El teu blog de Linux en català

Fa temps us vam parlar de Wiithon, un programa que permet passar les còpies de seguretat dels vostres jocs de Wii a un disc dur extern (o a una memòria USB) per posteriorment, mitjançant programes com el USB Loader GX, carregar-los i jugar-hi directament des d’aquest mitjà. El problema amb Wiithon és que fa molt que no s’actualitza, i per instaŀlar-lo a Ubuntu hem d’utilitzar un repositori PPA de Launchpad per a Ubuntu 9.10 (Karmic Koala).

Així doncs, en aquesta anotació us presentem QWBFS Manager, un programa alternatiu que ens permet fer el mateix que amb Wiithon. QWBFS Manager es troba en els repositoris oficials d’Ubuntu (més…)

A la Festa d’instaŀlació Natty, vaig fer una presentació on explicava quines funcionalitats podem donar al comandament de la Wii des d’un sistema GNU/Linux. Per a fer-ho, vaig agafar com a base una sèrie de tres anotacions que vaig escriure fa un any i mig, però actualitzant la informació que havia quedat obsoleta. També vaig presentar alguna funcionalitats que en les anotacions anteriors només havia explicat per sobre (com la pissarra electrònica) i vaig explicar algun programa nou (el Transfermii).

Comandament de la Wii, Nunchuck i "clàssic"

Al nostre apartat de Documentació teniu disponible tota aquesta informació actualitzada. (més…)

NOTA: Aquesta anotació ha quedat obsoleta. Veieu la informació actualitzada en aquest article de la nostra Documentació.

Apart de les funcions més bàsiques que podem donar al comandament de Wii amb el nostre ordinador, hi ha una sèrie de programes que ens aporten noves funcionalitats més avançades.

Per exemple, per mitjà del GTKWhiteBoard podem fer que qualsevol lloc on projectem la nostra pantalla (ja pot ser la pròpia pantalla de l’ordinador, una projecció en una paret o el que sigui) es converteixi en un “tablet”. Tot això ho aconseguirem a partir del propi comandament de la Wii i un bolígraf amb punter infraroig (pot ser casolà).Apart d’aquests dos elements, necessitem instal·lar en el nostre ordinador el paquet “gtkwhiteboard” des del Synaptic, o per mitjà del terminal:

sudo apt-get install gtkwhiteboard

Aquest programa no l’he provat jo directament, o sigui que us adjunto un vídeo on es demostra com funciona amb un Asus EeePC amb Ubuntu Karmic i amb un projector:

Apart d’això, ja s’està treballant en programes molt més específics per a aprofitar al màxim el comandament. Per exemple, el mateix programador del Wiican està treballant en el Wiimidi. Amb aquest programa, vol aconseguir que el comandament de la Wii es transformi en un instrument musical, enviant senyals MIDI a un sintetitzador.

Un altre programa que té la mateixa base és el WiiDrumSynth (encara que no és específic per a Linux, en la seva web comenten que ha de funcionar amb Mono). Per mitjà d’aquest, podrem tocar la bateria amb el nostre comandament de la Wii.

Aquests dos últims programes encara estan molt verds, i el seu ús és encara força complicat i no estan complets, però ens donen una idea de les possibilitats que té aquest comandament, i la feina que s’està fent per integrar aquesta eina en el nostre ordinador.

NOTA: Aquesta anotació ha quedat obsoleta. Veieu la informació actualitzada en aquest article de la nostra Documentació.

Desprès d’aprendre tots els botons i detectors que té el comandament de la Wii, i d’haver comprovat que el nostre sistema els detecta correctament, en aquesta anotació veurem com fer-lo interactuar amb el sistema. Això ens servirà, per exemple, per a utilitzar-lo com a ratolí (molt útil en presentacions) o per a jugar amb ell a videojocs.

Per a utilitzar-lo, ens hem d’instal·lar el programa Wiican, que internament utilitza el wminput i les llibreries cwiid. El Wiican no es troba als repositoris oficials d’Ubuntu, de manera que ens hem de configurar el seu repositori específic de Launchpad. Per a fer-ho, obrim el menú “Sistema>Administració>Fonts de programari” i, a la pestanya “Altre programari” hem d’afegir un nou repositori amb la següent informació:

ppa:wiicanteam/ppa

Quan tanquem les “Fonts de programari”, anem al Synaptic, refresquem la seva informació i instal·lem el paquet “wiican”.

