El teu blog de Linux en català

Extensions del GNOME Shell [Drop Down Terminal]

Hui vos presentem una extensió ben útil: Drop Down Terminal. Un terminal que podem obrir al més pur estil Quake, només prement F12 (o qualsevol altra tecla que es pot configurar). Amb això aconseguim poder accedir al terminal ràpidament. No obstant cal dir que esta extensió és millorable: si es reinicia el shell, es perd el que s’estava fent, ja que es reinicia l’extensió; no té possibilitat de tindre vàries pestanyes i les possibilitats de configuració són més bé baixes. Però al cap i a la fi, el seu objectiu bàsic el compleix. Si voleu alguna cosa més potent, proveu amb Terra o Guake.

Drop down terminal

ZBaixeu-la araExtensió: Drop Down Terminal

Utilitats pel terminal

Si passeu gaire temps davant el terminal sabreu que, tot i la seva simplicitat i rapidesa, hi ha coses que es troben a faltar. Avui us faig un petit recull d’aquelles comandes que jo utilitzo sovint i que us podríen ser d’ús en un futur 🙂 (més…)

Truc: drecera de teclat per «clear» a un terminal

Pocs dels que feu servir el terminal no coneixereu l’ordre clear. Una meravellosa ordre que neteja ràpidament el nostre terminal i el deixa «limpio como una patena».

Aquí teniu una drecera de teclat que fa exactament el mateix que escriure clear:

Ctrl + L

Utilitzeu Twitter des del terminal

Si sou dels que vos agrada utilitzar el terminal per a la majoria de les vostres funcions diàries com escoltar música, navegar per carpetes o inclús per la xarxa i xatejar amb els amics, hui vos traiem una aplicació que faltava: twidge.

Twidge és un client Twitter per a piular des del terminal linux. Amb Twidge podràs fer el mateix que amb la majoria de clients per Twitter però d’una manera més geek.

Si utilitzeu Debian o Ubuntu Maverick i posteriors podeu trobar Twidge als repositoris.

Per a instaŀlar-lo simplement heu d’escriure al terminal:

# aptitude install twidge

Una vegada el tingueu instaŀlat escriviu twidge setup per configurar-lo.

Copieu i enganxeu al vostre navegador l’enllaç que vos apareixerà per a autoritzar Twidge per a accedir al vostre compte de Twitter.

Quan ho feu Twitter  vos mostrarà un número PIN que haureu de copiar al terminal on diu “Authorization key”. Una vegada fet ja tindreu el terminal llest per a piular.

Per a piular simplement heu d’utilitzar la següent ordre:

$ twidge update "El vostre missatge" 

Podeu veure la resta d’ordres disponibles amb escrivint

$ twidge lscommands

Vos mostrarà una llista com esta:

dmsend        Enviar un missatge directe
block         Blocar a algú
follow        Seguir a algú
lsarchive     Mostra les vostres piulades recents
lscommands    Mostra totes les comandes disponibles
lsdm          Mostra els últims missatges directes rebuts
lsdmarchive   Mostra els últims missatges directes enviats
lsblocking    Mostra les persones que tens blocades
lsfollowers   Mostra els teus seguidors
lsfollowing   Mostra a qui segueixes
lsrecent      Mostra les piulades d'aquells a qui segueixes
lsreplies     Mostra les últimes mencions rebudes
lsrt          Mostra les últimes re-piulades que han fet aquells a qui seguixes
lsrtarchive   Mostra les últimes re-piulades que has fet
lsrtreplies   Mostra les teues piulades re-piulades
setup         Per a configurar twidge la primera vegada que l'utilitzes
unblock       Desblocar a algú
unfollow      Deixar de seguir a algú
update        Actualitzar el teu estat

Coneix el tipus d'un fitxer des de terminal

Per saber de quin tipus és un fitxer, normalment ens guiem per la seva extensió. Per exemple, sabem que un fitxer «zip» és un comprimit i un «png» és una imatge. Però, d’una banda, és impossible conèixer tots els tipus de fitxers que hi ha segons la seva extensió. Però a més, si agafem un fitxer «zip» i li canviem l’extensió per «txt» podríem pensar que es tracta d’un fitxer de text, tot i que continua sent un fitxer comprimit. Per resoldre aquests (i altres) dubtes amb els tipus de fitxers, des de terminal tenim l’ordre «file», que s’utilitza de la forma següent:

file nom_fitxer

Jo l’utilitzo, per exemple, quan em trobo un fitxer que no puc obrir amb el programa que utilitzo habitualment per als fitxers amb la seva extensió, quan un programa no llegeix bé alguna part d’un fitxer de text (per si no té la codificació de caràcter que s’espera), etc.

