El teu blog de Linux en català

Una de les novetats que porta Ubuntu Maverick Meerkat és un nou repositori oficial. Si obriu les fonts de programari, trobareu aquest repositori a la pestanya «Altre programari», i està etiquetat com a «Independent» (el repositori Extras). El repositori enllaça a «http://extras.ubuntu.com». Què conté aquest repositori? De moment, res. I llavors, per a què serveix? Anem-ho a veure.

Quan Ubuntu treu una nova versió, distribueix els paquets entre els diferents repositoris segons el manteniment, les llicències, etc. Per a cada versió d’Ubuntu que s’ha publicat, Canonical ens proporciona actualitzacions per a aquests paquets, però no afegeix nous paquets. És a dir, si un cop ja s’ha publicat una certa versió d’Ubuntu surt un programa nou, no ens el podrem instal·lar des de repositoris oficials per a aquesta versió d’Ubuntu, sinó que haurem d’esperar a la versió següent, o trobar-lo en repositoris no oficials (com els PPA, que recordem que no són repositoris oficials, sinó que ens l’ofereix «algú»). Això ha estat així fins ara, i ens vam trobar amb aquest problema, per exemple, quan va sortir Chrome/Chromium o Openshot.

Canonical vol solucionar aquest problema per mitjà d’aquest repositori Extras. Cada cop que surti una nova versió d’Ubuntu, aquest repositori no contindrà res per a aquesta versió concreta. Si surt un nou programa que creuen que pot ser interessant afegir, ho faran a través d’aquest repositori Extras. L’equip que s’encarregarà d’aprovar els programes que entrin al repositori Extras serà l’Application Review Board.

Convé aclarir que a través d’aquest repositori Extras NO obtindrem actualitzacions majors dels programes continguts en altres repositoris oficials d’Ubuntu. Per exemple, quan surti Firefox 4.0 o OpenOffice 3.3, no trobarem aquestes noves versions per a Maverick a través del repositori Extras. El que sí podríem trobar-hi d’aquí a un cert temps (estic fent especulacions, no estic dient que hagi de ser així) és el LibreOffice, que no es troba en els repositoris oficials d’Ubuntu per a Maverick Meerkat.

Font | WebUpd8

GetDeb és una pàgina web molt famosa, de la qual ja hem parlat en diverses ocasions, que ens presenta un recull de programes que no venen en els repositoris oficials d’Ubuntu, o versions més actualitzades de les que hi ha en aquests. El problema que hi havia és que només et deixava instal·lar els paquets pel mètode de descàrrega+instal·lació, de manera que si s’actualitzava el programa en qüestió, havies de tornar a descarregar+instal·lar.Logo de GetDeb

A més d’això, els mateixos responsables de GetDeb han iniciat no fa massa el projecte PlayDeb, que té la mateixa finalitat que el propi GetDeb, però enfocat en l’àmbit dels videojocs. En concret, posa a la nostra disposició prop de 50 jocs molt interessants per a instal·lar en Ubuntu, com ara AssaultCube, Yo Frankie! o FreeCol.Logo de PlayDeb

Fa poques setmanes, us vam presentar un repositori a través del qual es podien instal·lar els programes de GetDeb (però no els de PlayDeb). Aquest repositori l’havia muntat un particular, i per tant no era oficial. Amb posterioritat, els propis responsables de GetDeb han muntat un repositori, aquest sí oficial, que inclou tant els programes de GetDeb com els jocs de PlayDeb, o sigui que resulta molt interessant.

Per instal·lar aquest repositori, aneu a “Sistema>Administració>Fonts de programari”. Poseu-vos a la pestanya “Programari de tercers” i premeu el botó “Afegeix…”. A la finestra que s’obre, escriviu el següent:

deb http://archive.getdeb.net/ubuntu karmic-getdeb apps games

Nota: Si només voleu el repositori de PlayDeb, no hi poseu el “apps”, i si només voleu el de GetDeb, no hi poseu el “games”. Un cop configurat el repositori, hem de descarregar-nos la seva clau d’encriptació. Obriu un terminal i executeu la comanda següent:

wget -q -O- http://archive.getdeb.net/getdeb-archive.key | sudo apt-key add -

Un cop tenim ja la clau d’encriptació, obrim el Synaptic a través del menú “Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic”. Primer, refresquem la llista de paquets (botó “Refresca”), i ja podem buscar els jocs que ens interessi instal·lar. Per exemple, a través del paquet “paintown” m’he instal·lat el joc Pain Town, del qual us deixo una captura de pantalla (a veure si us sona el personatge que porto):

Captura de pantalla del Pain Town

Partida del Pain Town

Getdeb és un pàgina web que neix amb la voluntat d’oferir paquets per a l’Ubuntu amb les últimes versions dels programes que ells empaqueten. Feu-hi un cop d’ull perquè hi ha programes molt interessants, que amb un sol clic s’instal·len.

getdeb_logo

Per a instal·lar el repositori de programes de la web i així tenir sempre de forma automàtica l’última versió dels programes, només cal fer el següent pas depenent de la distribució d’Ubuntu que utilitzeu.