Logo del WiicanJo m’he trobat amb un problema amb el Wiican a l’hora d’executar-lo amb el meu usuari (no em detecta correctament el comandament, i el Wiican se’m penja). Per a solucionar-ho, l’executo amb permisos d’administració. Per fer que el Wiican s’executi amb aquests permisos, anem a “Sistema>Preferències>Menú principal”. Al panell de mà esquerra escollim “Accessoris”, al panell central escollim “Wiican” i fem clic al botó “Propietats”. Hem de canviar el camp “Ordre” que té actualment per:

gksudo wiican

Quan desem els canvis, ja podrem executar el Wiican des de “Aplicacions>Accessoris>Wiican”. El programa se’ns obrirà com una tasca al panell superior.

Si hi fem clic amb el botó esquerre del ratolí, ens mostrarà l’opció “Desconnecta” (de moment, desactivada) i dos perfils de connexió amb el comandament. Cada perfil és una configuració de què ha de fer cada botó i detector del comandament. Quan seleccionem un perfil, ens demanarà que premem alhora els botons 1 i 2 del comandament per tal de completar la connexió. Si hi fem clic amb el botó dret, podrem editar els perfils.

En aquesta mateixa anotació, us presentaré alguns perfils que he creat jo (a partir de perfils que venien amb el wminput), i que són molt útils. També els podreu trobar a la secció de Projectes de GNULinux.cat. Per a poder-los utilitzar, s’han de desar en el directori “/root/.wiican/” si hem fet que el Wiican s’executi amb permisos d’administració, o a “/home/el_nostre_usuari/.wiican/” si no ho hem fet.

Dels perfils que venen de forma predeterminada, el perfil “Mouse” ens permet moure el ratolí per mitjà del comandament. De tota manera, com que no utilitza el sensor d’infraroig, no m’acaba d’agradar el seu funcionament. Amb aquest perfil, per exemple, no s’ha d’apuntar amb el comandament al punt de la pantalla on vulguem que estigui el punter, sinó que aquest anirà cap a l’esquerra quan nosaltres inclinem el comandament en aquesta direcció.

Per tal d’utilitzar el ratolí, per exemple en una presentació, el millor és utilitzar el seu detector d’infraroig. Per a que funcioni, és necessari proporcionar al comandament dos punts de referència, tal i com vaig comentar a l’anotació anterior. Per tenir el Wiican amb aquesta configuració, podeu baixar-vos el perfil “Infraroig” des d’aquest enllaç. Quan deseu el fitxer al directori corresponent, el tindreu disponible a través del Wiican. Un cop seleccionat, moureu el punter indicant directament el punt de la pantalla on us voleu posicionar.

Per exemple, hi ha un altre perfil que també vé de forma predeterminada, el “Neverball”. Aquest està dissenyat per a jugar al Neverball, però només té assignat el moviment, i no té cap botó. L’he modificat per tal que funcionin el botó A, el B i que s’encengui el LED per indicar que està connectat. El podeu descarregar d’aquest enllaç.

Un altre perfil que poso a la vostra disposició és el fps. Està especialment dissenyat per a jugar a jocs FPS (First Shooter Person). Per exemple, és molt divertit jugar amb aquest perfil al OpenArena (i si ho fem amb l’ordinador connectat a un televisor amb pantalla gran, encara més 🙂 ).

OpenArena

Pantalla de l'OpenArena

Apart d’això, hi ha certs adaptadors per al comandament de la Wii. Per exemple, hi ha la guitarra elèctrica. Aquests adaptadors, l’únic que fan és “traduir” els seus botons a botons del comandament. Jo no ho he pogut provar, perquè no tinc la guitarra, però per mitjà del programa Wmgui es podria comprovar a quin botó del comandament es correspon cada botó de la guitarra, i crear un nou perfil per a poder-la utilitzar. D’aquesta manera, per exemple, podríem jugar amb aquesta guitarra al Frets on Fire.

Font: UbuntuGeek

NOTA: Aquesta anotació ha quedat obsoleta. Veieu la informació actualitzada en aquest article de la nostra Documentació.

Existeixen tota una sèrie de programes que ens permeten utilitzar el comandament de la Wii en sistemes GNU/Linux. En aquesta sèrie de tres anotacions us intentaré explicar què podem fer amb ell. En aquest primer article, explicaré què necessitarem, com es comunica el comandament amb el nostre ordinador, quins detectors de moviment té, etc. És a dir, veurem les bases del comandament de la Wii. També veurem com podem comprovar que el nostre sistema detecta el comandament i cadascun dels seus botons i moviments. En el segon article veurem la que segurament és la part més interessant, com utilitzar el comandament de la Wii amb el nostre ordinador per tal de poder-lo utilitzar, per exemple, en les nostres partides a l’OpenArena (molt divertit amb el comandament de la Wii) o en fer presentacions. En el tercer article us explicaré alguns programes curiosos, que tenen utilitats ja molt específiques, però que encara estan una mica verds (com he comentat, els programes més útils estaran a la segona anotació).