(més…)

Controla la càmera fotogràfica des de GNU/Linux

Avui us presentem gphoto2, un programa que s’utilitza des de terminal mitjançant el qual podem controlar de manera gairebé absoluta la nostra càmera fotogràfica. Amb gphoto2, apart de fer una fotografia en sí, podrem indicar a la càmera quins valors ha d’agafar per a l’obertura, el temps d’obturació, l’exposició, etc. Hi ha diverses utilitats que li podem donar a gphoto2. Per exemple, per a fotografies on es requereix molta estabilitat (fotografies nocturnes de llarga exposició), podem utilitzar-lo per fer de disparador, de manera que no afecti a la fotografia el fet que premem el botó de la càmera. També podem indicar-li que capturi imatges cada x segons, i d’aquesta manera poder muntar un vídeo Time Lapse com el que mostrem a continuació: (més…)

Star Wars en un terminal

En vistes al cap de setmana, us presento una petita curiositat. Si, com a mi, us agrada la Guerra de les Galàxies, i voleu veure la peŀlícula d’una manera diferent, ja ho podeu fer des d’un terminal. Un «friki de cuidadu» (si em permeteu l’expressió) ha refet tot l’episodi IV (Una nova esperança) a format ASCII, i el posa a la nostra disposició perquè el puguem veure a través de la xarxa.

Quina missió secreta deu ser? :-)

Quina missió secreta deu ser?

Per poder-lo visualitzar, només cal que obriu un terminal i executeu el següent:

telnet towel.blinkenlights.nl

Així doncs, només us calen les crispetes i… a gaudir de la peŀlícula!!! 🙂

Utilització de «set» en la programació de shells

A GNULinux.cat ja hem explicat diversos usos de l’ordre «set». Per exemple, a la nostra documentació sobre ordres de terminal indiquem que, per sí sol, ens mostra les variables d’entorn que tenim declarades en la nostra sessió de terminal. A més, també hem vist que ens permet moure’ns per les ordres de terminal que hem executat com si fos el «vi». Però «set» té moltes més utilitats.

En general, «set» ens permet modificar el comportament de l’intèrpret d’ordres que utilitzi la shell que volem executar o el terminal des del qual estem treballant. El comportament d’aquesta es modifica activant o desactivant unes certes opcions. D’una banda, això implica que les opcions de «set» no tenen per què ser iguals en tots els intèrprets d’ordres. Les opcions que jo explicaré aquí funcionen en bash (l’intèrpret més habitual a GNU/Linux), ksh (molt habitual en entorns Unix com AIX i HP-UX) i zsh. En els altres intèrprets no n’estic segur, tot i que al final us explicaré com esbrinar-ho.

La utilització bàsica de «set» és la següent: Si volem activar una o més opcions, farem «set  –opcions». En canvi, si les volem desactivar, executarem «set  +opcions». Fixeu-vos que activem amb un «-» i desactivem amb un «+». A continuació us resumeixo les opcions que trobo més interessants: (més…)

Redirecció de la sortida d'una ordre amb tee

Els que utilitzem habitualment el terminal, ja sigui per a treballar-hi directament o per a crear-nos les nostres shells, utilitzem sovint el redireccionament de la sortida, per mitjà del caràcter «>» per fer que aquesta se’ns escrigui en un fitxer. És a dir, executem el següent:

ordre_terminal > nom_fitxer

Per mitjà d’aquest tipus de redirecció, la sortida de l’ordre s’escriurà en el fitxer que li indiquem, però ja no se’ns mostrarà en el terminal. Però, a vegades, ens pot interessar que una shell que escrivim ens mostri pel propi terminal la sortida d’una certa ordre i que, a més, ens la deixi en un fitxer. Això ho aconseguim per mitjà de l’ordre «tee», que utilitzem d’aquesta manera:

ordre_terminal | tee nom_fitxer

En aquest cas, la sortida de l’ordre que executem es mostrarà en el terminal i també el veurem escrit en el fitxer que li indiquem. Per mitjà del «tee», la sortida s’escriurà directament sobre el fitxer, esborrant el contingut que tingués anteriorment. Si el que volem és que la sortida de l’ordre s’afegeixi al final del fitxer, només cal afegir el modificador «-a». És a dir:

ordre_terminal | tee -a nom_fitxer

Documentació | Ordres de terminal

Treballar amb el terminal com si fos el «vi»

Aquesta setmana, el Pau va proposar una enquesta molt interessant, preguntant quin és el nostre editor de text preferit. Pels resultats que hi ha fins ara, m’ha sorprès força que el «vi» estigui en segon lloc. M’ha fet gràcia, perquè em pensava que jo era l’únic friki que l’utilitzava, apart del Gil Forcada, clar. 🙂

Hi ha una manera de fer que, quan treballem des del terminal, puguem utilitzar-hi el mode «Escape» del vi. És a dir, que si premem la tecla «Esc», a partir de llavors puguem esborrar la línia sencera escrivint «dd», canviar una paraula escrivint «wc» o recuperar ordres anteriors amb la lletra «k». Per poder accedir a aquest mode de funcionament, des del propi terminal hem d’escriure el següent:

set -o vi

A partir d’aquest moment, ja tenim habilitat el mode «Escape» en el terminal. Si, a més, volem que aquesta opció se’ns activi de forma predeterminada, cal que editem el fitxer «/home/el_nostre_usuari/.profile» (també ens serviria el fitxer «.bashrc»):

vi /home/el_nostre_usuari/.profile

Al final d’aquest fitxer, hi hem d’afegir el «set -o vi» i el proper cop que ens connectem a un terminal ja ho tindrem activat de forma automàtica.

Documentació | Utilització del vi

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.