Per a l’Ubuntu 9.04 Jauny Jalope

echo "deb http://getdeb.masio.com.mx/ jaunty/" | sudo tee -a /etc/apt/sources.list

Per a l’Ubuntu 9.10 Karmik Koala

echo "deb http://getdeb.masio.com.mx/ karmik" | sudo tee -a /etc/apt/sources.list

Molts cops, per a instal·lar nous programes o per a tenir versions més noves que les que ens proporciona Ubuntu, hem de configurar uns repositoris especials. La majoria d’aquests repositoris són PPA (Personal Package Archive) del Launchpad. En diverses ocasions hem explicat com configurar alguns d’aquests repositoris, per exemple per a l’OpenOffice, l’Amarok o l’OpenSonic.

Amb Ubuntu 9.10 Karmic Koala, que serà alliberat el proper 29 d’octubre, la configuració d’aquests repositoris es simplifica força. En aquesta nova versió, hi ha un programa que ens permet afegir-les fàcilment. Només cal saber el nom de la PPA, que és el que hi ha en la seva línia de repositori (la que afegiríem al fitxer sources.list), just després del “launchpad.net”. Per exemple, si ens centrem en l’OpenSonic, la línia en qüestió era:

deb http://ppa.launchpad.net/szymonw/ppa/ubuntu jaunty main

En aquest cas, el nom de repositori és “szymonw”. Altres cops és més senzill, com per exemple “openoffice-pkgs” per a l’OpenOffice, o “kubuntu-ppa” per a l’Amarok.

A Ubuntu Karmic Koala, hi ha un nou programa que es diu add-apt-repository, que ens permet afegir directament aquests repositoris al nostre sistema. S’utilitza amb la sintaxi següent:

sudo add-apt-repository ppa:nom_repositori_ppa

El programa ja s’encarrega tant d’afegir l’entrada corresponent al fitxer /etc/apt/sources.list com de descarregar-se la clau de xifrat i acceptar-la. Per exemple, per al cas que seguim de l’OpenSonic, només hauríem d’executar:

sudo add-apt-repository ppa:szymonw

I ja podríem actualitzar els paquets i instal·lar el joc.

Però, per simplificar encara una mica més aquesta tasca, també es pot realitzar de forma gràfica. Si executem el menú “Sistema>Administració>Fonts de programari”, anem a la pestanya “Programari de tercers” i fem clic a “Afegir”, directament podem escriure “ppa:nom_repositori_ppa” i ens afegirà completament el repositori.

Afegint repositori ppa

Afegint repositori ppa

Com veieu, una gran ajuda per als que utilitzem habitualment aquests repositoris.

Font: UbuntuGeek

Pel que sembla avui s’han donat de baixa els servidors de gutsy, així que alguns errors al provar d’actualitzar en aquells repositoris han aparegut. (ambdues afirmacions les he suposat i desconec si és així). En qualsevol cas, en aquest apunt parlarem de com solucionar l’error del GPG del launchpad, no faré l’upgrade perquè cada vegada em cal reinstal·lar el driver de la targeta gràfica i és un procediment privatiu i per tant, delicat.

Si tenim aquest problema i executem sudo apt-get update veurem al terminal o per la interfície gràfica.

W: GPG error: http://ppa.launchpad.net gutsy Release: Les següents signatures no s’han pogut verificar perquè la clau pública no està disponible: NO_PUBKEY C71839136CF5CE97

Total, que de moment, per que parés de dir-me que no podia verificar les claus públiques dels repositoris launchpad del gutsy he fet:

$ gpg –-keyserver subkeys.pgp.net –-recv C71839136CF5CE97

$ gpg –-export –-armor C71839136CF5CE97 | sudo apt-key add –

Canviant la signatura per la que us sortís a vosaltres.

