquè la seua pàgina web s’ha emprat per fer campanya política d’una tal “Sílvia Caballer” (Sílvia Caballer inaugura tal cosa, Sílvia Caballer inaugura tal altra cosa), tot i que sembla que la cosa ha canviat.

Aquesta nova versió està basada en Edubuntu 7.04 i duu el GNOME 2.18, OpenOffice.org 2.2, Firefox 2.0, el kernel 2.6.20 i un nou sistema d’autoconfiguració més robusts (evidentment en comparació amb el que portava abans).

Continuant amb les crítiques, les darreres versions de Lliurex suposadament estaven en “valencià” i “castellà”. Cosa que era absolutament falsa ja que quan un programa no estava traduït al valencià de “València”, el deixaven en anglès, passant absolutament de si hi havia traducció catalana o no. Us assegure que aquest és un dels punts que comprovaré ara en provar-la.

Disculpeu el to crític, però l’utilització que s’ha fet servir per part del Govern Valencià per donar ales al “idioma valenciano” i obviar la seua unitat amb el català ha estat un dels punts més tristos per a la nostra cultura. No podem acceptar de cap manera que el programari lliure es faça servir per trencar una unitat avalada pels filòlegs, per diverses sentències i per les institucions de la llengua més elevades de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (us recomane que llegiu aquest apunt).

Ahir es va publicar la segona candidata a versió final de KDE4. Aquesta és la darrera versió que es publicarà abans de publicar la versió final l’11 de gener. Les característiques del codi base s’han completat. Actualment s’estan corregint alguns errors i sobretot finalitzant l’aparença final i enllestint allò que ells anomenen l’user experience (és a dir, que tot quede bé).

Tot i que els mateixos desenvolupadors comenten que el progrés de la qualitat i implementació de les darreres característiques de l’escriptori han anat pel bon camí, han decidit publicar una nova RC sobretot per què els usuaris la proven i informen de possibles errors.

Una de les notícies més interessants respecte a KDE4 durant aquests dies ha estat la notícia sobre que KDE4 consumirà menys recursos que KDE3. Aquest punt és molt important: perquè les empreses i molts programadors obliden que evolució no significa més efectes i més xorrades: sinó també més eficiència (i aquest ha estat un dels principis de KDE4 des que es va idear).

Els canvis generals d’aquesta versió es poden veure a les captures: per fi han canviat el fonsi i la barra de tasques ara és una mica més bonica (tot i que encara, el llistat de finestres, no queda del tot bé). Podeu trobar com sempre les versions live d’openSUSE que us deixem a continuació.

Mola gent em pregunta quin model de negoci s’amaga darrere del software lliure, i si les empreses que el recolzen hi poden fer negoci al tractar-se de productes gratuïts. En aquest video que adjunto a continuació s’explica clarament l’enfocament cap a un model de negoci molt més intel·ligent que l’actual, on les empreses que adquireixen el software lliure son propietaris del codi i poden pagar a gent per adaptar-lo, en disposar del codi font, al seu negoci.

Aquest model, com us podeu imaginar compta amb unes aventantges incomprables amb l’acutal model predominant, on l’usuari final no és propietari del programa que adquireix, ja que no el compra, sinó que “n’adquireix la llicència”. Aquest fet comporta normalment que un només pot usuar el programa que adquireix en un sol equip i que ni tan sols en te el dred de reventa.

En definitiva, un model de negoci molt més intel·ligent que l’actual basat en fer un programa i dedicar-se a forrar-se a base de vendre “còpies” d’aquest.

Per aquestes raons el software lliure signifia llibertat, i a més ajuda a desenvolupar la societat a una velocitat molt més gran que el programari privatiu.

No us perdeu el video, en anglès subtitulat en espanyol.

Un article en el lloc web linuxer alemany Pro-Linux demostra que la pròxima versió de KDE consumeix menys memòria que les versions prèvies, açò indica potència i el bon disseny.

L’article original fet pel polonès Korneliusz Jarzebski, escriu en el seu bloc el que consumeix cadascun dels components implicats en l’arrencada d’aquest escriptori.

Segons el seu estudi, KDE 4.0 consumeix un 39% menys de memòria que KDE 3.5. Molt s’espera de KDE 4.0, que aportarà no només efectes visuals sinó també una interfície totalment renovada.

KDE

La notícia pot considerar-se de gran importància: qui era darrere de Mandrake (ara Mandriva), Gaël Duval, el creador de Ulteo Online Desktop (un sistema lliure via web suposadament a l’estil d’eyeOS), ha implementat OpenOffice.org en java que s’executa via web.

Aquest OpenOffice.org via web es pot fer servir, tot i que requereix registre. El funcionament no és dolent, s’hi pot treballar i es poden obrir i desar els documents al nostre disc dur. Això vol dir que en un futur proper ja ni tan sols caldrà instal·lar l’OpenOffice.

Podeu provar-lo des d’aquesta adreça web. Triga una mica en executar-se, però realment no es fa pesat. Actualment només els testejadors beta poden interaccionar amb els sistema online Ulteo (en canvi sí que es pot fer servir només l’OpenOffice.org).

Ulteo és també una distribució GNU/Linux basada en Debian que es pot descarregar i instal·lar al nostre ordinador. El sistema online sembla exactament igual que un escriptori GNU/Linux amb KDE (podeu comprovar-ho a les captures que han fet). Sens dubte, s’apropa un canvi molt interessant al món de la ofimàtica.

En aquestes hores de la nit, ja va sent hora que me’n vagi a dormir, però no me n’hi volia anar sense abans poder veure el DVD d’una pel·lícula que ja havia vist quan era més petit, però que ara m’ha impactat més. La pel·lícula és “Lola corre” (Lola rennt (1998)) i us la recomano de debò.

Ara va com instal·lar els còdecs propietaris per veure aquest tipus de DVDs que comprem o que ens deixen fets en formats propietaris.

Primer de tot afegim els repositoris de Medibuntu per tenir sempre la última versió dels còdecs. Amb aquest repostiori tambè podem instal·lar l’skype, d’entre d’altres programes. Això ho fem obrint una terminal i copinant-hi aquestes dos comandes seguides de la tecla intro i la contrassenya si ens ho demana. Per ubuntu 7.10 Gusty Gibbon és així:

sudo wget http://www.medibuntu.org/sources.list.d/hardy.list -O /etc/apt/sources.list.d/medibuntu.list

Després afegim la clau pública:

wget -q http://packages.medibuntu.org/medibuntu-key.gpg -O- | sudo apt-key add - && sudo apt-get update

I ara instal·lem els pàquets necessaris afegint a la terminal:

sudo apt-get install totem-xine libxine1-plugins w32codecs libdvdcss2

Ara ja podem anar al nostre reproductor de pel·lícules totem i veure el DVD. Espero que us sigui d’útilitat i sobretot pràctic! Ara ja me’n vaig a dormir que és tard i demà haig d’estudiar. Salut!

Referències:

1. Medibuntu

2. Ubuntu-es

3. Guia-Ubuntu