Bases de funcionament del comandament

El comandament de la Wii es comunica amb la consola de vídeojocs per mitjà de Bluetooth. Aprofitarem aquest fet per comunicar el mateix comandament amb el nostre ordinador. Per tant, és imprescindible que el nostre ordinador tingui un dispositiu de Bluetooth (intern, connectat per USB, o com sigui).

Comandament de la Wii, Nunchuck i "clàssic"

Comandament de la Wii, Nunchuck i "clàssic"

Del comandament de la Wii, podrem detectar qualsevol dels seus botons. A més, també ens funcionarà amb el Nunchuck. Per últim, tot i que jo no ho he comprovat, també ha de funcionar amb un comandament de Wii “clàssic”, tot i que segurament ens interessa més el comandament habitual de la Wii. 🙂

Apart dels botons, el comandament de la Wii té altres controls que no veiem directament. D’una banda, tant el comandament com el Nunchuck tenen sistemes per a detectar si estan en posició completament horitzontal, o si tenen alguna inclinació, tant si és inclinat “endavant” o “enrere” com si l’inclinem “a dreta” o “a esquerra”. No només detecta si s’inclina, sinó també amb quin angle.

Per últim, el comandament té també un detector d’infraroig (el Nunchuck no el té) a la part frontal. Aquest detector necessita dos punts de referència per saber on està apuntant. Això ens servirà per saber quan estem apuntant a la pantalla, i a quin punt concret. Quan juguem amb la Wii, els punts de referència són la barra que posem a sobre (o a sota) del televisor. Aquesta barra realment només té dues bombetes infraroges que emeten contínuament per tal que el nostre comandament “sàpiga” on està apuntant.

El comandament de la Wii i el nostre ordinador

Com hem comentat abans, per tal de poder comunicar-lo amb la Wii, necessitem que el nostre ordinador tingui un dispositiu de Bluetooth. Només amb això, ja podrem utilitzar tots els botons i detectors del comandament, excepte el detector d’infraroig. Amb això en tindrem prou per a la majoria de jocs. Però per a utilitats com a l’hora de fer presentacions, on ens interessarà que amb el comandament puguem apuntar a un indret de la pantalla que ens interessi, també voldrem que ens funcioni el detector d’infraroig.

Per tal que ens funcioni, necessitarem els dos punts de referència que he mencionat abans. Si ho volem fer de forma casolana, podem posar-hi fins i tot dues espelmes (també emeten llum infraroja). També podem muntar-nos una barra amb dues bombetes (extretes de comandaments a distància de televisors que ja no utilitzem) unides per una pila. Si no ens hi volem matar massa, podem utilitzar la mateixa barra de la Wii, encenent la Wii per tal que hi passi corrent o, com he fet jo, comprar-nos una barra d’infraroig que funcioni amb piles. 🙂

Comprovar el funcionament del comandament

Per a comprovar com detecta el nostre ordinador tots els botons i detectors del comandament, només ens hem d’instal·lar el paquet “wmgui” a través de Synaptic. Si ho preferim, també ho podem fer des d’un terminal:

sudo apt-get install wmgui

Podrem executar el programa Wmgui, que ens permetrà fer totes aquestes comprovacions, des del menú “Aplicacions>Accessoris>Wmgui”.

 

Pantalla principal del Wmgui

Pantalla principal del Wmgui

En aquesta pantalla, podem visualitzar diversos apartats. El primer que hem de fer és interconnectar el comandament amb l’ordinador. Ho farem des del menú “File>Connect”. Ens apareixerà una finestra on ens indicarà que hem de prémer els botons 1 i 2 del comandament, i fer clic a “D’acord”. Ara ja tenim el comandament connectat. Si premem els botons del comandament, veurem com s’encenen els botons corresponents al Wmgui. Però de moment no detecta res més.

Si volem veure el funcionament dels detectors d’inclinació del comandament, hem d’activar el menú “Settings>Acc. Data”. Si, a més, volem comprovar el funcionament del detector d’infraroig, hem d’activar “Settings>IR” (si no tenim barra d’infraroig, podem apuntar el comandament cap a alguna bombeta halògena que porti una estona encesa). Per últim, si activem “Settings>Extension Data” visualitzarem el funcionament de tots els controls del Nunchuck (tant els botons com la roda i els seus detectors d’inclinació) i els del comandament “clàssic” (en cas que el tinguem).