Un cop ja hem instal·lat Ubuntu i hem après a moure’ns en aquest entorn i a configurar la xarxa, segurament ens farem les preguntes següents: “I com hi instal·lo programes? A quina web me’ls puc baixar o en quina botiga hi compro els CD d’instal·lació?”. En Ubuntu (i a qualsevol entorn GNU/Linux en general) ens hem d’oblidar de com es feia això en el món Windows. Realment, un cop configurat, és molt més senzill. La instal·lació/desinstal·lació de programes la farem de forma completament centralitzada a través del programa Synaptic. Des de Synaptic, nosaltres indiquem quins paquets (programes) volem instal·lar, i el sistema s’encarrega de mirar si necessita llibreries extres, baixar el programa, instal·lar-ho tot i deixar l’enllaç corresponent al menú d’aplicacions. Tot això només fent clic a instal·lar el programa. A més, el sistema s’encarrega diàriament d’avisar-nos si hi ha alguna actualització de qualsevol programa que tinguem instal·lat, i fer dita actualització.

I com fa tot això, el Synaptic? Doncs es basa en la informació recollida en una sèrie de repositoris. Per exemple, als repositoris que venen directament amb Ubuntu hi ha uns 30.000 paquets! O sigui, per tal de poder instal·lar-nos els programes que vulguem només hem de tenir ben configurats els repositoris, i utilitzar el Synaptic. A vegades voldrem instal·lar algun programa que no estigui als repositoris d’Ubuntu. Llavors, només caldrà configurar el nou repositori, i des de Synaptic podrem instal·lar el programa (tenint, per tant, actualitzacions automàtiques quan n’hi hagi). Per tenir ben configurats tots els repositoris d’Ubuntu hem de fer el següent:

  • Escollim l’opció del menú “Sistema>Administració>Fonts de Programari”. Com que es tracta d’una gestió d’administració, ens demanarà la paraula de pas del nostre usuari.
  • A la pestanya “Programari Ubuntu” hi marcarem totes les opcions, excepte la que posa “Codi font”, que desmarcarem completament. Aquesta opció serveix per si, apart dels programes volem veure el codi font amb que estan generats, per això la desmarquem. En l’apartat “Baixa de:”, seleccionarem l’opció “Servidor principal”.
  • De moment no entrarem a la pestanya “Programari de tercers”, però aquí serà on podrem afegir repositoris extra. A la pestanya hi podrem importar els arxius de claus per als repositoris que tinguin encriptació.

Un cop tenim ben configurats els repositoris estàndard d’Ubuntu, convé forçar manualment una actualització del sistema, per tal de tenir les últimes versions de tots els paquets. Ho farem de la següent manera:

  • Tenint tancat tant el Synaptic com les Fonts de programari, anem a “Sistema>Administració>Gestor d’Actualitzacions”.
  • Un cop s’obri, premem el botó “Comprova” (ens demanarà la nostra paraula de pas). Aquesta opció farà que el sistema recorri tots els repositoris, es desarà la informació de les últimes versions disponibles dels programes que tenim instal·lats i mirarà si són versions més noves que les que tenim instal·lades.
  • Si troba alguna versió nova dels nostres paquets (sent el primer cop després de la instal·lació segurament en trobarà) ens demanarà si volem instal·lar-los o no. Premem el botó “Instal·la les actualitzacions”. El sistema primer es baixarà les actualitzacions de tots els paquets, i després els instal·larà. Quan acabi, ja tindrem el sistema actualitzat.

Un repositori extra molt interessant per a configurar-se ja de principi és el de Medibuntu. Amb aquest podrem instal·lar-nos diversos códecs gràfics, el Google Earth, el plugin d’Adobe per al Firefox, el Skype, etc. Ja de pas, ens servirà com a exemple per veure com s’afegeix un repositori. Hem de seguir les següents instruccions:

  • Obrim el programa de configuració de les fonts de programari a través de l’opció de menú indicat abans (“Sistema>Administració>Fonts de Programari”). Anem a la pestanya “Programari de tercers”.
  • Fem clic al botó “Afegeix…”. Ens obrirà una finestra, i al camp “Línia APT:” hi hem d’escriure el següent:

deb http://packages.medibuntu.org/ jaunty free non-free

  • Tanquem les fonts de programari. Ens demana si volem actualitzar els repositoris, i diem que sí. De moment, ens donarà un error, perquè els repositoris de Medibuntu estan encriptats, i necessitem la clau.
  • Obrim el gestor Synaptic (“Sistema>Administracio>Gestor de Paquets Synaptic”) i instal·lem el paquet “medibuntu-keyring”, que conté aquestes claus. Ja podem tornar a actualitzar les fonts de programari per poder utilitzar tots els paquets de Medibuntu (és el botó “Refresca” del mateix Synaptic.
  • Acceptem les modificacions. Ja tenim ben configurats el repositori de Medibuntu.