 

Wmgui amb el comandament a ple funcionament

Wmgui amb el comandament a ple funcionament

Per acabar, des del menú “Controls” del mateix Wmgui podrem engegar els quatre LED del nostre comandament, o activar el vibrador (Rumble).

I fins aquí aquesta primera anotació sobre el comandament de la Wii. De moment, no he explicat com el podem utilitzar amb videojocs, però he comentat les bases del seu funcionament que, apart que espero us hagin resultat interessants, ens serviran per entendre millor el que fem en anotacions posteriors.

Fa un temps vam parlar del programa Wiithon, que ens permetia copiar les nostres còpies de seguretat de jocs de la Wii en un disc dur extern, per tal de poder-hi jugar directament des d’aquesta consola de videojocs. Llavors, la instal·lació d’aquest programa era una mica complicada. A més, com que implicava la compilació (sense que nosaltres ens adonéssim) del programa, deixava de funcionar si s’actualitzaven algunes llibreries del sistema (com, per exemple, en l’actualització a Ubuntu Karmic).

Per a evitar aquests problemes que donava, i a més, poder tenir el programa actualitzat, s’ha habilitat uns repositoris específics a través d’un PPA del Launchpad. Els podem configurar anant a “Sistema>Administració>Fonts de programari”. En la pestanya “Altre programari”, fem clic al botó “Afegeix…” i en la finestra que s’obre escrivim el següent:

ppa:wii.sceners.linux/wiithon

Una forma equivalent de fer això és, des d’un terminal, executar la comanda següent:

sudo add-apt-repository ppa:wii.sceners.linux/wiithon

Un cop configurat el repositori, cal refrescar les fonts del programari. Ho podem fer des del Synaptic. Des d’aquí mateix, intal·lem el paquet “wiithon”. Altre cop, si preferim fer-ho des d’un terminal, podem executar el següent:

sudo apt-get install wiithon

Un cop acabat el procés, tindrem instal·lada la darrera versió del Wiithon. A més, aquest cop queda millor catalogat en el menú d’Ubuntu, perquè el trobarem a “Aplicacions>Jocs>Wiithon” (amb la versió anterior, el teníem a Oficina).

Pantalla principal del Wiithon

Pantalla principal del Wiithon

A més, aquesta nova versió porta força novetats, com la cerca a través d’Internet d’informació sobre els nostres jocs, i altres.

La forma més habitual de jugar a la Wii amb les còpies de seguretat dels nostres jocs és gravant-los en un DVD (fent la gravació a la velocitat més baixa possible) i carregar-los per mitjà d’algun dels programes específics que hi ha per a la Wii, com el Backup Loader. Això comporta certs problemes. Per exemple, molts cops la gravació no està ben feta i el Backup Loader no pot llegir el DVD, o la gravació s’ha fet a una velocitat massa alta, etc. Apart d’això, hem d’anar gastant DVDs i, si tenim molts jocs, acaben ocupant un cert espai.

Una altra opció molt bona és instal·lar a la Wii un programa com el USB Loader GX, que ens permet carregar els backups de jocs que tinguem en una targeta SD o un dispositiu USB. Per exemple, un disc dur extern, que ens permetrà tenir-hi molts jocs. En aquest article no explicaré la instal·lació de l’USB Loader GX a la Wii, perquè no entra dins l’àmbit d’alliberats.cat, però sí que explicaré què s’ha de fer per, des de GNU/Linux, preparar el disc dur (o dispositiu USB en general) i com s’hi pot carregar les nostres còpies de seguretat.

El primer que cal tenir en compte és que l’USB Loader GX no pot llegir els backups des de qualsevol tipus de particions, sinó que només ho pot fer des d’un tipus molt concret creat per a aquesta finalitat: WBFS (Wii Backup FileSystem). Aquest tipus de format només se li pot donar des del propi USB Loader GX, però abans de poder-lo aplicar, hem de crear una partició sense format, i això sí que ho podem fer des de GNU/Linux. Per a fer-ho, haurem d’instal·lar el gparted (o el qtparted si utilitzeu entorn KDE). En Ubuntu, qualsevol dels dos es pot instal·lar directament des del Synaptic o des d’un terminal:

sudo apt-get install gparted

Un cop instal·lat, connectem el disc dur extern a l’ordinador i, en cas que ens hagi muntat la partició que tingui, la desmuntem. Obrim el gparted des del menú “Sistema>Administració>Editor de particions”. Sobretot, primer cal seleccionar el dispositiu corresponent al disc dur extern, en el meu cas /dev/sdb (quan entrem al gparted estarem veient el nostre disc dur intern). Segurament el nostre disc extern ja tindrà una partició. Primer hem de decidir si volem dedicar tot el disc dur als backups de Wii, eliminant la partició actual (recordem que el format WBFS serveix única i exclusivament per a backups de Wii), o si preferim reduir la partició actual i crear-ne una de nova WBFS al final. Jo he optat per aquesta segona opció. Amb el botó dret del ratolí he marcat la partició /dev/sdb1, he escollit l’opció “Redimensiona/Mou” i li he indicat una nova mida que em deixés prou espai per a crear la partició WBFS per a les meves còpies de seguretat. Jo he deixat uns 50Gb.

Quan hàgim redimensionat la partició, tindrem en el mateix disc extern un espai sense particionar. Fem clic amb el botó dret ratolí a aquest espai sense particionar i seleccionem “Nou”. Creem la nova partició com a primària, li indiquem l’espai que volem que ocupi (per defecte ja ens marca tot el disponible) i, el més important, com a “Sistema de fitxers” li indiquem “No formatada”. Acceptem, apliquem els canvis, i ja tindrem una nova partició que, de moment, no serveix per a res. 🙂  Per a donar-li el format WBFS, s’ha de fer des del propi USB Loader GX de la Wii. Connectem el disc extern a la Wii i l’engeguem. Arranquem l’USB Loader GX, que ens detectarà el disc, però ens indicarà que no té cap partició WBFS i ens preguntarà si volem formatar alguna partició. Li indiquem que sí, i ens preguntarà quina. Sobretot, cal indicar-li la que acabem de crear i ens la formatarà en un moment.

Particions del disc extern

Particions del disc extern

Ja tenim una partició WBFS preparada per a deixar-hi les còpies de seguretat dels nostres jocs. Ara ens falta saber precisament com passar-hi els jocs. Per a poder-ho fer des de GNU/Linux, hi ha un programa que es diu Wiithon que simplifica molt aquesta tasca. Per a poder-hi escriure, el Wiithon necessita que tinguem permisos d’escriptura sobre el disc. Per a tenir-ne, cal afegir el nostre usuari al grup “disk”. Això es pot fer des d’un terminal, per mitjà de la comanda següent:

sudo adduser el_nostre_usuari disk

Per tal que s’apliquin aquests permisos, cal reiniciar la nostra sessió d’usuari. A partir d’aquí, cal instal·lar el Wiithon. La seva instal·lació no es fa de la forma habitual (Synaptic o apt-get), tot i que els seus programadors l’han fet molt senzilla. Primer, cal instal·lar el paquet bzr, aquest sí des de Synaptic o des d’un terminal:

sudo apt-get install bzr

Amb aquest programa, ens baixarem i descomprimirem la font del Wiithon:

bzr branch http://bazaar.launchpad.net/~wii.sceners.linux/wiithon/stable wiithon

Un cop baixat, anem al directori wiithon on el bzr ens ha deixat la font:

cd wiithon

En aquest directori podem realitzar la instal·lació de Wiithon amb una sola comanda, que ja s’encarrega d’instal·lar per mitjà d’apt-get totes les dependències i compilar i instal·lar el propi Wiithon:

sudo make install_auto_and_fix

Un cop instal·lat, podrem executar el programa des del menú “Aplicacions>Oficina>Wiithon” (no tinc massa clar per què deixa el programa sota el menú “Oficina”). En arrancar el programa, hem de tenir connectat el disc dur extern (o dispositiu USB) on hem creat la partició WBFS. Com a curiositat, aquesta partició no serà detectada pel Sistema Operatiu (no ens la muntarà) i si la visualitzem des del gparted veurem que no li agrada massa (com es pot veure a la imatge anterior del Gparted). Però el Wiithon sí que la veurà i podrà treballar amb ella.

Pantalla principal del Wiithon

Pantalla principal del Wiithon

La utilització del Wiithon és molt fàcil. Per a carregar un joc a la partició WBFS, fem clic al botó “Nuevo”, li indiquem el fitxer .iso (el backup del nostre joc) que volem carregar, i el Wiithon el copia a la partició WBFS. Per extreure un joc de la partició, fem clic a “Extraer a ISO” i li indiquem on volem desar-lo. També podem canviar el nom, eliminar jocs, pujar les caràtules, etc.

El proper cop que engeguem la Wii i anem a l’USB Launcher GX, si tenim connectat el disc dur extern, trobarem que hi tenim uns quants a la nostra disposició per poder jugar. Espero que en gaudiu. 🙂