Un cop configurat aquest repositori, una bona idea és instal·lar els códecs multimèdia que ens proporciona. Per a fer-ho, obrim el Synaptic, instal·lem el paquet “non-free-codecs”. Veureu com directament us instal·la molts altres paquets.

Podeu veure altres exemples sobre com es configuren alguns altres repositoris en aquests enllaços: Wammu, VirtualBox, Shutter i Getdeb. Només cal tenir en compte que molts cops en la línia on afegim el repositori a les fonts de programari hi ha l’identificador de la versió d’Ubuntu. En alguns dels enllaços que us he adjuntat, on hi posa “hardy” (referent a Ubuntu 8.04) o “intrepid” (referent a Ubuntu 8.10), ho heu de canviar per “jaunty” (referent a Ubuntu 9.04).

Quan ja tenim ben configurats els repositoris estàndard de Ubuntu, també podem configurar correctament l’idioma. Per a fer-ho, obrim el menú “Sistema>Administració>Suport d’idioma”. A l’apartat “Idiomes suportats” hem de marcar els idiomes que volem que s’instal·lin, i a l’apartat “Idioma per defecte” escollirem l’idioma que realment volem visualitzar. Acceptem, reiniciem l’ordinador, i ja tindrem tots els menús en el nostre idioma.

Amb això tindrem suport complet per als idiomes que marquem com a “suportats”. Entre d’altres coses, ens instal·larà el corrector ortogràfic per a cadascuna d’aquestes llengües. Però també instal·la molt més. Si d’una llengua no volem el suport “complet”, sinó només el corrector ortogràfic, és millor anar al Synaptic i instal·lar el paquet “language-support-writing-xx“, substituïnt “xx” pel codi de la llengua. Per exemple, per al francès seria el “language-support-writing-fr“, i per a l’alemany seria el “language-support-writing-de“.

Acabaré aquesta anotació amb una última consideració. Instal·lar programes a través del Synaptic és molt senzill, però a vegades és complicat saber quin (o quins) paquet és necessari per a instal·lar un programa. A través dels filtres del propi Synaptic es pot trobar, però hi ha una altra eina que ens pot facilitar molt aquesta tasca. Hi accedim a través del menú “Aplicacions>Afegeix/Elimina…”. El primer cop que hi entrem, hem de configurar-lo (a través del menú desplegable que hi ha a dalt) per tal que ens mostri TOTS els programes. Un cop ben configurat, en aquesta pantalla trobarem els programes (no els paquets) que podem instal·lar. A més, podem filtrar pel tipus de programa (a mà esquerra de la finestra), i veurem una petita descripció de cada programa. Un cop li indiquem que instal·li un programa, s’encarregarà de buscar quins paquets són realment necessaris i els instal·larà. Ull, a través d’aquest menú no hi ha catalogats tots els programes disponibles, però sí gairebé tots, i al principi va molt bé. Quan porteu un cert temps treballant amb Ubuntu veureu com aneu directament al Synaptic (o executeu les ordres de consola corresponent).

En la següent anotació d’aquesta sèrie, que serà la última, veurem com podem solucionar un petit “inconvenient” que ja he comentat sobre l’entorn Gnome (com a mínim, tal i com ve instal·lat per defecte): l’aparença. 🙂

Sé que parlem molt d’Ubuntu. Per gràcia o per desgràcia, moltes de les novetats que trobe als blocs per Internet estan relacionades amb Ubuntu. Si penseu que hi ha d’altres notícies importants relacionades amb altres distros que hauríem de publicar, no dubteu en comentar-nos-ho o, si us animeu, vosaltres també podeu enviar-nos alguna notícia.

I parlant de la notícia que toca ara, al bloc Sathya Says han publicat un llistat molt gran de repositoris per a Ubuntu Hardy i Intrepid amb els quals es pot instal·lar programari fora de la versió oficial i que augmenten la quantitat disponible per al nostre ubuntu.

He d’admetre que la creació de lauchpad/ppa per part de Canonical ha estat un encert. S’ha aconseguit que molts usuaris puguen crear els seus repositoris i compartir-los amb els altres. Per exemple, ací es troben repositoris per tindre la darrera versió de KDE4 o d’OpenOffice.org 3.

No us recomane que els afegiu tots, ja que això podria crear problemes en molts casos, a més, fixeu-vos en què afegiu la versió correcta (hardy o intrepid).

Fixeu-vos en aquells que pugen tindre alguna cosa que us puga interessar i afegiu-lo al vostre fitxer /etc/apt/sources.list (només heu d’afegir les línies del repositori que vulgueu).

Au, ací els teniu:

(més…)